miércoles, 9 de septiembre de 2020

QUÈ SE N'HA FET DE CA N'ALÒS?

Ca n’Alòs era una de les masies més importants de l’Hospitalet, tant per la seva arquitectura com per la seva rellevància en la història local, en la que el passat agrari és importantíssim.

AMHLAF0027491 /a.Autor desconegut/da /d.Andreu González Diumenjó

Al famós mapa de finals del segle XVIII de la ciutat en el que es destaquen un grapat d’edificis, n’és un dels reproduïts.

Fragment del plànol de 1782 on podem veure els edificis importants de l'Hospitalet. De nord a sud i d'est a oest: Can Girona (Can Rigalt), Can Casas (la Pubilla Casas), Can Clota i Can Cervera són d'Esplugues, Ca n'Alemany (actual Can Buxeres), la Torrassa (Castell de Bellvís), Ca n'Alòs, Can Borràs (?), Can Sunyer (?), Can Agustí (l'actual Remunta), l'Església de Santa Eulàlia, el poble de l'Hospitalet, Can Famades (de Cornellà, però molt propera), Can Paperayre (?), Església de Bellvitge, Col·legi (Torre Gran?) i Can Vehils.

Aquesta masia, propera a l’església de Santa Eulàlia de Provençana, va subsistir fins l’any 1970. En la dècada de 1960, quan moltes masies van ser destruïdes en el procés de creixement urbanístic de l’època, va mantenir-se dempeus.

Ca n'Alòs el gener de 1961, el dia de la inauguració del túnel entre Santa Eulàlia i Sant Josep. Font: https://www.rtve.es/filmoteca/no-do/not-944/1487219/

Fins i tot, en una publicació de l’Ajuntament de 1969 és un dels vuit edificis destacats com a elements importants del patrimoni local, amb les esglésies de Santa Eulàlia i Bellvitge, Can Rigalt i la Pubilla Casas, Can Sumarro, etc.

Font: Hospitalet. Noticia geográfica

Doncs, malgrat aquest reconeixement oficial de que era un dels principals edificis del patrimoni arquitectònic de l’Hospitalet, com que no tenia cap mena de protecció legal, va desaparèixer. Què va passar?

Font:

Doncs, que la finca va ser comprada per Joan Cahué, per ampliar la seva fàbrica d’electrodomèstics, comercialitzats amb la marca Vanguard, i la masia va ser eliminada vers l’any 1971. La Vanguard va funcionar a ple rendiment uns 10 anys més, i va subsistir uns altres 5 anys, envoltada de polèmiques en relació a subvencions, desinversions, etc.

 


Amb aquesta imatge podem veure com la construcció del nou edifici de la Vanguard no va significar la destrucció de Ca n'Alòs. Font:

AMHLAF0027460 /a.Autor desconegut/da /d.Andreu González Diumenjó

Diem que Ca n’Alòs va ser eliminada però no destruïda. Cahué coneixia perfectament el valor històric i artístic de la masia i el que va fer va ser desmuntar-la, pedra a pedra. No sabem si Ca n’Alòs va ser reconstruïda i si és així, a quin lloc. Potser és a Fornells, un poble de Menorca, on Cahué va comprar una finca amb un molí vell, que va restaurar, i on es va fer construir una casa nova.

La façana de Ca n'Alòs, amb les pedres numeradies pel seu desmuntatge i trasllat. Font:

AMHLAF0027470 /a.Autor desconegut/da /d.Andreu González Diumenjó

De fet, a l'Arxiu Municipal es conserven unes fotografies de la masia d'una data indeterminada, però en les que ja existeix el nou edifici de la Vanguard; per tant han de ser de 1970 o anys posteriors. En concret, sorprenen 13 fotos en les que veiem destacats amb rotulador uns "elements" i numerades les pedres. La conclusió sembla evident: l'Ajuntament va col·laborar amb el desmuntatge de la masia que poc abans havia inclòs en la llista d'edificis patrimonials més importants.

Les fotos que demostren el desmuntatge de la masia, o si més no d'una bona part d'ella. L'Ajuntament havia de conèixer per força aquest atemptat contra el patrimoni local. Font:

AMHLAF0027473 /a.Autor desconegut/da /d.Andreu González Diumenjó

AMHLAF0027479 /a.Autor desconegut/da /d.Andreu González Diumenjó

AMHLAF0027485 /a.Autor desconegut/da /d.Andreu González Diumenjó

Com és que Cahué va actuar amb tanta impunitat? Per una banda, en aquell consistori tardofranquista no hi havia gens de sensibilitat ni valoració envers el patrimoni. Però si algú va alçar la veu, li recordarien que uns mesos enrere “Cahué Industrial, S. A. – Vanguard” havia estat escollida “Empresa Modelo” de l’any 1969, amb cinc empreses més. La cerimònia d’entrega del premi es va celebrar el 18 de juliol, al Palau d’El Pardo

Font: La Vanguardia, 19 de juliol de 1969

Una altra prova de la bona relació de Cahué amb les jerarquies del règim va ser la visita de l’aleshores president del govern Carlos Arias i de quatre ministres a l’empresa el juny del 1974.

Cahué (al centre, amb les mans agafades) mostra la sala de muntatge de la Vanguard al president del govern, Arias Navarro (el segon a la dreta de Cahué), i a quatre ministres (De la Fuente, Carro...).

En conclusió, una de les pèrdues patrimonials més escandaloses, en les que un empresari sense escrúpols i un ajuntament còmplice ens van deixar sense un dels elements més importants del nostre passat. 

 

Quan a classe parlem del feudalisme i amb l’alumnat anem a visitar el Castell de Bellvís i l’Església de Santa Eulàlia de Provençana, sempre trobo a faltar Ca n’Alòs, que representaria l’estament dels pagesos, la majoria de la societat, el grup explotat i oblidat.

En unes notes manuscrites, amb les fotos abans esmentades, podem llegir el testimoni d'Andreu González Diumenjó. La seva família va ser la masovera de Ca n'Alòs entre 1868 i 1969. La finca era propietat de la família Ponsich, que va començar a reduir-se a partir de 1928, quan es van començar a vendre parcel·les per a usos urbans o industrials.

La masia va ser el centre d'una explotació agrària fins el 1960. L'any 1969 en Ponsich va vendre el que quedava de la finca, amb el mas inclòs, a Cahué, i van haver d'abandonar la casa.



lunes, 24 de agosto de 2020

LES RÀDIOS DE L'HOSPITALET

No, el vídeo no va matar l’estrella de la ràdio, ni tampoc ho han fet la televisió, ni internet. Encara som milions de persones que escoltem la ràdio, que estimem la ràdio. Personalment, trobo que és el mitjà més càlid, potser perquè la veu té unes qualitats que cap altre vehicle comunicatiu no pot tenir.

 
La Ciutat de l'Hospitalet, n. 2, octubre de 1984

Quines són les ràdios que han existit a l’Hospitalet? La primera de la que tenim noticia és una emissora creada pel partit únic del franquisme. En concret n’era adscrita al Frente de Juventudes. Fou inaugurada l’abril de 1954 i tenia l’estudi a la seu local del Movimiento, a l’Harmonia. Es deia Radio Hospitalet La Voz de Cataluña.

La Vanguardia, 7-4-1954

Aquesta primera ràdio pertanyia al Servicio de Emisoras del Movimiento, com d’altres a Sant Feliu o Sant Just, però amb escassa voluntat de fer informació o divulgació de la ciutat. Per exemple, en la setmana santa de 1955, mentre es feia a Collblanc-Torrassa la processó més important de Catalunya, es retransmetia una processó de Cartagena.

La Vanguardia 26-4-1956
 

De seguida es va traslladar a Barcelona, l’abril de 1956. Arran dels canvis en les normatives radiofòniques, l’any 1965 es va fusionar amb Radio Unión, donant lloc a una nova emissora, Radio Juventud. Fins aquest moment, alguna vinculació mantenia amb l’Hospitalet; més tard, cap ni un.

VILLAGRASA, Emiliano. Hospitalet de llobregat: una ciudad en marcha, 1961, p.127

El següent episodi de la història de la radiodifusió local és el de les anomenades “ràdios lliures”, fruit dels aires polítics de llibertat i democràcia de la Transició. Això no vol dir que totes les noves emissores tinguessin un objectiu polític, però sí un compromís cívic, social i democràtic, i eren sense ànim de lucre. Al darrere hi havia grups de joves, periodistes o no, amb moltes ganes i entusiasme.

L’any 1979 es van posar en marxa Radio Can Serra i Radio L’Hospitalet FM/Ràdio Estel; en una data que no conec amb exactitud però que deu ser també vers 1979 Antena 2000 Radio. De Radio Can Serra amb prou feines sabem que va ser precintada per la policia el febrer de 1980. Radio Estudio neix el 1980 amb voluntat comercial però de ben segur que també tenia uns altres objectius, ja que fou creada per un militant d’extrema dreta.

L’experiència de Radio L’Hospitalet FM/Ràdio Estel ens és ben coneguda gràcies al llibre de Francisco J. Rodríguez [i]. En menys de dos anys, malgrat un precintament policial i una vida al marge de la legalitat, els seus impulsors van posar en marxa una emissora que va començar a tenir una estructura estable i una presència important a la ciutat.

La consolidació de Ràdio Estel va rebre un impuls important amb el seu trasllat a Can Buxeres. Aleshores, un atac a l’estudi, l’abril del 1980, amb el robatori del material, va suposar un cop tan fort que no en va ser capaç de refer-se. Algú no acceptava la competència que li feia. Sempre és injust destacar una persona, però tothom coincideix que la figura de Francesc Casbas va ser fonamental en aquest projecte, com després quan es va incorporar a la ràdio municipal.

Informació cutadana n.4, abril 1980

L’èxit de Radio L’Hospitalet FM/Ràdio Estel va ser decisiu perquè l’Ajuntament, el primer de la nova democràcia, apostés per crear una ràdio municipal, que començar a emetre el juny de 1982. L’estudi era al Carrer del Molí, a Can Serra. L’estiu de 1984, Ràdio L’Hospitalet va ser la primera emissora municipal que emetia les 24 hores del dia.

Informació cutadana n. 26-27, abril 1982

Aquell mateix any, l’any 1984, existien d’altres ràdios a la ciutat. Ràdio 40, finançada per la publicitat i gestionada pels seus propietaris, emetia les 24 hores amb un equip de 10 professionals. RK2 va començar a emetre el maig del 1984, des de Sanfeliu, organitzada per un grup d'amics que eren a l'atur i van tirar endavant aquest projecte. Estació Alfa, s'emetia també des de Sanfeliu i tenia voluntat de ser alternativa i underground [ii]

La Ciutat de l'Hospitalet n.2, octubre de 1984

L’any 1985 va començar la trajectòria de Radio Florida. Arribava amb prou feines al barri que apareixia al seu nom. Va tenir una llarga vida. Al darrere hi havia l’Associació de Joves pels Mitjans de Comunicació.

Gràcies a l'aportació de Kiko Segura, sabem que Ràdio Bellvitge va emetre des del 1984 al 1987, aproximadament, als antics locals de l'AVV, al pis mostra que estava davant del Lumiere. Un dels programes el feia el Grup Ecologista de Bellvitge i es deia Terra Verda.

L’octubre de 1985 va llençar-se a les ones, Ràdio Corcó. El seu origen es troba en la mobilització que s’havia generat per demanar el NO en el referèndum de l'OTAN. Un grup de joves va crear el Col·lectiu de Comunicació Alternativa Corcó i van aconseguir materialitzar l’emissora. Es tracta del cas més clar de ràdio lliure i alternativa de la nostra història. Afirmen que fan ràdio per molts motius, però sobretot per "rabia ante el mundo, el sistema y el Estado" [iii].

Fent Ràdio Corcó (o Korkó) l'any 1989.
Fent Ràdio Corcó (o Korkó), l'any 1989. Progrés, n. 64, gener 1989

Funcionaven sense llicència, van ser desnonats diverses vegades, els van requisar l'equip... L’any 1988 van acollir la Coordinadora de Ràdios Lliures. L’any 1989, eren a un sobreàtic de Pubilla Casas, i emetien de 8 a 12. Les relacions amb l’Ajuntament eren dolentes per la campanya que van fer exigint la depuració d'elements feixistes de la guàrdia urbana, sobretot arran de l'episodi d'un simulacre d'afusellament a un noi, i pels desperfectes en un concert al Poliesportiu de Les Planes.

No sabem fins quan va existir Ràdio Corcó. Crec que és una història que s’hauria de recuperar, com la de Radio Florida.

Logotip de Ràdio Florida... presentat el 2013?

La darrera ràdio lliure de la que tinc coneixement és Antena 2000. Segons el seu web, fou creada l'any 1985. Segons uns estudis dels mitjans de comunicació locals fou creada el 1996, amb continguts culturals i contestataris [iv]. La creixent regulació de l’espai radioelèctric ha fet cada vegada més difícil l’aparició de mitjans alternatius, sorgits de la base de la societat.

Diverses aportacions informen de Radio Music, que tenia l'emissora a l'Avinguda Josep Tarradellas .

La història de Ràdio L’Hospitalet, l’emissora municipal és molt extensa, i ja s’han fet reculls en línia. Crec que mereix una obra escrita i de ben segur que hi ha persones amb capacitat per fer-ho. Jo ara només faré quatre pinzellades.

Desconegut, “Fotografia de la plantilla de Ràdio L’Hospitalet l’any 1989,” Ràdio L'Hospitalet, 30 anys de comunicació, accessed August 24, 2020, https://radiolh30anys.omeka.net/items/show/22.

Els primers anys són recordats amb l’entusiasme que pal·liava la manca de mitjans i experiència. L’octubre del 1988 va començar l’emissió del programa més recordat, Sábanas con chinchetas, del que es van arribar a organitzar trobades d’oients. Va ser en antena fins el 2001.

https://www.sabanasconchinchetas.com/

L’any 1995 es va fer un acord amb Catalunya Ona Municipal (COM) i una part de la programació procedia d’aquesta altra empresa. El trasllat al nou edifici de Santa Eulàlia, compartit amb la televisió, l’any 2001 semblava un pas definitiu cap a la consolidació d’una ràdio metropolitana. Tanmateix, una brusca decisió del govern local va significar la seva liquidació el desembre de 2011. Quan les polítiques d’austeritat van portar a reduir les despeses públiques, els mitjans de comunicació locals de l’Hospitalet van ser una de les primeres víctimes.

Concentració en suport als mitjans de comunicació locals, novembre de 2011. Font: https://provenzana.blogspot.com/2011/11/volen-tancar-la-televisio-de.html

Les polítiques econòmiques de les autoritats basades en els principis neoliberals no només va afectar els serveis públics que podem considerar més bàsics, com la salut i l’educació. Els mitjans de comunicació públics que generen intangibles com informació, cohesió social o arrelament i que podien ser portaveu dels molts moviments socials que es van generar en aquell moment van ser considerats prescindibles.

De fet, en les diverses mobilitzacions posteriors a la crisi no es va utilitzar el medi radiofònic en el debat ideològic. Potser el 15M, anys enrere, hagués creat una ràdio. En els darrers temps, però, ha aparegut una nova experiència de ràdio lliure. La Fundició ha endegat projectes com Des dels blocs (als Blocs La Florida) o Ràdio Manta (a l’escola Prat de la Manta). És el podcast el producte radiofònic del futur? 

La ràdio és un vehicle que podem fer servir; com a mínim, podem explorar les seves possibilitats.

Els darrers micròfons radiofònics que s'han creat a la ciutat han estat els de La Fundició. http://lafundicio.net/desdelsblocs/

Espero les vostres correccions i aportacions. Crec que s'ha de reivindicar el passat i el futur de la radiofonia de l'Hospitalet.



[i] RODRÍGUEZ BAENA, Francisco J. Ones lliures, llavor de radiodifusió a l’Hospitalet. El cas de Radio L’Hospitalet FM/Ràdio Estel (1979-1980), L’Hospitalet, Foment de la Informació Crítica, 2019

[ii] MARÍN, Angels "Mitjans de comunicació de l'Hospitalet" La Ciutat n. 2 octubre 1984 pp 12-13

[iii] Lamelas, Marcos "Radio Corcó. Subversión en las ondas" Progrés n. 64, gener 1989, pp. 8-9

[iv] MERCÈ, Joel (Coord.). Anàlisi comparativa de l'Hospitalet i Vic: dues ciutats dins del panorama comunicatiu català, treball inèdit, gener de 1996, Facultat de Ciències de la Informació, pp. 29-30 i PICART, Xavier. Desenvolupament dels mitjans de comunicació de l'Hospitalet a partir dels anys 70 fins a l'actualitat, treball inèdit, gener 1998, Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna, Universitat Ramon Llull