FINESTRES GÒTIQUES I RENAIXENTISTES A L'HOSPITALET

Durant molts segles, les finestres eren un dels pocs elements en els que els propietaris d'un edifici sense molts diners podien dedicar-hi recursos per fer-ho bonic.

A l'Hospitalet, que no va tenir grans famílies nobles o institucions eclesiàstiques, els principals elements artístics de les seves obres arquitectòniques anteriors al s. XVIII són algunes finestres.

A l'època del Gòtic, partim de la clàssica finestra que reprodueix l'arc ogival, a la que s'hi afegeixen unes formes geomètriques en pedra a l'interior: les traceries.

Dos exemples de finestral gòtic amb arc ogival i traceries: Sta. Maria de Verdú (Urgell) i la Capella del Palau episcopal de Tortosa (Baix Ebre). 

Les traceries, amb el pas del temps, es van fer més complexes, a les finestres, rossasses, arqueries de claustres, etc.

Finestra a Besalú (Garrotxa) i arc al claustre de la Seu Vella de Lleida (Segrià).

Altres finestres gòtiques es dividien en dues o tres parts i el posava un element decoratiu a la part superior.

Casa dels Marquesos de Llió, a Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès) i Castell de Cornellà (Baix Llobregat).

Aquests elements decoratius a la part superior dels arcs es van anar modificant, també fent-se més complexos.

Torre del Baró, Viladecans (Baix Llobregat) i casa a la Bisbal d'Empordà (Baix Empordà).

A finals del s. XV i començaments del XVI, s'hi van introduir escultures, sobretot caps humans.

Can Flaquer, Mollet (Vallès Oriental) i Finestral de la Riera, Mataró (Maresme).

En aquest context es troben les finestres de la Casa dels Finestrals Gòtics del Carrer Xipreret. Originalment n'eren quatre, però la partició i la construcció de la casa de la cantonada va destruir-ne dos.

Es tracta de finestres amb arcs conopials, traceria lobulada i caps humans als extrems. 

Els dos finestrals que encara existeixen a la casa de l'Hospitalet que precisament és coneguda com Casa del Finestrals Gòtics.

Els arcs conopials són asimètrics.

La casa abans de la mutilació. A la dreta, un dels finestrals desapareguts.

El finestral de la façana del Carrer Xipreret, avui també desaparegut

Font:

https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/2011/03/29/la-casa-dels-finestrals-gotics-1914-60s-1985/

A més de les finestres d'aquesta casa, n'hi havia més d'aquesta tipologia al poble. A un article publicat en març de 1889 es reprodueix aquest gravat d'una finestra de l'Hospitalet. No proporciona més informació.

A La Ilustració Catalana del 31-3-1889, pàg. 4, es van publicar uns gravats a partir de dibuixos de M. Gracia sota el títol "Las finestras dels voltants de Barcelona". La primera, que compartim aquí, tenia el peu "A l'Hospitalet". És molt semblant, o igual, a la que reproduim més avall de Can Barraquer, de St. Boi.

Té la mateixa forma, encara que menys decoració, que aquesta llinda del s. XVI que es conserva al Museu de Vic.

 

Reprodueixo la llinda gòtica de la porta al balcó de Ca n'Oliver, també al Carrer Xipreret, perquè és un element reaprofitat d'edificis anteriors i potser procedeixi d'una finestra.

Durant el segle XVI arriben les formes renaixentistes. En primer lloc, arriben els marcs rectangulars, combinats amb les formes heretades del gòtic. Els palaus del Carrer de Montcada, a Barcelona, en són un exemple.

Casa Padellàs, Barcelona (Barcelonès) i Can Barraquer, St. Boi (Baix Llobregat). 

En aquest context, de prosperitat econòmica i seguretat davant els atacs dels corsaris, es van construir diversos edificis a l'Hospitalet. La barreja de formes gòtiques i renaixentistes la trobem a Ca l'Esquerrer, construïda en 1572. Malauradament, és impossible accedir-hi actualment.

Trobem dos arcs conopials geminats amb traceria gòtica. Als extrems, més que caps, trobem dos bustos. Als brancals dels costats també es reprodueix la forma gòtica dels pilars. Tanmateix, tot el conjunt és dins d'un marc rectangular ben renaixentista.

Penso que a la finestra gòtico-renaixentista de Ca l'Esquerrer (1572), a la Marina de l'Hospitalet, li van afegir les dues escultures dels caps de l'interior del marc, potser procedents d'una altra finestra del casalot. Sabem que el mas va patir una gran transformació en 1796. Els brancals també són gòtics.

Al llarg del s. XVI, les formes del Renaixement es van imposar gradualment al conjunt de Catalunya, com veiem en les següents fotos.

Palau Baltà, Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), 1522; Hospital de Clergues de Sant Sever (Barcelonès), 1562, una finestra serliana; Castell de la Bisbal d'Empordà (Baix Empordà), amb grotescos; Ajuntament d'Arnes (Terra Alta), 1584, imitant les formes d'un temple clàssic. 

En aquest context artístic es troben les finestres de la façana de Can Sumarro, de 1580. Tenen una forma rectangular sòbria, amb ampit i la principal amb ampit i cornisa.

Finestra principal de Can Sumarro (1580).

La finestra principal de l'Harmonia (Ca n'Oliver, originalment), de 1595, està molt més decorada amb els putti flanquejant els escuts al·lusius als cognoms de la família propietària i el marc dels vanos més treballat. 

Finestra principal de l'Harmonia !1595).

Veiem que en les dues darreres dècades del segle, les decoracions d'origen gòtic han desaparegut.

No totes les finestres tenien molta decoració, per manca de recursos dels propietaris o perquè l'edifici no tenia importància. Un element que es repeteix en aquella època és una osca triangular a la part central de la llinda.

Finestres a Sarral (Conca de Barberà), Anglesola (Urgell), Castell de Balsareny (Bàges) i Girona (Gironès).

 D'aquest estil són les finestres de la Talaia, construïda en 1587.

Finestra de la Talaia (1587)

També del 1587 és una finestra de la façana de Can Sumarro.

Finestra secundària de Can Sumarro (1587).

La mateixa osca la veiem a aquesta finestra desapareguda de l'Harmonia, recordem, de 1595.

Finestra cegada de l'Harmonia.

No sé si incloure les finestres de Casa Espanya, de 1563, perquè no sabem la data dels vanos de la façana.

D'aquesta mena de decoracions també les trobem a edificis del segle XVII o posteriors, com Cal Masover Nou, Can Riera o algunes cases del Carrer Xipreret.

Finestra del Carrer Xipreret.

 

Façana de Can Riera, de 1684. Veiem com l'osca a la part superior encara es fa a finals del s. XVII i es generalitza un ampit ben elaborat.

Cal Masover Nou. Font: https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=15075

L'any 1761 es va obrir una nova finestra a la façana de l'Harmonia. Veiem com al s. XVIII es confirma una absència de decoració.

En resum, les finestres són dels elements artístics més importants en els edificis que conservem dels segles XV i XVI, dels pocs elements artístics que tenim a l'Hospitalet de les edats Mitjana i Moderna.

 

ANNEX  

Palau Abacial, Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), construït vers 1420.

Ca l'Ardiaca, Barcelona (Barcelonès), feta al voltant de 1480. 

L'actual Museu de Tossa de Mar (la Selva) és a l'edifici de la Casa del Batlle de Sac, probablement de finals del s. XV.. 

Una obra excepcional a Can Torrents, St. Boi (Baix Llobregat), probablement del s. XVI.

Cal Peixo Vell, del Prat (Baix Llobregat) és ben gòtica, malgrat ser construïda a partir de 1556.

La finestra d'arc conopial de Can Seguí, Mataró (Maresme), està datada en el s. XVI i és molt semblant a les de la Casa dels Finestrals Gòtics del Carrer Xipreret. 

Casa Gran del Santuari del Miracle, Riner (Solsonès), construïda a partir de 1532, amb un estil clarament renaixentista. Els arcs gòtics han estat substiruïts per un entaulament d'origen clàssic i als brancals ha trobem pilars amb basa, fust i capitell.

A la Corona de Castella es van introduir les formes renaixentistes durant la primera meitat del s. XVI. Al Palau Pimentel de Valladolid (dècada de 1530), es va construir la finestra a la cantonada amb l'estil que fusionava el tardogòtic amb el nou Renaixement: el Plateresc. Veiem l'evolució a la Casa del Pópulo (Baeza, 1535), Casa de Cisneros (Madrid, 1537) i a la Casa de Miranda (Burgos, 1547). A sota, una extraordinària obra a un poble petit, a l'església de la Mare de Deu de l'Asumpció de Morón de Almazán (Castella-Lleó), del 1540. Els grans nobles portaven l'art de primera categoria als seus senyorius.

 

A Occitània es van imposar, durant el Renaixement, les finestres quadripartides, com les de l'Hotel Reynes, a Albi (1525).

Hospital de Sta. Magdalena, a Montblanc (Conca de Barberà), del s. XVI.

Dues finestres a Terrassa (Vallès Occ.), de 1558 i 1568.

Casa Caramany, la Bisbal d'Empordà (Baix Empordà)

Hospital de Sta. Tecla, Tarragona (Tarragonès)

Aquesta finestra de ca l'Andreu de Moià (Moianès), del s. XVI, té un triple entaulament. N'hi ha una altra amb doble entaulament.

A la façana del Palau de la Generalitat, a Barcelona, del 1597, l'arquitecte Pere Blai incorpora la proposta que procedeix de Roma (del Palau Farnese?): parelles de finestres coronades per un timpà triangular i un altre circular.

Finestra del claustró del Monestir de Sant Cugat (Vallès Occ.), de finals del s. XVI, pionera en l'absència de decoració amb ampit.

Finestra de la Casa de l'Abadia, a Alcover (Alt Camp), fou contruïda vers 1615 segons el disseny de Pere Blai, sobre un llenç de paret encoixinat.

Un altre exemple de finestra sense decoràció i ampit, Can Batlle, de Vallirana (Baix Llobregat), de 1602.

Les finestres de Can Famades, a Cornellà però a tocar de l'Hospitalet, són de 1667. La forma és renaixentista però amb l'ampit i els brancals amb elements decoratius.