Mostrando entradas con la etiqueta PDU Biopol-Granvia. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta PDU Biopol-Granvia. Mostrar todas las entradas

miércoles, 11 de enero de 2023

AL·LEGACIÓ CONTRA EL PDU BIOPOL-GRANVIA

Seguint la campanya de No Més Blocs, he fet la següent al·legació contra el PDU Biopol-Granvia. Ja havia escrit dos articles en contra d'aquest projecte, el febrer i l'abril de l'any passat. A l'al·legació utilitzo més o menys les mateixes argumentacions, exposades de forma ordenada i resumida.

La comparteixo per engrescar-vos en la lluita contra aquest despropòsit:

"Les raons al meu rebuig a aquest pla urbanístic són les següents:

1. Aquest pla significa requalificar més de 550 mil m2 de sòl no edificable en edificable. Aquest fet, per si sol ja és molt negatiu per a la nostra ciutat, que ja té el 86% de la seva superficie com sòl artifical, ocupat per edificis i carrers, un dels percentatges més alts del país.

2. Aquest pla significa renunciar a convertir aquests terrenys en zona verda, en una ciutat que té uns 5 m2 de zona verda per habitant, la meitat del mínim que recomana l’Organització Mundial de la Salut.

3. Aquest pla pretén edificar en una zona inundable, quan tots els estudis anuncien que cada vegada serán més freqüents els episodis meteorològics extrems, com ara les pluges torrencials.

4. Aquest pla projecta la construcció de diversos blocs al voltant de l’Hospital Duran i Reynals, quan tots els estudis afirmen que un entorn natural i verd afavoreix la tasca terapéutica dels centres sanitaris.

5. Aquest pla va en contra del mandat del Consell de Ciutat del passat 29 de març de 2022, en el que es va aprobar una Declaració contra la Emergència Climàtica en la que es reconeixia la gravetat de la situació i es demanava un pla d’acció que incloïa aquests dos punts:

1. Esdevenir una ciutat més verda i més permeable per tal de gaudir d’una natura urbana saludable que afavoreixi la conservació del patrimoni natural i la recuperació dels ecosistemes i de la biodiversitat en general.

6. Planificar i gestionar un urbanisme sostenible amb criteris d’eficiència energètica i d’acció climàtica, incloent la millora de l’espai públic per a les persones, i la rehabilitació dels edificis, en el sector públic i privat.”

Doncs bé, el PDU Biopol-Granvia va totalment en contra de fer una ciutat més permeable i verda, i significa exactament la reproducció del model urbanístic que ha contribuït a generar l’emergència climàtica i que, per tant, contribuirà a agreujar-la.

Hem de recordar que el sector de la construcció és el 4t responsable de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (un 15% del total; un 30% si sumem el transport i l’energia que consumeix de forma indirecta).

6. Aquest pla preveu la construcció d’edificis de gran alçada, quan la nostra ciutat és la tercera d’Espanya en l’alçada mitjana dels seus edificis, i quan sabem que aquests blocs absorbeixen les radiacions solars i contribueixen a l’escalfament global.

7. Aquest pla va en contra del mandat del Ple Municipal de l’Ajuntament de l’Hospitalet, pres el juliol de 2020, d’assumir la Declaració a favor de l’Agenda 2030 aprovada per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies. L’Hospitalet és de les pitjors ciutats espanyoles en el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible referents a l’ús del sòl, el 2 i el 15. Si el PDU es materialitza, s’augmentaria la cobertura artificial i no augmentaria la zona verda, forestal ni natural, en la línia oposada al compliment dels ODS.

8. Si, malgrat tots aquests perjudicis per a la població de l’Hospitalet i els pacients dels hospitals Universitari de Bellvitge i Duran i Reynals, es creu que els beneficis de la creació del Biopol serien superiors, s’hi pot ubicar al molt proper sector 15 del PRAIH, un pla urbanístic aprovat l’any 2002.

El Biopol al sector 15 del PRAIH es faria a una zona ja urbanitzada i permetria la reforma i rehabilitació d’edificis obsolets i gens sostenibles, seguint els preceptes del document Criteris generals per un habitatge i un urbanisme saludables, elaborat per la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Barcelona, la Diputació de Barcelona i cinc institucions més, aprovat l’any 2018.

9. La localització del Biopol al sector 15 del PRAIH milloraria la mobilitat de les persones que hi treballarien i el farien més integrat en el teixit urbà ja existent i, per tant, també més segur. La proposta crearia un nucli urbanitzat aïllat i sense bona connexió amb metro.

En resum, el PDU Biopol-Granvia va en contra del mandat del Consell de Ciutat, del Ple Municipal i les institucions supramunicipals (Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya, etc.). La seva aprovació és una contradicció respecte a totes les declaracions i acords presos a favor de portar a terme una política global i una pràctica urbanística segons els criteris de la sostenibilitat.

El PDU Biopol-Granvia significa el manteniment d’un model de desenvolupament caduc, propi del segle XX, que ja ens va esclatar l’any 2008, provocant una greu crisi econòmica i molt de patiment per la majoria de la població de la ciutat.

El PDU Biopol-Granvia va en contra de les directrius de l’Agenda 2030 i topa frontalment contra l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. En va en contra de les directrius dels informes sobre l’Emergència Climàtica de l’IPCC de l’ONU."

lunes, 4 de abril de 2022

NO AL PDU (ENS PRENEM SERIOSAMENT L'EMERGÈNCIA CLIMÀTICA?)

El passat 29 de març es va fer un Consell de Ciutat que passarà a la història de l'Hospitalet dins del capítol de l'absurd.

Primer es va aprovar una declaració contra la Emergència Climàtica i després es va posar en marxa el procés participatiu sobre el PDU Gran-Via Biopol.

És com si aprovéssim una declaració contra el càncer i després féssim un procés participatiu sobre com volem que sigui el tabac que ens fumarem.

Moltes persones i entitats de l'Hospitalet diem que per lluitar contra el càncer hem de deixar de fumar, que per lluitar contra l'Emergència Climàtica no s'han d'urbanitzar més espais lliures d'edificis ni s'han de construir més blocs innecessaris.

El més important del PDU és aixecar més de 20 blocs en aquest espai al voltant de l'Hospital Duran i Reynals. La resta és fum per tal de distreure. Us imagineu tota aquesta zona reconvertida en verda o agrícola?

Anem per pams. Partim de que el model econòmic actual genera residus, especialment els gasos amb efecte d'hivernacle, que estan generant un canvi climàtic. Aquest canvi climàtic ja està provocant catàstrofes i en provocarà més en el futur. És per això que la situació actual és qualificada com Emergència Climàtica.

Aquesta realitat és la que reconeixia la declaració aprovada pel Consell de Ciutat, en la que es deia que ...

ens trobem en una situació crítica i d’emergència, en la qual ja no n’hi ha prou amb una transició tranquil·la cap a models més sostenibles, sinó que estem obligats a reaccionar per reduir dràsticament les emissions durant la propera dècada.

(…) Malgrat que el repte plantejat és d’una envergadura
inimaginable, no fer immediatament els canvis necessaris implicaria conseqüències catastròfiques.”

I que calia impulsar un pla d’acció basat en…

1. Esdevenir una ciutat més verda i més permeable per tal de gaudir d’una natura urbana saludable que afavoreixi la conservació del patrimoni natural i la recuperació dels ecosistemes i de la biodiversitat en general. (…)

6. Planificar i gestionar un urbanisme sostenible amb criteris d’eficiència energètica i d’acció climàtica, incloent la millora de l’espai públic per a les persones, i la rehabilitació dels edificis, en el sector públic i privat.”


Doncs, primer s’aprova que s’ha de fer una cosa i després s’aprova fer tot el contrari.

A veure, per no empitjorar l'Emergència Climàtica el que hem de fer és no construir els més de 20 blocs que pensen fer al voltant de l'Hospital Duran i Reynals. 

Perquè el PDU és això, requalificar terrenys (uns 55 mil m2) on no es pot edificar en sòl edificable per aixecar blocs.

Tota la resta d'arguments que es posen a favor del PDU (soterrament de la Granvia, manteniment de la zona agrària, el Biopol, etc.) es poden fer perfectament sense cap PDU i sense construir blocs.

Segons l'Agència Internacional de l'Energia, la construcció és el quart sector que més emissions de CO2 produeix, i que en el futur s'ha de reduir. Ho diu fins i tot el lobby de les petrolieres". Font: IEA. World Energy Outlook 2022, pg. 126.

Però no és només que el PDU sigui innecessari, és que és perjudicial; n’és negatiu per l’Emergència Climàtica.

La Declaració abans ressenyada esmenta la principal font sobre aquest tema: els informes de l’IPCC. El darrer informe conté un “resum per polítics”. Amb un llenguatge molt moderat, per les ciutats recomanen infraestructures verds, ús sostenible del sòl o agricultura urbana, tot garantit pel planejament urbà.

Font: https://report.ipcc.ch/ar6wg2/pdf/IPCC_AR6_WGII_SummaryForPolicymakers.pdf

Sembla evident que requalificar sòl, aixecar blocs i reduir l’espai agrari va totalment en contra de les recomanacions del 6è Informe de l’IPCC. Doncs, el que deia, dir una cosa i fer la contrària.

Però no és només que el PDU sigui innecessari, és que és perjudicial; n’és negatiu per la nostra salut.

Al document Criteris generals per un habitatge i un urbanisme saludables, elaborat per la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Barcelona, la Diputació de Barcelona i cinc institucions més, l’any 2018, es recomana:

01. Impulsar estructures territorials i de ciutat amb densitats mitjanes. Concretament:
- Evitar la dispersió urbanística en el territori.
- Prioritzar la renovació i la rehabilitació. (...)

06. Minimitzar el consum de recursos derivat del planejament urbanístic:
- Racionalitzar el consum de sòl i el foment d’un ús més sostenible del territori prioritzant la regeneració de l’estructura urbana i la reutilització de teixits preexistents

Per tant, escollir el sector 15 del PRAIH per localitzar el Biopol, com proposem, sembla molt més sostenible i favorable per a la nostra salut.

Font: @NoMesBlocs

Crec que ja ha arribat l’hora de fer cas dels grans acords mundials. Ja no podem fer-nos la foto, penjar-nos el pin de colors i fer els negocis com de costum, que “cal ser realistes i pragmàtics”.

El realisme i el pragmatisme de debò passen per no construir bojament, ni al PDU, ni a Cosme Toda, ni a la Remunta, ni a... tot l’Hospitalet.

Com diu la Declaració aprovada el passat 29, “estem obligats a reaccionar per reduir dràsticament les emissions durant la propera dècada”. Ens prenem seriosament el tema de l’Emergència Climàtica?

L’única opció raonable en aquest moment és abandonar el PDU. El procés participatiu preveu aquesta opció? Si fos realment democràtic ho hauria de fer. 

Ens imaginem aquest entorn al voltant de l'Hospital Duran i Reynals?

El Biopol pot fer-se al sector 15 del PRAIH, un pla urbanístic aprovat l’any 2002 precisament per allotjar activitats com la recerca biomèdica, amb un impacte mediambiental molt menor i amb millor connectivitat amb la xarxa de transport públic.

Si ens prenem seriosament la situació d’Emergència Climàtica hauríem d’ampliar la zona agrícola i natural al voltant dels dos hospitals i les zones verdes a tot arreu de la ciutat, amb l’objectiu de que cada barri tingui un parc de qualitat que pugui fer de refugi climàtic

Ja no podem dir allò de que hem de pensar en les generacions futures. El futur ja ha arribat i el nostre govern local promou declaracions i fa com si aquí no passés res.

 

jueves, 10 de febrero de 2022

EL PDU BIOPOL-GRANVIA: EL SANT TORNEM-HI DEL TRADICIONAL "PELOTAZO" URBANÍSTIC

El PDU-Biopol

El passat desembre va ser presentat el Pla Director Urbanístic Biopol-Granvia. Es tracta de la nova versió del PDU Granvia-Llobregat, aturat als tribunals.

La gran novetat d’aquesta nova temptativa de negoci immobiliari és que, incomprensiblement, els promotors (les empreses del sector de la construcció i l’Ajuntament de l’Hospitalet) han aconseguit la complicitat de quatre institucions: el Col·legi de Metges de Barcelona, la Universitat de Barcelona, l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge i l’Institut Català d’Oncologia. Ja en parlarem.

Font: http://consorcigvhospitalet.com/web/avanpdu_biopolgranvia/

El primer que ha de quedar clar és el més substantiu del Pla: es tracta d’una requalificació urbanística, de terrenys amb diversos usos, als quals en cap cas es pot edificar, es passa a 556.418 m2 edificables. Aquí està la boleta!!!

En concret, 400.455 m2 (72 %) es preveuen per oficines i activitats d’investigació i recerca biomèdica. Però, atenció, no especifica quina proporció aniria destinada a cada funció, per la qual cosa podria ser gairebé tot per a oficines i 100 m2 per a la recerca científica.

Àmbit del PDU Biopol-Granvia. La illa a l'interior del PDU correspon a l'Hospital Duran i Reynals.


La resta del sòl edificable es vol destinar a hotels, un 13 %, comerç i restauració, un 10 %, i un 5 % per a residències d’estudiants. El total del pla afecta 793.493 m2. Per tant, resten 237 mil m2 afectats pel Pla que no seran edificables, com ho són ara, no és cap favor. 

La major part del terreny edificable continua sent el que envolta l’Hospital Duran i Reynals.

Simulació de l'edificació segons l'antic PDU Granvia-Llobregat fet per No Més Blocs. El nou PDU Biopol-Granvia també planteja la majoria de les construccions al voltant de l'Hospital Duran i Reynals, per tant, l'aspecte resultant no seria gaire diferent al que podem veure en aquesta imatge. Això serà positiu per les persones malaltes? I si ens plantegem un entorn verd?, no seria molt més terapèutic?

S’ha anunciat a bombo i platerets que es mantindrà l’ús agrícola de les terres de Cal Trabal, però pel que sabem a hores d'ara no es garanteix aquest ús agrícola amb la qualificació pertinent. Per tant seria un anunci sense cap validesa, com molt d'altres que s'han fet en sentits oposats. 

Cada vegada són més nombrosos els estudis que demostren la influència positiva de la natura i els entorns verds en la pràctica terapèutica. Si volem mantenir l'ús agrícola per a les terres de Cal Trabal contígües a l'Hospital de Bellvitge (a la fotografia), per què no fem el mateix per l'espai que envolta l'Hospital Duran i Reynals?

Si realment es blindés la funció agrària seria una molt bona notícia. Portem anys reivindicant la conservació d'aquest patrimoni natural, etnològic i històric que oferiria a la ciutat una oportunitat de desenvolupament econòmic sostenible.

El suport de les quatre institucions científiques

Com he comentat abans, la gran novetat és que la presentació del PDU Biopol-Granvia ha vingut avalada pel suport de quatre importantíssimes institucions acadèmiques i mèdiques. Per què? Perquè algú les ha dit que el nou pla urbanístic és necessari per desenvolupar el projecte de fer un clúster biomèdic, el Biopol, al voltant dels dos hospitals i les facultats que ja hi són a la zona.

Un clúster és un conjunt d’unitats (empreses, institucions, etc) d’un mateix sector econòmic que actuen conjuntament. La col·laboració i proximitat d’aquests agents teòricament ha de generar millors resultats que si van cadascú pel seu compte.

La coartada de que per a fer el clúster biomèdic cal fer un nou pla urbanístic ha adquirit tanta importància que han posat “Biopol” al nom del PDU, que abans es deia PDU Granvia-Llobregat.

Diguem-ho alt i clar: no cal un nou pla urbanístic per fer el clúster de recerca biomèdica. Dir el contrari és una fal·làcia.

Ja tenim el sòl necessari per fer el clúster, és a dir, no cal requalificar ni un sol m2!

L’any 2002 fou aprovat el Pla de Renovació d’Àrees Industrials de l’Hospitalet (PRAIH). Doncs bé, el Sector 15 del PRAIH és a tocar de l’Hospital de Bellvitge. La seva funció era precisament la substitució d’activitats industrials per activitats terciàries. 

El sector 15 del PRAIH és perfecte per situar-hi el clúster biomèdic.

Senyors i senyores de les juntes d’aquestes quatre institucions biomèdiques, han estat mal informats/des. Encara és temps de rectificar.

Alternatives al PDU-Biopol

Per què és millor fer l’ampliació del clúster biomèdic al sector 15 del PRAIH que en terrenys no edificables requalificats per a poder edificar-hi?

Crec que la pràctica totalitat de les comunitats científiques i mèdiques d’aquestes quatre institucions compartiran que ens trobem en una situació d’Emergència Climàtica. També és molt probable que arribem al consens de que la construcció d’una vintena d’edificis de moltes plantes no ajuda a millorar aquesta situació.

Àmbit del PDU, amb el sector 15 del PRAIH assenyalat.

Per tant, s’han parat a pensar en l’impacte climàtic, mediambiental i en la salut de les persones que tindria la materialització d’aquest PDU-Biopol?

Les i els professionals que cada dia fan recerca i docència del canvi climàtic, que lluiten per la salut de les persones que pateixen per la contaminació, que vetllen pels ingressats als que afavoreix un entorn natural, etc, què en pensen de la decisió de les juntes de les seves institucions de donar suport al PDU-Biopol? Han estat consultades i consultats?

Desenvolupar el clúster biomèdic a la zona del PRAIH significaria no perdre espai lliure d’edificacions i millorar la qualitat de l’espai afectat. La reforma i rehabilitació dels antics edificis industrials de les dècades de 1960 i 1970 permetria fer-los més eficients energèticament i, potser, guanyar algun espai públic i transformar-ho en verd.

La situació de l’Hospitalet

Per finalitzar, exposarem un recull de dades sobre l’Hospitalet, pertinents per tenir criteris sobre si és convenient o no un PDU que requalifiqui sòl no urbanitzable en urbanitzable i que faci perdre sòl lliure d’edificacions i permeti construir més blocs.

Una imatge típica de l'Hospitalet actualment. Sanfeliu, el febrer de 2022, on creixen els blocs de sis en sis. El creixement urbanístic enllaça amb el d'Esplugues, que pateix un procés semblant.

- El 86% del sòl de l’Hospitalet és artificial (INE “Indicadores Urbanos, Urban Audit”, 2014).

- L’Hospitalet és de les pitjors ciutats espanyoles en el compliment del Objectius de Desenvolupament Sostenible que tenen a veure amb l’ús del sòl. És la cinquena pitjor puntuació en l’ODS 2 “Fam Zero” i la pitjor de tot l’Estat en l’ODS 15 “Vida d’Ecosistemes Terrestres” (REDS, Los Objetivos de Desarrollo Sostenible en 100 ciudades españolas, 2020).

- L’Hospitalet és la ciutat amb la densitat de població més alta d’Espanya i té els districtes més densament poblats de la Unió Europea.

Aquesta és la imatge del centre geogràfic de l'Hospitalet, a tocar de quatre barris. Els blocs del fons són de Les Planes, el barri més pobre i un dels més densos; el cobriment de les vies i l'espai a l'altra banda podria millorar-lo. Tanmateix, es construiran més i més blocs, encara que es destrueixi el patrimoni, es deixi al carrer a famílies pobres i s'aixequin blocs que no compleixen la llei. Vegeu Stop Massificació Cosme Toda. En resum, tot aquest espai lliure que veieu i el de les naus industrials del fons serà ocupat per blocs, com els que ja es veu que s'estan construint a l'esquerra de la foto.

- L’Hospitalet és la tercera ciutat d’Espanya amb més densitat de població per km2 construït (42.221 h/km2) i la tercera també en alçada mitjana dels seus edificis (4,9 plantes) (elDiario.es amb dades del Cadastre i l’INE) .

- L’Hospitalet és la segona ciutat amb menys zona verda per habitant de Catalunya (5,57 m2/h), quan l’OMS recomana entre 10 i 15 m2/h (Anàlisi Sistemes Zones Verdes / Espais Lliures, Generalitat de Catalunya, 2017).

El PDU Biopol-Granvia és un més dels molts plans urbanístics que s'han endegat al Baix Llobregat. En època d'Emergència Climàtica és directament suïcida. Font: Ecologistes en acció. El títol de l'article és prou explícit: "Denuncien que els ajuntaments del Baix Llobregat impulsen greument les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle a través de l'urbanisme".

Tot plegat ens indica que per la nostra salut ens cal, per una banda, no augmentar l’edificació de nova planta i promoure la rehabilitació d'edificis obsolets, el que aniria en la línia de descarbonitzar l'economia. Per altra banda, és urgent augmentar l’espai verd. 

En cap cas no ens convé construir més blocs, innecessaris per un clúster biomèdic o pel que sigui, excepte perquè alguns, els de sempre, guanyin molts diners.