ÉS POSSIBLE LA DISTÀNCIA SOCIAL A L’HOSPITALET? DENSITAT DE POBLACIÓ I OCUPACIÓ DEL SÒL.

No és la primera vegada que escric en relació a la densitat de població a l’Hospitalet. 

La primera vegada va ser el març del 2016. Llavors ja vaig comentar que la nostra ciutat tenia la segona densitat d’Espanya, i els dos districtes (Collblanc-Torrassa i Florida-Les Planes) més densos d’Europa, amb dades del 2011.

 

Anunci d'una de les grans promocions immobiliàries de l'Hospitalet a la paret d'un dels blocs de la dècada de 1960. Molt simbòlic. Foto de 2019.

La segona vegada va ser perquè el regidor Belver va introduir el tema en el debat pre-electoral. Deia que era un “bulo” afirmar que l’Hospitalet tenia la densitat de població més alta d’Europa. Jo, mai ho he dit això. El que queda clar és que des del govern s’intenta minimitzar aquesta realitat, i, fins i tot, he sentit dir a responsables municipals d’urbanisme que l’alta densitat de població és positiva perquè és ecològica.

L'any 2018 es van donar llicències per a 1.108 pisos nous, arribant a les quantitats d'abans de la crisi (any 2004, 1.070;  any 2006, 1.115 pisos). Ens temem que les dades de 2019 seran més altes encara. Ja no recordem que va ser la bombolla immobiliària la que va provocar la crisi? I el cost mediambiental de l'obra nova? No estem preocupats per la sostenibilitat?  Font: Anuari Estadístic de l'Hospitalet 2018.

 

 

Sembla evident que el govern municipal i qui el dona suport volen treure importància al tema. Per què? Perquè això facilita la seva política urbanística de fomentar la construcció de més i més blocs d’habitatges. Les persones que no compartim aquesta política i volem aturar les edificacions denunciem que l’altíssima densitat genera problemes i que augmentar-la només farà que agreujar aquests problemes.

Els estudis d'impermeabilitat del sòl també mostren la saturació de l'Hospitalet i denuncien els greus problemes mediambientals que provoquen.

 

I ara, amb la crisi de la COVID-19 ha aparegut una altra variable. Diuen que un dels factors més importants per aturar el contagi és mantenir la distància social de 2 metres entre les persones que no convisquin al mateix habitatge. Imagino que moltes persones que compartim interès i compromís per la ciutat vam fer un salt a la cadira quan es van plantejar les mesures de desconfinament amb aquesta condició. És això possible a l’Hospitalet? 

 

A les xarxes, el primer que va publicar una reflexió, rigorosa, com sempre, fou en Cèsar Ornat, que va ser recollida en un article de Rubén Pacheco. També he vist aportacions de La Saboga i Alberto De Mingo; i segur que se n’han fet més, que no he pogut veure.

 

L’última dada de la densitat de població fiable, a 31 de desembre de 2017 era de 20.902 h/km2. No tots els barris són iguals. La Florida arribava als 73.903 i La Torrassa a 58.941. Amb aquestes quantitats no sembla molt possible que puguem gaudir de la distància social recomanable.

Com diu el peu, les dades de 2018 encara no són definitives, solen ser més altes del que després es dona per correcte. Font: Anuari Estadístic de l'Hospitalet, 2018.

Però per saber si podem gaudir d’aquesta distància social hem de contemplar una altra variable, la superfície lliure de construccions, la superfície que pot ser ocupada per la població. És a dir, imaginem que a Collblanc-Torrassa els 50 mil habitants visquessin en 50 blocs i la resta del kilòmetre quadrat de la seva superfície fossin parcs, equipaments, passejos, etc. Llavors, tindríem prou espai per casdascú/na.

Collblanc-La Torrassa, el kilòmetre quadrat més densament poblat d'Europa i, com es pot veure, amb molt poc espai lliure per mantenir la distància que pugui aturar el contagi de la pandèmia. Font: The Guardian

 

Però no és així. No cal ser un gran científic per fer aquesta afirmació; la nostra experiència quotidiana ja ens ho confirma. Recordem com, per exemple, Pubilla Casas va ser concebut com un barri per casetes, i els seus carrers estrets es van omplir de blocs de pisos.

L'Hospitalet l'any 1955 i 1970. Els desastres urbanístics del franquisme encara els estem pagant. Espais lliures d'edificació es van omplir en pocs anys. Volem fer ara desastres semblants?

 

Intentaré aportar algunes dades, encara que no he trobat les més importants, les referents a la quantitat d'espai públic de vianants que tenim la ciutadania de l’Hospitalet. Donades les circumstàncies, crec que des de l’Ajuntament és urgent que es facin els càlculs oportuns. A l’Anuari Estadístic 2018 de l’Ajuntament he trobat les següents dades de l’ocupació del sòl:

Font: Anuari Estadístic de l'Hospitalet 201

Tanmateix, l’Instituto Nacional de Estadística, a la seva publicació “Indicadores Urbanos. Urban Audit” diu que el 2014 (l’últim any del que proporciona dades d’aquests ítems) l'ús del sòl a l'Hospitalet era el següent:

 

Teixit urbà residencial continu	31,90%	398 ha
Teixit urbà residencial discontinu	6,33%	79 ha
Indústria, comerç, públic, militar i privat	32,62%	407 ha
Infraestructures de transports	11,02%	138 ha
D’altres zones artificials	3,75%	47 ha
Zones verdes urbanes, instal·lacions esportives y d’oci	10,23%	128 ha
Zones agrícoles	2,33%	29 ha
Zones naturals	1,8%	22 ha

És evident que l’Ajuntament no utilitza els criteris internacionals per mesurar l’ús del sòl. Si seguim les dades de l’INE, un 86% del terme municipal és una zona urbana residencial, d’activitats econòmiques o d’infraestuctures, el que s’anomena sòl artificial. I de l’espai de “zones verdes urbanes, instal·lacions esportives i d’oci”, quina part és d’accés lliure?
 

Destaca la gran proporció de “teixit urbà residencial continu”, que vol dir que més del 80% del sòl està “segellat”, és a dir, asfaltat, cobert, amb una proporció molt alta de l’espai està ocupat per les edificacions.

 

Dels principals municipis d'Espanya, l'Hospitalet és el tercer en més percentatge de sòl urbà residencial continu, el més dens, després de Fuengirola i Barcelona. Font: https://www.ine.es/jaxiT3/Tabla.htm?t=10849

 

També tenim una altíssima proporció de sòl destinat a indústria i comerç. Sabem que aquestes zones, aquests polígons, per les seves característiques i localitzacions, són molt poc utilitzats i usats per la població. La bona experiència de la Rambla Marina no va tenir continuïtat i l’Avinguda del Carrilet o la Granvia continuen sent importants barreres.

Dels principals municipis d'Espanya, l'Hospitalet és el segon amb un major percentatge de sòl industrial, comercial, etc, entre Coslada i Cornellà. Font: https://www.ine.es/jaxiT3/Tabla.htm?t=10849

 

Quant d’espai de lliure accés disposem cada habitant de l’Hospitalet? No ho sabem. S’hauria de calcular, ni que sigui per aproximació. Quant d’espai tenen els habitants del superpoblats districtes del nord en un radi d’1 km? Quantes superilles de vianants com les tres que hi ha a Bellvitge (amb 35 blocs i torres que no es van construir gràcies a la lluita veïnal) calen a la ciutat?

La major part del terme de l'Hospitalet, i de l'espai que l'envolta, "'area urbana compacta". Font:  “Assessing the sustainability of contrasting land use scenarios through the Socioecological Integrated Analysis (SIA) of the metropolitan green infrastructure of Barcelona”

 

Totes les dades i estudis indiquen que l’Hospitalet té molt poc espai accessible a la població. Densitat de població i densitat d’edificació, zones impermeables a l’ús de la ciutadania, massa espai pels cotxes... La densitat viscuda a la ciutat és astronòmica. Ara, el problema de la distància social necessària per acabar amb la pandèmia s’ha afegit als ja tradicionals de convivència, contaminació, manca de serveis, etc...

 

Sembla clar que a l'Hospitalet (com a Barcelona i molts altres municipis de la seva àrea metropolitana) és difícil que puguem respectar la distància social. 

Sembla clar que l’espai lliure d’edificacions, l’espai verd i natural és un bé molt preuat, necessari fins i tot per a la nostra supervivència.

Sembla clar que no necessitem més blocs, ni plans urbanístics com el PDU Granvia.

 

ANNEX DEL 3 DE MAIG

Com he comentat, molta gent fa reflexions realcionant la situació urbanística amb l'expansió de la pandèmia i les mesures que s'han de prendre per tal de combatre-la. Amb retard, he vist a twitter, al compte de José Luis Muñoz Díaz, el següent article, que va ser publicat a La Vanguardia.

ANNEX DE L'11 DE JULIOL

Un estudi de la Cornell University mostra el "petit però significatiu efecte" de la densitat de població viscuda en la propagació de la COVID-19, aquí.

 

 

ANNEX DEL 8 D'OCTUBRE 

Un estudi de la Universitat de Barcelona sobre la relació entre densitat de població i propagació de la COVID-19, conclou:

" Els resultats que es sintetitzen a aquesta nota suggereixen l’existència d’una associació positiva entre la densitat de població de les ABS i la propagació de la COVID19 en les mateixes durant el període de creixement exponencial de la malaltia. Tot i que no es pot concloure de manera contundent que hi hagi una relació causal entre densitat i propagació, els resultats són consistents amb una transmissió més ràpida en àrees que concentren volums elevats de la població catalana. Aquesta circumstància pot ser particularment important tant pel seguiment de possibles onades futures de l’epidèmia com per l’organització del desconfinament de la població."

 

Un altre estudi de la UB conclou sobre la relació entre la renda i la propagació de la COVID:

"Tot i que l’evidència obtinguda fins al moment no es pot donar com concloent, els resultats obtinguts mostren una associació significativa (positiva) i robusta entre el nivell de renda per càpita i la propagació de la COVID-19 en els municipis catalans. En la mesura en la qual el nivell de renda per càpita fos un indicador de l’activitat econòmica, es confirmaria un impacte important de la mateixa sobre la taxa d’infecció que es redueix, però, per a les rendes més altes (un resultat que es podria explicar pel menor ús del transport públic entre aquest col·lectiu, la major possibilitat de teletreball, uns majors nivells inicials de salut o d’hàbits sanitaris d’aquesta població, entre d’altres)."

 

Finalment, l'enllaç al mapa de la densitat dels kilòmetres quadrats d'Europa, de Dan Cookson i Alasdair Rae, en el que veiem que dels 30 km2 amb més de 40.000 h/km2, 15 són a l'àrea metropolitana de Barcelona. A l'Hospitalet, a més del més alt, té un altre, el de La Florida-Les Planes.