martes, 22 de febrero de 2022

L'HOSPITALET EN LES ARTS PLÀSTIQUES (PINTURA, DIBUIX, ESCULTURA...)

 L'Hospitalet ha estat poc representada en la pintura. Malgrat tot, la nostra ciutat ha merescut l'atenció d'alguns artistes. Veiem alguns exemples.

Els primers que van representar el paisatge de l'Hospitalet van ser els paisatgistes romàntics, que van trobar-hi algun racó com "pintoresc".

 

Adolphe Delamare (1793-1861), militar, dibuixant i arqueòleg francès va fer una sèrie de aquarel·les a Catalunya vers 1826. Entre elles hi era aquesta Torre del Cap del riu Llobregat, actualment al MNAC.

Delamare era un dels orientalistes que entenia que la Península Ibèrica era un lloc exòtic, com Algèria, dels que va fer molts dibuixos.


Lluís Rigalt (1814-1894) fou un artista català, que al voltant de 1870 va fer nombroses representacions dels paisatges dels afores de Barcelona. Potser en les imatges de la Carretera de Sants o Can Tunis hi apareguin bocins de l'Hospitalet, com en aquest Antúnez. Recuerdo, de 1874, a l'AMB.

 

Rigalt és encara un exponent del paisatgisme romàntic. Al Museu de l'Enrajolada de Martorell es conserva aquesta vista que diu que és de Bellvitge. Evidentment és una visió distorsionada, amb el riu i l'ermita al fons.


 Joan Rabadà (1850-1899) va ser un pintor paisatgista, autor de La Riera Blanca (1876). Es tracta d'un pintor realista, que seguia els principis de l'Escola de Barbizon.

 

Ignasi Mallol (1892-1940) va pintar l'any 1925 L'Ermita, que es tractava de la de Bellvitge, una obra que es conserva al MNAC. En aquests moments, els paisatges atractius de la ciutat es van reduint als espais agraris.


Rafael Barradas, Hospitalet. Paisaje

Paisaje de Hospitalet (1926)

Ateneillo de Hospitalet (1927)

Rafael Barradas (1890-1929) fou un pintor uruguaià que va viure a l'Hospitalet entre 1925 i 1928. Ens va deixar diverses vistes d'un l'Hospitalet que era en plena transformació del món rural i agrícola a l'industrial i urbà, amb un estil avantguardista.

 

Antoni Rovira, Can Tres i Quatre.
Vista d'un terrat des del barri del Centre.

En l'obra La imatge de l'Hospitalet en les arts visuals, la Susanna Tobeña aporta aquestes dues obres d'Antoni Rovira de 1934, del que no he obtingut informació.


D'aquesta obra sabem ben poc. Al revers diu "Bellvitge de 1955 a 1956. Esglesiola". Sembla l'obra d'un aficionat, atret pel racó més bucòlic de la ciutat, que encara no tenia cap bloc al seu voltant.


Miguel Capel (1932-1991) va viure a l'Hospitalet, on va fer algunes obres amb el seu peculiar estil naif. Podem destacar aquest Paisaje de la bóvila de la Calle Pedraforca de l'any 1964. Capel, immigrant andalús, representava els seus barris, lluny de la visió idíl·lica del camp i la pagesia.

 

Joan Soler i Jové (Barcelona, 1934) fou contractat per l'Ajuntament i vers l'any 1969 per fer una sèrie de dibuixos de la ciutat, la majoria del Centre. Reproduïm aquests dos de Santa Eulàlia i el Carrer Xipreret. Va intentar mostrar els racons amb patrimoni, però la ciutat suburbial irrompia a les seves obres.

 

A l'obra abans esmentada, La imatge de l'Hospitalet en les arts visuals, també es ressenyen les pintures d'en Joan Soler Mestres, fetes vers 1976-1977 i que es conserven al Museu de l'Hospitalet. Un exemple és aquesta Plaça de l'Ajuntament, del 1977.

 

Gràcies a l'aportació de l'Enric Gil, coneixem les aquarel·les que va fer en Josep Marfà (1928-2014).


Juan Antonio Buj, Avinguda Europea (1992)

El Museu de l'Hospitalet conserva també alguns dibuixos de l'artista local Rafael Garrich (1930-1994), fets vers 1981, i un d'Aurora Altissent (Barcelona, 1928) del 1986. La sèrie més nombrosa és la de Juan Antonio Buj, feta el 1991 i 1992.

 

  

Al Centre Cultural del Gornal hi ha aquestes dues pintures. Segons m'han comentat, l'autor va ser un veí del barri.

 

 A les dependències de l'Ajuntament he ensopegat amb aquesta pintura signada per Remei Martínez. No puc assegurar que sigui una imatge de l'Hospitalet.

 

A la Pizzeria Naranjito, al Carrer Dr. Martí i Julià, 174 de la Torrassa, trobem un grapat de dibuixos d'alguns edificis de la ciutat. Són signats per J. Vilá.



Al Casal de la gent gran de Santa Eulàlia trobem aquesta pintura del mercat i aquest dibuix de l'església. 


Imatge del documental dedicat a Raúl Deamo al programa Batecs de Televisió de l'Hospitalet. Si voleu veure el programa cliqueu aquí.
Raúl Deamo és un especialista en "urban sketching", una nova modalitat artística. També ha representat l'Hospitalet, la seva ciutat.


Manoluts és un artista que també ha incorporat el paisatge hospitalenc en les seves obres.


En aquestes vinyetes de Jamás tendré 20 años, en Jaime Martín reprodueix el món dels i de les escombriaires de Santa Eulàlia i Can Pi.
Jaime Martín ha fet una trilogia de còmics basada en la història de la seva família: Jamás tendré 20 años, Las guerras silenciosas i Siempre tendremos 20 años. En aquestes obres hi ha un repàs del paisatge urbà i humà de la ciutat del darrer segle.
 
 

Na Roser Chillón, dissenyadora gràfica, ha fet dibuixos de l'Hospitalet i d'altres poblacions properes, com aquesta del Gornal. 

 

L'Eulàlia Panyella fa aquestes extraordinàries i vívides pintures de la ciutat.
 
 
Una obra de Plàcid Maria Sorribes, en la que mostra bona part del patrimoni arquitectònic de l'Hospitalet.
 
 
Temps enrere de Virginia C. Ríos, de l'any 2015. Obra cedida a la Biblioteca de Bellvitge.
 
A més de a les pintures i dibuixos, als murals ceràmics també es van fer algunes representacions de la ciutat.
 
Mural de Joan Rifà (1974)

 
L'Hospitalet (1986)
 
D'escultures que facin una representació de la ciutat no n'hi han gaires. Tenim el monument l'escut de la ciutat, d'en Subirachs, però no és una representació de la ciutat. Només conec l'obra de Mercedes Pimiento. En paraules de Blanca del Río:
"La escultura titulada Es un cuerpo (2022) reflexiona acerca de las infraestructuras que articulan nuestra vida y de cómo las percibimos; de cómo estas penetran en espacialidades para alterarlas y transformarlas y, también, de cómo participan en la conformación urbana y material de un territorio determinando desde la economía hasta sus costumbres. Pero Es un cuerpo reflexiona también sobre el espectro de una materialidad existente como fue el canal de la Infanta que, aunque ya en desuso, continúa generando historias, deseos y relatos."
 

 
Coneixeu obres artístiques que representin imatges de l'Hospitalet? De ben segur que hi ha una gran quantitat d'obres de professionals de les diferents branques de les arts visuals i també dels molts artistes aficionats. A cada barri han existit i existeixen grups de pintura...

Esperem més aportacions!

 

 



jueves, 10 de febrero de 2022

EL PDU BIOPOL-GRANVIA: EL SANT TORNEM-HI DEL TRADICIONAL "PELOTAZO" URBANÍSTIC

El PDU-Biopol

El passat desembre va ser presentat el Pla Director Urbanístic Biopol-Granvia. Es tracta de la nova versió del PDU Granvia-Llobregat, aturat als tribunals.

La gran novetat d’aquesta nova temptativa de negoci immobiliari és que, incomprensiblement, els promotors (les empreses del sector de la construcció i l’Ajuntament de l’Hospitalet) han aconseguit la complicitat de quatre institucions: el Col·legi de Metges de Barcelona, la Universitat de Barcelona, l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge i l’Institut Català d’Oncologia. Ja en parlarem.

Font: http://consorcigvhospitalet.com/web/avanpdu_biopolgranvia/

El primer que ha de quedar clar és el més substantiu del Pla: es tracta d’una requalificació urbanística, de terrenys amb diversos usos, als quals en cap cas es pot edificar, es passa a 556.418 m2 edificables. Aquí està la boleta!!!

En concret, 400.455 m2 (72 %) es preveuen per oficines i activitats d’investigació i recerca biomèdica. Però, atenció, no especifica quina proporció aniria destinada a cada funció, per la qual cosa podria ser gairebé tot per a oficines i 100 m2 per a la recerca científica.

Àmbit del PDU Biopol-Granvia. La illa a l'interior del PDU correspon a l'Hospital Duran i Reynals.


La resta del sòl edificable es vol destinar a hotels, un 13 %, comerç i restauració, un 10 %, i un 5 % per a residències d’estudiants. El total del pla afecta 793.493 m2. Per tant, resten 237 mil m2 afectats pel Pla que no seran edificables, com ho són ara, no és cap favor. 

La major part del terreny edificable continua sent el que envolta l’Hospital Duran i Reynals.

Simulació de l'edificació segons l'antic PDU Granvia-Llobregat fet per No Més Blocs. El nou PDU Biopol-Granvia també planteja la majoria de les construccions al voltant de l'Hospital Duran i Reynals, per tant, l'aspecte resultant no seria gaire diferent al que podem veure en aquesta imatge. Això serà positiu per les persones malaltes? I si ens plantegem un entorn verd?, no seria molt més terapèutic?

S’ha anunciat a bombo i platerets que es mantindrà l’ús agrícola de les terres de Cal Trabal, però pel que sabem a hores d'ara no es garanteix aquest ús agrícola amb la qualificació pertinent. Per tant seria un anunci sense cap validesa, com molt d'altres que s'han fet en sentits oposats. 

Cada vegada són més nombrosos els estudis que demostren la influència positiva de la natura i els entorns verds en la pràctica terapèutica. Si volem mantenir l'ús agrícola per a les terres de Cal Trabal contígües a l'Hospital de Bellvitge (a la fotografia), per què no fem el mateix per l'espai que envolta l'Hospital Duran i Reynals?

Si realment es blindés la funció agrària seria una molt bona notícia. Portem anys reivindicant la conservació d'aquest patrimoni natural, etnològic i històric que oferiria a la ciutat una oportunitat de desenvolupament econòmic sostenible.

El suport de les quatre institucions científiques

Com he comentat abans, la gran novetat és que la presentació del PDU Biopol-Granvia ha vingut avalada pel suport de quatre importantíssimes institucions acadèmiques i mèdiques. Per què? Perquè algú les ha dit que el nou pla urbanístic és necessari per desenvolupar el projecte de fer un clúster biomèdic, el Biopol, al voltant dels dos hospitals i les facultats que ja hi són a la zona.

Un clúster és un conjunt d’unitats (empreses, institucions, etc) d’un mateix sector econòmic que actuen conjuntament. La col·laboració i proximitat d’aquests agents teòricament ha de generar millors resultats que si van cadascú pel seu compte.

La coartada de que per a fer el clúster biomèdic cal fer un nou pla urbanístic ha adquirit tanta importància que han posat “Biopol” al nom del PDU, que abans es deia PDU Granvia-Llobregat.

Diguem-ho alt i clar: no cal un nou pla urbanístic per fer el clúster de recerca biomèdica. Dir el contrari és una fal·làcia.

Ja tenim el sòl necessari per fer el clúster, és a dir, no cal requalificar ni un sol m2!

L’any 2002 fou aprovat el Pla de Renovació d’Àrees Industrials de l’Hospitalet (PRAIH). Doncs bé, el Sector 15 del PRAIH és a tocar de l’Hospital de Bellvitge. La seva funció era precisament la substitució d’activitats industrials per activitats terciàries. 

El sector 15 del PRAIH és perfecte per situar-hi el clúster biomèdic.

Senyors i senyores de les juntes d’aquestes quatre institucions biomèdiques, han estat mal informats/des. Encara és temps de rectificar.

Alternatives al PDU-Biopol

Per què és millor fer l’ampliació del clúster biomèdic al sector 15 del PRAIH que en terrenys no edificables requalificats per a poder edificar-hi?

Crec que la pràctica totalitat de les comunitats científiques i mèdiques d’aquestes quatre institucions compartiran que ens trobem en una situació d’Emergència Climàtica. També és molt probable que arribem al consens de que la construcció d’una vintena d’edificis de moltes plantes no ajuda a millorar aquesta situació.

Àmbit del PDU, amb el sector 15 del PRAIH assenyalat.

Per tant, s’han parat a pensar en l’impacte climàtic, mediambiental i en la salut de les persones que tindria la materialització d’aquest PDU-Biopol?

Les i els professionals que cada dia fan recerca i docència del canvi climàtic, que lluiten per la salut de les persones que pateixen per la contaminació, que vetllen pels ingressats als que afavoreix un entorn natural, etc, què en pensen de la decisió de les juntes de les seves institucions de donar suport al PDU-Biopol? Han estat consultades i consultats?

Desenvolupar el clúster biomèdic a la zona del PRAIH significaria no perdre espai lliure d’edificacions i millorar la qualitat de l’espai afectat. La reforma i rehabilitació dels antics edificis industrials de les dècades de 1960 i 1970 permetria fer-los més eficients energèticament i, potser, guanyar algun espai públic i transformar-ho en verd.

La situació de l’Hospitalet

Per finalitzar, exposarem un recull de dades sobre l’Hospitalet, pertinents per tenir criteris sobre si és convenient o no un PDU que requalifiqui sòl no urbanitzable en urbanitzable i que faci perdre sòl lliure d’edificacions i permeti construir més blocs.

Una imatge típica de l'Hospitalet actualment. Sanfeliu, el febrer de 2022, on creixen els blocs de sis en sis. El creixement urbanístic enllaça amb el d'Esplugues, que pateix un procés semblant.

- El 86% del sòl de l’Hospitalet és artificial (INE “Indicadores Urbanos, Urban Audit”, 2014).

- L’Hospitalet és de les pitjors ciutats espanyoles en el compliment del Objectius de Desenvolupament Sostenible que tenen a veure amb l’ús del sòl. És la cinquena pitjor puntuació en l’ODS 2 “Fam Zero” i la pitjor de tot l’Estat en l’ODS 15 “Vida d’Ecosistemes Terrestres” (REDS, Los Objetivos de Desarrollo Sostenible en 100 ciudades españolas, 2020).

- L’Hospitalet és la ciutat amb la densitat de població més alta d’Espanya i té els districtes més densament poblats de la Unió Europea.

Aquesta és la imatge del centre geogràfic de l'Hospitalet, a tocar de quatre barris. Els blocs del fons són de Les Planes, el barri més pobre i un dels més densos; el cobriment de les vies i l'espai a l'altra banda podria millorar-lo. Tanmateix, es construiran més i més blocs, encara que es destrueixi el patrimoni, es deixi al carrer a famílies pobres i s'aixequin blocs que no compleixen la llei. Vegeu Stop Massificació Cosme Toda. En resum, tot aquest espai lliure que veieu i el de les naus industrials del fons serà ocupat per blocs, com els que ja es veu que s'estan construint a l'esquerra de la foto.

- L’Hospitalet és la tercera ciutat d’Espanya amb més densitat de població per km2 construït (42.221 h/km2) i la tercera també en alçada mitjana dels seus edificis (4,9 plantes) (elDiario.es amb dades del Cadastre i l’INE) .

- L’Hospitalet és la segona ciutat amb menys zona verda per habitant de Catalunya (5,57 m2/h), quan l’OMS recomana entre 10 i 15 m2/h (Anàlisi Sistemes Zones Verdes / Espais Lliures, Generalitat de Catalunya, 2017).

El PDU Biopol-Granvia és un més dels molts plans urbanístics que s'han endegat al Baix Llobregat. En època d'Emergència Climàtica és directament suïcida. Font: Ecologistes en acció. El títol de l'article és prou explícit: "Denuncien que els ajuntaments del Baix Llobregat impulsen greument les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle a través de l'urbanisme".

Tot plegat ens indica que per la nostra salut ens cal, per una banda, no augmentar l’edificació de nova planta i promoure la rehabilitació d'edificis obsolets, el que aniria en la línia de descarbonitzar l'economia. Per altra banda, és urgent augmentar l’espai verd. 

En cap cas no ens convé construir més blocs, innecessaris per un clúster biomèdic o pel que sigui, excepte perquè alguns, els de sempre, guanyin molts diners.