Aquest text es basa en la comunicació que vaig presentar a la
Jornada « Els paisatges de Paco Candel » amb el títol Els quatre llibres d'Els Altres
Catalans i l'Hospitalet que
vam organitzar la Fundació Paco Candel, la Biblioteca que porta el nom de
l’escriptor i el Centre d’Estudis de l’Hospitalet, el 25 d’octubre de
2014.
|
|
Fotografia del jove Candel, feta per Xavier Miserachs, que va servir per il·lustrar la Jornada d'octubre de 2014.
|
I
Els altres catalans fou un llibre encarregat
per la burgesia catalana antifranquista a un escriptor (l’únic?) xarnego perquè
fes un assaig/reportatge sobre l’onada immigratòria que rebia Catalunya en aquells
moments. El públic principal del llibre era el català, que assistia entre
sorprès i espantat a l’allau demogràfic, en uns anys de repressió de la llengua
i d’altres manifestacions de la cultura catalana. Calia explicar a la població
catalana que la immigració no era producte d’un pervers pla de Franco,
consistent en omplir trens a Andalusia per descatalanitzar Catalunya.
I, per sobre de tot, calia fer, com va respondre a Josep Mª
Huertas aquell mateix 1964 quan li preguntà què havia pretès amb el llibre, “una defensa a
ultranza del inmigrante pobre, inmerso en el proletariado”.[i] Les persones immigrants generen
menyspreu i rebuig en una part de la població autòctona, com els pobres als
rics a tot arreu i en totes les èpoques.
Com feia en la seva literatura, Candel es va basar en la seva
experiència, en allò que veia, i va visitar al llarg de l’any 1963 diferents
indrets de l’àrea metropolitana. L’obra intentava explicar quines eren les
condicions de vida dels nouvinguts i rebatre els tòpics més o menys racistes i
xenòfobs (si podem aplicar el concepte de xenofòbia entre les aleshores regions
espanyoles) que començaven o podien començar a circular.
La presència de l'Hospitalet en el llibre és molt important (d'això ja vaig escriure un altre article). El llibre comença amb aquestes paraules: "Durant la guerra van posar a la Torrassa aquest cartell, els seus habitants: Catalunya termina aquí. Aquí empieza Murcia."
Candel, per analitzar el que estava passant en aquell moment (1963), començava tot recordant que aquella no era la primera onada immigratòria que havia rebut Catalunya. La de 1915-1930, que va ser en la que ell va arribar-hi, també fou molt gran i origen de conflictes.
Quan en 1963 es parlava de la immigració del passat i dels tòpics racistes del passat, es parlava sobretot del cas de la Torrassa, que era el paradigma del barri problemàtic generat per la immigració rebuda a Catalunya entre 1915 i 1930.
Candel recorda que les crítiques que es feien als immigrants d’ara
(del seu ara, del 1963) eren les mateixes que es feien als immigrants d’ahir
(de la dècada de 1930), i potser els comentaris racistes i xenòfobs són fets
pels mateixos que foren criticats en el passat, o pels seus fills o néts.
Candel afirmava que els i les immigrants que una generació enrere malparlaven
de Catalunya, en aquells moments la defensaven i eren ells/es els/les que
tenien recels respecte els nouvinguts més recents. D’alguna manera preten
desmentir les tesis que en la dècada de 1930 van defensar autors com Vandellós
o grups com Nosaltres Sols. I, a
més, pretenia evitar que tornessin a aparèixer aquestes idees en aquella dècada
de 1960.
En conclusió, Els altres catalans reflectia una part de la Catalunya de
1963, la dels immigrants pobres que anaven a viure als suburbis, en coves,
barraques, rellogats, en cases que es feien o en pisos que pagaven treballant
moltes hores tota la família. Per una banda denuncia les condicions de vida
d’aquestes persones, i per una altra planteja que és possible que les persones
que havien arribat recentment, i les que havien d’arribar encara, acabessin
estimant la seva nova terra, sentint-se catalans, com ho havien fet els que
havien arribat dècades enrere. I tot plegat, sense defugir de l’existència de
conflictes (ja hem vist que comença l’obra plantejant-ne) i opcions lliures en
d’altres sentits.
II
L’any 1973 va aparèixer Encara més sobre els
altres catalans. No era una ampliació del llibre aparegut nou anys enrere,
era un recull de les reaccions que havia provocat aquest llibre. L’impacte que
va provocar Els altres catalans en la societat catalana i en
la vida de l’autor van generar aquesta segona obra, i la justifiquen. El llibre
del 1964 va generar una presa de consciència col·lectiva de la situació i un
debat en el que dominaven les posicions favorables a l’entesa, tot i que també
n’hi havien en el sentit contrari.
Una bona part del llibre descriu com a partir del mateix 1964 va
començar a fer una gira per tota Catalunya que va durar uns quants anys, en la
que feia d’activista, divulgador i missioner. Allà on anava predicava sobre el
contingut del llibre i les conclusions pràctiques que se’n derivaven si el que
es volia era fomentar la convivència i facilitar la integració de la població
immigrant. En general, l’acollida, tant en les zones de majoria castellanoparlant
como catalanoparlant va ser molt bona.
La presència de l’Hospitalet és més escassa que en el primer
llibre. Comenta Candel que la primera xerrada de totes les que va fer fou a la
parròquia de San Ramon Nonat que, tot i ser físicament a Barcelona, inclou el
barri de Collblanc, convidat pel vicari progressista.
Sabem que a l’Hospitalet va intentar de fer, com a mínim, dues
xerrades més, que no apareixen al llibre. La primera, el 5 desembre de 1965 al
Col·legi Tecla Sala, organitzada pel grup Alpha 63. La presència d’una
autoritat governativa, però, feia perillar la seva realització. Candel en
persona el va convèncer de que comencessin i que si trobava que s’havia de
tallar, que ho digués. Va
poder fer la conferència sense entrebancs.[ii] L’altre fou al Centre Social de La
Florida, amb motiu de la publicació de Ser obrero no es
ninguna ganga, l’any 1968. En aquesta ocasió la secreta ho va impedir.
III
El
Patronat d’Investigació Social de la Conselleria de Treball de la Generalitat
de Catalunya, és a dir, més o menys els mateixos que li van encarregar el llibre original però ja des de la institució autonòmica que ocupaven, li encarregaren una seqüela, que fou publicada l'any 1985 amb el títol Els altres catalans vint anys després. En aquest cas sí que pretenia ser una continuació de l'obra de 1964. Val a dir que la fotografia de la portada era de Candel a la Florida.
 |
| Portada de Els altres catalans vint anys després |
Aquesta obra es basa en els records de l’activitat política
intensa de Candel entre 1976 i 1984, encara que hi trobem esments a fets
anteriors. Malgrat que l’encàrrec partia d’una institució de caràcter social i
que el llibre original del 1964 tractava sobretot de temes socials, en el
llibre acaba tenint el protagonisme el tema lingüístic.
Malauradament, Candel parlà poc de l’atur, la delinqüència, la
droga, etc, que hi havia en els mateixos barris que havia visitat l’any 1963,
castigats per la gran crisi econòmica d'aleshores, i tractà més aviat la
qüestió de la llengua que s’utilitzava en els actes públics.
Bàsicament, la
situació era la següent: el públic era immigrant castellanoparlant i alguns
dels que parlaven ho feien en català, la qual cosa generava alguna protesta que
se solucionava de diferent forma segons el lloc i el temps. Normalment, algú de
la taula defensava el dret de parlar català, el que generava la reacció
favorable de la majoria dels assistents. Esmenta
actes a Les Planes,
Santa Eulàlia i Can Serra.
La raó d'aquesta opció la trobem en llibre mateix, en el qual ocupa alguns capítols el manifest Por la igualdad de los derechos lingüísticos en Cataluña, signat per 2.300 persones, i que fou publicat el gener de 1981. Dos mesos més tard, es constituí la Crida a la Solidaritat.
Candel va percebre la possibilitat d'un trencament entre les dues comunitats lingüístiques de Catalunya i va intentar demostrar que el gruix de la castellanoparlant no compartia els plantejaments del Manifiesto i que continuava defensant allò que en aquells moments es deia "normalització" del català, a més de negar qualsevol tipus de discriminació a les cultures d'origen no català.
 |
| Fotografia de Candel en la propaganda electoral del PSUC de l'Hospitalet en 1979. |
I sempre, recordem-ho, des
de la seva experiència, que en els anys entre 1979 i 1983 va ser fonamentalment
la d’un regidor de l’Hospitalet, on va encapçalar la candidatura del PSUC.
El que també és molt remarcable d’aquest llibre és que ja parla
d’una primerenca immigració estrangera, que diu que pateix la doble
discriminació de catalans i immigrants espanyols. Fins i tot, destacava que a
La Torrassa havien aparegut cartells que proclamaven “Fuera moros”.
 |
| Fotografia de la propaganda electoral del PSUC de l'Hospitalet l'any 1983: Candel, Joan Saura i Jaume Botey. |
IV
L’any 2001 va aparèixer Els altres catalans
del segle XXI, una obra signada per Candel i Josep Maria Cuenca. Candel,
gran i ocupat en la malaltia de la Maruja, la seva muller, va compartir
l’autoria de l’actualització del seu clàssic del 1964. Perquè aquest llibre
també pretén ser una nova versió del primer, però ocupant-se de la nova
immigració que rebia Catalunya, la de les persones procedents de l’estranger.
Situem-nos. L’obra va ser escrita al llarg del 2000, quan a
Catalunya encara no s’havia produït l’arribada de més d’un milió de persones.
Aleshores, els col·lectius més importants eren els/les magribins/es i les
persones subsaharianes. Tot i això, a l’estiu del 1999 s’havien produït uns
lamentables enfrontaments racistes al barri de Ca n’Anglada, a Terrassa, i poc
després a El Ejido, Almería.
“Els altres catalans” havia esdevingut un concepte a mig camí
entre la ciència i la política que incorporava una manera favorable de tractar
la immigració. En el pròleg del llibre es descriu que en un acte al que van
convidar a Candel a Manlleu, l’any 1995, una associació d’immigrants del Rif
havia penjat una pancarta que deia: “Ens agradaria ser tractats com els altres
catalans”.
El nou llibre, com el primer, explica històries d’immigrants als
que els autors van a visitar i als que escolten. Un capítol es diu “Històries
del Baix Llobregat”, i ens descriu situacions de Sant Boi i Sant Vicenç dels
Horts. A l’Hospitalet en aquell moment només hi havien unes 15.000 persones
estrangeres (un 6% de la població total) i no era un indret representatiu del
nou fenomen immigratori. Per tant, la ciutat no apareix en aquest llibre.
V
Actualment, un 30% de la població de l’Hospitalet procedeix de la
darrera onada immigratòria, d’origen no espanyol (especialment concentrada als
barris del nord de la ciutat, on representen prop de la meitat dels habitants),
un 60-65% procedeix (procedim) de la primera i segona onades, d’origen
espanyol, i entre un 5 i un 10% són descendents dels que hi vivien a
començaments del segle XX.
Som una ciutat d’altres catalans i catalanes, de les que tenen una
proporció de població d’origen no català més alt a tot el país. Ja s’han
produït alguns conflictes als barris, originats per la pobresa i el
desarrelament. A les eleccions de 2011 van sortir dos regidors de la xenòfoba i
racista Plataforma x Catalunya, tots dos amb passat i present feixista.
 |
Assenyalat amb la fletxa, un dels regidors de PXC en l'Hospitalet.
|
Lamentablement, el Partit Popular local s'ha sumat a la miserable
propaganda racista que culpabilitza de tots els mals a la població immigrant.
Tenen la barra d'acusar-los de que són els culpables de que no hi hagin diners
per l'assistència social quan han estat ells (amb d'altres partits) els que han
retallat les despeses socials per donar els milions als seus amics banquers,
especialment la Bankia de Rato.
També diuen que proliferen els comerços dels nouvinguts i insinuen que no respecten les normes. Però si han estat ells els que s'han carregat el comerç
tradicional amb les lleis d'horaris comercials, etc. que afavoreixen las grans
cadenes de supermercats, que després apareixen com els donants de diners al PP
en els papers de Bárcenas. I clar que tothom és inspeccionat, i el que no
compleix la llei, és sancionat, sigui d'on sigui.
 |
Convocatòria de SOS Racisme contra la propaganda racista del PP de l'Hospitalet
|
La crisi castiga als pobres, castiga a l’Hospitalet. És urgent
recuperar l’esperit candelià, a hores d’ara mantingut per poques persones i
organitzacions, per exemple des d'Unitat Contra el Feixisme i el Racisme.
Cal
candelitzar la vida social i la política local (i potser nacional) i això vol
dir lluitar activament contra el feixisme i el racisme.
[i] HUERTAS CLAVERIA,
Josep Mª. “Francisco Candel, el juglar de Casa Antúnez”, Signo,
estiu 1964, reproduïda a Josep Mª Huertas Claveria i els barris de
Barcelona, Barcelona FAVB, 2013, pàg. 35.
[ii] BOTEY, Jaume. Alpha 63. Fets i llegat, l’Hospitalet,
Centre d’Estudis de l’Hospitalet, 2010, pàg. 56
