jueves, 5 de septiembre de 2019

L’ENIGMA TAYÀ: L’ALCALDE DE L’HOSPITALET DEL QUE NO SABEM GAIREBÉ RES


Josep Tayà i Solanes va ser alcalde de l’Hospitalet entre febrer de 1952 i març de 1956. Va succeir el que havia estat el gran dominador de la política local de la postguerra, Enric Jonama, i fou substituït per Ramon Solanich, metge de la fàbrica Tecla Sala i nebot de la propietària.


De Jonama sabem algunes coses, com que va ser escollit alcalde (a dit, pel Governador Civil) per la seva relació amb Demetrio Carceller, que va arribar a ser ministre d’indústria. Crida l’atenció que no trobessin en les elits locals ningú de prou confiança. L’any 1944 el van fer fora, però poc després va tornar. Un altre enigma del que ens ocuparem algun dia.

Josep Tayà i Solanes, alcalde de l'Hospitalet (1952-1956)

Jonama fou destituït el 1952 arran d’unes picabaralles públiques amb el regidor Tomás Giménez (alcalde durant la Dictadura de Primo de Rivera). El franquisme no admetia el debat polític ni la dissidència, encara que fos per temes administratius o de gestió, en relació a l’ús de certs terrenys i edificis dels que l’Ajuntament era propietari.


Josep Tayà no era ni regidor en el consistori anterior, encara que sí que ho era Joan Tayà i Solanes (un germà?), que va continuar ocupant el mateix càrrec després del canvi d’alcalde. El poc que podem dir de la nova etapa política és que es va sortir del marasme i la vergonyosa inactivitat municipal dels 12 anys anteriors. Com a mínim, es van plantejar i planejar algunes obres públiques que es van materialitzar a partir de 1956.


Però, qui era Tayà?, on vivia?, com va arribar al càrrec d’alcalde?, quina era la seva professió?, com va ser la seva gestió? No sabem gairebé res. He trobat alguna informació, que caldria contrastar. És per això que demano col·laboració. Si us plau, si teniu records, documents, informacions de qualsevol tipus, la podeu compartir?


Afegit del 12 de setembre:
Pere Ollé Roca em diu:

“Vivia a la Plaça de l’Ajuntament cantonada amb Roselles on hi tenia una carniceria i també tenia uns corrals de bestiar a l’Av.carrilet cantonada amb Santa Rosa.”

Matilde Marcé em diu:
"Si no ho recordo malament vivien a la plaça de l’Ajuntament. Jo només et puc explicar una anècdota que vaig viure personalment. Va passar a Sant Hilari Sacalm, el dia de la Mare de Déu d’agost, l’endemà era Sant Roc, no recordo l’any. La meva mare, que patia de pedres al ronyó, i per recomanació del seu metge, va passar cosa d’un mes a la fonda Can Mimó a Sant Hilari. El senyor Teyà també s’hi estava i, com que tots dos anaven sols i eren hospitalencs, els van posar a la mateixa taula. Aquell dia, jo també hi era perquè havia pujat a passar uns dies amb la meva mare, i també seia a la seva taula. Ell ens va dir que se n’anava a l’Hospitalet. Hi anava perquè era Sant Roc i ell, essent alcalde, havia de presidir l’ofici solemne que es feia en honor del sant. I aquestes van ser les seves paraules: “No tinc cap ganes d’anar al nostre poble, però... Demà em posaré els arreus i assistiré a l’ofici. Però, de fet ni tan sols entraré a l’Ajuntament, hi passaré per davant perquè aniré a veure la meva cunyada que no està gens bé. Sap, Teresa, d’aquí uns anys diran “El Teyà, quan era alcalde, va fer això i allò i el de més enllà”, però no serà veritat, jo no mano a l’Ajuntament, d’altres ho maneguen tot i jo firmo, però jo seré el culpable. Estic tan cansat... De fet, tant és que proposi o que vulgui oposar-me a alguna proposta, se’m diu que no”.

domingo, 1 de septiembre de 2019

MANUEL PUIG I JANER, UN ARQUITECTE FONAMENTAL PER A L'HOSPITALET


BREU BIOGRAFIA


S’ha escrit poc sobre l’arquitecte Manuel Puig i Janer. Tanmateix, la seva influència a l’Hospitalet es pot comparar a la que va exercir en Ramon Puig i Gairalt (entre els que no he trobat cap grau de parentiu), molt més conegut.


Va néixer el 1899 a Monistrol de Montserrat. Es titulà a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona l'any 1924. El 1931 fou nomenat professor auxiliar d'aparelladors a aquesta mateixa Escola (La Vanguardia, 3 de juliol de 1931).  

Durant la II República fou arquitecte municipal de Monistrol de Montserrat, Castellvell i el Vilar i Sant Pere de Ribes[i], i que sapiguem no tenia cap relació amb l’Hospitalet. 

Mercat de La Florida, inaugurat el 1959 i enderrocat el 2014. una de les més importants obres de manuel Puig i Janer a l'Hospitalet. Font: https://www.flickr.com/photos/centredestudisdelhospitalet/albums

El gener de 1939 fou nomenat arquitecte municipal interí de l'Hospitalet de Llobregat, càrrec en el que després fou ratificat i que va ocupar fins la seva mort, el 1965. Va treballar, a més de a la nostra ciutat, a Sant Pere de Ribes, Monistrol de Montserrat, Sant Just Desvern, Cubelles, Barcelona, Esplugues, Sant Joan Despí, el Prat, Cornellà, Viladecans, Castelldefels, Gavà, Esparraguera, Castellbell i el Vilà, Aiguafreda, la Garriga, Vallirana, Sitges, Sant Martí de Centelles i Centelles[ii].


El seu nomenament com arquitecte municipal en els primers dies de l’ocupació franquista de l’Hospitalet ens pot indicar la tendència ideològica del personatge. Tanmateix, no el trobem en cap acte oficial durant els anys que va ocupar el càrrec. De fet, no he trobat cap fotografia d’ell. Només he vist una única activitat social o política en la que participés: n'era Caballero de la Milicia de Maria Inmaculada (La Vanguardia, 7 d'octubre de 1952).

Projecte de l'Escola Ramón y Cajal. Font: Museus en línia


Els arquitectes municipals s’encarregaven de la supervisió del desenvolupament urbanístic i de fer les obres públiques. A més, encara que no tenien cap monopoli, rebien molts i importants encàrrecs privats.


La seva posició el va permetre facilitar feina al seu germà, Santiago, de professió enginyer, que va signar molts projectes amb Manuel o tot sol. També hem de destacar que el seu fill, Manuel Puig i Ribot, va heretar el seu càrrec municipal. Aquest últim mereix un altre article.
Façana i interior de l'Ésglésia de Sant Isidre (2019). Fotos de l'autor.

Aquest article només pretén ser una introducció al personatge. El gairebé centenar de caixes que es conserven a l’Arxiu Municipal de l’Hospitalet esperen una tesi doctoral o un catàleg raonat que són fora del meu abast. Potser a partir d’aquesta modesta aportació algú o alguna institució s’anima. També, si algú sap o recorda alguna cosa al voltant del Manuel Puig i Janer, espero les vostres aportacions!

Una reflexió final. Una bona part dels edificis que va fer en Puig i Janer han estat enderrocats, formen part del patrimoni desaparegut de la ciutat. Potser si haguessin estat coneguts i reconeguts, conservaríem alguns...

El Born de l'Hospitalet, en una fotografia de 1973. Fou enderrocat vers el 2000.

OBRA PÚBLICA


Dins de l’obra pública a l’Hospitalet de Puig i Janer trobem dues etapes: la historicista i la moderna. Incorporem les esglésies dins de l’obra pública pel caràcter confessional de l’Estat.


Etapa historicista


Com al conjunt de l’Espanya franquista, l’estil oficial era el que imitava estils del passat. En algunes obres també podem dir que lligaria amb un noucentisme de llarga durada. Les seves principals obres són:


Església de Santa Eulàlia de Mèrida. El primer gran projecte (1939), la reconstrucció de l’església més important de la ciutat, desmuntada durant les primeres setmanes de la Guerra Civil. Crec que es nota la precipitació i l’edifici pateix d’una certa indefinició estilística. Recorda un temple paleocristià, però no acaba de solucionar bé el campanar i el baptisteri. L’interior és més reeixit.



Església de la Mare de Déu dels Desamparats, a La Torrassa, de la que sabem que es va començar a construir l’any 1942. La solució va ser la d’un temple octogonal, de planta central, cobert per una cúpula de formigó armat bastida segons el càlculs d’un enginyer[iii]. No goso dir que és neobizantina. El campanar, posterior en el temps, trenca el conjunt.


Església de Sant Isidre Llaurador, un projecte de 1947. Penso que és el primer en el que va poder desenvolupar lliurement les seves propostes estètiques. Es tracta d’una obra neorenaixentista, amb elements que van de Brunelleschi a Alberti[iv].



Escola a Santa Eulàlia (més tard COPEM i actual Institut Santa Eulàlia). Va fer un primer projecte l’any 1941, imitant el racionalisme de Puig i Gairalt, el que demostra que el coneixia. El següent projecte, de 1952, i el definitiu, de 1953[v], ja són historicistes. Es tracta d’un “neorenaixement” en la línia d’El Escorial o del Ministeri de l’Aire.




Habitatges de La Caixa. En va fer dues promocions, a la Plaça de l’Ajuntament, l’any 1947, i al Carrer Àngel Guimerà. En aquest cas, l’aspecte dels edificis venia força determinat pel client. Els blocs de la Caixa de Pensions d’aquella època tenien un aspecte molt semblant.

Al conjunt de la Plaça de l’Ajuntament, però, va incorporar uns pilars adossats corintis d’ordre gegant, coronats per un entaulament, que emmarquen un relleu al·legòric.



Església de Santa Eulàlia de Provençana. Edifici inaugurat el 1957 de clar estil neoromànic, però més aviat inspirat en el romànic francès o del camí, com ens mostren els campanars de la façana i el petit deambulatori a l’absis. 
En aquest cas, l’estil romànic vindria determinat pel temple preexistent, del que no van tenir cap problema per destruir el seu absis gairebé mil·lenari.



Etapa moderna


Blocs de la Plaça Guernica, dissenyats el 1940. Sí, aquesta obra pertany cronològicament a l’etapa anterior, però és un plantejament modern. Per què?, perquè va “inspirar-se” en la proposta que havia fet el vell, però modern, Ramon Puig i Gairalt l’any 1931. Com ja hem vist, això mateix havia fet amb l’escola de Santa Eulàlia, que no va arribar a materialitzar-se.

Els blocs, l'anu 1941. Font: Museu de l'Hospitalet. El grafit franquista de la Plaça Guernica de l'Hospitalet, 2013, pàg. 11.

Escola a Pubilla Casas. Inaugurada l’any 1957. Formes geomètriques i les “cornises progressives” que va utilitzar en diferents edificis.

Font: Museus en línia


Camp de futbol del Centre d’Esports. L’any 1957 va dissenyar el camp de futbol del Centre d’Esports de l’Hospitalet, inaugurat l’any següent.

Instal·lacions Esportives Municipals. Amb una entrada monumental amb l’arc típic del Puig i Janer d'aquests anys (com ara veurem). Inaugurades l’any 1961.



Escola a Les Planes. Inaugurada el 1964, és l'actual Pau Vila. A mig camí entre el bloc de pisos i l'aspecte de gran casona, d'edifici tradicional.


 
Escola Ramón y Cajal. Inaugurada el 1965, pel que deu ser la seva darrera obra pública a la ciutat. Les formes ja són plenament racionalistes, com les d’un deixeble del GATCPAC, 30 anys després.

 
Mercat de fruites i verdures. Pel final deixem les tres obres que va fer seguint les tendències més modernes dins l’arquitectura oficial del moment: les cobertes amb grans voltes de làmines de formigó. En aquest mercat de la Carretera de Collblanc, projectat el 1956, va proposar una volta ben agosarada, de 21 m. 

Plànols del Mercat de Fruites i Verdures. Font: AMH: "Obres i urbanisme" Caixa 280
Mercat de La Florida. El segon projecte, de 1956, tenia una volta de 15,5 m. Arribaven a l’Hospitalet les novetats que a Barcelona introduïen Mitjans, Soteras, Coderch, etc.

.
Plànols del Mercat de La Florida. Font: AMH, "Obres i urbanisme" Caixa 279
Edificis de l’Escorxador. L’any 1956 va haver un canvi en l’alcaldia (es nomenat Ramon Solanich), i es van endegar diferents obres públiques i es van obrir a noves tendències arquitectòniques. L’edifici del porcí i del boví destaquen pel seus arcs parabòlics. 





OBRA PRIVADA


En Puig i Janer va fer centenars d’intervencions de diferents tipus: per fer edificis de nova planta, adicions de plantes a edificis preexistents, ampliacions, reparacions, panteons, etc. Podem comentar alguns casos.


Fàbrica per a FEMBASA. L’any 1944 va fer el projecte d’una indústria metal·lúrgica a Santa Eulàlia, a tocar de la Granvia. Molt pràctic i racional, sense concessions a l’ornamentació.
 
Benzinera de Collblanc. Per aquesta mena d’instal·lació no tenia antecedents clàssics. La va dissenyar per Joaquim Guillem, l’any 1946.


Casa Porras. Al Carrer de Vallparda, va dissenyar les oficines i instal·lacions d'aquesta fusteria, inaugurada el 1948.

Escola Tecla Sala. Inaugurada el 1954. Un edifici molt sobri, cobert amb teulada.

Font: https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/tag/manuel-puig-i-janer/

Fàbrica Hans T Moller S.A. Un edifici que combinava el tradicional maó vist de l’arquitectura industrial amb les línies i els volums del racionalisme. La fotografia és de 1955.
 
Aquest edifici, després ocupat per Tefrinca, era a tocar de la Granvia i avui ja no existeix. Font: Cuadernos de Arquitectura, núm. 23, 1955, pàg. 25.
Bloc de pisos a la Rambla. Un exemple dels molts blocs que va fer a la ciutat, amb poques aportacions que puguem qualificar d’artístiques. Dissenyat el 1955 per Josep Campreciós.



Cotxeres i hostal a Santa Eulàlia. Un conjunt molt modern, tant per la tècnica constructiva com per les formes, especialment amb l'hostal-restaurant, on juga amb un volum vertical i d'altre d'horitzontal.

Font: La Vanguardia, 22 de juny de 1958, pàg. 47

URBANISME

Una de les principals funcions d'un arquitecte municipal era intervenir en el desenvolupament urbanístic. El pla de Puig i Gairalt (1926) deixava poc marge de maniobra, i durant una quinzena d'anys es va limitar a controlar que els projectes que presentaven els propietaris s'ajustessin al mateix.

Només hem trobat una creació urbanística de Puig i Janer: la Plaça Mare de Déu de Montserrat (la coneguda popularment com "del bacallà"), inaugurada l'any 1960.

Font: Museus en línia
La situació va canviar dràsticament amb els diferents plans parcials, a partir de 1956. La pràctica de l'urbanisme franquista és ben coneguda: canvis en els plans per augmentar la quantitat de pisos i augmentar els beneficis de les empreses costructores, sense tenir en compte els interessos de la població.

Quin va ser el paper de Puig i Janer (i del seu hereu Puig i Ribot) en aquest gran desastre urbanístic?

OBRA FORA DE L'HOSPITALET 

Un esment final a l'obra que va fer fora de l'Hospitalet, com ara les escoles de Monistrol (1934), l'església de Sant Gaietà (1955), l'edifici de la Fundació Puigvert, a Barcelona (amb el seu fill,1963), etc...

L'Església de Sant Gaietà, al Carrer Consell de Cent, és un exemple de que va acabar fent edificis historicistes força interessants. Font: Google Street View
 


[i] http://arxiumunicipalhospitalet.molecula-gia.com/index.php/puig-janer-manuel
[ii] Id.
[iii] ABARCA, Ll. Progrés, 1984
[iv] http://parroquiasantisidre.org/Historia.html
[v] COPEM-IES Santa Eulàlia, l’Hospitalet, 2009, pàg. 56-60.