Josep Tayà i Solanes va ser alcalde de l’Hospitalet entre febrer de 1952 i març de 1956. Va succeir el que havia estat
el gran dominador de la política local de la postguerra, Enric Jonama, i fou
substituït per Ramon Solanich, metge de
la fàbrica Tecla Sala i nebot de la propietària.
De Jonama sabem algunes coses, com que va ser
escollit alcalde (a dit, pel Governador Civil) per la seva relació amb Demetrio
Carceller, que va arribar a ser ministre d’indústria. Crida l’atenció que no
trobessin en les elits locals ningú de prou confiança. L’any 1944 el van fer
fora, però poc després va tornar. Un altre enigma del que ens ocuparem algun
dia.
 |
| Josep Tayà i Solanes, alcalde de l'Hospitalet (1952-1956) |
Jonama fou destituït el 1952 arran d’unes
picabaralles públiques amb el regidor Tomás Giménez (alcalde durant la
Dictadura de Primo de Rivera). El franquisme no admetia el debat polític ni la
dissidència, encara que fos per temes administratius o de gestió, en relació a
l’ús de certs terrenys i edificis dels que l’Ajuntament era propietari.
Josep Tayà no era ni regidor en el consistori
anterior, encara que sí que ho era Joan Tayà i Solanes (un germà?), que va
continuar ocupant el mateix càrrec després del canvi d’alcalde. El poc que
podem dir de la nova etapa política és que es va sortir del marasme i
la vergonyosa inactivitat municipal dels 12 anys anteriors. Com a mínim, es van
plantejar i planejar algunes obres públiques que es van materialitzar a partir
de 1956.
Però, qui era Tayà?, on vivia?, com va arribar
al càrrec d’alcalde?, quina era la seva professió?, com va ser la seva gestió? No
sabem gairebé res. He trobat alguna informació, que caldria contrastar. És per això que demano col·laboració. Si us plau, si teniu
records, documents, informacions de qualsevol tipus, la podeu compartir?
Matilde Marcé em diu:
Afegit del 12 de setembre:
Pere Ollé Roca em diu:
Pere Ollé Roca em diu:
“Vivia a la Plaça de l’Ajuntament cantonada amb Roselles on hi tenia una carniceria i també tenia uns corrals de bestiar a l’Av.carrilet cantonada amb Santa Rosa.”
Matilde Marcé em diu:
"Si no ho recordo malament vivien a la plaça de l’Ajuntament. Jo només et puc explicar una anècdota que vaig viure personalment. Va passar a Sant Hilari Sacalm, el dia de la Mare de Déu d’agost, l’endemà era Sant Roc, no recordo l’any. La meva mare, que patia de pedres al ronyó, i per recomanació del seu metge, va passar cosa d’un mes a la fonda Can Mimó a Sant Hilari. El senyor Teyà també s’hi estava i, com que tots dos anaven sols i eren hospitalencs, els van posar a la mateixa taula. Aquell dia, jo també hi era perquè havia pujat a passar uns dies amb la meva mare, i també seia a la seva taula. Ell ens va dir que se n’anava a l’Hospitalet. Hi anava perquè era Sant Roc i ell, essent alcalde, havia de presidir l’ofici solemne que es feia en honor del sant. I aquestes van ser les seves paraules: “No tinc cap ganes d’anar al nostre poble, però... Demà em posaré els arreus i assistiré a l’ofici. Però, de fet ni tan sols entraré a l’Ajuntament, hi passaré per davant perquè aniré a veure la meva cunyada que no està gens bé. Sap, Teresa, d’aquí uns anys diran “El Teyà, quan era alcalde, va fer això i allò i el de més enllà”, però no serà veritat, jo no mano a l’Ajuntament, d’altres ho maneguen tot i jo firmo, però jo seré el culpable. Estic tan cansat... De fet, tant és que proposi o que vulgui oposar-me a alguna proposta, se’m diu que no”.
