jueves, 13 de enero de 2022

ELS ESGRAFIATS A L'HOSPITALET

Els esgrafiats són uns elements decoratius que es posen a les parets, especialment a les façanes, dels edificis. 

Inauguració de la Biblioteca Joaquín Costa (1969) amb un gran esgrafiat a la façana.

Els esgrafiats són uns dibuixos fets amb una capa plana d’un material que es pot gratar. El dibuix pot ser en positiu, per sobre del pla de la façana, o en negatiu, gratant la façana.

Es tracta d’una tècnica decorativa que ha tingut moments de gran difusió, destacant a l’art islàmic. A Catalunya, els esgrafiats es van popularitzar a partir del segle XVIII. N’eren molt més econòmics que els relleus, el que va permetre la democratització de la ornamentació dels edificis. 

Església de Sant Celoni. A la façana hi ha la data de 1762.

A l’Hospitalet van arribar al voltant del 1900, amb la febre constructiva d'aquell moment i el triomf del Modernisme, que incorporava elements decoratius als edificis.

Com el maó vist, els murals ceràmics, les motllures o les balustrades són tècniques ornamentals i elements decoratius barats, per edificis de classe mitjana o mitjana-baixa, entre el repertori dels rics i l'absència de decoració dels molt pobres que no es podien permetre res.

Intentaré fer un recull dels esgrafiats més importants de l’Hospitalet. 

 

Els esgrafiats de la Casa del Director de Tecla Sala.
- Casa del director del conjunt fabril de Tecla Sala, de data i autoria desconeguda, però que podem situar en la primera dècada del segle XX. En l’ampli repertori d’elements decoratius del que potser és l’edifici més bonic de la ciutat, tenim uns esgrafiats entre les mènsules i els respiralls. La veritat és que tenen un motiu més noucentista que modernista.

 

El coronament de la Casa Batlle, amb esgrafiats, respiralls i baranes. Foto @nataliapiernas

- Casa Batlle, a la Rambla, una altra de les grans obres del Modernisme local. En aquest edifici del 1910, en Marià Tomàs i Barba va incorporar els esgrafiats amb motius vegetals al fris superior, als grans merlets del coronament i sobretot al vestíbul. Actualment, els de la façana són del mateix color que el fons, per la qual cosa són poc visibles. No sabem si aquesta era la proposta cromàtica original.

 

Casa Maria Clua.
- Casa Maria Clua, al Carrer Montseny 87, en la que en Tomàs i Barba, també l'any 1910, és més contingut que l'anterior. Els esgrafiats són a la franja central en els que destaca el nom del polític republicà Castelar.

Al Carrer Roselles 19, 21 i 23 trobem tres edificis que segurament són de les darreres dècades del segle XIX i que tenen uns interessants esgrafiats. El que passa és que no sabem si van ser afegits amb posterioritat. 

Molts edificis privats de la dècada de 1920, dels primers blocs de pisos al Centre, Collblanc, Santa Eulàlia, etc. van incorporar esgrafiats. De la majoria no sabem la data o l’autoria.

En aquells anys, l'estil dominant era el Noucentisme, que s'inspirava en l'art clàssic i del Renaixement. Els motius dels esgrafiats noucentistes imitaven els grotescos romans i renaixentistes. 

Alguns exemples són:

 

Edifici del Carrer París, cantonada Dr, Martí i Julià.

 - Edifici al Carrer París, 1 (1924), amb un mural d'un grotesc amb prou importància com per substituir una filera de balcons.

 

Casa Baufer

- Casa Baufer (1924), al Carrer Mas, 138; extraordinaris esgrafiats, imitant els models de la Domus Aurea de Neró. A més, unes columnes salomòniques ben barroques als extrems, que són uns precedents de les que Puig i Cadafalch als palaus de la Fira de Montjuïc.

 

Casa del Carrer Príncep de Bergara, 24. Foto @nataliapiernas

- Casa al Carrer Príncep de Bergara, 24 (1925); amb garlandes amb motius vegetals en les que encara podem veure la petjada del cop de fuet modernista a l'esgrafiat inferior.

 

- Bloc al Carrer Llançà, 23, amb un "amoret" (putto), un motiu ornamental amb forma de nen, també d'origen romà i que va ser popularitzat pels artistes del Renaixement.

- Cases al Carrer Mas, 134 i Llavinés, 3; exemples d'esgrafiats molt modestos, en negatiu, a les motllures que envolten la porta i les finestres.

- Casa al Carrer Mas, 52; l’escut de Catalunya en forma de rombe.

- Blocs al Carrer Pujós, 19 i Mare de Déu dels Desemparats, 53; exemples d'esgrafiat amb garlanda o gerro propis del Noucentisme.

 

Casa del Carrer Príncep de Bergara, 10. Foto @nataliapiernas

- Casa al Carrer Príncep de Bergara, 10. Edifici del 1927, que combina rajoles i esgrafiats en la profusa decoració de la façana.

- Bloc al Carrer Rossend Arús, 25-27; uns esgrafiats elegants, noucentistes però amb una estilització cap a l'art déco.

Alguns edificis singulars i ben documentats també tenen esgrafiats interessants. 

 

Cal Manets. Foto @nataliapiernas

- Cal Manets, a la Rambla. Aquesta caseta de 1923 presenta un fris amb el típics motius vegetals noucentistes.

 

Detall de l'esgrafiat de la Casa Sabadell. Foto @nataliapiernas

- Casa Sabadell, a la Rambla. En aquesta remunta i unificació de tres casetes anteriors, l'any 1923 en Puig i Gairalt va utilitzar el mateix motiu que a Cal Manets.

 

Esgrafiat de l'Edifici de Correus. Font: Pobles de Catalunya.

- Edifici de Correus, a la Plaça del Repartidor. Un edifici d’en Ramon Puig i Gairalt del 1927, amb uns esgrafiats també propis del noucentisme.

 

Esgrafiat central de Can Oliveras. Foto @nataliapiernas
- Can Oliveras, al Carrer Major. Una altra obra de Ramon Puig i Gairalt de 1928.

 

- Bloc a la cantonda de Progrés i Montseny. És una obra de August Miret i Baldé de 1929. Els esgrafiats geomètrics s'allunyen dels grotescos i del repertori noucentista i s'apropen al catàleg de l'art déco.

 

La Casa Sinfreu.
- Casa Sinfreu, a la Plaça del Mercat de Collblanc. És una obra de Ramon Puig i Gairalt de 1930. Els esgrafiats, com l'edifici, s'apropen a les avantguardes i també s'allunyen del noucentisme.

 

La Casa Talens.

- Casa Talens, al Carrer Santiago Rusiñol de Santa Eulàlia. En aquesta caseta d’en Ramon Puig i Gairalt del 1934  tornen els esgrafiats propis del repertori noucentista com els que va utilitzar als edificis de la Rambla (Cal Manets i Casa Sabadell). 

 

A més dels ornaments més o menys elaborats, apareix un altre tipus d’esgrafiat, el que podríem anomenar una pintura o baix relleu bicolor o tricolor. Gairebé tots són fets a partir de 1950, tot i que tenim algun exemple anterior a la Guerra Civil. Malgrat que són obres d’una gran qualitat, de la majoria no sabem el nom dels/les autor/es. 


Esgrafiat de la Casa Sanfeliu. Foto:@nataliapiernas

-  Casa Sanfeliu, a la Rambla. L’arquitecte d’aquesta casa del 1928 és en Ramon Puig i Gairalt. A la façana hi ha un gran esgrafiat tricolor que representa la Mare de Déu de Montserrat amb la muntanya darrera. A la part inferior hi podem veure la signatura “R. Puig Gairal 1929”; és la signatura de l’edifici o de l’esgrafiat?

 

Dos dels motius, relatius a la literatura i la geografia, a l'Escola Montessori de la Torrassa.
- Escola Montessori, a la Torrassa. Al primer edifici, de l’any 1956, es van incloure uns dibuixos al·lusius a les matèries escolars (història, història sagrada, literatura i geografia) i l’escut de l’escola.

 

El mural de l'escola Santa Joana de Chantal. Foto de @nataliapiernas
- Escola Santa Joana de Chantal. Una gran obra, tant per la qualitat com pel tamany, de l’any 1962, que representa l’acció pedagògica d’aquest col·legi parroquial. 

 

L'esgrafiat de l'antiga biblioteca de Pubilla Casas.

- Antiga Biblioteca Joaquín Costa. L’extraordinari esgrafiat, de l’any 1969, fa referència al món de ficció i la cultura al que poden accedir les noies i els nois gràcies als llibres.

 

- Bloc al Carrer Provença, 50. En té dos dibuixos extraordinaris de gran format, amb la signatura "Campreciós 91"; vol dir que l'autor es deia Campreciós i la va fer l'any 1991?. Després de molts anys, els esgrafiats van tornar a les façanes, segurament, per la proximitat d'altres exemples al Carrer Príncep de Bergara, on és el dibuix de la planta.

 

Com sempre, agrairé la col·laboració i la localització de nous elements artístics a la nostra ciutat. 


ANNEX FOTOGRÀFIC


Església de Sant Celoni

Carrer París, 52; edifici de 1925.

Carrer Santiago Apostol, 18.



miércoles, 5 de enero de 2022

ELS MURALS CERÀMICS A L’HOSPITALET

Una expressió artística que és reivindicada cada vegada amb més força és la dels murals ceràmics. La ceràmica, en general, sempre ha estat considerada un art menor, tot i que en algunes èpoques i civilitzacions sí que era molt valorada. A l'Europa cristiana era considerada una germana petita de l’escultura i la pintura.

Al llarg del segle XX, a redós de la llibertat de l’avantguardisme artístic, la ceràmica va ser revaloritzada per si mateixa o com a complement de l’arquitectura. En aquest sentit, el Modernisme va jugar un paper cabdal.

Podem dir que l’edat daurada dels murals ceràmics a casa nostra van ser les dècades de 1960 a 1980, quan molts clients públics i privats van encarregar-ne. Hem de tenir en compte que era una expressió artística no gaire costosa, i molts promotors van decidir embellir els seus edificis amb aquesta mena d’obres.

Tot seguit, faré un recull dels murals que conec a l’Hospitalet, amb les dades que tenim. Alguns han desaparegut (formant part de la llarga nòmina del patrimoni perdut) i d’altres són en perill, en bona mesura perquè no han estat valorats com a obres d’art que s’han de conservar, com una escultura exempta. Cal posar en valor aquest patrimoni i conservar-ho!

Com sempre, agrairé la col·laboració i les aportacions que pugueu fer. Moltes gràcies!

 

Mural de la INDO. Fotografia: @nataliapiernas

Mural a l’ampliació de la fàbrica INDO, al Carrer de Santa Eulàlia, obra de l’artista valencià Julio Bono de l’any 1973. Destruït en ser enderrocat l’edifici l’any 2007.

 

Mural de Rifà del patrimoni arquitectònic de l'Hospitalet. Foto: @nataliapiernas

Mural de Joan Rifà i Benet de l’any 1974, que representa els edificis patrimonials de la ciutat, sobre un fons de xemeneies fumejant. És a una benzinera a la Plaça Josep Anselm Clavé, actualment mig tapat, malgrat el seu gran valor artístic.

 

Mural de Riu a l'estació de ferrocarril. Font: Diputació de Barcelona.

Mural abstracte a l’estació de RENFE, obra de l’escultor Eduard Riu de l’any 1974. Una de les dues primeres obres abstractes de l’estatuària pública de la ciutat.

 

Els tres murals del Poliesportiu de Santa Eulàlia. Foto: @nataliapiernas

Al·legoria a l’esport, al passadís d’accés al Poliesportiu de Santa Eulàlia. Les figures estan inspirades en els pictogrames olímpics dels Jocs de Munich de 1972. Van ser instal·lats l’any 1974 i porten la signatura de Raventós, una nissaga de ceramistes de la Bisbal d’Empordà.

 

Mural de petit format i de gran qualitat al passadís d'entrada del bloc de Jacint Verdaguer, 34. Foto: @nataliapiernas

Petit plafó al vestíbul d’un edifici del Carrer Jacint Verdaguer de Santa Eulàlia. El títol sembla ser L'Hospitalet i la data 1986. Per tant, la imatge representa la ciutat, amb els blocs, una carretera (la Granvía?), fàbriques i curiosament el mar amb la Farola. Malauradament la signatura és il·legible. Com aquest deuen haver alguns més a la ciutat.

 

Els murals ceràmics als vestíbuls de les estacions de metro, com aquest de Rambla Just Oliveras, són força freqüents.

Mural a l’estació de metro de Rambla Just Oliveras. Fou fet l’any de la inauguració de l’estació, 1987. És signat com "AITIN N 87 EG". Encara que és majoritàriament abstracte, conté elements figuratius, com l’escut de la ciutat.

 

Representació de l'apòstol que dona nom a l'escola i al carrer.

Imatge de l’apòstol Sant Jaume a la façana de l’escola que porta el seu nom a la Torrassa.L'obra està signada per "Cerámicas Vila Clara", una altra casa de gran tradició a la Bisbal d'Empordà.

 

Dos dels murals ceràmics de l'interior de la fàbrica Vanguard. Font: L'Hdigital

Murals del vestíbul de l'edifici Vanguard. Foto: Cristobal Jaume Ortega.

Murals a l’interior de la fàbrica Vanguard. No sabem la quantitat exacta. És molt probable que  siguin de l’època de la construcció de l’edifici, vers 1971.

 

Mural de les oficines de Cosme Toda. Font: https://www.rondaller.cat/2018/09/13/murals-ceramics-dels-anys-setanta/

Murals de Silicor a Cosme Toda, de la dècada de 1970. Darrere d’aquest nom comercial hi havia els dissenys d’en Joan Rifà. Destruït en ser enderrocat l’edifici en 2015.

 

Un mural fa el servei d'informar de l'adreça. Font: google street view

Mural a l'edifici de l'Avinguda Miraflors, 71. La data deu ser la de la construcció de l'immoble.
 

 

Mural que reprodueix l'escultura La Tríada de Micerí, realitzada vers el 2.500 a.C.  Foto: @nataliapiernas

Mural de temàtica egípcia a un edifici del carrer Gasòmetre, a Santa Eulàlia. Imita el conegut alt relleu La Tríada de Micerí. Al centre, el faraó Micerí, un dels tres de les grans piràmides de Gizeh. Als costats, dues deesses, Hathor i la deessa protectora d'una província. Està signada per "Ceramit, Pi i Gibert-21, Badalona".

 

Tota la informació de La Santa Estació a https://lasantaestacion.com/

En els darrers anys, des de l'Ajuntament s'està promovent la decoració dels espais públics amb aquesta manifestació artística. L'any 2018 es va fer La Santa Estació, una obra de Nevenka Pavic i l'Associació Cultural La Glòria Factoria d'Art.



Els mateixos actors van promoure La Torrassa Florida, l'estiu de 2021.

Per acabar, faig un esment especial del llibre d'Òscar Dalmau Barcelona Retro, que ha significat un punt d'inflexió en la valoració d'aquestes "arts menors".


 Sabeu d'algun altre mural ceràmic a la nostra ciutat?