Pau Sans i Guitart (1836-1901) va ser una figura política i cultural molt important en el darrer quart del segle XIX a Catalunya, sens dubte la més important que va sorgir de l’Hospitalet. Ja vaig escriure un article, destacant les seves activitats relacionades amb la seva professió d’enginyer, el seu compromís amb el moviment obrer, el seu lideratge amb el naixent catalanisme i la seva creació literària.
 |
| Retrat d'estudi de Pau Sans. Font: |
En aquest article vull destacar aquesta darrera vessant d’aquesta figura tan polièdrica, que vol ser la meva petita contribució als actes de la 55ena edició de la Flama de la Llengua Catalana a l’Hospitalet.
Primer, recordem que la segona meitat del XIX va ser l’època de la Renaixença, aquest moviment cultural que pretén que la llengua catalana torni a ser una llengua pròpia de la literatura i tots els àmbits de la cultura.
La Renaixença començà en la poesia, es va estendre al teatre i la novel·la, i fora de la literatura, a la història, la geografia... fins que la fundació de l’Institut d’Estudis Catalans (1907) normalitzà el català en totes les disciplines acadèmiques.
Val a dir que si coneixem l’obra d’en Sans és gràcies a Francesc Marcé, que va recuperar els textos [i] i va fer-ne una gran tasca de divulgació.
La primera obra que conservem d’en Sans és signada a l’Hospitalet el juny del 1854, Lo pla del Llobregat comprès per los tres pobles Prat, Hospitalet y Sans. És una obra de més de dos-cents versos, que ens fa pensar que no era el primer que escrivia, tot i tenir només divuit anys.
 |
| Retrat d'en Pau Sans, penjat a la sala d'actes de la seu de la Unió Catalanista, per haver estat president d'aquest partit. Font: La Ilustració Catalana, 17-12-1905. |
Com veurem, va començar a escriure poesia en català de forma regular des de la dècada de 1860, però també va escriure en castellà, sobretot obres tècniques, relacionades amb la seva feina d’enginyer de ferrocarrils. Des de La locomotora en acción de l’any 1868 fins el 1896, quan publicà seu darrer article “El consumo de carbón en las máquinas de vapor” [ii].
Entremig va escriure Guia de maquinistas y fogoneros de ferrocarriles (?), Preguntas y respuestas relativas á la conducción y conservación de las locomotoras (?), Colección de problemas de aritmética con aplicación a la industria (1887) i Detalles elementales de la construcción y funciones de la locomotora (?). D’altre gènere és El porvenir industrial de Zaragoza (1885)[iii]. En va ser director de La Tracción Ferroviaria Ilustrada, una revista obrerista dels ferroviaris que s’editava a Sant Martí de Provensals. També tenim notícia de que va escriure ficció en castellà en publicacions d’Aragó, on va viure uns anys [iv].
A l’Arxiu de l’Hospitalet es conserven quatre poemes en castellà, de les que dues tenen data, 1861 i 1867. Es tracta de La Armonía, Romance nuevo, Amor latente i Plegaria á la Virgen. També n’hi ha un en francès, Souvenir de le chasse aux camps.
Paral·lelament, a partir de 1860 havia començat a escriure poesia en català i ho va fer a Madrid, on era molt probablement cursant els estudis d’enginyeria. Els tres poemes d’aquell any són Sospir d’amor, A mon amic Tomas Padró en son álbum i Lo sol que naix i lo sol que es pon.
-side.jpg) |
| Aquest poema fou escrit l'any 1863. Es tracta d'una sàtira política, publicada l'any 1884 sense perdre vigència |
Conservem un seguit de poemes corresponents a gairebé tots els anys entre 1860 i 1889, amb anys molt prolífics, com 1863 o 1885, i anys sense cap obra, com 1873 i 1874.
Jo no sóc un especialista en literatura, però diria que són poemes molt influenciats pel romanticisme, que parlen majoritàriament de sentiments: l’amor per les persones o pels paisatges, l’enyorança, la joia, la tristor, la fe religiosa... El que no hagués volgut escriure mai fou Poesia, ab motiu de la mort de mon estimadisim fill, ocorreguda el 26 d’Abril d’enguany, á l’edat de 13 anys [v], del novembre de 1883, o A ma filla Maria, feta el 1887 també per la seva mort.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Trobem també reafirmacions de caire nacional, com Catalá só pel meu cor, del 1863, un any en el que va viure a Portugal. L’any 1885 va escriure Desperta ferro! i Un trist record. 1714, llarg poema que fou publicat pel Museu de l’Hospitalet l’any 1983.
Començà a publicar amb certa regularitat a partir de 1882, utilitzant el pseudònim de Pau de Provensana, el que indicava el seu amor pel seu poble. En va començar a La Renaxensa, l’any 1882, amb el poema Sota la volta [vi].
-side.jpg) |
| Font: Biblioteca de l'Arch de Sant Martí, 1885 |
També va publicar a La Ilustració Catalana i L’Arch de Sant Martí [vii], on l’any 1884 va aparèixer a la llista de “celebrats poetes de la nostra localitat” [viii]. L’any 1876 signà un poema al Clot i trobem obres signades a Barcelona o a aquest barri fins el 1883.
%20p%20284.jpg) |
| Font: Biblioteca de l'Arch de S. Martí, vol.II, 1885, p. 294 |
La tardor de 1885 va perdre la seva feina de cap de material i tracció en una companyia ferroviària perquè en un conflicte laboral es va posar del costat dels treballadors. A partir d’aquell moment deixà d’utilitzar el pseudònim de Pau de Provensana i va començar a signar les seves obres amb el seu nom.
Aquesta sortida de l'armari literària i política es va fer palesa amb la presentació del seu poema Ombra y rosada al Certamen del Centre Catalanista Provensalenc, en el que va obtenir un accèssit el març del 1886.
Les seves obres també començaren a ser en prosa. Entre juny de 1886 i novembre de 1887 publicà diversos articles a La Ilustració Catalana fent uns comentaris als elements de la natura a partir de l’obra de Ramon Llull, a mig camí entre la literatura i la divulgació científica. També dins del gènere de l’assaig, fregant la filosofia, és Lo punt ferm, del 1889 [ix].
 |
| La flor i nata de la intel·lectualitat catalana. En Pau Sans és a la part superior, el de la barba més llarga. Font: La Ilustració Catalana, 23-5-1909 |
El jurat d’aquell any fou presidit per Jaume Collell, i els membres eren Josep Mª Arnau, Bernard Torroja, Cèsar A. Torras, Ramon Arabia, Ramon Enrich i en Pau Sans com a secretari. L’any següent, 1888, el jurat va ser format per, atenció, Marià Aguiló, Marcelino Menendez Pelayo, el Baró Carles de Tourtoulon, Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, Pau Sans i Joaquim Cabot.
Un altre exemple; en la inauguració del Centre Català de Sabadell, el 1888, es van llegir uns poemes de diversos autors, com Verdaguer, Guimerà i un de Pau Sans, En lo turó de Montcada [x].
-side.jpg)
Al voltant del 1890 també va publicar diversos articles de contingut polític, molts dels quals eren discursos pronunciats en actes públics, i poemes a Lo Catalanista. Dins de la seva obra, podem destacar Lo llibre de l’Andreuet, un conte producte d’un encàrrec destinat “á servir de lectura pera la ensenyansa primaria catalana”, del 1892 [xi].
El gener de 1886 fou nomenat “Ingeniero asesor honorario y vitalicio” de l’Ajuntament de l’Hospitalet i en 1890 també del de Sants. En va compaginar aquestes tasques de comprovació de les cada vegada més abundants instal·lacions mecàniques amb la seva vida política i la feina a les redaccions de diverses publicacions.
A partir de 1889 trobem una important presència d’en Sans en la vida cultural de l’Hospitalet. En una relació d’obres representades a l’Hospitalet durant el segon semestre de 1889 s’esmenta Lo dia del cop, l’autor de la qual era en Pau Sans. Fou representada als teatres de dues entitats de l’Hospitalet, el Casino del Centre i el Casino de l’Harmonia.
A l’arxiu es conserven dues obres de teatre més, sense data: Un enemich íntim. Monólech i Intrigues de campanar (....) Los partits en miniatura. Aquesta darrera comença : “Lo teatre representa un cuadro del pla del Llobregat. Una arboleda en lo fondo...”
Per altra banda, el seu poema La Locomotora, amb música d’Anton Vaqué, fou estrenat per la coral La Campestre en la festa major de l’Hospitalet de 1890.
-down-side.jpg)
La Locomotora és un poema d'en Sans musicat per ser cantat per la Societat Coral La Campestre. Potser alguna de les corals actuals de la ciutat podrien recuperar-la.
Els
últims poemes que conservem d’ell són de 1890 i 1891, com Epitalami. Ab motiu del casament de la
senyoreta Da Concepció Prats ab D. Joseph Marsal, que començava:
La galana primavera
ja assenyala’l seu retorn
lo blat creix en las planures
l’atmetller es en ple de flor,
en las valls y fondalades
s’hi endinsa ardent lo sol.
Font: Lo Catalanista, 25-7-1891, pàg. 10
Com veiem, acabà la seva trajectòria literària mantenint una lírica romàntica i un català prenormatiu, com és normal en l'època. Precisament, de l'any 1891 són els primers passos de la ingent obra d'en Pompeu Fabra.
En Sans va mantenir l’activisme polític i lingüístic durant dècades. Sans pertany a la segona generació de lluitadors per la recuperació de la llengua catalana de la Renaixença, una figura que mereix reconeixement i un estudi i divulgació de la seva obra, també la literària.
[i] Si no hi ha una referencia contrària, la información procedeix de Arxiu Municipal de l’Hospitalet de Llobregat, Fons Pau Sans i Guitart
[ii] Revista ilustrada, vías férreas. 10/7/1896, p. 9
[iii] Industria e invenciones, 17 d’octubre de 1885, pàg 7. A la Revista Tecnológico-Industrial, editada a Barcelona per l’Asociación de ingenieros industriales, va publicar diversos articles amb el títol “Intereses materiales de Zaragoza” al voltant de 1885. Desconec si és el mateix text que primer va aparèixer en forma d’articles i després en llibre, o si és un altre de diferent.
[iv] Va publicar “La flor de la vida”, l’any 1873, a El Estado Aragonés, editat a Saragossa; La Ilustració Catalana 15/8/1888, p. 234
[v] Id., 1883, p. 362
[vi] La Renaxensa, 1882, p. 206
[vii] L’Arch de Sant Martí, 22/05/1884, p. 50
[viii] Id. 30/11/1884, p. 511
[ix] La Ilustració catalana. 30/11/1889
[x] L'Arch de Sant Martí, 11/3/1888, p. 218
[xi] La Ilustració catalana, 15/4/1892, p 99
-side.jpg)
