ELS ALLOTJAMENTS TURÍSTICS A L'HOSPITALET

A hores d’ara, l’impacte dels allotjaments turístics en el preu del lloguer i fins i tot en la disponibilitat d’habitatges és indiscutible.

A l’Hospitalet no és l’única causa de que tinguem un dels preus del lloguer de pisos més alts d’Espanya, però és una de les principals.

Carrer Rosselló, 15. Animen als turistes amb la frase "First fiesta. Then siesta"

Pel que fa al mercat immobiliari i a la localització dels allotjaments turístics, l’Hospitalet es comporta com si fos una part de Barcelona, una de molt ben comunicada amb el centre de la ciutat.

Carrer Modern, 50

L’any 2015, convidat per l’Ateneu Catalònia, vaig fer una xerrada sobre quin impacte podia tenir el turisme a la nostra ciutat. En aquell moment, el turisme era valorat molt positivament per gairebé tothom. Algunes persones i col·lectius ja avisaven dels efectes perversos que en podia tenir.

Carrer Miquel Romeu, 43

En 2024, amb els lloguers pels núvols i amb dos blocs on la propietat està fent fora als llogaters per fer-hi apartaments turístics o de temporada (Occident, 14 i Holanda, 26) ja tenim clares algunes conseqüències del turisme.

A la Festa de la Diversitat de 2024 també hi van ser les comunitats d'Occident, 14 i Holanda, 36, denunciant la seva situació.

Però, de què estem parlant en concret? En paraules del propi Ajuntament:

“Els establiments hotelers de L’Hospitalet han tancat el 2023 amb 1.051.000 pernoctacions, superant per primera vegada la xifra del milió. Durant el mateix període, la ciutat ha acollit 470.100 viatgers, una xifra rècord, que supera les dades d’abans de la pandèmia (381.200 el 2019 i 355.800 el 2018). (…)

L’Hospitalet disposa de 30 allotjaments turístics (hotels, hostals i apartaments turístics) i 5.024 places amb una ocupació mitjana el 2023 d’un 75%, xifres que superen per primer any les dades prepandèmia (74,6% de mitjana el 2019). La despesa mitjana dels turistes durant la seva estada també s’està recuperant, el 2022 va ser de 950,6 euros, quantitat que s’apropa als 991,5 euros del 2019.”

Carrer Estruch, 14

Aquestes dades no coincideixen de tot amb les que proporciona la Generalitat.

L'Hospitalet tenia en 2002, 6 hostals i pensions amb 94 places i només 1 hotel amb 206 places. L'any 2022 eren 2 pensions i 22 hotels, amb un total de 4.759 places.

L'altre sector que va créixer moltíssim van ser els habitatges d'ús turístic. La primera dada que tenim és de 2015, amb 115 establiments i 633 places. En 2018, les dades es van multiplicar per quatre: 465 establiments i 2.558 places. Aleshores es van prohibir i en 2022 n'hi havien 483 establiments amb 2.657 places. 

Aquests són els legals; ens temem que de ben segur n'hi han més d'il·legals.

En els darrers temps s'està produint el boom dels blocs d'apartaments turístics, els únics permesos per l'ordenança municipal. Entre 2015 i 2022 el creixement ha estat lleu, de 2 a 7 establiments, de 212 a 287 places. Però a hores d'ara, el recompte, incomplet, que he fet i que adjunto al final, em dona 42 establiments.

Carrer Modern, 70.

Recordem que els guanys dels establiments hotelers no es queden a l’Hospitalet, se’n van a la butxaca dels/de les propietaris/es. A la nostra ciutat potser viuen les persones que treballen en aquest sector de forma precària i mal pagades.

Pancartes al Carrer Holanda.

ELS PREUS DEL LLOGUER D’HABITATGES A L’HOSPITALET

Existeixen diverses fonts, referents a juny de 2024. Segons Habitaclia, superem els 19€ el m2, segons Idealista, els 17€. En els rànquings de les capitals més cares d’Espanya, l’Hospitalet només és superada per Barcelona i Madrid.

Un altre signe dels allotjaments turístics és la roba penjada dels balcons, com veiem a Mare de Déu dels Desamparats, 33 i Occident, 14.

Els mitjans municipals locals van informar que segons les dades de la Generalitat, el preu mitjà mensual d’un pis hi era de 880€, el que significava un increment del 28% en els darrers cinc anys.

Font: LHDigital

El que no reflecteixen aquestes dades és el que s’està demanant per una habitació, on sovint malviuen famílies senceres, o el que es demana per deixar que es posi una adreça, encara que sigui fals que s’hi viu, per aconseguir l’empadronament. El drama de l’habitatge té moltes cares a l’Hospitalet.

Bòbiles, 40

Alhora, els preus d’una nit a un allotjament turístic oscil·len entre els 100 i els 500€. És qüestió de temps que la ciutat, especialment els barris més ben comunicats amb el centre de Barcelona, s’omplin de blocs d’apartaments per als turistes o de temporada.

Per contra, si alguna persona vol viure de lloguer a l’Hospitalet, que tingui clar que, o fem alguna cosa, o ja pot marxar.

QUÈ PODEM FER?

És absolutament necessari regular els allotjaments turístics, especialment els del tipus apartament, si volem garantir un dret tan bàsic com és el de l’habitatge. Així ho veuen a cada vegada més ciutats i regions. De la dreta, sempre al servei del capital, no esperem res. De les forces d’esquerra, esperem una acció immediata.

Plaça Pirineus, 1

Una primera regulació a l’Hospitalet va prohibir els apartaments turístics a dins d’una escala de veïns; només es permetien en blocs sencers o cases i en vials d’una amplària mínima. 

Si continua la progressió, en 2026 en tindrem més de 60 establiments! Ara cal prohibir-los, si no a tota la ciutat, a bona part dels nostres barris.

Cal una suspensió de llicències i l’inici d’un procés de debat per a elaborar un pla d’usos d’establiments hotelers i allotjaments turístics i de temporada a la ciutat que inclogui les residències d'estudiants.

Prat de la Manta, 59

Una altra mesura urgent és demanar un canvi legislatiu perquè l’Hospitalet tingui el mateix tractament fiscal que Barcelona en aquest tema. Hem de cobrar el mateix que Barcelona per cada pernoctació i hem de podem imposar recàrrecs.

Finalment, fer inspeccions dels apartaments il·legals, els que malgrat la normativa són a escales de veïns.

Cal aturar aquest procés de gentrificació per la via de la turistificació de la ciutat i l’única manera de que una petita part dels beneficis econòmics del turisme i només les seves externalitats és fent-los pagar impostos.

Cal actuar amb urgència! 

Dr. Martí i Julià, 132.

ANNEX. ESTABLIMENTS D'ALLOTJAMENTS TURÍSTICS

(llistat en construcció)

 

COLLBLANC-LA TORRASSA

Cases Cinca, 14 (Hotelito Boutique Cinca) Estruch, 14 (Hotelito Boutique Mercat de Collblanc) Llobregat, 51 Mare de Déu dels Desemparats, 31 Mare de Déu dels Desemparats, 33 Mas, 154 Mas, 156 (Madre Mia! Apartamentos) Rafael de Campalans, 175 Ronda de la Torrassa, 91 (Casa Querol) Rosselló, 7 Rosselló, 107 (Casa Nanit) Salvador Seguí, 15 Travessera de Collblanc, 51 Vaquer, 23

 

Baixos Travessera de Collblanc, 19 ( Hotelito boutique)

 

Blocs Dr. Gregorio Marañón, 14 Dr. Marti i Julià, 101 Dr. Martí i Julià, 132 Dr. Martí i Julià, 199 Estudi, 4 Joventut, 14 (Habitat Apartments Teatre) Mare de Déu dels Desemparats, 57 Montseny, 20 Montseny, 72 (Olala homes) Mn. Jaume Busquets, 37 Pça Pirineus, 1 (limehome) Llançà, 120 Mas, 62 Mas, 63 Mas, 139 (Torrassa Cozy apartment)  Mont, 35 Montseny, 72 (Olala homes) París, 78 Progrés, 19 (Casa Sinfreu, Fell Home Apartments) Progrés, 43 (Caliu Apartments) Progrés, 50 (Barcelona Touch Apartments) Progrés, 78 Pujós, 42 Rambla Catalana, 27 (Global apartments) Rafael de Campalans, 9 (Barcelona Touch Apartments) Rafaels de Campalans, 63 Rafael de Campalans, 116 (La Bodega 1910) Rabarté, 10-12 (8 Lacus Apartments) Riera Blanca 14-16 (Madanis) Rosich, 15 (Barcelona Touch Apartments) Rosselló, 15 (Numa Càlid) Rosselló, 60

 

SANT JOSEP

Blocs Miquel Romeu, 21 Miquel Romeu, 43 (Weflating) Av. Fabregada, 85 (Aura Park Fira Barcelona) Terra Baixa, 66 Ventura Gassol, 6 (Olala Homes)

 

PUBILLA CASAS-LA FLORIDA-LES PLANES

Blocs Carretera de Collblanc, 173 Bòbiles, 40 (Olala homes) Muses, 25 (Olala homes)

 

CENTRE

Blocs Avinguda del Carrilet, 325

 

SANTA EULÀLIA

Cases Santiago Rusiñol, 6

 

Baixos Aprestadora, 15 (Onefam hostels) Igualtat, 21-25 Modern, 17 Enric Morera, 34

 

Blocs Àngel Guimerà, 94 Blas Fernández de Lirola, 37 Blas Fernández de Lirola, 43-45 (JSM Apartaments) Buenos Aires, 35 Castelao, 118 Castelao, 189 (Ona Living Barcelona) Enric Morera, 5-7 (Europa Fira Apartments) Enric Morera, 20 Enric Morera, 30 (Topdown) Enric Morera, 44 Enric Morera, 50 (Unique Apartments) Plaça Europa, 1 (Europa Apartments Modern, 20 Modern, 70 (Ariqus Apartments Fira) Prat de la Manta, 59 Santa Eulàlia, 91 (Olala Homes)

 

Dr. Martí i Julià, 101.

Plànol dels edificis d'allotjaments turístics. Els punts vermells són els edificis d'apartaments. Els punts negres són els blocs d'Occident, 14 i Holanda, 36. Els punts blaus, les residències d'estudiants. La imatge ens mostra on és més greu el problema, a Collblanc-la Torrassa i Santa Eulàlia.

LA SALUT PÚBLICA A L'HOSPITALET A FINALS DEL SEGLE XIX

Com al començament del segle XXI, a finals del XIX la situació de la salut pública era un dels temes més importants pel conjunt de la població i per les autoritats polítiques. No debades l’any 1885 hi havia arribat la quarta pandèmia mundial de còlera del segle i entre 1886 i 1893 havia esclatat una epidèmia de paludisme al Delta del Llobregat.

Una família de Santa Eulàlia, l'any 1901. Font:
CELH AF 0218 Família/ Fons Arxiu Històric de Santa Eulàlia

Afortunadament, el desenvolupament de la microbiologia començava a donar respostes i solucions a les malalties infeccioses. L’organització de la societat i les institucions polítiques, per aquest ordre, apropaven aquestes solucions a la població. No ens ha arribat cap informació de cap campanya de l’extrema dreta o de colles d’ignorants, com ha passat ara, contra la intervenció de la medicina moderna per acabar amb les epidèmies.

Les vacunacions anticolèriques del Dr. Ferran a València i Múrcia van rebre més suport a França que a Catalunya. El debat de les vacunes no és, per tant, res de nou. Font: L'Ilustration, 25-7-1885; vist a http://www.historiadevillapalacios.es/02.32.colera.htm

L’any 1894 es va demanar a alguns municipis informació per a fer una Memoria sobre el estado higiénico de los Pueblos mas importantes del distrito de San Feliu de Llobregat, que es conserva a l’Arxiu Comarcal [i]. Trobo que es podria fer una edició comentada d’aquests documents. De l’Hospitalet ens diu que tenia 4.300 habitants i que en els darrers 5 anys

“...no se ha registrado ninguna epidemia, habiendo sido las enfermedades mas comunes, el reumatismo general agudo y crónico y en el otoño, las fiebres intermitentes ó paludismo.”

Aquesta informació és molt important perquè en els anys anteriors, com hem comentat, s’havia produït una terrible epidèmia de paludisme que havia afectat Gavà, Viladecans i el Prat i molt greument a Castelldefels [ii]. Per exemple, d’el Prat es diu que cada any, una cinquena part de la població pateix febres intermitents.

Impacte del paludisme a El Prat. Font: Catalunya Gràfica, 24-3-1923

Quines eren les causes de l’existència del paludisme a l’Hospitalet? A la tardor “la superficie de la tierra se cubre de vegetales dispuestos para la putrefacción” i a més els “encharcamientos de agua mas o menos transitorios” provocats per les pluges i els desbordaments del riu.

Després, l’informe s’ocupa de l’estat de les infraestructures, com ara les escoles, de les que diu que n’hi havia 4, 3 de públiques “en edificios de reciente construcción” i una de privada a Santa Eulàlia, “de capacidad reducida”. No diu res més, per tant, devien ser aptes per la seva funció.

Del mercat diu que és provisional i que n’hi ha un projecte d’un altre de nou. Les seves condicions higièniques eren bones, com l’escorxador, “capaz y bien organizado”. Del cementiri diu: “excelentes condiciones”.

El Mercat del Centre vers 1915. Font:
AMHL 902 AF 0000904 /a.Autor desconegut/da /d.Club Muntanyenc L'Hospitalet (UEC L'Hospitalet) - Arxiu Monrós

A l’apartat de les indústries, però, hi ha un element molt negatiu: a 1,5 km de Santa Eulàlia (on ara hi ha el CAP d’Amadeu Torner) hi havia una fàbrica química que utilitzava despulles animals de matèria primera, per la qual cosa era coneguda com “el Canyet”. Diu l’informe que “genera emanaciones pestilentes (...) insoportables para los moradores de la expresada barriada”. La gent gran del sud de l’Hospitalet ho recorda perfectament. Recomana el trasllat, que no es va fer mai. Va empestar fins la dècada de 1970.

Pel que fa al cicle de l’aigua, informa que la Sociedad General de Aguas de Barcelona i la mina comunal proporcionaven aigua potable a la població. Val a dir que en 1894 no existia cap barri a la meitat nord del municipi, el Samuntà, tret de les cases al llarg de la Carretera de Collblanc. 

Les aigües brutes anaven a pous negres i les pluvials a sèquies i cunetes que les abocaven als camps de la Marina i al Canal de la Infanta. El clavegueram no era comú encara, el que va provocar diversos problemes en els anys posteriors, com ara alguns brots de tifus.

Una font antiga a l'Hospitalet Centre. Fotografia de 1969.

És interessant veure com l’informe també tracta del medi natural. Per una banda diu que no hi havia llacs ni aigües estancades, el que era positiu, però sí els “encharcamientos” citats abans, el que afavoria el paludisme. Afegeix que no hi havia més arbres que els de les ribes del riu.

Per concloure, dos paràgrafs molt i molt interessants. El primer, parla de la situació de la classe treballadora, de l'habitatge (estem abans de la immigració massiva i els passadissos) i la pobresa:

“Los obreros habitan por lo general vivendas en buenas condiciones higiénicas y la alimentación de los mismos es suficiente y de buena calidad. No se ven pobres de solemnidad porque el Ayuntamiento les atiende, invirtiendo una buena cantidad en socorros domiciliarios.”

“Esta establecido el servicio gratuito de vacunacion, pero son pocas las personas que lo aprovechan por estar todas las familias igualadas con algun Médico que cuida de hacerlo. La asistencia Médico-Farmacéutica domiciliaria gratuita, está perfectamente atendida, sufragando los gastos el Municipio.”

Tenint en compte que aquest document segurament fou complimentat pel mateix Ajuntament, la informació sobre lo bé que ho feia la institució municipal deu ser una mica exagerada. En qualsevol cas, veiem que el minso Estat del Benestar de l’època requeia sobre els ajuntaments.

L'Ajuntament de l'Hospitalet vers 1910. Font:
AMHL 901 AF 0000144 /a.Autor desconegut/da /d.Domingo Prats Torelló

Dos comentaris finals. La major part de la població tenia l’assistència mèdica “igualada”. Les iguales era un pagament periòdic a un metge, que prestava aquest servei. Es feia en el marc de les 7 mutualitats que hi havia en aquell moment al poble, de les quals 3 n’eren femenines. 

El Montepìo Hospitalense fou fundat l'any 1884.

Sí, la població es vacunava. Encara que no hi havia la seguretat que tenim actualment de la seva eficàcia i seguretat, la població es vacunava massivament. No sabem si era la vacuna contra la verola, coneguda de feia dècades, o las pioneres contra el còlera del Dr. Ferran. 

El Dr. Ferran al seu laboratori i inoculant una vacuna contra la ràbia de la seva invenció.  Font: Nuevo Mundo, 12-12-1907

Tampoc sabem si les monedes de ral es quedaven enganxades al braç o si els governs introduïen substàncies hipnòtiques per controlar als vacunats. El que sabem és que la mortalitat per malalties infeccioses va baixar. Per si algú vol aprendre de la història.

  

---

[i] AHCSFL, Caixa 574

[ii] A la Real Academia de Medicina y Cirujía de Barcelona van fer un informe sobre El Saneamiento de Castelldefels y el Llano del Llobregat l’any 1889, espantats per la influència que podía tenir l’epidèmia a Barcelona; L’Art del Pagés. Revista Agrícola Semanal, núm. 366 i 367, 9 i 16-3-1889