PUIG I GAIRALT, EL RACIONALISME I L’HOSPITALET: PATRIMONI PERDUT

El cap de setmana del 27 i el  28 d’octubre de 2018 es va fer una nova sessió del 48h Open House a Barcelona, especialment dedicada al racionalisme i el GATCPAC. El racionalisme va ser l’estil arquitectònic més important del segle XX. A Catalunya,  un grapat d’arquitectes van adherir-se a aquest moviment i es van agrupar l’any 1929 en el Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània (GATCPAC). 

El GATCPAC va impulsar un grup semblant d'àmbit espanyol, el GATEPAC. La seva revista, A.C. Documentos de actividad contemporánea, editada a Barcelona, neixia amb un clar esperit combatiu favorable al racionalisme i contrari a l'historicisme.

Aquest grup tenia una clara orientació política d’esquerres i es va comprometre amb la II República i la Generalitat a partir de 1931. Les seves propostes anaven en la direcció de solucionar el problema de l’habitatge per a la classe obrera, la construcció d’equipaments socials, etc.

A l’Hospitalet, l’arquitectura era dominada per Ramon Puig i Gairalt (1886-1937), arquitecte municipal de la ciutat des del 1912. En va signar gairebé tots els edificis importants, i d’altres no tan importants, entre aquell any i la seva mort. Des del punt de vista tècnic i formal, va passar per tots els estils dominants de la seva època: modernisme, noucentisme, art déco i finalment racionalisme.

Maqueta (1931), foto de la construcció (1932) i de l'edifici enllestit (1933) de la Casa Pons, el "gratacel" de Collblanc, principal obra racionalista d'habitatges de Puig, que afortunadament es conserva.

Puig, amb més 40 anys i la carrera consolidada, no va dubtar de sumar-se al nou corrent, encapçalat per joves 15 o 20 anys més joves que ell. Des de la direcció de la revista Arquitectura i Urbanisme, òrgan de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya (AAC), a partir de 1931 va ajudar a difondre’l.

L’AAC va organitzar un Congrés d’Arquitectes de Llengua Catalana el 1932, en el que Puig va presentar una ponència dins la categoria “política social”, titulada Són convenients les construccions de barriades blocs?. L’any següent, va organitzar una exposició d’arquitectura escolar, on Puig va tenir una presència protagonista.

Inauguració de l'Exposició d'Arquitectura Escolar (1933), presidida pel President de la Generalitat, Francesc Macià. A l'esquerra, Ramon Puig i Gairalt. Macià observa la maqueta del projecte d'una escola que un any més tard s'inaugurarà a Santa Eulàlia i que portarà el seu nom.

L’obra de Puig en la dècada de 1930 va molt lligada al racionalisme, començant pel famós “gratacel” o d'altres cases unifamiliars i blocs, com el Xalet Ysern.
Tanmateix, va ser en les escoles que l’Ajuntament li encarregà on va portar més lluny la seva aposta pels principis racionalistes. Com que les institucions republicanes esmerçaren molts esforços en desenvolupar l’educació pública, va tenir diversos encàrrecs:escoles a Can Pi, Santa Eulàlia i el Carrer Campoamor.

 

Escola a Can Pi (1932)

Inauguració (1934) i dues imatges (1935) de l'Escola Francesc Macià a Santa Eulàlia.

Projecte de l'Escola Salvador Gil i Gil (1933), que hi era al Carrer Campoamor, a tocar de la via. L'angle de la façana és provocat pel traçat del carrer i de la línia fèrria de Vilanova. Fou inaugurada la tardor de 1934.

Doncs bé, aquestes tres escoles, joies de l’arquitectura social racionalista, foren enderrocades una a una durant la dècada de 1980. Una pèrdua irreparable pel patrimoni de l’Hospitalet i de Catalunya, una més.

També va dissenyar una escola per la canalla de l'Hospitalet a Castelldefels.

Projecte de l'Escola de Mar (1933) i edifici enllestit a Castelldefels.

En relació als seus projectes d'habitatges, Puig va fer una gran quantitat de blocs i passadissos, fruit de l'encàrrec de la iniciativa privada, amb l'objectiu del benefici dels constructors.

Tanmateix, li coneixem un projecte d'habitatge social, sospitosament molt semblant al que 10 anys més tard es farà pels anomenats "Bloques del Caudillo" a Collblanc.

"Grup de cases a bon preu", un projecte de 1931.

Quina gran ruta del racionalisme podríem haver fet a l'Hospitalet! 

Quins equipaments podríem tenir en aquestes joies arquitectòniques!
Ara som a temps de no haver de lamentar més pèrdues patrimonials en el futur. 

Art: Publicació de la Junta d'Esposicions d'Art, gener 1934

LA SENYALITZACIÓ DEL PATRIMONI DE L'HOSPITALET

Vaig escriure aquest article l'octubre de 2018 per a denunciar que el patrimoni de l'Hospitalet no tenia cap mena de senyalització. 

 

Han passat 5 anys i seguim igual.

 

Ha hagut de ser l'AMB la que ha posat una fita per a senyalitzar un element patrimonial de l'Hospitalet, l'Ermita de Bellvitge, perquè és a un parc que és competència seva.

 

La fita de color groc de la dreta és la que ha posat AMB.

L'Ajuntament de l'Hospitalet, continua sense fer cap pas per a divulgar i posar en valor el nostre patrimoni, com fan gairebé totes les ciutats. 

És molt fàcil! En l'article següent poso alguns exemples...

 

 L'article de 2018:

A l’Hospitalet no hem tractat bé el nostre patrimoni en el darrer segle. D’això vaig escriure un article als Quaderns d’Estudi uns anys ençà. En els últims temps, però, s’ha generat un moviment de defensa del patrimoni molt important, del que és el màxim exponent el Grup de Patrimoni de l’Hospitalet. Segur que marcarà un canvi de tendència.

La Plataforma Can Trinxet Viu reivindica la conservació i ús social de Can Trinxet, i ha estat capaç de generar una imatge que permet identificar l'edifici i valorar-lo com patrimoni.

Hi ha un aspecte, un primer pas, que és relativament senzill i no gaire car, que es podria concretar en els pròxims mesos: la senyalització del patrimoni.  

Senyalitzar un element patrimonial compleix dues funcions principals. Per una banda informa i divulga les dades més importants. D’aquesta manera es fa una tasca cultural i didàctica.

Per altra banda, es posa en valor l’element i pot ajudar a la seva conservació. Quan la ciutadania és conscient del valor patrimonial d’un element és molt probable que el seu comportament envers ell sigui més respectuós. 

Des de la parròquia de Mare de Déu de Bellvitge i Amics de l'Ermita han anunciat iniciatives per difondre el valor patrimonial de l'ermita al seu entorn: hospital, hotel, gimnàs, barri, etc... Si no es fa des de les intitucions, la societat civil pren la iniciativa.

 

Des del Centre d’Estudis de l’Hospitalet portem molts anys demanant que es faci una senyalització dels elements patrimonials de la ciutat. Ho vam debatre amb el que era aleshores regidor d’urbanisme Francesc Belver, i vam trobar complicitat. Vam parlar de tres categories (l’Hospitalet Agrari, Industrial i Contemporani), dels colors que les podrien representar, de com difondre-ho als hotels de la ciutat, etc...

El regidor ens va fer un encàrrec de textos per la senyalització de 10 edificis, pel qual l’entitat va rebre una remuneració. El seu successor, José Castro, ens va renovar la confiança. A tots dos els agraïm aquesta confiança. Tanmateix, han passat els anys i la senyalització del patrimoni, amb els nostres textos o sense, no s’ha portat a terme. I et quedes amb una cara de no entendre res. Perquè estem segurs que les nostres autoritats municipals volen respectar i difondre el nostre patrimoni...

El passat juliol, el grup de persones i entitats que formem Defensem el Castell de Bellvís, com una més de les accions reivindicatives, vam penjar uns fulls a les parets de l’antic edifici, que en feien aquesta funció. No és tan difícil.

 

Senyalització del patrimoni, perdut i existent (abril de 2022)

 

Els rètols informatius del Castell de Bellvís que vam penjar el passat mes de juliol (2018)

Per ajudar les persones que han de prendre les decisions corresponents, adjunto alguns exemples, que sempre va bé saber que es fa a d’altres indrets. 

Veureu que n'hi ha fites enganxades al terra, plaques a les parets, amb foto, plànol o dibuix o sense imatges, de metall o de plàstic, d'edificis o de rutes, etc. 

A Esplugues tenen aquestes dues senyalitzacions:

 A Terrassa:

 

Al casos de Verdú, el Papiol i Palafolls veiem les tres modalitats de fita vertical:

 O també a Valls, Alcover i Nulles:

A Manresa, també combinen les fites verticals i les plaques:

A Vilafranca del Penedès, han posat rètols d'aquesta mena:

Foto: Aquesta i totes les fotos següents són de Natalia Piernas.

  A Molins de Rei:

A Cambrils hi ha la modalitat de fita en posició horitzontal:

A Canet de Mar:

 A Mataró:

A Caldetes:

 

A Arenys de Mar:

A Begues tenen unes plaques amb dibuixos originals del planejament de l'edifici. Per exemple, una joia arquitectònica de l'hospitalenc Antoni Puig i Gairalt.

 

A Moià:

 A Castelldefels:

A Caldes de Malavella:

 A Falset i la Selva del Camp:

A Lleida, en comptes d'una foto o un plànol, han posat un dibuix una mica naïf de l'element patrimonial.

A Castellfollit de la Roca a més de posar el text en braille, fan el perfil de l'edifici en relleu, perquè les persones cegues puguin saber com és.

A la Pobla de Lillet, incorporen un QR que enllaça a informació afegida.

Fins i tot es poden penjar fotos antigues. Veiem els exemples de Taltaüll i Souillac (a França) i Altafulla (Tarragonès).

 

 

 

Una altra modalitat és la placa relacionada amb un personatge. A l'Hospitalet només tenim, que jo sàpiga, la de Núria Espert. 

 

Caldria plantejar-se una senyalització específica, com la de Girona:

 
 

El més habitual és la fita vertical enganxada al terra, de material plàstic, però la varietat és considerable, com hem vist. 

 

Una gran quantitat de ciutats, incloent moltes del nostre entorn, ja han aconseguit que el seu patrimoni hagi estat senyalitzat amb dignitat. Per què l'Hospitalet no ho fa?