domingo, 31 de enero de 2021

QUAN L'HOSPITALET TENIA QUINZE CARRERS (I UNA PLAÇA)

L'Hospitalet, l’any 1860

El 3 d’octubre de 1862, un funcionari o càrrec polític de l’Hospitalet signava el document que havien rebut de les instàncies superiors, degudament complimentat [i].

Recreació de l'Hospitalet feta per Valentí Julià. Font: https://www.celh.cat/sites/default/files/publicacions/pdf/PLAAPLA.PDF

L’encapçalament de l’imprès deia: ESTADO que demuestra el número de calles, edificios, habitaciones y habitantes que ecsistian en este Distrito Municipal en 1.860 (...).

El document ens diu que l’Hospitalet tenia 15 carrers (i una placeta), la majoria dels quals eren al nucli principal del poble, el que avui coneixem com barri del Centre:

- El Carrer Major era el més important, i és el que encara es diu així. En tenia 141 edificis, dels quals 136 eren d’habitatges  i 5 de públics, amb l’església i la presó (els altres 3 devien ser l’Ajuntament i dues escoles).

El Carrer Major vers 1900. Font: AMHL 101 AF 0000190 /a.Autor desconegut/da

- El Carrer de la Carretera Provincial era l’actual Enric Prat de la Riba. En tenia 90 edificis, 89 d’habitatges i una fàbrica, molt probablement la bòbila de Joaquim Barella [ii], que anuncia la especialització del barri de Sant Josep en el sector de la ceràmica.

Carretera Provincial (actual Prat de la Riba), 1914. Font: AMHL 902 AF 0000181 /a.desconegut / editat Àngel Toldrà Viazo (A.T.V.) /d.Club Muntanye

- El Carrer del Xipreret tenia 59 edificis que n’eren tots habitatges.

- El Carrer de Sant Joan era un tram del camí amb el mateix nom on s’havien arrenglerat 45 edificis per a habitatges.

- El Carrer del Centre tenia 43 edificis, 42 per a habitatges i 1 fàbrica, la bòbila de Costa i Cia.

- El Carrer de les Eures ja no existeix, fou substituït pel Carrer Barcelona 50 anys després. En tenia 37 edificis destinats a habitatges.

- El Carrer de Marina és l’actual Carrer de Femades i tenia 31 edificis per a habitatges.

Plànol de l'Hospitalet de 1850. Font: MARCÉ, Francesc. 25 imatges de la història de l'Hospitalet.

- El Carrer del Parral (un vial amb una història molt interessant, del que podríem parlar en el futur) tenia 27 edificis destinats a habitatge.

- El Carrer del Canal ja no existeix; n’era, com indica el seu nom, a tocar del Canal de la Infanta. A l’any 1860 n’hi havia 26 casetes.

- El Carrer de Santa Bàrbara tenia 22 cases.

El Carrer Santa Bàrbara, l'any 1965.

- El Carrer de Sant Roc tenia 7 cases.

- El Carrer del Carril era un altre tram del Camí de Sant Joan i més tard fou substituït pel Carrer del Bruc; en tenia 6 cases.

- La Plaça de la Constitució també en tenia 6 cases.

El Centre (també dit la Vila Vella) contenia el 73% dels edificis del municipi. També podem destacar els 129 d’aïllats i escampats pel terme municipal, el que significava el 17% del total. Gairebé tots aquests edificis eren masies de caràcter agrari, però també hi eren les esglésies de Santa Eulàlia de Provençana i Bellvitge, i el molí paperer que avui forma part del CC Tecla Sala.

El futur, però, era al que al document anomena “barris”. El creixement urbà més important venia de Barcelona i Sants.

-  El Barri de la Bordeta era l’actual Carrer de Santa Eulàlia. L’expansió de Sants al llarg de la Carretera Provincial, coneguda en aquest tram com Carretera de la Bordeta, havia travessat la Riera Blanca uns 20 anys abans. El 1860 ja n’hi havia 45 edificis a dins del terme hospitalenc, dels quals 3 eren fàbriques. Una d’elles era la fàbrica de maons de Pau Cucurny, de llarga trajectòria.

Fragment del plànol de l'Eixample de Barcelona d'Ildefons Cerdà (1861) on es veu com la Bordeta i Collblanc van sorgir del creixement de Sants. A la part inferior veiem els dos eixos de penetració per Santa Eulàlia.

- El Barri del Prat del Maons era el Carrer de l’Aprestadora. Aquest vial era l’antic Camí del Mig, on a començaments del segle XIX havien arribat els prats d’indianes i el 1853 la primera indústria a vapor de la ciutat, La Aprestadora Española, que va acabar donant nom al carrer. Quina era l’altra fàbrica que hi havia? La de midó d’Antoni Pareto. I al voltant, 7 edificis d’habitatges més.

- El Barri de Collblanc era en aquells dies només la Carretera de Collblanc, construïda a sobre d’un antic camí uns 100 anys abans. En tenia 19 edificis per a habitatges i dues fàbriques.

Algunes reflexions

L’any 1860 l’Hospitalet era un petit poble de 3.311 habitants, bàsicament agrícola. Com ens va fer veure en Joan Casas, la Vila Vella era un trapezi amb la base al Carrer Major (el vial més important amb l’única plaça del poble) i el costat superior al Carrer de Sant Joan. Els costats laterals n’eren les rieres de la Creu i de la Vall del Poble (actual de l’Escorxador).

Aquest nucli tenia un eix vertical tradicional, el Carrer Xipreret, i amb el temps s’havien creat d’altres d’horitzontals: Santa Bàrbara, Centre, Eures, etc. Els camins que partien de la Vila Vella van generar vials, especialment la Carretera Provincial (recordem que era l’antiga Via Augusta romana) i els Carrers de Sant Roc i Marina.

L’expansió del segle XIX va fer que hi apareguessin alguns carrers al marge d’aquest trapezi: Parral, Carril i Canal. Més tard, es van endegar els eixamples: el primer o del Mercat (1883, actuals Rossend Arús, Provença, Príncep de Bergara, etc.) i el segon o de la Rambla (1907, actuals Rambla Just Oliveras,  Barcelona, Tarragona, etc...).

Per la Marina n’hi havia més d’un centenar de masies i casetes des d’on s’explotava la terra. A tot el poble només n’hi havia 10 fàbriques. Vers el 1854 hi havien arribat les primeres indústries i el ferrocarril, però la localització de grans indústries només va ser important i de forma gradual a partir de 1875.

La majoria dels edificis d’habitatges són cases unifamiliars. A Santa Eulàlia i Collblanc trobem 7 edificis amb més d’un habitatge (un 10%), una mena de precedent dels blocs. Aquests ravals industrials es nodrien de població immigrant del camp català, i no gaudien dels mateixos habitatges que els autòctons.

A la Vila Vella trobem una mitjana de 4,1 residents per estança. A Santa Eulàlia la mitjana és de 5 i a Collblanc 5,5. Això de la sobreocupació dels habitatges per part de la població immigrant i pobre no és res de nou. I això sense tenir en compte la superfície dels estatges, sense cap mena de dubte més petits en els barris nous.

L’evolució posterior

En les següents dècades l’Hospitalet va créixer força, arribant a 5 mil habitants l’any 1900. Si ho comparem amb el que va passar en el segle XX, però, pot semblar poc.

Un document de 1897 [iii] ens informa que al Centre i Sant Josep ja n’hi havia 19 carrers i places. A més, a l’actual Sant Josep n’hi havia dos nuclis aïllats: el Barri de Muntanya (al voltant de l’actual Carrer Juan de Toledo) i el Carrer Torrent Gornal (l’actual Carrer Rosalia de Castro).

La Vila Vella vers 1900. Un altre dels dibuixos de Valentí Julià.

A Collblanc n’hi havia 2 carrers, però és a Santa Eulàlia on s’ha produït el gran salt endavant, passant de 2 a 8 carrers. A més, el Carrer de Santa Eulàlia, conegut com “Mitja-Galta” era el tercer en quantitat d’edificis, amb 116. El que tenia més era la Carretera Provincial amb 139.

A la Marina n’hi havia 133 “casas de campo” i a la Platja de la Farola, al recinte de la fàbrica d’àcids de Boada, 8 edificis més. En total, a l’Hospitalet s’alçaven 1.066 edificis a 30 carrers,  2 places i un grapat de camins.

Una guia per a conductors de l’any 1930 [iv] fa un llistat dels vials de l’Hospitalet, i n’eren 241. El primer gran episodi immigratori del segle XX havia multiplicat per 7 la població i els carrers.



[i] El document es trova a l’Arxiu Municipal de l’Hospitalet (AMH). Jo el vaig consultar i copiar a la caixa “Estadística. Padró d’habitants 1857-1860-1864mi varons nats al 1896”. Desconec si actualmente la caixa té un altre nom.

[iii] AMH “Estadística. Padró d’habitants 1895 i 1900”

[iv] https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/2011/02/21/els-carrers-de-lhospitalet-de-llobregat-a-lany-1930/ 

 

8 comentarios: