jueves, 22 de febrero de 2018

ELS PASSADISSOS, HABITATGES PER A LA CLASSE OBRERA


Ara queden pocs, però fa unes dècades milers de persones vivien als passadissos, a uns habitatges petits, normalment de planta baixa, disposats a banda i banda d’un passadís perpendicular al carrer.

N’hi havia a tots els barris de l’Hospitalet, encara que eren més freqüents a Collblanc-Torrassa. Existeix un gran estudi sobre els passadissos d’aquest barri, gràcies al qual sabem que el primer es va construir el 1906, però que la gran majoria són del període 1921-1926. Un 32% dels habitatges bastits a Collblanc-Torrassa entre 1915 i 1930 van ser als passadissos. Podem dir que a partir de 1930 triomfà definitivament el bloc de pisos. 

Passadissos de Collblanc-Torrassa en la dècada de 1990. En la fotografia de l'esquerra, un dels pocs que tenien dues plantes.


A Sant Josep recordem els set passadissos que hi havia al Carrer Mestre Candi, enderrocats entre 1980 i 1984, encara que hi havia un projecte per conservar alguns d’ells, considerats patrimoni històric de la ciutat. A Santa Eulàlia encara es conserven els del Carrer General Prim, i fins i tot a Les Planes n’hi ha un, al Carrer Subur. 

Passadís a Santa Eulàlia.

Tanmateix, foren molts més nombrosos a Collblanc-Torrassa per la senzilla raó que aquest barri va ser el que va créixer més en els anys ens els que s’utilitzava aquest tipus de construcció. També els trobem als que eren barris obrers de Barcelona en aquelles dècades: Les Corts, Sants, Sant Martí, etc.
 
Passadís a la Torrassa.


Els habitatges en passadissos eren petits, d’uns 20-40 m2, amb serveis sanitaris comuns i fetes amb materials de qualitats baixes. Normalment eren disposats en forma de U, al voltant d’un passadís central. Eren les cases dels immigrants més pobres, que arribaren en massa a l’Hospitalet a partir de 1915, quan la indústria necessitava mà d’obra per fabricar el que demanaven els països en guerra.

Plànols de passadissos a Collblanc-Torrassa de Ramon Puig i Gairalt. Veiem la planta i l'alçat. Font: HERNÁNDEZ, TATJER i VIDAL. Passat i present de Barcelona (III), pàg. 227.

El problema de l’habitatge per a la classe treballadora era enorme en aquella època. Milers i milers de famílies no podien pagar els lloguers dels pocs estatges dignes que es construïen. Les diverses formes d’infrahabitatge (barraques, coberts, lloguer d’habitacions o de llits, etc.) eren el més abundant. Els passadissos eren al llindar del que podem considerar digne segons la situació d’aquella època. A més, no tots eren iguals.

Passadissos al Carrer Llançà i Montseny, a la dècada de 1980.



Fins i tot, arquitectes com Ramon Puig i Gairalt van justificar el disseny de molts passadissos a la ciutat com una manera de solucionar aquest greu problema social. Pels propietaris del sòl i els promotors era una manera de guanyar diners amb una escassa inversió. I si en un solar podien fer cinc casetes en comptes de quatre, millor. Finalment van ser més un negoci pel capital que una solució per la classe treballadora.


Passadís al Carrer Occident de Collblanc. a l'esquerra de la foto, hi havien botiguetes, perquè aquesta façana donava a la Plaça del Mercat. Foto del 2008 de google sreet view.
La lluita de classes es va manifestar en aquest terreny de l’habitatge tant com en el món laboral. A partir de l’estiu de 1931, la CNT va promoure una vaga de lloguers, i durant la revolució de 1936, a l’Hospitalet es van col·lectivitzar també els habitatges, com les fàbriques i les terres.

Malgrat les dificultats, o potser a causa de les dificultats, la majoria dels testimonis parlen d’una estreta relació entre les famílies que hi vivien. El passadís era un espai comunitari on es compartien moltes coses i la solidaritat solia ser molt important. En algun cas s’hi instal·laven vàries famílies amb relacions de parentiu i paisanatge.

 
Joaquín Ruiz ens explica les migracions de Mazarrón (Múrcia) a Collblanc-Torrassa, i com diverses famílies van viure als passadissos del barri.


A hores d’ara en conservem molts pocs. Caldria fer un inventari i decidir quins volem conservar. En són un testimoni importantíssim de la nostra història. Actualment tenen protecció les Cases Borràs, i els passatges Pons i Mata, tots dos conjunts a La Torrassa. També són al PEPPA unes cases en passadís al Passatge de Piera, al Centre, però no semblen del mateix tipus que els altres. 

Passatge de Pons i Mata, a La Torrassa, l'any 2017


Pocs elements arquitectònics són tan representatius d’una època i del nostre ADN com els passadissos. Són patrimoni!

Annex (6 de juliol de 2020). 
També trobem passadissos o passatges d'aquesta mena a Barcelona, com els de León i Pau Hernández.

4 comentarios:

  1. AL Centre encara hi tenim el Passatje Piera. I en bones condicions.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gràcies Ventura. N'és un dels protegits http://www.museul-h.cat/utils/obreFitxer.ashx?Fw9EVw48XS7l6nmH4RzwQTaFkVuQQ4hqazAuYKr43iR0AFRtWXK3qj5UAWkHZfKh2XG

      Eliminar
  2. I el passadís que comunica Ronda de la Torrassa i Ronda de la Via ? I els del carrer Mas i Montseny ?

    ResponderEliminar
  3. Sí, encara tenim uns quants a la ciutat, especialment a Collblanc-Torrassa. Caldria fer un inventari exhaustiu i encetar el debat de quins conservem i per a quins usos.

    ResponderEliminar