LA NATALITAT I LA MORTALITAT A L'HOSPITALET

Què són la natalitat i la mortalitat

La natalitat és la proporció entre els naixements i la població total.

Normalment el que es fa és dividir la quantitat de naixements i la població total i després es multiplica per mil. La xifra resultant és la quantitat de naixements per cada grup de mil habitants.

La Melissa, el primer nadó de l'Hospitalet del 2121. Font: https://lhdigital.cat/web/digital-h/noticia/ciutat/-/journal_content/56_INSTANCE_43Th/11023/14972375

La mortalitat és el mateix, però amb les dades de morts. Per exemple, a Catalunya van haver l’any 2019 60.958 naixements i 64.547 morts. Això vol dir que per cada grup de mil habitants la natalitat va ser de 7,94 i la mortalitat de 8,41. El tant per mil s’expressa amb el símbol ‰. 

Aquestes dades relatives permeten comparar diferents territoris, independentment del volum de la seva població.  

Per exemple, Colòmbia, amb uns 50 milions d'habitants, té uns 820 mil naixements i unes 290 mil morts cada any.

La natalitat i la mortalitat igualen la dada al que passa per cada grup de mil habitants, en aquest cas 16,1 i 5,7 per mil, respectivament; el doble i dues terceres parts qua a Catalunya.

Font : Diari Ara

La diferència entre naixements (i la natalitat) i les morts (i la mortalitat) és el creixement natural de la població. 

Com hem vist, a Catalunya l’any 2019 era negatiu i la població podria disminuir (les migracions són l’altre factor que influeix en el volum de la població). Però això ha variat al llarg del temps.

Natalitat i mortalitat a finals del segle XVIII

Gràcies a la documentació de la parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida, publicada per Matilde Marcé a Cop d'ull al passat de l'Hospitalet, tenim dades del segle XVIII.

Segons els batejos (per tant, hem de pensar que el naixements van ser xifres una mica superiors) podem aproximar-nos a la natalitat:

1765-1769- 43,2 ‰

1770-1774- 39,1 ‰

1776-1779- 42,9 ‰

Segons els enterraments (una dada encara menys fiable, car s'hi podien enterrar persones que no eren de l'Hospitalet), podem apropar-nos a les mortalitats:

1765-1769- 29,6 ‰

La resposta al Qüestionari de Zamora diu que vers el 1789 n’hi havien a l’Hospitalet uns 60 naixements, 20 morts i 30 matrimonis cada any. 

Aquestes respostes poc precises i fetes de mala gana, diuen que en la dècada de 1780 la natalitat vorejava el 38 i la mortalitat el 13‰ [ii].

La natalitat i la mortalitat durant el segle XIX

Les dades que tinc del segle XIX són parcials, però ens proporcionen una idea de quina era la situació.

Natalitat i mortalitat a l’Hospitalet entre 1798 i 1900 [i]

en ‰	1798-1807	1856-1857	1860-64	1873-1877	1878-1881	1882-1884	1889-1894
NAT	44,7	34,7	33,4	34,3	32,5	30,0	26,3
MORT		18,3	26,7	26,1	23,1	22,2	20,5
Creix. natural		16,4	9,9	8,2	9,4	7,8	5,8

Pel que podem veure, al voltant del 1800, la natalitat oscil·lava al voltant del 40 ‰. Segons Recaño, abans del 1808 i en les dècades de 1820 i 1830 era al voltant del 45‰ [iii].  

En les dècades de 1850 a 1870, havia baixat al voltant del 34‰ i en la dècada de 1880 fins el 26‰, dada en la que es va mantenir fins el començament del segle XX.

Document de recull de dades demogràfiques de 1878 a 1881. Font: Boletín de Información Municipal, 85-86, 1975, p. 14

Les dades de mortalitat que tenim comencen en la dècada de 1850. L’epidèmia de còlera provocà una mortalitat catastròfica en 1854 (76‰) que va fer que la dels anys següents fos relativament baixa.

Segons Recaño, la mortalitat era al voltant del 25‰ entre 1825 i 1870 i després va disminuir gradualment iv]. La documentació que he trobat coincideix: en les dècades de 1860 i 1870 es va mantenir al voltant del 26‰ i en la dècada de 1880 baixà fins el 20‰.

Aquesta baixada de les natalitat i la mortalitat, mantenint-se la primera per sobre de la segona és un comportament global als territoris de bona part del món, és el que s’anomena “Transició demogràfica”. 

A Catalunya, però, vam tenir una transició demogràfica una mica diferent, amb una caiguda de la natalitat abans del que tocava, i amb un sistema reproductiu més aviat basat en la immigració.

 

 A l’Hospitalet, sembla que la mortalitat ja va baixar durant el  segle XVIII i a partir de la dècada de 1880. Per la seva banda, la natalitat va baixar en algun moment entre 1820 i 1850 i també en la dècada de 1880.

Sembla que en els anys 80's del segle XIX, la prosperitat agrària, la solidaritat mutualista, entre d'altres factors, van consolidar certs canvis demogràfics. 

La natalitat i la mortalitat en el segle XX

Durant el segle XX s'ha consumat la transició demogràfica a l'Hospitalet i al país [v]. 

Tanmateix, els dos episodis immigratoris també van tenir força influència en la natalitat i la mortalitat, perquè la població que arribà a l’Hospitalet procedia de zones més pobres amb uns comportaments demogràfics diferents.

 Natalitat i mortalitat a l’Hospitalet (s. XX)

en ‰	1901-1905	1921-1925	1931-1935	1941-1945
NAT	26,4	37,9	28,8	13,6
MORT	19,7	22,3	14,2	10,0
Creix. natural	6,7	15,6	14,6	3,6

 

en ‰	1946-1950	1975-1977	1994-1996	1999-2001
NAT	15,0	21,31	6,76	7,70
MORT	8,34	5,14	7,50	8,05
Creix. natural	7,66	16,17	-0,74	-0,35

Veiem com l’episodi immigratori del 1915 al 1930 va fer pujar la natalitat. 

La pobresa i la insalubritat dels barris obrers (Santa Eulàlia, Collblanc-Torrassa...) van provocar també un lleuger augment de la mortalitat. 

La pandèmia de grip del 1918 provocà, aquell any, una mortalitat del 37,4‰.

La postguerra va contraure la natalitat, i la mortalitat va continuar baixant, donada l’edat més aviat baixa de la població. 

La natalitat començà a pujar en la segona meitat de la dècada de 1940 i la mortalitat s’apropava a les xifres que hauria d’haver tingut en un país sense misèria. 

Malauradament, les dades de la natalitat entre 1950 i 1974 no són fiables, perquè només eren comptabilitzats els nadons nascuts a l’Hospitalet, i no els nascuts als hospitals de Barcelona.

Boletín de Información Municipal, 1963. Veiem la inexactitud en la recollida de dades de naixements.

Ens imaginem que entre el 15‰ de 1950 i el 23‰ de 1975 hi ha una línia ascendent, com correspon al segon episodi immigratori de persones procedents de les àrees rurals d’Espanya.

La mortalitat va arribar al seu mínim l’any 1972, amb un 3,9‰, com a conseqüència de la millora del nivell de vida i la petita proporció de gent gran respecte el total de la població local.

L’enfonsament de la natalitat en uns 10 anys va ser espectacular, de 1975 a 1985 del 22 al 9‰ [vi]. El context era el d’una greu crisi econòmica, amb un 25% d’atur. 

També fou el moment en el que vam assolir el comportament demogràfic dels països rics, tant, que durant els anys centrals dels 90’s va tenir la fecunditat més baixa del món.

Extraordinari gràfic de l'evolució demogràfica de Catalunya, elaborat pel GEDEM

Entre el anys 1995 i 2001 el creixement natural de població va ser negatiu. 

La caiguda de la natalitat i l’emigració de molt jovent van provocar un important envelliment de la població. 

L’índex d’envelliment de la ciutat va passar de 0,28 l’any 1981 a 1,60 l’any 2001.

La natalitat i la mortalitat durant el segle XXI

A finals de la dècada de 1990 va començar el tercer episodi immigratori de Catalunya del darrer segle. 

Caldria esperar un impacte important en la natalitat, una pujada com la dels 20’s o 60’s, de 10 punts per mil. 

Doncs no, només va pujar uns 3 punts. La crisi ha fet que torni a baixar, encara que es manté per sobre de les dades dels 90’s.

en ‰	1999-2001	2006-2010	2014-2018
NAT	7,70	10,50	9,34
MORT	8,05	8,03	8,23
Creix. natural	-0,35	2,47	1,11

La mortalitat ha continuat augmentant de mica en mica en els darrers anys com a conseqüència de l’envelliment de la població. 

Per molt bons que siguin els hospitals quan s’arriben als 80 o 90 anys... I cada vegada és més gran la proporció de població amb edat avançada.

Evidentment, la pandèmia actual està tenint una influència extraordinària en la mortalitat. 

Quan tinguem les dades d’aquests terribles mesos sabrem quina ha estat la sobremortalitat (com el que vam fer pel 1854 o el 1918) i sabrem l’impacte real del COVID-19. 

 

ANNEX DEL 18-6-2021

Comencem a tenir dades d'Espanya del 2020. 

La sobremortalitat ha estat de més de 70 mil persones. La Comunidad de Madrid i els seus encontorns han estat els que més han pujat.

La sobremortalitat per províncies ens mostra com la Comunitat de Madrid ha estat el pitjor lloc durant la pandèmia, i com ha influït a Segòvia, Guadalajara, etc. Això, pel que sembla, no ha comptat gaire a l'hora de votar... Aquest mapa procedeix d'un gran reportatge de El Diario, on trobareu més informació, gràfics i mapes.

A Catalunya l'augment de la mortalitat ha estat del 19%, dos punts per sobre de la mitjana espanyola. 

En part, podem trobar la causa en la hiperdensitat de població en la que vivim una bona proporció de la població catalana.

ANNEX DEL 22-7-2022

Amb les dades de l'Anuari 2021, podem veure que en 2020 hi van morir 2.830 persones, unes 714 més en relació a la mitjna dels cinc anys anterior, 2.116,2.

És a dir, la sobremortalitat de l'Hospitalet va ser del 33,7%. Hi van morir 4 persones més per cada 100 que haguessin mort igualment.

L'increment mitjà a Catalunya va ser del 22,6%. Per tant, podem concloure que l'any 2020 la pandèmia es va acarnissar amb la gent de la nostra ciutat. 

Font: Anuari estadístic 2023

Les causes?

La pobresa, que sempre afecte negativament en la salut de les persones?

Les mancances en l'assitència sanitària, especialment en l'assistència primària?

L'altíssima densitat de població, que dificulta poder tenir la distància social òptima?

El greu problema de l'habitatge que provoca l'amuntegament de famílies en pisos o habitacions?

L'envelliment de la població? L'Hospitalet té un índex d'envelliment de 144, mentre que a Catalunya és de 120.

També podem veure que la natalitat ha baixat a mínims històrics, el que és habitual en èpoques de dificultats i pessimisme. 

L'efecte real de la pandèmia en la natalitat no es veurà fins que no tinguem les dades definitives del 2021, perquè els embarassos no produïts a partir del març només es van notar en els darrers dos o tres mesos de l'any 2020. Les dades provisionals són molt baixes.

Com no podia ser d'una altra manera, la pandèmia ha afectat intensament les variables demogràfiques de la nostra ciutat. 

ANNEX DEL 21/7/2025

Amb les dades de 2021, 2022 i 2023 veiem com han evolucionat la natalitat i la mortalitat en l'etapa postpandèmia. L'evolució 2021-2022-2023 ha estat 7,9 - 8.0 - 7,7‰ (mitjana de gairebé 7,9‰).

La mortalitat de 2021-2023 va ser del 8,7 - 8,8 - 7,8‰, (mitjana per sobre de 8,4‰). Les xifres de 2021 i 2022 encara van ser lleugerament més altes de les anteriors a la pandèmia i només en 2023 s'han normalitzat.

El creixement natural

 

---

[i] Per les dades de 1797-1807, CODINA, Jaume. Els pagesos de Provençana, vol III, pàg 292. Pel segle XIX, dades de l'Arxiu Muncipal d'Història de l'Hospitalet (AMH) "Correspondència 1854" "Correspondència 1857", "Correspondència 1863" i "Sanitat. Juntes 1834-1920". Les dades de 1873-77 són de l'Arxiu Històric de la Diputació "Caixa 1407" i les de 1889-1894 són de l'Arxiu Històric Comarcal de Sant Feliu de Llobregat "5.0.574.1.2". Els càlculs de les natalitats estan fets amb les dades de població de https://www.celh.cat/sites/default/files/2020-05/5-EL%20S.%20XIX.pdf

[ii] Aquestes dades són només aproximacions, perquè la informació del Qüestionari és relativament fiable, i la població del 1789 també és una estimació de 1.620 habitants, a partir de dades conegudes d’abans i després. Dades de l'Arxiu Muncipal d'Història de l'Hospitalet (AMH)

[iii] RECAÑO, Joaquín. “Les primeres fases de la Transició demográfica al Baix Llobregat i a l’Hospitalet (1787-1936)” dins CALVO, Àngel. El pas de la societat agraria a industrial al Baix Llobregat, 1995, pàg. 65

[iv] RECAÑO, op. cit, pàg. 57.

[v] Per les dades de 1900 a 1980, CAMÓS, Joan. L’Hospitalet. La història de tots nosaltres 1930-1936, Barcelona, Diputació de Barcelona, 1986, pàg. 129-138

[vi] Les dades de 1980 fins l’actualitat procedeixen del anuaris estadístics de l’Ajuntament de l’Hospitalet http://www.l-h.cat/laciutat/265286_1.aspx?id=1

 

ELS VELLS OFICIS JA DESAPAREGUTS

En algunes ocasions recordo a l’alumnat de les meves classes que la meitat d’ells i elles treballaran en oficis que ara no existeixen, i gairebé tots i totes treballaran en oficis que ja existeixen però ho faran d’una manera molt diferent.

Felicitacions nadalenques d'alguns gremis d'oficis, la majoria dels quals ja no existeixen. Font: Arxiu Municipal de Barcelona

Això ha estat una constant en els darrers segles. El nostre passat, el que nosaltres recordem com “el que hi havia abans”, ja era una novetat en relació al passat d’aquell moment. I de ben segur que hi havia nostàlgics que deien que havíem anat a pitjor.

La Marina de Cornellà, l'any 1917. Era habitual que gent de l'Hospitalet treballés a terres de municipis propers, i viceversa.

En el segle I abans de Crist, Ciceró ja cridava “O tempora, o mores” per recordar que els temps i els costums anteriors eren millors. Portem més de dos mil anys empitjorant? Avui pretenc recordar amb la dosi justa de nostàlgia, sense caure en la gran mentida de que el passat fou millor, quan en realitat el que passa és que en el passat érem joves.

Un altre advertiment previ. Com veurem, molts dels oficis eren majoritàriament femenins; les dones sempre han treballat fora de casa, i molt, sempre pitjor pagades que els homes. A més, havien de fer les feines de casa: la doble jornada, la doble explotació. Quan faci esment del oficis utilitzaré gairebé sempre un gènere, el que crec que n’era majoritari.

Un dels sectors amb més percentatge de treball femení era el tèxtil.

Els oficis desapareguts (a l’Hospitalet) són molts i de diferents èpoques. Alguns encara existeixen, però no a la nostra ciutat. Els he agrupat per sectors; comencem.

En primer lloc, els relacionats amb l’agricultura. L’Hospitalet va ser una potència agrícola fins la dècada de 1960. La gent que treballava al camp eren anomenats llauradors, encara que també jornalers si no eren propietaris de les terres. 

La Marina de l'Hospitalet en la dècada de 1950.

Algunes feines eren més específiques, com la dels segadors, d’una importància minvant a la comarca perquè els cereals eren també cada vegada menys importants.

Segadors al Barcelonès, l'any 1913.

També n’hi havien activitats ramaderes. Fins a la dècada de 1980 es podien veure per la ciutat pastors amb els seus ramats, com el del cabrero de Granvia Sud.També n'hi havia vaqueries, i per tant vaquers/es i granges de porcs relacionats amb els escombriaires.

Una vaqueria de l'Hospitalet i un ramat d'ovelles travessant Bellvitge, l'any 1973.

Una altra activitat primària desapareguda a la ciutat és la pesca. N'hi havia pescadors que pescaven al riu i a la platja. Recordem que l'Hospitalet arribava al mar fins l'any 1920. A la platja de la Farola n'hi havia un grapat de casetes de pescadors, que finalment van haver de ser enderrocades perquè el mar avançava.

L'anguilero pescant al riu (primera meitat del segle XX), i l'Oncle Nel·lo cosint la xarxa (1968)

Pràcticament tots els oficis de l’artesania han desaparegut. Podem destacar els espardenyers, per l’abundància de cànem, el material amb el que es feia la sola de les espardenyes, a la Marina de l’Hospitalet. Les espardenyes eren el calçat de la majoria de la població.

Espardenyeria Minoves al Carrer Miquel Romeu, l'any 1916. Font: AMHL 901 AF 0000547 /a.Autor desconegut/da /d.Pere Minoves Rufes

Durant el segle XIX va arribar a l’Hospitalet l’anomenat sistema domèstic. Consistia en que un empresari proporcionava matèria primera i potser la màquina als treballadors i treballadores i després els pagava una quantitat per la feina feta. La principal activitat d’aquest sistema va ser la de teixidors i teixidores manuals. L’any 1833 trobem 35 teixidors al padró, 48 l’any 1860 i el 1872 ja només 7[i]. La feina de sastre/ssa va subsistir fins fa poc, i potser encara n'hi hagin.

Les puntaires, que aleshores era una feina i no una afició, significaven el 20% de la població femenina adulta de la ciutat en la dècada de 1850[ii]. Existia una gran demanda de les blondes per a les peces de la indústria tèxtil, i milers de dones del Baix Llobregat, Maresme, etc... en treballaven a casa.

Puntaire de l'Hospitalet. Font: Feminal, febrer de 1913

Els constructors de carros eren fonamentals, perquè el seu producte era la base del transport de persones i mercaderies, fins que el ferrocarril i després el camions els van substituir. L’any 1850 hi eren empadronats tres, en Rafael Vidal i els seus dos fills[iii]. Els basters eren igual d’importants, perquè eren els que feien els arreus necessaris per a les bèsties de tir dels carros, les cadires de muntar, etc.

Font: Temps de carros

 

 

Dins de la indústria, molts dels oficis també s’han perdut. El sector pioner va ser els de la moltura de grans, i els moliners de la ciutat treballaven als molins que s’hi van instal·lar aprofitant els salt d’aigua del Canal de la Infanta. L’any 1833 n’hi vivien setze al poble i l’any 1868 només dos[iv]. Alguns artesans van aprofitar les farines per fer de semolers i fer pastes de sopa; al padró de 1864 n’hi havia un parell [v].

Filadores de Tecla Sala i teixidores de Trinxet.

El tèxtil era el sector més important de la indústria. El pas de la fibra (cotó, cànem, jute o seda) a la tela, tenia molts passos i molts oficis: sortejadores, teixidores, filadores, metxeres, anuadores, sobreres, contramestres, cardadores, bataneres, tintorers, aprestadors i pel manteniment serrallers i manyans.

Manteniment de la maquinària de Can Vilumara, 1958.

D’altres sectors industrials també han tingut força importància en algun moment de la nostra història. El molí paperer va fer que hi haguessin algunes famílies de l’Anoia que practicaven l’ofici de paperer. Des de finals del segle XIX i fins mitjan s. XX, la ceràmica va ser el segon sector més important de la indústria local, per la qual cosa hi havia molts rajolers, que feien maons i d’altres productes ceràmics.

Una portada de juliol de 1904 de La Ilustración obrera.

També van ser molt importants durant la primera meitat del s. XX els constructors de pous. A Les Planes hi havia unes cases conegudes com dels boters. Vol dir que n’hi havia algun fabricant de botes? El sector del vidre va tenir una considerable expansió en aquell temps, i també n’hi havia vidriers, entre els que també n’hi havia oficis específics, com ara els bufadors.

Una industria del vidre de Collblanc i el vitrall de la Cooperativa Obrera S.A. de La Torrassa.

Moltes activitats industrials tenien els seus oficis particulars. Les treballadores de la Vanguard, Lámparas Z o els operaris de Rosich o La Farga de ben segur que tenien oficis o categories sòcio-professionals concretes. Per exemple, a la INDO hi eren les muntadores o les polidores.

Muntadores de la INDO, 1969.

Les activitats del terciari també han canviat molt i algunes han desaparegut, com els afiladors, repartidors de gel, serenos o els acomodadors dels cinemes. Els carreters eren els transportistes. Desconeixem si a l’Hospitalet van haver bugaderes: una altra característica del treball femení és que sovint era a l’economia informal, i no deixava registre documental. La de telefonista va ser una feina que va durar unes dècades.

Centraleta telefònica automàtica de l'Hospital de Bellvitge, l'any 1972.

Una activitat especialment important a l’Hospitalet va ser la dels i les escombriaires, amb més de 100 carros i desenes de sitials en la dècada de 1950. Recollien les escombraries de Barcelona i als patis feien la tria i dels residus feien recursos.

Carros d'escombriaires i dues dones fent la tria al sitial.

El consumer era el funcionari que cobrava els consums, uns impostos, a les fronteres, instal·lat als burots.

Finalment, volia comentar la feina d’informàtic/a. Entre les dècades de 1970 i 1990 a moltes empreses i organismes públics hi havia unes persones que eren les que sabien d’aquella novetat que era la informàtica. Treballaven amb uns ordinadors que eren com armaris i amb discs que eren com ensaïmades de Mallorca.

Fotografies dels serveis informàtics de l'Ajuntament de 1989 i 1990

Recordeu o teniu informació d’algun ofici important a l’Hospitalet que s’hagi perdut?

---

[i] AMH, “Estadística. Padró d’habitants 1833 i 1850” , “Estadística. Padró d’habitants 1857-1860-1864 i varons nats fins al 1896” i “Estadística. Padró d’habitants 1872”

[ii] CASAS, Joan. La formació de la indústria a l'Hospitalet del s. XIX, Centre d'Estudis de l'Hospitalet, 1985, pàg. 16

[iii] AMH, “Estadística. Padró d’habitants 1833 i 1850”

[iv] AMH, “Estadística. Padró d’habitants 1833 i 1850” i “Estadística. Padró d’habitants 1868”

[v] AMH “Estadística. Padró d’habitants 1857-1860-1864 i varons nats fins al 1896”

COMPLIM A L'HOSPITALET ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE ? (I)

El setembre de 2015 va ser aprovada per l'Assemblea General de l'ONU l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible, que es desplega en 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS), amb els que es proposa abordar els grans problemes mundials: la pobresa, el canvi climàtic, l’educació, la salut, la igualtat de gènere, la pau, etc. Cada ODS inclou diferents metes, que en total són 169.

Les metes són mesurades amb un indicadors numèrics, el que permet veure la situació d’un territori, la seva evolució en el temps i la comparació amb d’altres llocs. Recentment ha estat publicat l’informe Los ODS en 100 ciudades españolas, en el que hi és l’Hospitalet.

En aquest gràfic es veu quins són els objectius en els que anem millor i pitjor.

És un document en el que trobem moltes dades de la ciutat i en el que veiem en quins aspectes sí que complim amb els objectius i en els que hem de millorar. Cal recordar que el compliment d’aquests objectius no és una opció benintencionada, és una necessitat en la que ens juguem la supervivència, tant la nostra particular, com la global com espècie.

Objectiu 1. La fi de la pobresa

Ratio 20/20 de desigualtat de renda. És el percentatge dels ingressos del 20% més pobre de la població respecte als ingressos del 20% més ric. A l’Hospitalet és 8,08 %. És un valor relativament alt en el context de les ciutats espanyoles (que oscil·len entre 4,75 i 10,73 %), però ens està dient que el 20 % de les famílies més riques de l’Hospitalet són 12 vegades més riques que el 20 % de les famílies més pobres.

Pressupost municipal dedicat a serveis socials. A l’Hospitalet és de 95,8 € per càpita (2018). Es troba a prop dels 100 € que l’informe considera el llindar del que és correcte, però no arriba.

Taxa de població en situació de pobresa alta. A l’Hospitalet el 10,9 % de la població té uns ingressos per sota del 40 % de la mitjana espanyola (2017), una situació intermèdia en els termes que proposa l’informe.

Taxa de pobresa infantil. A l’Hospitalet el 32,8 % dels menors de 18 anys tenen uns ingressos per sota del 60 % de la mitjana espanyola (2017), que és una dada relativament alta en el context espanyol.

Taxa de població en risc de pobresa. A l’Hospitalet el 21,8 % de les famílies tenen rendes per sota del 60 % de la mitjana espanyola, també una dada en una zona intermèdia respecte a les ciutats de l’informe.

Objectiu 2. Fam zero

Agricultura ecològica. La superfície d’agricultura ecològica respecte a la superfície agrícola total és de 5,89 % (2015), molt més a prop del pitjor valor (0,2) que del millor (26,6).

Preus de consum d’aliments. Índex de 106, 39 (l’índex 100 és l’IPC de maig del 2020), dels més alts de les ciutats analitzades.

Taxa d’ocupació en agricultura. 0,3 % de la població activa (2018), molt baixa.

Explotacions agràries i forestals. 0 %

Les terres agrícoles de Can Trabal són un factor de desenvolupament sostenible, de millora de la nostra vida. No hauríem de plantejar-nos la seva destrucció!

Superfície de conreus. Només un 1,91 % del terme municipal (2014), molt baixa.

Objectiu 3. Salut i benestar

Fertilitat adolescent. De cada mil noies de 10 a 19 anys, 5,57 són mares (2018), el que és una de les dades més altes del país.

Mortalitat infantil. És de 5,48 nadons morts en el seu primer any de vida per cada mil naixements (2018). Aquesta dada, que és especialment sensible, és més aviat a la franja alta de les ciutats de l’informe. Hem de tenir en compte que la mortalitat infantil a Catalunya l’any 2018 va ser de 2,42. A l’Hospitalet és a prop de ser el doble!

Morts prematures. Morts de menors de 65 anys, 306,63 per 100 mil habitants (2018). També en la franja alta de les ciutats espanyoles.

Morts per suïcidis. A la ciutat la taxa és de 9,06 per cada 100 mil habitants (2018), mentre que a Catalunya és de 6,9.

Morts per accident de trànsit. Tenim un 0,38 per cada 100 mil habitants (2017), el que és una dada molt baixa. La mitjana a Espanya és de 3,7 i a la UE és de 5,1.

Esperança de vida. Una dada cabdal; a l’Hospitalet és de 83,25 anys (2018). A Catalunya és de 83,6 anys i a la Unió Europea és de 81 anys. A més, l’esperança de vida ha pujat en relació a l’informe de dos anys ençà, quan era de 82,99 anys.

Després hi ha un seguit d’indicadors relacionats amb morts per diverses malalties, en les que tenim dades bones i dolentes (del 2018):

Tuberculosi. La millor de les dades possibles, 0 morts. Tumors del sistema respiratori. Una dada molt relacionada amb el tabaquisme o la contaminació: 117,77 morts per cada 100 mil habitants. Som en la franja alta, malauradament. Malaltia infecciosa del sistema respiratori. És de 19,25 per mil habitants, en la franja baixa del país.

Hepatitis vírica. És de 3,77 per mil habitants, en la franja alta. VIH i SIDA. A l’Hospitalet, la taxa és de 1,89 morts per mil habitants, en la franja alta.

Abús de drogues i alcohol. A l’Hospitalet és 1,51 per mil habitants, en la franja alta del país. Malalties no transmissibles. 849,68, més a prop del llindar dolent que del bo.

Aconseguir els ODS també és el fruit de les lluites socials.

Objectiu 4. Educació de qualitat

Població matriculada en una titulació superior. Una dada preocupant, només 10 per cada mil habitants (2017), molt baixa.

Despesa municipal en educació. Arribem als 47,96 € per habitant (2018), a la franja alta però no a la més alta.

Accés a serveis en l’educació preescolar. Un 53,87 % de la població de 0 a 4 anys (2018), una dada de les més baixes de les ciutats analitzades.

Població amb nivell d’educació màxima de secundària. Un 42,04 %  de la població de 25 a 64 anys té fins a aquest nivell d’estudis (2018), una dada alta, el que ens situa en la franja dolenta de les ciutats de l’informe.

Població amb nivell d’educació màxima de 2n cicle de secundària. Un 26,61 % de la població 25-64 anys té com a màxim aquesta titulació (2018), el que és un valor alt.

Població amb nivell d’estudis superior. Tenim un 31,35 % de la població 25-64 amb aquesta titulació (2018), el que és una dada intermèdia.

Objectiu 5. Igualtat de gènere

Bretxa salarial en pensions. Les pensions de les dones són un 31,19 % inferiors a les dels homes (2018), una bretxa de les pitjors a les ciutats de l’informe.

Bretxa salarial en assalariats. Els salaris de les dones són un 23, 73 % inferiors als dels homes (2018), una bretxa superior a la mitjana de les ciutats analitzades.

Violència i explotació sexual. El valor és de 52,09 agressions sexuals per cada 100 mil habitants (2019), en la pitjor franja de les ciutats de l’informe.

Violència de gènere. La dada és de 87,26 denúncies per aquesta raó per cada 10 mil habitants (2019), en la franja baixa.

L'antiga masia de Can Colom acull el Centre d'Atenció i Informació a la Dona (CAID).

Paritat en càrrecs electes. El 48,15 % de les regidories són ocupades per dones (2019), incloent l’alcaldia; en això sí que hem arribat a la paritat.

Algunes conclusions

Totes i cadascuna d’aquestes dades mereixen una anàlisi profunda. Però podem començar amb algunes conclusions de les que són més importants.

Tenim molt de camí per recórrer per tal de millorar el desenvolupament sostenible de la població de l’Hospitalet i contribuir al de la població mundial. Recordeu: actua localment, pensa globalment.

La pobresa és un greu problema, una pobresa que pateixen especialment les dones. Ja sabem que l’Hospitalet és una ciutat de classe treballadora, de gent més aviat pobre. Veiem que la despesa municioal en assistència social hauria de millorar. La pobresa, però, s’ha de combatre d’altres maneres, des d’àmbits polítics i socials per sobre del marc local.

Tanmateix no hem de renunciar a fer-ho. Hem d’afavorir la creació d’un teixit productiu local d’alt valor afegit, amb generació de rendes dignes. Això es diu Economia Social i Solidària, cooperativisme, etc. Els sectors on podem fer-ho: la rehabilitació d’edificis, la transició energètica, la reducció de la bretxa digital...

L’agricultura ecològica i de proximitat és un dels ODS. Ara resulta que els terrenys agrícoles que encara tenim són un factor de desenvolupament! I se’ls volen carregar!

És més que evident que hauríem de mantenir i ampliar aquestes terres de conreu, regenerar un sector agropecuari local que, a més, fos un focus d’educació mediambiental.

Les terres de conreu de Can Trabal han de ser ampliades.

A veure si ho tenim clar tots plegats: el PDU Granvia-Llobregat i tota la resta de plans urbanístics que afecten el Delta del Llobregat són un atemptat directe als Objectius de Desenvolupament Sostenible. 

Alguns aspectes de la salut de l’Hospitalet són molt millorables. Cal amb urgència un estudi epidemiològic que ens expliqui les causes de la mortalitat infantil tan elevada que patim, més propera a la de Sèrbia o Bulgària que a la d’Itàlia o França.

Alguns altres indicadors també ens mostren que cal incidir en els aspectes més socials i emocionals de la salut per a reduir les addiccions i els suïcidis.

 

Hauríem d'aconseguir que hi haguessin més flors de veritat

L’educació ha de millorar, especialment en l’etapa 0-6 anys. Tothom coincideix que és una etapa clau pel desenvolupament cognitiu i emocional de les persones. Hem de millorar la xarxa d’escoles bressol, per les que va lluitar tant la Montserrat Company, que en ha deixat fa molt poc.

Els centres de primària i secundària i les escoles d’adults destaquen per les seves bones pràctiques, però lluiten contra un sistema social desigual. Els calen més recursos, evidentment. Mentrestant, la titulació acadèmica de la població de la ciutat no és gaire alta.

La igualtat de gènere també és lluny d’assolir-se. Els indicadors de l’informe són els monetaris, prou importants, però els altres que percebem en la nostra vida quotidiana també ens ho recorden. Allà on poden arribar amb eficàcia les lleis, com ara en la formació de llistes electorals, sí que se n’aconsegueix. I encara hi ha qui critica les lleis paritàries!

La violència masclista continua sent una realitat. A la ciutat la patim, amb unes 150 agressions i unes 2000 denúncies per violència de gènere per any. Hem d’acabar amb això, eliminant la pobresa de les dones, millorant l’educació, repensant l’urbanisme...

(continuació amb una segona part de l'article)