martes, 19 de junio de 2018

L'HOSPITALET: BARRIS UNA MICA MÉS O MENYS POBRES


Feia molt de temps que anava darrere de les dades de riquesa dels diferents barris de l’Hospitalet. Les respostes que obtenia eren que si només les tenia Hisenda, que a Barcelona es publiquen perquè l’Ajuntament paga o pressiona…


Finalment, l’Instituto Nacional de Estadística s’ha dignat a publicar les dades per barris de diferents ciutats d’Espanya, i l’Hospitalet n’és una. Els podeu trobar a l’Informe Indicadores Urban Audit para Áreas Submunicipales (2016) i és en línia. http://www.ine.es/jaxiT3/Tabla.htm?t=28233


La riquesa és expressada en la renda per habitant. La r/h de l’Hospitalet l’any 2015 era de 10.455 €. Era semblant a la de Badalona (10.876 €) o Cornellà (11.192 €) o El Prat (11.798 €). Era, però, inferior a la de Sant Cugat (18.326 €) o Barcelona (14.946 €), tot i que dintre de la capital hi ha unes grans diferències, dels 29 mil de Pedralbes als menys de 8 mil de Torre Baró-Ciutat Meridiana.

Font: http://www.ine.es/jaxiT3/Datos.htm?t=27149

Els barris de Barcelona més propers van pujant de renda segons anem també pujant al territori: Zona Franca 11.442 €, Bordeta 13.353 €, Maternitat-Sant Ramon 17.498 €...

 


Per tant, podem concloure que l’Hospitalet és a la franja baixa de les ciutats de Catalunya. Som una ciutat pobre, de classe treballadora. Això no és cap gran descobriment, és una constatació més. Ara per ara, la gentrificació no ens ha afectat directament, tot i que podem trobar alguns indicis.

Però, com són els barris? N’hi ha gaire diferència entre ells? Existeix un l’Hospitalet ric i un altre pobre? Les dades són aquestes:


Renda per habitant (2016, en €)

Centre
13.257
Sanfeliu
11.133
Sant Josep
11.647
Torrassa
8.514
Collblanc
9.679
Santa Eulàlia-Granvia Sud
12.391
Florida
8.581
Les Planes
8.379
Can Serra
11.266
Pubilla Casas
8.460
Gornal
9.958
Bellvitge
11.298

Font: Indicadores Urban Audit para Áreas Submunicipales (2016)       http://www.ine.es/jaxiT3/Tabla.htm?t=28233


Ordenats de més a menys, la riquesa per barris és aquesta


 


Si utilitzem la mitjana local de 2015 (10.455 €), veiem que, sense grans diferències, trobem uns barris clarament per sobre (Centre i Santa Eulàlia-Granvia Sud), uns altres moderadament per sobre (Sant Josep, Bellvitge, Can Serra i Sanfeliu), uns altres moderadament per sota (Gornal i Collblanc) i, finalment, el grup dels barris més pobres (Florida, Torrassa, Pubilla Casas i Les Planes).

 

Es confirma que hi ha un nord més pobre, especialment als districtes IV, II i V. 

En algun altre estudi, ja s'havia vist aquesta diferència, com ara "Patrones espaciales de la segregación residencial en la Región Metropolitana de Barcelona: pautas de segregación de los grupos altos", que podeu consultar clicant aquí

De l'article destaquem la següent imatge, en la que no es veu tot l'Hospitalet, però s'aprecia com el contínuum Pubilla-Florida-Les Planes-Collblanc-Torrassa és caracteritzat com classe baixa.

Un altre article extraordinari: "Crisis económica y pauperación en la región metropolitana de Barcelona: una aproximación demo-espacial utilizando datos de Càritas (2005-2013)". D'aquest article podem destacar la següent il·lustració, on es confirmen algunes localitzacions de la pobresa a l'Hospitalet.

Això no és nou. En un article de Josep Serra, publicat al Quaderns d'Estudi del Celh, també es van veure les diferències de l'any 1996 (o potser les dades són anteriors, perquè hi són Can Pi i La Bomba...). La diferència més destacada amb l'actualitat és que el Gornal destacava com el barri més pobre, i ara no ho és tant.

Bé, a l'Hospitalet podem dir que més que barris rics i barris pobres, tenim barris una mica més pobres i una mica menys pobres.

domingo, 10 de junio de 2018

ANIVERSARI DE LA GUERRA DELS 30 ANYS



Un aniversari ha passat totalment desapercebut entre nosaltres, els 400 anys del l’inici de la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648). Va començar, el 23 de maig de 1618 amb la famosa “Defenestració de Praga”. Defenestrar vol dir, literalment, llençar per la finestra. I això és el que van fer els nobles de Bohèmia amb els delegats de l’emperador d’Àustria. Aquest episodi fou l’espurna que va caure a sobre del barril de pólvora que era en aquell moment Europa, i la guerra va esclatar.

La Defenestració de Praga (1618). Font: https://en.wikipedia.org/wiki/Defenestrations_of_Prague

No ens pensem que van ser 30 anys de combats constants. En aquella època organitzar i mobilitzar un exèrcit era molt costós, i de campanyes militars en aquells anys potser van haver una dotzena. Tanmateix, aquesta feblesa militar era compensada amb la crueltat i el terror. Els generals pensaven: “ja que no tornarem a passar per aquí en molt de temps, o potser mai, ens assegurarem que no es tornin contra nosaltres”.

Jacques Callot va fer una sèrie de gravats l'any 1633 titulada "Les misèries de la guerra"

Els exèrcits eren mantinguts per les poblacions de les terres on vivien, per la via dels allotjaments forçats. La majoria dels soldats eren mercenaris de procedències molt diverses que no solien cobrar puntualment. Per tant, el pillatge i la violència sobre la població civil era una pràctica habitual, sense distingir gaire si era territori amic o enemic. Darrere dels exèrcits també hi anava un seguici amb famílies dels soldats, comerciants, etc.

En alguna de les fases d’aquesta guerra es van veure involucrats gairebé tots els països d’Europa. Una altra característica la va fer especialment terrible: el motiu principal, si més no al començament, va ser la religió. La Guerra dels Trenta Anys va començar com un enfrontament entre catòlics i protestants. A la violència pròpia de qualsevol guerra es va sumar el fanatisme procedent de les versions fonamentalistes de les religions de l’època.

El saqueig i destrucció de Magdeburg (1831) per part dels exèrcits imperials i de la Lliga Catòlica fou un dels episodis més teribles de la Guerra dels Trenta Anys

No era el primer conflicte relacionat amb la picabaralla entre catòlics i protestants. N’hi havia conflictes armats amb aquest component des del 1524. A més, la guerra entre el país que més tard seria conegut com Holanda per independitzar-se de la Monarquia Hispànica, també amb un component religiós, ja venia desenvolupant-se des de 1568.

L’escenari principal de la Guerra va ser el centre d’Europa: Alemanya, Bèlgica, Txèquia... però les conseqüències van arribar a tot arreu. I també a l’Hospitalet, sobretot si tenim en compte que un dels principals actors de la tragèdia va ser el monarca hispànic, Felip IV. Aleshores, n’era el rei que, en teoria, tenia l’exèrcit més poderós i l’imperi més gran. La Corona d’Aragó, però, era exempta de participar en el finançament d’aquestes empreses militars, i tampoc se’n beneficiava dels  possibles guanys. Per tant, l’impacte a l’Hospitalet,per bé o per malament, va ser molt diferent que a un poble castellà, gallec o andalús.

Inicialment, no va haver cap mena de repercussió. Prou feines tenien de refer-se de la gran inundació del 1617, conegut com “l’any del diluvi”. La Guerra, però, es va allargar i la catòlica França va entrar en la guerra del costat dels protestants, perquè volia derrotar Espanya. Richelieu, que podríem considerar una mena de president del govern francès d’aleshores, va pensar que els enemics (els protestants) del seu principal enemic (Espanya), podien ser els seus amics.

El Comte-Duc d’Olivares, el Richelieu espanyol, va decidir allotjar tropes a Catalunya, i la població de l’Hospitalet va patir la situació des del 1638, fins que el conflicte va esclatar el 1640. Llavors començà de la Guerra de Separació de Catalunya (1640-1652) i el gran conflicte iniciat 22 anys enrere va arribar plenament al nostre poble. Evidentment, el problema aquí no era pas religiós, era d’una altra mena, que sembla que té alguna vigència en l’actualitat.

Esquema de la Batalla de Montjuïc (1641). De color vermell, les tropes castellanes, de color blau, les catalanes.  Autor: "Panotxa".  Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Batalla_de_Montju%C3%AFc_(1641)#/media/File:Batalla_de_Montju%C3%AFc.jpg

La Guerra de Separació (o dels Segadors) va durar fins 1652, quan  la Guerra dels 30 anys ja havia finalitzat, amb la Pau de Westfalia (1648). En aquests tractats de pau es van definir alguns principis polítics actuals. La Guerra entre Espanya i França no va finalitzar fins 1659.

Bé, només volia recordar aquesta efemèride, d’una enorme transcendència i que va afectar, poc o molt, com peces de dòmino, totes les regions d’Europa. I a la gent de l’Hospitalet, finalment, la va posar al mig d’una guerra i en ocasions a la línia del front (1641-42 i 1651-52). I amb la guerra va arribar la pesta, l'any 1651.
 
Setge de Barcelona (1651-1652). Font: http://www.mhcat.cat/col_leccio/peces_destacades_de_la_col_leccio/el_setge_de_barcelona_de_1651_1652


lunes, 4 de junio de 2018

L'HOSPITALET A FINALS DEL SEGLE XVIII (SEGONS FRANCISCO DE ZAMORA)



Francisco de Zamora va arribar a Barcelona amb un càrrec de magistrat, el 1784, amb 28 anys. Va viure-hi fins el 1791, quan fou ascendit a un altre càrrec a Madrid. Fos per les seves idees il·lustrades o per d’altres problemes, la seva meteòrica carrera política i professional es va veure bruscament tallada el 1799, quan fou empresonat. Va tornar al seu poble i va morir el 1812.
Ja vaig parlar d'ell en l'article "L'Hospitalet als llibres antics"

Mapa de l'Hospitalet de 1782. Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya; http://cartotecadigital.icgc.cat/cdm/singleitem/collection/externs/id/140/rec/5

En aquests set anys d’estada a Catalunya va fer alguns viatges i va prendre diverses iniciatives, sempre inspirat en el seu esperit il·lustrat: volia conèixer, per aprendre i per millorar. És molt conegut el qüestionari amb 143 preguntes que va enviar a tots els pobles catalans l’any 1789.

Les respostes al “Qüestionari de Zamora” del Baix Llobregat i l’Hospitalet van ser publicades l’any 1992. L'Hospitalet era un territori d'uns dos km2, entre Finestrelles i el mar, on vivien unes 1.800 persones, la majoria al poble, i a algunes masies, les més importants de les quals apareixen al mapa de 1782.

Zamora també va escriure uns diaris dels viatges i va recollir dades de la realitat que l’envoltava. De tot això només es conserva un volum a Biblioteca Nacional de Madrid, amb el títol Diario de los viajes hechos en Cataluña por Don Francisco de Zamora. Tomo I

Aquesta obra és una visió magnífica de la Catalunya de 1787-1791. El manuscrit el podem trobar en línia, però és difícil de consultar. Se’n va fer una edició l’any 1973, per part de Curial, a cura de Ramon Boixareu, difícil de trobar a hores d'ara. 

 


Per això, reproduiré els fragments que he trobat que parlen de l’Hospitalet, que també és una manera de reivindicar una reedició. El número inicial indica la pàgina.


21 "La agricultura tradicionaria del partido de Barcelona, a excepción del ramo de árboles y del de hacer vino, está por lo general en un estado admirable. (...) las viñas, que tanto abundan en la parte alta y en todos sus montes, estás cultivadas a la perfección, y se cuidan excelentemente las parras y los árboles que las mantienen en los lugares del Hospitalet, Cornellá, San Juan Despí, el Prat, San Boy y San Vicente dels Horts. Pero en el modo de criar y cuidar toda otra especie de árboles, en el conocimiento de las mejores cepas y en la inteligencia de las manipulaciones para la fábrica de vino, está bastante atrasada."

22 "Cubiertas de regalisia y muy fértiles en años secos y de poca lluvia, las [tierras] que hay en medio de la marina del Hospitalet;"

23 "Las tierras cultivas de secano y regadío, y principalmente las viñas, en lo general, del Corregimiento, están repartidas en una infinidad de manos, y de esto proviene que estén tan bien cuidadas (...), y la repartición de aquella se ha obrado y se obra por medio de arriendos, de establecimientos regulares, de establecimientos que llaman a rabassa morta y de colonias aparcerías."

"La cuota (...) en los arriendos de tierras sembradas (...) es siempre en dinero y a proporción del valor de los frutos que se pueden sacar de las mismas. (...) La de las [huertas de regadío] de la marina de Port y Hospitalet, de 28, 30, 34, 36 y 40 libras [por mojada]"

La mujada era una unitat de mesura que equivalia a una mica menys de mitja hectària. Per veure com era el valor de la producció de la marina hospitalenca, podem dir que la quota de la mujada de secà era de 10 a 21 lliures.
27 "En Badalona, San Adrián, parte de Santa Coloma, San Andrés, San Martín, marina del Port i Hospitalet y en el Llobregat hasta Molins de Rey, es una de las principales cosechas la del cáñamo, (...) este es excelente para jarcias y lonas, y para esto lo suele comprar el Rey casi todo."
Barcelona, 1806. Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Pla_Cerd%C3%A0#/media/File:BNE.Barcelona.planos.1806.jpg
Encara que els principals horts no són a l'Hospitalet...
27 "En el Prat y Hospitalet se crían también bastantes alcachofas, muy grandes y muy buenas"
29 "Con algún coste se podría también regar todo el Llano de Barcelona, tomando (...) la agua del río Llobregat, cerca de Martorell. Sobre esto hay ya proyecto formado, y en años atrás se tiraron líneas, se tomaron medidas y se formaron planos."
31 "En todo el Corregimiento escasea la leña. (...) Los pobres la roban, y esto en el día es un vicio general en Cataluña que está clamando por el remedio. (...) En los pueblos que no tienen monte, como el Prat, Hospitalet, Cornellá, San Juan Despí, Sans y otros, no tienen otra que lo quesacan de sus árboles y viñas, y de la caña de sus cáñamos; con esto queman algunos troncos de maiz, las matas de las habas y de los habones cuando están secas, y las hojas de las pitas."
32 "En el término del Hospitalet y en el Llobregat se crían muy buenos álamos blancos, de los cuales se sacan algunos para árboles de embarcaciones y los más para vigas, jácenas y tablas, que todas se emplean en los edificios de Barcelona o del país."
35 "Únicamente los rebaños que tiene la ciudad de Barcelona casi siempre en la marina de Prot y del Hospitalet sequedan en verano algunas noches en el campo porque algunos labradores se componen y pagan por ello a los pastores, valiéndose de este arbitrio para abonar sus tierras."
64 "En los pueblos, la gente acomodada usa en la comida el arroz, fideos, verduras, legumbres secas y frescas, carne de carnero o oveja tarragonina, tocino, huevos, atún y abadejo. La más pobre, verduras, legumbres, sardinas saladas y pescado seco o atún."
414 "Los curatos de las parroquias foráneas por lo general son bastante buenos, y hay algunos como los de Castellbisbal, Cornellá, San Boy, el Prat y el Hospitalet que pasan de 2.000 libras, y aún de 3.000 libras los dos últimos."
En resum, el segle XVIII ha estat d'expansió agrària als pobles i comarques que envoltaven Barcelona. Es va imposar un increment de la productivitat i unes relacions socials que ja podem considerar capitalistes. Els propietaris i arrendataris (i capellans) guanyaren força diners. 
Una classe de jornalers, de la que no ens parlà Zamora, només per dir-nos que havia de robar la llenya i no menjava carn, fou la gran perdedora de la gran transformació.
Si voleu aprofundir en la història agrícola o industrial, de l'Hospitalet cliqueu a sobre de les paraules destacades.