Josep Tayà i Solanes va ser alcalde de l’Hospitalet entre febrer de 1952 i març de 1956. Va succeir el que havia estat
el gran dominador de la política local de la postguerra, Enric Jonama, i fou
substituït per Ramon Solanich, metge de
la fàbrica Tecla Sala i nebot de la propietària.
De Jonama sabem algunes coses, com que va ser
escollit alcalde (a dit, pel Governador Civil) per la seva relació amb Demetrio
Carceller, que va arribar a ser ministre d’indústria. Crida l’atenció que no
trobessin en les elits locals ningú de prou confiança. L’any 1944 el van fer
fora, però poc després va tornar. Un altre enigma del que ens ocuparem algun
dia.
 |
| Josep Tayà i Solanes, alcalde de l'Hospitalet (1952-1956) |
Jonama fou destituït el 1952 arran d’unes
picabaralles públiques amb el regidor Tomás Giménez (alcalde durant la
Dictadura de Primo de Rivera). El franquisme no admetia el debat polític ni la
dissidència, encara que fos per temes administratius o de gestió, en relació a
l’ús de certs terrenys i edificis dels que l’Ajuntament era propietari.
Josep Tayà no era ni regidor en el consistori
anterior, encara que sí que ho era Joan Tayà i Solanes (un germà?), que va
continuar ocupant el mateix càrrec després del canvi d’alcalde. El poc que
podem dir de la nova etapa política és que es va sortir del marasme i
la vergonyosa inactivitat municipal dels 12 anys anteriors. Com a mínim, es van
plantejar i planejar algunes obres públiques que es van materialitzar a partir
de 1956.
Però, qui era Tayà?, on vivia?, com va arribar
al càrrec d’alcalde?, quina era la seva professió?, com va ser la seva gestió? No
sabem gairebé res. He trobat alguna informació, que caldria contrastar. És per això que demano col·laboració. Si us plau, si teniu
records, documents, informacions de qualsevol tipus, la podeu compartir?
Matilde Marcé em diu:
Afegit del 12 de setembre:
Pere Ollé Roca em diu:
Pere Ollé Roca em diu:
“Vivia a la Plaça de l’Ajuntament cantonada amb Roselles on hi tenia una carniceria i també tenia uns corrals de bestiar a l’Av.carrilet cantonada amb Santa Rosa.”
Matilde Marcé em diu:
"Si no ho recordo malament vivien a la plaça de l’Ajuntament. Jo només et puc explicar una anècdota que vaig viure personalment. Va passar a Sant Hilari Sacalm, el dia de la Mare de Déu d’agost, l’endemà era Sant Roc, no recordo l’any. La meva mare, que patia de pedres al ronyó, i per recomanació del seu metge, va passar cosa d’un mes a la fonda Can Mimó a Sant Hilari. El senyor Teyà també s’hi estava i, com que tots dos anaven sols i eren hospitalencs, els van posar a la mateixa taula. Aquell dia, jo també hi era perquè havia pujat a passar uns dies amb la meva mare, i també seia a la seva taula. Ell ens va dir que se n’anava a l’Hospitalet. Hi anava perquè era Sant Roc i ell, essent alcalde, havia de presidir l’ofici solemne que es feia en honor del sant. I aquestes van ser les seves paraules: “No tinc cap ganes d’anar al nostre poble, però... Demà em posaré els arreus i assistiré a l’ofici. Però, de fet ni tan sols entraré a l’Ajuntament, hi passaré per davant perquè aniré a veure la meva cunyada que no està gens bé. Sap, Teresa, d’aquí uns anys diran “El Teyà, quan era alcalde, va fer això i allò i el de més enllà”, però no serà veritat, jo no mano a l’Ajuntament, d’altres ho maneguen tot i jo firmo, però jo seré el culpable. Estic tan cansat... De fet, tant és que proposi o que vulgui oposar-me a alguna proposta, se’m diu que no”.
Josep Tayà, era un comerciant majorista de la carn que vivia al centre d' Hospitalet a una casa cantonera amb el carrer Roselles i la Plaça de l' Ajuntament, que era una carnisseria. El seu pare, Mariano Tayà, era propietari d'una carnisseria adjunta a una casa que estava al carrer Santa Eulàlia número. 71 on va entrar a treballar la meva besàvia de minyona i on va treballar la seva filla de carnissera, la meva àvia Teresa a qui tothom coneixia com "la Teresina de Cal Mariano" i, la casa on van viure el meu pare i el meu oncle fins l'adolescència. Aqueta casa va ser tancada i més tard enderrocada als anys 80 i avui se sap on era del Carrer Santa Eulàlia perquè al seu lloc hi ha un solar amb una valla que barra el pas. Josep Tayà, estava casat amb Casimira Solé? (originària de les Pobles a Tarragona) i tenien dos fills: Josep, que era metge i Joaquim que va continuar amb el negoci familiar de la carn. Josep Tayà va ser alcalde a dit i deien que no s'hi va trobar mai gaire còmode amb el càrrec.
ResponderEliminarJoan Tayà Solanes, el seu germà, no va ser mai regidor de l'ajuntament, portava el negoci familiar a la carnisseria del Carrer Santa Eulàlia número. 71 juntament amb les seves germanes la Maria i la Laieta Tayà, tots tres eren germans del Josep Tayà. Al carrer Sta. Eulàlia a l'alçada del número 142, aquesta família tenien una altra carnisseria que és on despatxava el Joan. La Maria Tayà era soltera i va ser madrina del meu pare i la seva germana Laieta estava casada amb un home, de nom Magí, que va anar a Amèrica on va fer fortuna. Laieta Tayà era propietària entre altres cases: d' una al carrer París, una altra a la Plaça Espanyola entre la tenda de llaminadures i el maxipan i, una tercera a Barcelona darrere del Seminari. El germà de tots tres, Joan Tayà era solter i va morir molt jove amb una trentena d'anys.
Moltes gràcies per la informació. De mica en mica anem recuperant dades de qui va ser alcalde de l'Hospitalet.
EliminarEste comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminar
ResponderEliminarNo es mereixen, un dia mirant coses d'història de l' Hospitalet em vaig topar amb el seu blog i, vaig pensar que com que la família del meu pare havien conviscut i treballat amb els Tayà amb l' ajut dels vells records d'una cosina germana de la meva àvia i el meu pare, jo podria aportar més informació sobre Josep Tayà i la seva família. Em presento, em dic Daniel Martí, visc a l'Hospitalet i també sóc historiador com vostè. No sé si s'enrecordarà de mi, però em va fer de guia a la sortida de l' Hospitalet i el Baró de Maldà. Actualment, he acabat el grau d'història i el màster d'investigació a la UB i estic a l'atur i, m'agradaria si fos possible i hagués alguna manera que pogués col•laborar amb el centre d'estudis de l'Hospitalet, perquè m'interessaria molt poder participar en ampliar i divulgar els coneixements que tenim avui dia de l' història de la nostra ciutat. Em pot trobar al Facebook i al Twitter pel meu nom Daniel Martí Alonso. Atentament.