sábado, 27 de agosto de 2016

COM S'HA FET I PODEM FER L'HOSPITALET? 150 ANYS DE PLANIFICACIÓ URBANÍSTICA (3)

Aquest article és la continuació de Com s'ha fet l'Hospitalet? 1 i Com s'ha fet l'Hospitalet 2


5. El Desarrollisme (1953-1976)

En 1953 s’aprovà el Pla Comarcal, que afectava 27 municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona. Intentava posar ordre en el fenomen del gran creixement demogràfic i urbanístic del moment i confirmava el paper de l’Hospitalet com municipi totalment urbanitzat per acollir indústria i població immigrant.

Detall del Pla Comarcal de 1953 corresponent a l'Hospitalet

El Pla Comarcal d’Ordenació Urbana de Barcelona volia continuar la planificació metropolitana de dècades anteriors. Es basava en la zonificació segons funcions. L’Hospitalet ja era totalment dins del fet metropolità, encara de forma perifèrica, això sí.

El Pla Comarcal preveia que el terme hospitalenc fos zona residencial i industrial. Aquest Pla General havia de ser desenvolupat en Plans Parcials, de barri o sector. La pràctica política en els següents anys va ser la de crear i revisar desenes de Plans Parcials, sempre requalificant per augmentar la seva edificabilitat i, per tant, el benefici de les empreses de la construcció, a costa de la qualitat de vida dels habitants. També es feien requalificacions que afectaven mansanes o edificis singulars. O senzillament s’incomplien les lleis.

Pla Parcial de Les Planes, elaborat en 1956. Font:http://ptop.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=cerca&comarcaSel=13&pagingPage=7&fromPage=load&municipiSel=08101&

Les primeres propostes de Plans Parcials no van trigar, primer en zones poc o gens urbanitzades i més tard també en barris preexistents. Podem destacar els de Bellvitge, Les Planes, La Florida, Provençana (1956),  Granvia Sud (1957), Can Serra, Carretera del Mig (1959), Pubilla Casas (1962), Gornal, Sanfeliu (1963), Centre (1965)… Des del començament ja n’hi havia de residencials i d’industrials. 

Revisió del Pla Parcial de Sanfeliu de 1968. El II Cinturó (la futura Ronda de Dalt) passava pel mig del barri, tallant els carrers. Font: Arxiu de l'Hospitalet.
També algunes empreses van promoure habitatges pels seus treballadors/es (Butano, Pegaso, FECSA...). Normalment promovien petits polígons, generant un teixit urbà singular.

En el context del segon episodi immigratori de Catalunya en els darrers 100 anys, en el que l’Hospitalet va passar de tenir 70 mil habitants en 1950 a 280 mil en 1975, aquest període és el més important en la creació de l’espai urbà de la ciutat. I malauradament es va fer en plena dictadura franquista, un règim polític totalment favorable als interessos de les empreses i indiferent a les necessitats de les classes treballadores.
Full volander de 1974. La lluita per l'espai ja era ben evident. Fon: Centre d'Estudis de l'Hospitalet.

En contra d’aquestes pràctiques polítiques va néixer un urbanisme popular, en el si de les Associacions de Veïns (AV). Amb el recolzament de professionals de l’arquitectura i l’urbanisme, el veïnat organitzat en AV va ser capaç de mobilitzar-se, criticar, impugnar els Plans oficials i plantejar-ne alternatives. Podem destacar el paper de l’Oficina d’Informació Urbanística de Barcelona. També fou molt important la intervenció de professionals del periodisme en la difusió  de les lluites veïnals i en la confecció de les revistes de les AV.
Revistes de les AV de Can Serra, Collblanc-Torrassa i Santa Eulàlia de 1975 i 1976. Font: Cantre d'Estudis de l'Hospitalet.

No ens cansarem de repetir com d’importants van ser les AV en la dècada de 1970, per moltes raons. Ara, però, només insistirem en les urbanístiques: van aturar la construcció de més blocs, van conquerir espais públics, va reivindicar equipaments tan bàsics com les escoles o els ambulatoris... 
Molts dels espais públicsde la ciutat foren "okupats" a pic i pala en la dècada de 1970. Si no s'haguessin fet accions tan contundents, avui no gaudiríem de la Plaça de la Bòbila (foto superior), la Plaça dels Veïns (foto inferior), el Parc de la Marquesa, la Plaça de la Carpa, etc... Per cert, avui, amb la Llei Mordassa, les persones que van fer aquestes accions potser anirien a presó.
Val a dir que a l’Hospitalet van tenir la complicitat dels Ajuntaments tardofranquistes, encapçalats per Vicenç Capdevila i Joan Perelló, i amb molts professionals que recolzaren les propostes veïnals.


6. Urbanisme en democràcia (1977-2015)
En 1976 es va aprovar el Pla General Metropolità. A partir d’aquest nou marc legal es van revisar els Plans Parcials, acceptant part de les reivindicacions populars: es va reduir el ritme de l’edificació i es van reservar espais per a equipaments.
La principal eina urbanística dels primers ajuntaments de la nova etapa democràtica, a partir de 1979, van ser, però, els Plans Especials, d’un abast inferior al dels Parcials. Aquest nou tipus de pla permetia intervencions petites i mitjanes, que van intentar redreçar la terrible herència que el franquisme va  deixar en els barris: asfaltat, clavegueram, parcs, equipaments… També es van soterrar el Carrilet (1985-87) i les línies elèctriques d’alta tensió (1993).
L’any 1987, l’Ajuntament fa una proposta anomenada L’Hospitalet d’avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat . Constava d’un seguit de propostes de petit i mitjà abast, amb un esperit de “reparació” de la situació heretada.
Al solar de l'empresa ATASA es van preveure una filera de blocs, un equipament (on més tard anirien la ràdio i la televisió locals i una plaça. Finalment, la continuació del Carrer Pareto fou eliminada i la plaça va guanyar superfície. Font: L'Hospitalet d'avui per demà.

En la segona meitat de la dècada de 1990, amb l’alcalde Celestino Corbacho, es va produir un canvi qualitatiu en l'urbanisme local: es torna a la planificació de grans zones i a la requalificació de terrenys per augmentar l’edificació d’habitatges i serveis.
El primer impuls va venir de Barcelona, que va decidir ampliar les instal·lacions de la Fira en uns terrenys de Granvia Sud. Els primers pavellons foren inaugurats en 1995. A partir d’aquest moment, coincidint amb la bombolla immobiliària, la Granvia va passar a ser un dels eixos principals de la renovació urbana i arquitectònica del país, materialitzant el bulevard que va imaginar dècades enrere Ramon Puig i Gairalt.
La nova situació de centralitat urbana de l’Hospitalet dins l’àrea metropolitana va impulsar al Consistori a plantejar una “Segona Transformació” de l’Hospitalet, la primera concreció de la qual va ser el Pla l’Hospitalet 2010 (1996). Les eines tècniques per desenvolupar-ho foren l’Agència de Desenvolupament Urbà (1999) i el Consorci de la Gran Via (2001). 
El símbol de la nova etapa és la Plaça Europa, inaugurada en 2007, element central de l’anomenada “Porta Sud” de la ciutat, en la que també hi són hotels, centres comercials i la Ciutat de la Justícia, inaugurada en 2009.
Una de les primeres grans propostes de l’ADU fou el Pla de Renovació d’Àrees Industrials de l’Hospitalet (PRAIH, 2002), que afectava 138 ha (l’11% del terme municipal). Pretenia requalificar la meitat del sòl industrial de la ciutat, els sectors de Provençana i Carretera del Mig, per convertir-lo en residencial. 

Sectors del PRAIH

Tanmateix, les transformacions de la “Porta Nord”, al voltant de Can Rigalt, no han reeixit ni tan sols segons la lògica capitalista. Tret d’alguns blocs, no s’ha construït el que les empreses havien previst. En part per l’oposició veïnal a la requalificació dels terrenys la finca de Can Rigalt, en part pels enfrontaments legals entre els propietaris.
En 2008 es va presentar un projecte urbanístic pel sector de Cal Trabal, que afectava 40 ha que contenen l´última zona agrícola de la ciutat. Una plataforma de persones i entitats es va mobilitzar en contra i la promoció es va aturar l’any següent, quan la crisi també havia fet esclatar la bombolla immobiliària.
Manifestació contra el pla urbanístic que preveia construir a Cal Trabal, maig 2009.
Com veiem, en l’etapa democràtica la iniciativa urbanitzadora ha estat en mans de l’Ajuntament. Les AV o d’altres entitats van perdre la capacitat de generar propostes i alternatives. Tanmateix, depenent dels diferents moments del govern municipal i de les AV de cada barri, es va produir un diàleg entre els dos agents més o menys fluid. Al llarg dels darrers 30 anys s’han produït tota mena d’encontres i desencontres entre institucions i entitats, i entre aquests dos agents i el veïnat en general.
Després d'un procès de debat i una votació, organitzats per l'AV Ildefons Cerdà de Granvia Sud, aquest fou el projecte escollit per urbanitzar la Plaça dels Veïns, i que va executar l'Ajuntament. Font: El Griu, AV Ildefons Cerdà.

7. Cap on anem? (2016....)
Avui, els 12,5 km2 del nostre terme municipal són gairebé totalment urbanitzats. La nostra densitat de població és de les més altes del món: 20 mil h/km2. Els districtes del nord de la ciutat arriben fins als 50 mil h/km2.
L’Hospitalet ara forma part del centre de l’àrea metropolitana de Barcelona i ofereix serveis centrals: facultats, hospitals, jutjats, Fira, etc. Tanmateix, segueix patint les servituds de la suburbialització respecte a Barcelona, especialment pel que fa a les vies de comunicació: carreteres i vies fèrries.
El debat urbanístic ha tornat a ocupar un lloc principal en la ciutat, com feia anys que no passava. Sobre la taula tenim importants projectes pel futur.
El Biopol’H no era un pla urbanístic, era un districte industrial, el que s’anomena amb l’anglicisme “clúster”, del sector biomèdic que va començar l’any 2006. Tanmateix,en el seu primer plantejament (2008) generava una afectació urbanística en 208 ha (un 17% del terme municipal), sobretot a la zona dels hospitals de Bellvitge i Duran i Reynals i la de Granvia Sud, però també a la zona de Can Rigalt. Avui ha quedat molt modificat pel PDU Granvia encara que algunes de les seves propostes continuen vigents.

Espai Biopol'H. Font:https://ca.wikipedia.org/wiki/Biopol%27H
El Districte Cultural, fou presentat en 2014 com un espai per a la producció artística i la indústria creativa, que ofereix 25 ha en el centre geogràfic de la ciutat. De fet, és una continuació del PRAIH, que no va reeixir en la substitució de l’ús industrial pel residencial. Ara el que es pretén és atraure “indústries culturals” que substitueixin les antigues indústries manufactureres. Per difondre l’oferta d’espai cultural a l’Hospitalet s’ha fet servir el símil “Brooklyn català”.
Font: http://www.pemb.cat/ca/projectes-estrategics/el_districte_cultural_de_lhospitalet/77/. El Districte Cultural correspon als sectors 8, 9 i part del 14 del PRAIH.

El pla que tindrà més impacte, però, és el Pla Director Urbanístic Granvia-Llobregat , que afecta 100 ha del sud del terme municipal. Una primera versió fou aprovada en 2015 i quan s’escriuen aquestes ratlles, l’estiu de 2016, és en període d’al·legacions una segona versió. 

PDU Gran Via de 2015. En gris, els edificis projectats.
El PDU Granvia és la continuació del model urbanístic de la Plaça Europa, que si ningú els atura el faran arribar a Castelldefels (a Viladecans ja ho tenen ben avançat) . La Granvia no serà el bulevard parisenc que imaginà Puig i Gairalt, serà una avinguda de Doha.
PDU Gran Via, aprovat en 2016. Font: http://www.elperiodico.com/es/noticias/politica/aprobado-plan-para-prolongar-granvia-lhospitalet-hasta-hospital-bellvitge-5256138

El PDU Granvia torna a ser un episodi de la suburbialització de l’Hospitalet amb disfressa de centralitat metropolitana posmoderna. Torna a posar el nostre territori, el nostre escàs territori sense edificar, al servei de les empreses alienes a la ciutat, i ignora les necessitats de la població de l’Hospitalet.

El cobriment d’un fragment de la Granvia, allunyat a més de Bellvitge, no justifica la construcció de desenes de blocs. El manteniment de gairebé tota la zona agrària que ja té la qualificació de no edificable -no se’ns fa cap concessió- no justifica la urbanització de sòl lliure d’edificis. El que necessita l’Hospitalet és espai lliure i accessible part de la població, no necessita més blocs de nova planta. 
Manifestació contra el PDU Granvia l'11 de juny de 2016. A la foto de dalt hi surto.

I quan érem pendents del PDU Granvia apareix un altre cop el tema de Can Rigalt, un espai sobre el que també hi ha grans pressions per construir-hi. Hem de recordar els 50 mil h/km2 de Pubilla Casas, La Florida i Collblanc i la urgent necessitat d’espais lliures d’aquests barris? Aprofito per recordar que el Pla CAUFEC, encara que d’Esplugues, també ens afecta moltíssim. Hauria de ser entomat com un fet metropolità per la Confavc i les altres federacions locals i comarcals.

La creació de l’espai urbà és una forma més de la lluita de classes. Per una banda, empreses que volen maximitzar beneficis, per l’altra, treballadors que volen maximitzar el salari indirecte. Les institucions polítiques es posen d’un costat o l’altre segons els principis ideològics que inspiren les seves actuacions.

Finalment, resta pendent la que pot ser la gran transformació urbanística del futur: el soterrament de les vies que travessen la ciutat i bona part de l’àrea metropolitana. 

La Plataforma L'Hospitalet Sense Vies es va constituir en 2000 i es va tornar a manifestar en 2011, davant l'incompliment per part del Govern espanyol dels compromisos adoptats.
Tampoc ens podem oblidar de l’accés al riu, cada vegada més complicat per noves autovies.

Quina ciutat volem?