3. Demografia i Societat a Espanya
3.1.
Evolució demogràfica.
En
la dècada de 1940 la població de Catalunya va créixer per sobre del ritme de la
d’Espanya perquè es va reprendre lentament la migració del camp a les zones
urbanes. Era una migració fugint de la misèria i la repressió, i no sempre
trobava unes condicions favorables als llocs d’arribada.
POBLACIÓ
ESPANYOLA I CATALANA (en milers)
CATALUNYA
|
creix.
(%)
|
ESPANYA
|
creix.
(%)
|
%
Cat/Esp
|
|
1940
|
2.891
|
25.878
|
11,2
|
||
1950
|
3.240
|
12,1
|
27.979
|
8,1
|
11,6
|
A les
àrees urbanes, moltes famílies nouvingudes van haver de viure als creixents
barris de barraques i fins i tot dins de coves. Les autoritats franquistes
perseguien els immigrants i els confinaven, i si no demostraven que tenien
habitatge o feina els tornaven al seu poble.
 |
| Al "Palacio de las Misiones" o a l'Estadi de Montjuïc foren retingudes les persones immigrants que no podien justificar una feina o un entre 1945 i 1957. Si no ho feien eren tornats als seus pobles. |
L’última
gran epidèmia va ser la del “piojo verde”, el 1942-3. Les vacunes i la creixent
difusió de les sulfamides i la penicil·lina van reduir la mortalitat i pujar
l’esperança de vida de la població, malgrat la situació social.
3.2.
Societat.
L’aixecament
del 1936 i el règim polític que se’n derivà tenien com a principal objectiu el
manteniment del model social i econòmic capitalista. Ja amb la primera llei
fonamental, el Fuero del Trabajo (1938), es consolidava la propietat i la
iniciativa privada. Les primeres mesures del règim incloïen l’eliminació de la
reforma agrària de la República i les col·lectivitzacions revolucionàries
durant la Guerra Civil.
 |
| Cartilla de racionament. La pobresa i la carestia de béns de primera necessitat va ser la norma per a la classe treballadora. Font: https://www.mhcat.cat/exposicions/exposicions_realitzades/el_farcell_de_la_postguerra/ |
Al
llarg del 1940 es va crear l’anomenat sindicalisme vertical, l’Organización
Sindical Española (OSE), copiat de l’italià. Es basava en el principi feixista
de la coincidència d’interessos entre burgesia i classe obrera i hi eren
empresaris i treballadors junts. Els conflictes, però, hi eren inexorablement,
i el sindicat gairebé sempre feia costat a l’empresari.
 |
| Logotip de l'Organización Sindical Española |
També
es van permetre algunes associacions professionals, cooperatives i entitats
existents anteriorment, això sí, incorporades a l’OSE. També es van endegar
polítiques socials, com el Instituto Nacional de la Vivienda (1939) o el Seguro
Obligatorio de Enfermedad (1944), que van fer una tasca ben minsa en aquells
anys.
La
misèria general de la classe treballadora no va generar gaire conflictivitat.
El terror i el control social gairebé la va eliminar del camp. A les ciutats,
però, malgrat que fer vaga era un delicte que provocava la presó, es van fer
mobilitzacions a partir del 1945, quan el règim se sentia feble per la derrota
de l’Eix a la 2aGM. Podem destacar les vagues generals de Manresa (gener del
1946) i la Ria de Bilbao (maig 1947).
 |
| Font: http://aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus/es/foto/mu-58820/ |
Seguint
els principis feixistes, el nou Estat franquista va intentar sense gaire èxit
desenvolupar el model totalitari. El partit únic, Falange, i l’Estat, sense
distincions clares, volia tenir organitzada a la població en les seves
organitzacions (Frente de Juventudes i Sección Femenina, Sindicato Español
Univesitario, Auxilio Social...) i institucions (OSE, Església...). Tanmateix,
part del teixit associatiu anterior va ser tolerat i va poder mantenir algunes
activitats al marge del règim.
 |
| Font: https://elcarrodeheno.granadaimedia.com/2014/03/26/mujeres-de-granada-iv-la-seccion-femenina-1934-1977/ |
Un
sector que patir una regressió enorme en la seva millora durant les dècades
anteriors va ser el de les dones. Van ser condemnades a la subordinació en
relació als homes, a la pèrdua de drets civils i a les tasques de la llar.
La
concepció del paper social de les dones, la veiem en el preàmbul a la Llei de
18 de juliol de 1938:
“Es consigna rigurosa de nuestra revolución elevar y fortalecer la familia en su tradición cristiana, sociedad natural, perfecta y cimiento de la nación. En cumplimiento de la anterior misión ha de otorgarse al trabajador (...) la cantidad de bienes para que aunque su prole sea numerosa –y así lo exige la patria- no se rompa el equilibrio de su hogar y llegue a la miseria, obligando a la madre a buscar en la fábrica o taller un salario con el que cubrir la insuficiencia del conseguido por el padre, apartándola de su función suprema e insustituible, que es la de preparar a sus hijos, arma y base de la nación en su doble aspecto espiritual y material.”
Les
condicions de vida dels treballadors van empitjorar. Els preus van pujar més
que els salaris, que eren dictats per llei. Moltes empreses pagaven uns extres
en formes de lots de productes. El menjar estava racionat i aconseguir-los a
l’estraperlo era prohibitiu per a la majoria de la població.
Despeses
i ingressos d’una família de Sabadell (1936=100)
1940
|
1950
|
|
Ingressos
|
104
|
373
|
Despeses
|
240
|
571
|
Font:
MOLINERO, C. I YSÀS, P. Patria, justicia
y pan, Barcelona, 1985
3.3.
Demografia i societat a l’Hospitalet.
L’Hospitalet
va passar de 51 a 72 mil habitant de 1940 a 1950. Aquest creixement, del 40%,
es va basar en la immigració. Moltes persones fugien dels pobles però a
l’Hospitalet no trobaven feines ni habitatges. Van desenvolupar-se nuclis de
barraques a La Bomba, Riera Blanca, Matacavalls, etc. i de coves a Pubilla
Casas, Sanfeliu, etc.
 |
| Reportatge a la revista Destino del 3 de novembre de 1945 sobre les coves de Pubilla Casas. al barranc de Can Rigalt. |
Collblanc-Torrassa
i Santa Eulàlia significaven el 70% de la població, barris separats del
Centre-Sant Josep i de les masies de la Marina. En aquells barris més propers a
Barcelona, la meitat de la població era procedent de fora de Catalunya[i].
Entitats
de caire religiós i conservador, com el Centre Catòlic, el Casino del Centre o
el Casino de Santa Eulàlia (antic Foment Eulalienc), etc. van reprendre la seva
activitat. També ho van fer clubs esportius, sempre amb juntes formades per
persones que, com a mínim, no tinguessin un informe desfavorable com desafectes
al règim.
 |
| Programa de la festa major del 1948 del "Casino Nacional", l'actual Casino del Centre. Font: http://celh.cat.5comms.com/sites/default/files/2020-03/6-4_SEGLE%20XX.pdf |
Paral·lelament
es van crear o mantenir entitats al marge del
règim, en les que s’intentava
recollir la tradició associativa anterior a la Guerra. El Club Pimpinela i La Alianza a la
Torrassa o la cooperativa El Respeto Mutuo a Santa Eulàlia n’eren dos exemples.
 |
| "Díptic amb el programa d'actes de l'homenatge al músic i compositor hospitalenc, Jaume Ventura Tort, amb motiu de l'estrena de la seva sardana "Les noies de la Torrassa" que li va encarregar l'entitat Unión Recreativo-Cultural Alianza, la qual li ret homenatge." Font. AMHL 902-151 PM 0001245 |
Com al
conjunt de Catalunya, la Falange no va tenir gaire èxit a l’Hospitalet, ni
entre la gent conservadora, malgrat els avantatges que s’obtenien. En un
informe de 1947, només n’hi havien 114 afiliats a la ciutat[ii].
 |
| Amb aquesta notícia ens assabentem de la conflictivitat social a Trinxet, l'any 1946, i de com actuaven els empresaris, pagant un "plus" o amb lots de menjar, al marge de la llei. |
L’onada
de vagues de 1945 al 1947 va afectar plenament l’Hospitalet, on la CNT en la
clandestinitat tenia força importància. Tanmateix, quan va ser palès que el
règim franquista no seria enderrocat per les potències democràtiques, l’antifranquisme
més estrictament polític i el moviment obrer es van esllanguir de mica en mica.
