PER QUÈ TANTS BARRIS DE L'HOSPITALET FAN EL SEU 50 I 100 ANIVERSARI EN AQUESTS MOMENTS?

 Portem uns anys en els que celebrem el 50 o el 100 aniversari d'un o un altre barri de l'Hospitalet i ho continuarem fent en els propers. 

Imatge publicitària de Can Serra de l'any 1972.

Per què s'ha produït aquesta coincidència? Perquè tret dels tres nuclis més antics (el Centre-Sant Josep, Santa Eulàlia i Collblanc-la Torrassa), la resta de barris són fruit dels dos episodis immigratoris de la Catalunya del segle XX.

Celebrem el centenari dels barris creats durant la dècada de 1920 i hem celebrat el cinquantenari dels barris creats en la dècada de 1960.

Plànol de l'Hospitalet de 1923, tot just abans de la creació dels nous barris dels anys 20: la Florida-les Planes, Pubilla Casas, Sanfeliu i Can Serra. Font: Arxiu Municipal de l'Hospitalet de Llobregat AMHL 101 CT 0001569 /a.Valentí Julià i Sadurní

A partir de 1915 milers de persones van arribar a Catalunya a treballar a una indústria en expansió a causa de la neutralitat espanyola en la I Guerra Mundial.

A l'Hospitalet, la majoria de les persones van situar-s'hi a Collblanc-la Torrassa i Santa Eulàlia, però també van sorgir petites urbanitzacions als turons del Samontà.

En aquells anys, els propietaris dels terrenys podien demanar urbanitzar-los, creant carrers, als que posaven el seu nom, i parcel·lant-los. Gairebé sempre rebien el permís municipal.

D'aquesta manera, diem que la urbanització d'Antoni Ceravalls el 1922 és el punt de partida dels barris de la Florida i les Planes.

Font: Arxiu Municipal de l'Hospitalet de Llobregat AMHL C110 1921_02271

Les urbanitzacions de Santiago Sanfeliu i Josep Valeta del 1924 les considerem el començament del barri de Sanfeliu, que fa 100 anys enguany.

El centenari de Pubilla Casas és més complicat. El pla urbanístic de la parcel·lació de la finca del casalot que dona nom al barri fou fet el 1925. Caldria, però, comprovar quan es comencen a construir i habitar les primeres casetes. 

Font: Arxiu Municipal de l'Hospitalet de Llobregat AMHL C110 1925_04006

Val a dir, que la urbanització de Pere Pelegrí, entre Pubilla Casas, Can Serra i Esplugues, era del 1922.

També hem de comentar que la urbanització d'Antoni i Ramon Faus, al Can Serra Vell, fou aprovada l'any 1925, per la qual cosa també podem dir que aquest barri serà centenari l'any vinent. Tanmateix, vam incloure Can Serra en els barris nous, els que han fet 50 anys. 

Font: Arxiu Municipal de l'Hospitalet de Llobregat AMHL C110 1920_02088

El segon episodi immigratori del segle XX va més que triplicar la població de l'Hospitalet en 20 anys: de 70 mil habitants en 1950 a 240 mil en 1970.

Aleshores van sorgir barris nous, en forma de polígons d'habitatges. Els primers van ser a barris ja existents: Blocs Florida (1955) i Blocs Ciutat Comtal (1959). Després, a zones on hi havien camps.

Els primers blocs de Bellvitge. Una foto que deu correspondre a 1966.

El primer va ser Bellvitge, habitat a partir de 1965. El segon, Can Serra, a partir de 1966. El tercer, Granvia Sud, a partir de 1967. De tots aquest barris hem celebrat el cinquantenari el 2015, 2016 i 2017, respectivament. El Gornal, habitat a partir de 1974, fa 50 anys ara.

Vet aquí perquè portem uns anys de 50 i de 100 aniversari de la majoria de barris de l'Hospitalet

 

 

LES TEMPERATURES A L'HOSPITALET I EL SEU IMPACTE EN LA SALUT

El següent article el podia haver escrit Pero Grullo. Però a qui ens governa cal recordar-li les coses òbvies i evidents.

Som en una Emergència Climàtica (a l'Hospitalet també) i l’augment de les temperatures és una realitat que ja no poden negar ni "el primo de Rajoy" ni els fanàtics d’extrema dreta. 

Temperatures preses a Collblanc-la Torrassa. Font: https://twitter.com/i/status/1655965223944069122

A les ciutats, per l’acumulació d’edificis i de sòl urbanitzat es produeix un efecte conegut com “illa de calor”, una pujada de temperatura dins seu respecte al seu entorn. A Barcelona, la diferència entre el centre i les zones no urbanitzades properes és de 3 a 8º.

El company Isaac Castro, al seu gran blog sobre parcs i jardins, va prendre temperatures de la superfície de diversos llocs del barri de Santa Eulàlia durant l’onada de calor de juny de 2019:

Lloc	Temp. al sol	Temp. a l’ombra
Gespa a la Plaça de l’Escorça	38	22,7
Sòl de cautxú a la Pl. de l’Escorça	60,5	31,4

Jo he pres la temperatura de la superficie a dos llocs de l’Hospitalet el dia 14 de maig de 2023, entre les 16 i les 17 hores:

Lloc	Temp. al sol i terra de paviment	Temp. a l’ombra i terra de gespa
Bellvitge	47,4	22,7-23,4
Plaça Eivissa	43,9	26,5

Temperatura a Rambla Marina i al Parc de Bellvitge, a pocs metres de distància.

Conseqüències

Aquest augment de les temperatures és quelcom més que una molèstia, és un problema de salut pública que provoca malalties i sobremortalitat. Com diu el Departament de Salut de la Generalitat:

“Entre les setmanes 28 a 32 de 2022, de l’11 de juliol al 14 d’agost, segons el sistema de monitoratge de la mortalitat EuroMOMO, l’Estat espanyol té un excés de mortalitat extraordinàriament elevat, amb la contribució especialment rellevant de les defuncions entre la població de 75 anys i més.”

A Catalunya, tot i que la sobremortalitat de 2022 no va ser de les més altes a Espanya, veiem una lleugera sobremortalitat a partir del 60 anys.

Temperatures del terra de la Plaça Eivissa, entre Pubilla Casas i la Florida.

Al conjunt d'Espanya, s'atribueixen a les altes temperatures la mort d'11.578 persones.

No tenim dades especifiques de sobremortalitat per mesos a l’Hospitalet, però si tenim en compte que l’any 2018 l’esperança de vida era una mica menor respecte la mitjana catalana (83,25 i 83,6, respectivament) segurament que conclourem que aquí també tenim aquest problema de salut pública.

Solucions

Com evitar això? La principal estratègia és la reducció de les superfícies d’asfalt, formigó o paviment que absorbeixen la radiació solar i la seva substitució per terra, preferentment amb arbres, i verd urbà en general.

El verd urbà pot ser de moltes formes diferents. Els tradicionals parcs han de ser reformulats i hem de tenir un refugi climàtic per barri. S'han de crear jardins de pluja i cobertes vegetals a sostres i parets.

En resum, el verd urbà no és una qüestió estètica, és una qüestió de salut pública, de supervivència. Cada totxo de més ens resta vida, cada arbre i cada parc ens fa guanyar vida.

 

L'HOSPITALET TÉ ELS BARRIS AMB LA DENSITAT DE POBLACIÓ MÉS ALTA DE LA UNIÓ EUROPEA

La densitat de població a l’Hospitalet

Fa pocs dies s’ha actualitzat l’estudi d’Eurostat, l’agència estadística oficial de la Unió Europea sobre la densitat de població de les seves ciutats. El 1r, el 2n i el 7è km² més densos d’Europa són de l’Hospitalet: la Florida-Pubilla Casas (56.158 h/km²), Collblanc-la Torrassa i Santa Eulàlia-Sants. I 13 quadrats dels 15 més densos són de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Font: https://twitter.com/montsanto/status/1645760740744126466, tret de l'article d'Àlex Rebollo i Francisco José Moya a El Periódico, https://www.elperiodico.com/es/hospitalet/20230408/mapa-area-barcelona-sufre-densidad-catalunya-metropolitana-santa-coloma-85667665

El març del 2016 vaig publicar un primer article que va contribuir a introduir la densitat de població de l’Hospitalet en el debat públic.

Aleshores ja denunciava que la ciutat era de les més denses d’Espanya i Europa i que alguns dels seus districtes, els del nord, eren els més densos del continent.

El març del 2019, en pre-campanya de les municipals, com ara, vaig escriure un segon article per respondre al regidor socialista Belver, que va publicar una columna en la que deia que això de la densitat no era per tant.

Aquest mapa és de l'estudi del professor Alasdair Rae del 2018, en el que utilitzava la metodologia de dividir la superfície en quadrats d'1 km de costat. Eurostat també havía fet un altre en 2016. En tots dos casos situaven el quadrat més dens de la Unió Europea a l'Hospitalet.

Recentment, s’ha actualitzat l’estudi del professor Alasdair Rae. El quadrat més dens tornava a ser el de Collblanc-la Torrassa (52.767 h/km²) i el 12è el de la Florida-les Planes (47.139 h/km²). Entre els 20 quadrats més densos n’hi havia 16 a l’àrea metropolitana de Barcelona.

Font: https://drive.google.com/drive/folders/1_c1tQQfCb1yIIbezGCQw4ktmSdT1P3pl

En resum, les dades són aclaparadores: la densitat de població de l’Hospitalet és altíssima, especialment al continu urbà Can Vidalet-Pubilla Casas-la Florida-les Planes-Collblanc-la Torrassa-Santa Eulàlia-la Bordeta.

Què cal fer?

Primer de tot, cal afirmar amb rotunditat que aquesta situació és molt negativa: contribueix a agreujar problemes de convivència i civisme, de contaminació i salut pública i els derivats de l’emergència climática, etc.

A l’Hospitalet hi ha una ferotge competència pel poc espai públic que té la molta població que hi ha: canalla jugant a pilota, joves amb la música molt alta, famílies i amics en terrasses, gent gran que vol passejar i seure tranquilament… És inevitable que es molestin.

A més, una bona part dels menors de 30 anys són d’origen estranger i la majoria del majors de 60 anys són d’origen espanyol. El que és un conflicte generacional i per l’espai és aprofitat pels feixistes per difondre el racisme.

En segon lloc, i per sobre de tot, cal aturar la construcció de més blocs que facin augmentar la densitat de población de la ciutat. Portem dècades repetint el mateix: No més blocs!

Fotografies de les dècades de 1970 i 2010

Per solucionar el problema de l’habitatge i guanyar espai públic hem de fer el que recomanen des de l’ONU fins a la Generalitat (i el sentit comú): la rehabilitació d’edificis ja construïts.

Però, què podem esperar d’un Partit Socialista que per aprovar pressupostos posava com a condició una bogeria del calibre del Hard Rock de Salou?

En tercer lloc, adquisició d’espai privat per convertir-lo en espai públic, en parcs pels diferents col·lectius, jardins, pistes esportives, etc.

Finalment, no cedir espai públic a empreses privades per a que facin els seus negocis. Si una empresa vol guanyar diners que faci la inversió corresponent, no hem de cedir un dels béns mes escassos i preuats de la ciutat: l’espai. La vergonya és més gran si a més a més l’espai cedit és patrimoni històric i cultural, com s’està fent en aquest moment amb Can Trias, una fàbrica modernista.

La situació urbanística és greu i les seves conseqüències socials, sanitàries etc. ens estan esclatant.

La política de les darreres dècades ha estat posar la ciutat al servei de les grans empreses i això ho hem de canviar.