L'any 1823,
un exèrcit francès envaí Espanya amb la intenció d'eliminar el règim liberal
instaurat tres anys abans i tornar a imposar l'Absolutisme i l'Antic Règim.
Aquest contingent fou batejat com "Els Cent Mil Fills de Sant Lluís".
Val a dir
que els acompanyaven soldats espanyols, coneguts com "voluntaris
realistes".
Als
encontorns de Barcelona van arribar durant l'estiu i després d'una victòria
militar contra els liberals entre Molins de Rei i Martorell el 10 de juliol, es van fer amb el
domini del Baix Llobregat.
El 12 de juliol van ocupar l'Hospitalet, Esplugues, Sarrià... El 13 de juliol va arribar-hi una columna amb mil infants i 100 genets (Diario Constitucional, 13-7-1823). Les matinades del 20 i 23 de juliol van haver sengles atacs des de la ciutat assetjada contra els francesos que van arribar fins els carrers de l'Hospitalet (Id., 21 i 23-7-1923).
L’Ajuntament de l’Hospitalet va rebre una notificació el
24 de juliol de part de la nova autoritat militar, el Comte de Santa Clara,
segons la qual s’havia de nomenar alcalde a qui tenia el càrrec abans de l’1 de
març de 1820, quan es va imposar el règim liberal. El nou
batlle fou en Josep Ferrer.
El 2 d’agost es va fer una reunió a l’Hospitalet, l’acta
de la qual transcric perquè és força interessant:
"En virtud de la orden del Sr.
Comandante de Armas del Hospitalet han comparegut los SS Alcaldes de S. Boy,
San Climen, Viladecans, Gavá, Prat, y abenlos manifestat que volia que se
aprosentasen vigilans, han acordad que pagarian 9 rals vello cada un dels
Pobles adal espresats menos al Prat que ha de donar 8 rals, tots diariament
comensan dema diumenje 3 de Agost de 1823 y pagaran semanalmen (...)”
Aquest document és interessant per vàries raons. Primer, està escrit en
català, com les dues actes del ple municipal dels mesos següents, el que és un cas únic en la documentació municipal fins el 1931. La meva hipòtesi és
que s’utilitzà la llengua catalana perquè són actes fetes sota una autoritat francesa, que no feia cap imposició lingüística.
Segon,
sembla més aviat una extorsió mafiosa que la típica imposició de tributs en
diners o en espècies per mantenir els exèrcits, fossin propis o ocupants. Del problema
dels allotjaments de tropes ja vaig escriure un altre article.
Tercer,
el Comandant d’Armes que controlava la zona del Delta del Llobregat és a l’Hospitalet.
Devia ser més aviat per raons d’estratègia militar que per la importància del
poble, molt malmès per la recent Guerra del Francès (1808-1814). Encara que
tots els pobles deurien estar igual de malament.
Plànol del setge de Barcelona de 1823. es veu clarament com el territori de l'Hospitalet estava plenament afectat per aquest fet bèl·lic. Font: La carte de Barcelone...
Barcelona no fou presa per les forces absolutistes fins el 4 de novembre i hem d'imaginar que la presència de tropes al nostre terme es va allargar un temps. A la Ciutat Comtal es van allotjar soldats francesos fins el 1827.
Una petita aportació a un aniversari poc recordat. És curiós com n'hi ha esdeveniments que no han estat recordats com es mereixen (Annual, els Comuners, la Gloriosa...).
Aquest article és un
repàs de la llista d’alcaldes de la ciutat, des del 1717 fins l’inici del segle
XX (els del segle XX i XXI seran tractats en un altre post).
Per fer aquesta relació
de les persones que han ocupat el càrrec d’alcalde de l’Hospitalet, em basaré
fonamentalment en els articles que va fer en Francesc Marcé en el Boletín de Información Municipal, en
concret en els números 82 al 88. Si afegeixo alguna informació més, cito la font.
Pel segle XVIII sempre
és d’obligada consulta l’obra de Jaume Codina Els pagesos de Provençana, editada en tres volums en 1988.
Per conèixer les lleis
electorals municipals tenim les obres d’Antonio Martínez. Perquè el primer que cal tenir en compte és que quan, a partir del segle XIX, els consistoris sortien d'unes eleccions municipals, el sufragi no era universal ni directe.
El segle
XVIII
El concepte d’ajuntament
d’una manera semblant al que entenem avui fou imposat a Catalunya amb el
Decret de Nova Planta. Per tant, el primer alcalde o batlle del que tenim
notícia és de 1717. A partir d’aquí es van succeint uns noms dels que a hores
d’ara podem dir ben poques coses.
Miquel Oliver de la Torre i
Anglada
1717
Segons Codina, darrer
representant de la petita noblesa en el govern local (vol II, pàg. 608)
Pere Pau Rius
1722
Josep Millàs i Hugó
1725
Joan Ventura
1727
Rafael Riera i Ginebreda
1729
Miquel Ràfols
1732
Josep Millàs i Hugó
4-3-1734
Francesc Oliveras
2-2-1735
Josep Nogués
2-2-1736
Jaume Hosta
2-2-1739
Cristòfol Llopis i Hugó
9-2-1741
Segons Codina,
l’home fort del poble és Pau Ràfols, que sense arribar a ser alcalde va
dominar la vida política local durant gairebé 30 anys (vol. III, pàg.93 i 152)
Pere Mestres i Serra
11-2-1742
Rafael Riera i Ginebreda
3-2-1744
Josep Miquel
1-2-1746
Jacint Bofill
8-2-1748
Jaume Hugó i Rovira
2-2-1750
Josep Nogués
2-2-1752
Cristòfol Llopis i Hugó
6-2-1754
Josep Miquel
2-2-1756
Jaume Hugó i Rovira
2-2-1758
Jaume Prats
9-3-1760
Joan Babot, pagès.
3-2-1761
Segons Marcé va
morir l’1 de març. Codina no diu res d’aquesta mort, però sí diu que l’Ajuntament
de 1761 fou destituït, arrestat i substituït per un altre per qüestions
relacionades amb els comptes i les recaptacions (vol. III, pàg 94)
Jaume Prats i Roquets
8-4-1761
Josep Norta i Coll
21-2-1763
Josep Nogués
1-1-1765
Pau Prats i Roqueta
18-2-1767
Segons Codina es
diu Pau Prats i Babot, i és el primer batlle del bàndol contrari a Pau Ràfols
(vol III, pàg. 153)
Pere Mestres i Noves
15-2-1769
Josep Ferrer i Martí
12-2-1771
Bartomeu Llopis i Mestres
13-2-1775
Josep Ràfols i Noves
1777
Josep Ferrer i Martí
1779
Pau Miquel i Julià
1781
Jacint Faura
1783
Pere Mestres i Noves
1785
Josep Mestres i Riera
1786
Josep Ferrer i Martí
1787
Pau Miquel i Julià
1789
Josep Codina i Pons
1792
Josep Mestres i Riera
1793
Pau Ràfols i Carreras
1795
Josep Codina i Pons
1797
Rafael Ferrer i Masselis
1799
Pere Costa i Martí
1802
Fèlix Norta i Salom
1803
Josep Oliveras i Cortés
1804
Josep Llopis i Mestre
1805
Pere Barba i Sala
1807
Guerra,
Restauració i Trienni Liberal (1808-1823).
L’any 1808 començà la
Guerra del Francés, i l’Hospitalet va ser en la línia del front durant la major
part del temps de la seva durada, fins 1814. La inexistència de canvis en
l’alcaldia fins 1811 indica més aviat un buit de poder. El rei Ferran VII
imposà l’absolutisme de seguida que va tornar i als ajuntaments no van arribar
els vents liberals de Cadis.
El mapa de l'Hospitalet de 1792. Font: http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/singleitem/collection/externs/id/140/rec/1
El canvi de règim arribà en 1820, amb el triomf de
les revoltes de l’exèrcit i les classes populars en algunes ciutats. A l’Hospitalet no van
haver canvis en aquell moment, i el batlle de 1819 es va confirmar inicialment. Aquí tenim un problema de caire documental. En la llista de Marcé (base
principal d’aquest article, recordem-ho) no apareix cap altre alcalde fins
Josep Oliveras en 1822. Tanmateix, jo he trobat un document en el Lligall
“Varis s. XIX” a l’Arxiu de l’Hospitalet en el que es diu que l’11 de desembre
de 1820, Pau Farrés, llaurador, fou escollit alcalde per “los vecinos que se hallan en el exercicio de los derechos de ciudadano
al nombramiento de nueve electores", els quals,
constituïts en Junta d’electors escolliren a l’alcalde i Pablo Prats i Barruta
i Carlos Vinyals, llauradors, com regidors i a Joseph Codina, llaurador, com
síndic procurador.
Joan Torras
1811
Josep Norta y Hugó
1813
Pau Valls
21-8-1814
Es reincorporà el
consistori de 1808 a excepció del batlle Pere Barba, que havia mort.
Miquel Ràfols (regidor degà)
1816
Antoni Ràfols (id.)
1817
Josep Arús (id.)
1818
Josep Ferrer
1819
El Cap Polític de la província
confirma a Ferrer com alcalde en març de 1820. (AMHL "Varis s.XIX")
Pau Farrés, llaurador
11-12-1820
Josep Oliveras
gener
1822
Segons AMHL "Varis
s.XIX" fou escollit amb el mateix sistema de sufragi censatari indirecte
que Farrés.
Josep Mestres, baster
1823
La Dècada
Ominosa (1823-1833)
En 1823, la tornada a
l’absolutisme més ferotge i repressiu va significar la restitució del batlle anterior
al Trienni, Josep Ferrer. L’alcalde substituït, Josep Mestres, no apareix més i
no és absurd imaginar que va patir alguna mena de represàlia. Tanmateix, el seu
antecessor en l’etapa liberal, Josep Oliveras, sí que va tornar a ser-ho amb
l’absolutisme. Potser Mestres era dels liberals “exaltats” (futurs
progressistes o demòcrates) i Oliveras era dels moderats que ben aviat
s’entendran amb els absolutistes.
El canvis al capdavant
del consistori són en aquests moments anuals. En març de 1833, amb el rei
moribund, comencen unes tímides reformes liberals i es convoquen unes primeres
eleccions municipals molt restringides pel sufragi i perquè el que es proposava
era una terna i era una institució superior la que escollia l’alcalde.
Josep Ferrer
26-7-1823
L'autoritat militar imposà l'alcalde anterior a l'1 de març de 1820 (AMHL, Actes del Ple)
Josep
Norta
2-1-1825
Josep
Oliveras
9-2-1826
Pere
Costa
4-1-1827
Francesc
Codina, espardenyer
12-2-1828
Josep
Vidal, carreter.
8-9-1829
Francesc
Codina
28-4-1830
Josep
Riera i Batllori
1-1-1831
Ramon Pujavet
3-1-1832
Francesc Codina
1-1-1833
Codina fou
escollit dues vegades. Primer segons l’estil absolutista, i en març, amb unes
eleccions. (AMHL
"Governació s. XIX-XX")
La primera
dècada liberal
En 1833 començà la
construcció del règim alternatiu a l’Antic Règim. Les classes altes intentaven
imposar un liberalisme restringit a la mida dels seus interessos. Les eleccions,
també les municipals, amb un cens de votants ínfim (els homes més rics),
asseguraven el manteniment de l’ordre social. Les classes baixes lluitaven per
un règim més democràtic. Un dels cavalls de batalla va ser precisament com governar
els municipis. Una Llei Municipal molt conservadora en 1840 va provocar un cop
d’estat progressista que va empènyer al general Espartero a la regència.
Les eleccions municipals
de 1842, en les que s’amplià considerablement el cens de votants, provocaren
una novetat important: Pere Antoni Prats, líder dels progressistes locals i de
la milícia nacional fou escollit alcalde i es posà al capdavant d’un grup armat
que participà en les revoltes de l’època, les conegudes “bullangues”.
Josep Vidal
1-1-1834
En AMH "Varis s. XIX" s’indica que el Govern de la província
escollí a José Vidal, fabricant de carros de la terna proposada, i com
regidors a Josep Arús, llaurador, Just Oliveras, comerciant de cereals,
Antoni Borell, llaurador i Antoni Barba, paleta; com diputat a Joaquim
Oliveras, sastre, como síndics a Josep Martí, fuster, i a Francesc d’Asís
Comas, espardenyer.
La possible (no es conserva documentació)
destitució de l’alcalde anterior provoca el nomenament d’en Llopis.
Josep Cerqueda
gener 1843
La llarga
etapa moderada (1843-1868) amb un parèntesi progressista (1854-1856)
En plena revolta
democràtica de Barcelona (coneguda com la Jamància), els mossos d’esquadra
intervenen en l’Hospitalet, desarmen la milícia nacional local i imposen un nou
alcalde el 8 d’octubre de 1843. La “normalitat” liberal moderada (la dretana) es va veure interrompuda per un cop d’estat progressista en
1854, que convocà noves eleccions locals de les que surt escollit Estanislau
Prats.
Torna a aparèixer una
diferencia entre la llista de Marcé i la documentació que he pogut trobar.
Segons Marcé, Piera era alcalde en 1856; segons dos documents de l’Arxiu de
l’Hospitalet, arribà a aquest càrrec el 22 de febrer de 1855. Per afegir més
complicacions, cada document dóna una versió diferent.
Un altre cop d’estat
militar va fer tornar els moderats al poder i la seva llei municipal en octubre
de 1856. Llavors torna a l’alcaldia Jaume Arús, un figura que sembla que tenia
uns partidaris que l’imposaven al càrrec i uns detractors que el treien de
seguida que podien.
Josep Bori
8-10-1843
Consistori imposat per l'exècit.
“9 [octubre 1843]—Ayer fue desarmada la milicia del Hospitalet. Se conoce
que fuera del llano se nos secunda con tibieza, yasí nos van
estrechando. “ , Memorias de un
menestral de Barcelona, 1888, pàg. 262
Josep Oliveras
1844
Pere Pau Llopis
1846
Les eleccions es
van celebrar en novembre de 1845 i foren denunciades irregularitats, entre
d’altres per Baldiri Coll, que serà batlle en 1852. (AHDB “Lligall 748”)
Josep Codina
1848
Pere Prats
1-1-1850
Baldiri Coll
1-1-1852
Joan Sanfeliu
1-1-1854
Estanislau Prats
17-9-1854
Lluís Piera
22-2-1855 1856
Segons AMHL,
"Bans, edictes, avisos, 1840-1894" Prats dimití i els compromissaris escolliren a Piera.
Segons AMHL "Correspondència 1855" el govern civil destituí a Prats i
designà a Piera.
Projecte d'urbanització del Carrer Eglésia, de l'any 1865. El poble era poca cosa més que els edificis arrenglerats a banda i banda de la carretera.
El Sexenni
democràtic (1868-1874)
En setembre de 1868
començà una etapa de diferents règims polítics més democràtics que els
anteriors. S’inicià amb la coneguda combinació de cop d’estat militar amb
revoltes populars. A moltes poblacions es van constituir juntes revolucionàries
de les que va sorgir un ajuntament provisional.
Pere Norta
Les eleccions posteriors, les
primeres amb sufragi universal masculí fan alcaldes a Rafael Casas i Josep Diví
(amb el petit parèntesi de Pere Norta). El mandat de Diví es va veure truncat
pel règim conservador sorgit del cop d’estat militar que liquidà la Primera
República el gener de 1874.
I al capdavant de la
reacció local trobem un altre cop a Jaume Arús, que, també un altre cop, durà poc
com alcalde, i fou substituït per Pere Norta.
Pau Mitjans, alcalde de la junta revolucionaria
22-10-1868
Rafael Casas i Codina
1-1-1869
Fruit de les eleccions municipals, Casas és votat com alcalde per 10 dels 11 regidors.
Pere Norta i Campañà
23-10-1869
Casas fou destituït com alcalde però fou mantingut com regidor, per ordre del Governador Civil, després de la revolta republicana federal
Rafael Casas i Codina
31-12-1869
Josep Diví i Codina
1-2-1872
Jaume Arús i Cuixart
10-1-1874
Pere Norta i Campañà
13-3-1874
En AMH "Correspondència
1874" diu que Norta fou nomenat pel Governador Civil i els regidors eren
Joaquim Barella, Modest Bou, Pau Mitjans, Vicenç Bou, Francesc Sagristà,
Josep Bartra i Zoilo Jané. En un altre document de març s’indica que alguns d’aquests
regidors es negaren a prendre possessió del seu càrrec.
La
Restauració I (1875-1902)
Poc podem dir sobre el
règim de la Restauració que no s’hagi dit centenars de vegades. Era un sistema
polític autoritari disfressat de democràtic, en el que dos partits, conservador
i liberal, es tornaven en el poder, primer amb el sufragi restringit un altre
cop, i després de la restitució del sufragi universal masculí, en 1890, amb
fraus electorals diversos (les “tupinades”).
Just Oliveras i Pedrosa
Encara sabem molt poc de
la filiació dels alcaldes. Sembla evident que Just Oliveras i Pedrosa i Pere
Norta eren de dos bàndols oposats i que se les van tenir en les eleccions de 1887. Sabem que Pere Norta era el líder del partit liberal (La Vanguardia, 15 de setembre de 1881).
Oliveras era del partit conservador o era d’una altra facció més dretana dels liberals?
Oliveras fou el primer alcalde que tenia com activitat principal la indústria,
en concret una bòbila.
Vicenç Albets i Rodamilans
La dècada de 1891
significa un canvi important. El sufragi universal va portar un cognom nou,
Albets, que no pertanyia a les famílies riques del poble; era republicà? El gran
dominador del fi de segle és Joan Herp, també industrial. Fou alcalde fins
1902, any en el que començà el regnat d’Alfons XIII.
Enterrament de la dona de
l’alcalde Herp, Josefa Diví i Riera, de 24 anys, deixant 4 fills, el més gran de 8 anys (La Vanguardia 3-9-1896).
Herp és atacat a trets per dos individus (Las Noticias, 23-3-1898).
L’Ajuntament de l’Hospitalet manifestà
la seva adhesió al Foment del
Treball Nacional en la seva campanya de vaga
del comerç, coneguda com“Tancament de Caixes” (La Vanguardia 14-11-1899).
Joan Herp
Finalment, enllaço la meva intervenció i l'article que vaig fer a les Jornades d'història de L'Hospitalet celebrades el 16 i 17 d'octubre de
2015, organitzades pel Museu de
l'Hospitalet i el Centre d'Estudis de L'Hospitalet. Parlen de les eleccions generals de 1891, però ens poden aproximar a l'ambient polític de l'època.
