ELS ESPLAIS DE L'HOSPITALET. PIONERS A CATALUNYA

Una de les joies de l'Hospitalet són els seus esplais. Fins i tot, podem dir que aquesta tipologia d'entitats tan important i meravellosa és en bona mesura un invent hospitalenc.

Els esplais, tal i com els coneixem avui, neixen a finals de la dècada de 1960 i el seu efecte en el benestar de la nostra població ha estat i és extraordinàriament positiu. Podria omplir paràgrafs i paràgrafs amb qualificatius favorables i em quedaria curt.

Font: https://fundesplai.org/coneix/historia/

Això de crear entitats per ocupar el temps de lleure de la canalla i el jovent amb activitats lúdiques i educatives ja ho feien l'Església (Càritas de Barcelona va crear el Secretariat de Colònies en 1957), partits polítics, etc, des de feia temps.

També existia l'escoltisme, la versió catalana dels boy scouts d'origen britànic. En la dècada de 1960 hi havia un important moviment escolta a Catalunya, força impregnat de catalanisme i poc addicte al franquisme, però era més aviat de classes mitjanes i altes.

Font: AMHL 902 PM 0003476

Els primers esplais neixen d'aquella confluència dels cristianisme de base i les ideologies d'esquerres que es produí al llar dels seixantes i que a Catalunya, a més, tenia el component de la lluita antifranquista.

Capellans progressistes i joves de Barcelona, sovint militants o simpatitzants comunistes, del PSUC, es plantegen la creació d'entitats que se n'ocupin del lleure d'infants i adolescents dels nous barris marginals que estaven creixent a la perifèria de Barcelona.  

Colònies a Beget (Garrotxa) de l'Esplai Can Serra, l'any 1973. Font: AMHLAF0111447 /a.JOSÉ LUIS CLEMENTE CARRASCO /d.JOSÉ LUIS CLEMENTE CARRASCO

Els esplais són sobretot fruit de la inquietud social del moviment juvenil d'aquella època, amb una clara voluntat social, donar alternatives al lleure de la canalla de la classe treballadora, però amb una clara intenció política, oferir alternatives a l'educació adoctrinadora i violenta del franquisme. El moviment de renovació pedagògica també va ser fonamental en el desenvolupament dels esplais.

A la pàgina de Fundesplai trobem la següent llista de pioners del Baix Llobregat i l'Hospitalet: Club Infantil Juvenil de Bellvitge (l’Hospitalet, 1969), l’Esplai Ara Mateix (Sant Just, 1969), el Mowgli (Cornellà, 1971), l’Esplai Can Serra (l’Hospitalet, 1971), el GISC (El Prat, 1973), el Club Infantil Juvenil Sanfeliu (l’Hospitalet, 1975).

En paraules d'en Carles Barba:

" En síntesis, aquesta etapa ve caracteritzada per l’impuls inicial i l’energia de grups de joves que
concretaven la seva militància social i ciutadana en l’organització dels nous esplais i colònies.
Hereus de la tradició excursionista i de l’escoltisme, entroncaven amb la pedagogia activa i les
experiències franceses dels Centres de Loisir. Participaven amb les altres entitats de la
dinàmica dels moviments veïnals i en general en la lluita antifranquista"

Vaig escriure vers 1990:

"Un grup de joves procedents de Barcelona, formen l'any 1969, a partir del club infantil de Ntra. Sra. de Bellvitge, el "Club Infantil y Juvenil de Bellvitge",el pioner dels esplais del barri. Van començar amb una sessió de cinema dominical cada setmana. El 1970 fan les primeres colònies, només per a nois, i els anys següents amplien les seves activitats en temes i en temps, fins que l'any 1974 es van independitzar de la parròquia i van adoptar la figura jurídica civil. El cas del CIJB és una mostra perfecta d'un fet que es repetir més vegades a Bellvitge, és a dir, l'arribada al barri de diferents grups amb un interès "missionaI" envers un barri que estava convertint-se en paradigma de suburbi obrer marginal."

El segon esplai de la ciutat, el de Can Serra, va néixer en 1971, d'aquesta manera:  

"L'inici del Centre d'Esplai de Can Serra fou cap al Nadal de 1971 a l'Institut Torras i Bàges. Els impulsors foren Jaume Botey i Josep M. Monferrer. A la celebració del diumenge es va fer una invitació als veïns per dur la seva quitxalla d'entre 6 i 13 anys el dissabte a la tarda al D-6, als baixos que la parròquia acabava de llogar.

La crida va tenir bona resposta i, després de jocs, sortides i festivals els dissabtes i diumenges, es van organitzar les primeres colònies l'estiu de 1972 al Montseny."

De la resta de l'àrea metropolitana també trobem diversos esplais de nova creació o impulsats a partir de realitats associatives o parroquials preexistents, també d'aquests anys, al voltant de 1970. En qualsevol cas, sembla que els esplais de 1969 són els primers del país i que l'Hospitalet fou escenari principal d'aquesta creació.

Van rebre suport del Patronat Municipal de Cultura, però la data important és 1979, a partir de la qual els nous ajuntaments democràtics van donar suport i signar convenis amb els esplais. De fet, entre els nous regidors n'hi havia membres dels joves dels esplais, com Xavier Aragay, del PSUC. 

L'experiència s'estengué per la ciutat: Esplai Pubilla Cases
(1979), Xixell (1980) i l’Esplai La Florida (1984). Paral·lelament, al llarg de la dècada de 1970 algunes parròquies van crear grups del Moviment Infantil i Juvenil d'Acció Catòlica de Catalunya (MIJAC) i la Joventut Obrera Catòlica (JOC).

Els esplais van crear federacions i els monitors i les monitores, nens i nenes dels esplais que van créixer, es van professionalitzar. Això no treu que bona part de la feina als esplais continuï sent voluntària. 

En la professionalització i la creació de les estructures i la coordinació dels esplais del pais, la gent de l'Hospitalet també ha estat fonamental. Van ser en l'impuls del Movibaix (1984) i en Fundesplai. També trobem activistes de l'Hospitalet a la Fundació Pere Tarrés.

Actualment, el Consell de L'Esplai està format per entitats de procedència diversa però d'activitats coincidents: 

1. Agrupament Escolta Lola Anglada (Torrassa)
2. Associació Centre d'Esplai Xixell (Centre)
3. Associació Educativa Itaca (Collblanc i Torrassa)
4. Associació JAPI (Florida)
5. Associació LaFlorida, Acció socioeducativa i d'Esplai (Florida)
6. Casal d'Infants i Joves Quico Sabaté - Fundació Josep Carol (Santa Eulàlia)
7. Centre Educatiu Esclat (Bellvitge)
8. Club Infantil i Juvenil Sanfeliu - Sant Ildefons (Sanfeliu i Cornellà del Llobregat) Des d'abril, es diu Edubarris.
9. Cooperativa AEMA (Santa Eulàlia)
10. Esplai Les Planes (Les Planes)
11. Fundació La Vinya (Bellvitge i Gornal)

Tres entitats més no formen part del Consell

1. Centre d'Esplai Can Serra

2. Club d'Esplai Bellvitge

3. Club d'Esplai Pubilla Casas Can Vidalet

L'Alheña va néixer com esplai en 1986, encara que després va esdevenir club esportiu. Font: https://cealhenya.com/historia/. Alguns esplais desapareguts també han escrit grans pàgines en la història de l'educació en el lleure de l'Hospitalet.

L'Hospitalet és pionera i una potència en la creació i desenvolupament dels esplais. Aquest impuls de compromís en l'educació va continuar i va fer de l'Hospitalet un motor i referent en la renovació pedagògica.

Moltes gràcies a totes les persones que heu fet possible i feu possible el miracle que signifiquen les activitats dels esplais. 

  

  

 

 

 

L'HOSPITAL GENERAL DE L'HOSPITALET, UNA PROMESA PENDENT

És irònic que l’Hospitalet, que va néixer al voltant d'un hospital, que el seu nom faci referència a un hospital, hagi patit sempre d'un important dèficit en assistència hospitalària. En realitat, el dèficit en l'assistència hospitàlaria era general per a la classe treballadora. Les classes propietàrias sí que es van dotar d'establiments destinats per a la seva salut: clíniques, balnearis, etc.

L’Hospitalet, poble de camperols/es i obrers/es, no va tenir instal·lacions sanitàrias fins que en 1910 s'hi va crear un primer dispensari de la Creu Roja a Collblanc. Anys més tard es van obrir dos més, al Centre i Santa Eulàlia.

L’any 1968, en una publicació del mateix ajuntament, es denunciava que a l’Hospitalet hi havia 61 llits hospitalaris, 32 a la clínica de la Creu Roja i 29 a dues clíniques privades. Això donava una ratio de 0,24 llits per mil habitants, quan a Barcelona província era d’1,30. La ratio actual de la província és 4,6, per comparar. Quan parlem de la terrible situació dels barris durant la dictadura franquista, no exagerem.

L'Hospital de la Creu Roja en 1971.

La Creu Roja local impulsà un hospital, finalment inaugurat en novembre de 1971. Hem de recordar que els hospitals de la Creu Roja aeshores, en tant que privats, cobraven per una part dels serveis, a preu ajustat, però no eren gratis.

També cal comentar que l'hospital fou construït amb materials barats, per abaratir el cost final. Segons reconeixia el president de la la Creu Roja local, el cost havia estat la meitat del que costava un hospital mitjà. Fins i tot, l'arquitecte, Jaume Gili i Mestres es va haver de cenyir a les indicacions fetes amb aquest objectiu. Una de les conseqüències va ser l'elecció de l'uralita per fer el sostre.

En novembre de 1972 s'inaugurà la “Residencia Sanitaria Príncipes de España”, l'Hospital de Bellvitge, encara que trigaria alguns anys més en estar a ple rendiment. Aquest sí era i és un hospital públic. Responia al model de grans hospitals, “ciutats sanitàries”, com la Vall d’Hebron (del 1955). L’Hospital de Bellvitge, però, no era només per a l’Hospitalet.

L'Hospital de Bellvitge en 1972

Els hospitals de la Creu Roja es van incorporar a la xarxa pública des de finals de la dècada de 1980. En concret, el de l'Hospitalet ho va fer en 1991, quan es va constituir, per acord entre la Generalitat de Catalunya i la Creu Roja Espanyola, el Consorci per a la Gestió de l’Hospital de la Creu Roja de l’Hospitalet, amb una participació majoritària de la Generalitat de Catalunya. En aquells anys l’Hospital tenia una població de referència de 140.000 a 150.000 habitants.

Al setembre de 1999 es van modificar els estatuts d’aquest consorci i va passar a anomenar-se Consorci Sanitari de la Creu Roja a Catalunya, alhora que el consorci va començar a incorporar altres centres. Finalment, l’any 2002 es va aprovar una darrera modificació dels estatuts d’aquesta entitat i va quedar com a nom definitiu el de Consorci Sanitari Integral i per al centre, Hospital General de l’Hospitalet, que tenia 18.000 m2.

L'annex Hospital Sociosanitari de l’Hospitalet es va inaugurar l’any 2000 i atén les necessitats d’atenció intermèdia de la gent gran i de les persones amb discapacitat. Compta amb 5.000 metres2.  Tots dos van quedar incorporats al Sistema Sanitari Integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT) i com a un centres proveïdors del Servei Català de la Salut.

L'11 de maig de 1976 es va fer la primera manifestació tolerada del post-franquisme a l'Hospitalet. Eren estudiants de medicina reivindicant la construcció d'un nou hospital. En una de les pancartes deivindicaven "Més hospitals per a tot el poble". Font: BIM 89-90.

Tanmateix, no deurien veure gaire clara la continuïtat de l'Hospital General, quan el 31 d’octubre de 2006 l’Ajuntament de L’Hospitalet, el Departament de Salut de la Generalitat i el Consorci Sanitari Integral van signar el protocol per a traslladar a l’àrea de Can Rigalt  l’Hospital General de l’Hospitalet. Fins i tot, es va mostrar una maqueta del nou centre. El proper octubre podem fer la festa d'aniversari del "no hospital".

L’Ajuntament de l’Hospitalet cedia al Departament de Salut la superfície de sòl necessària per aixecar l'equipament amb un sostre edificat d’uns 30.000 m2. És important la quantificació de quines són les necessitats de l'Hospital General de l'Hospitalet. Amb l'excusa de moure els dos hospitals, el general i el socio-sanitari, es va aprovar un PDU per tota la zona del nord de la Carretera de Collblanc en la línia de construir més, com no.

 

Modificació PGM Sector Can Rigalt (2006). La zona de Can Rigalt, a l'angle inferior dret, és qualificada com 7b, per a equipaments de nova creació. També van posar dues rengleres de blocs, aprofintant l'avinentesa.

Però l'any 2008 va esclatar la crisi, tot es va aturar, especialment les inversions públiques. Bé, l'Hospital Moisès Broggi a Sant Joan Despí es va inaugurar l'any 2010 perquè estava començat. però a finals d'aquell any i començaments de 2011 el nou govern d'Artur Mas va començar les famoses retallades. 

Tenim un nou protagonista, l'Hospital Moisès Broggi, que mentre no es faci el nou Hospital General de l'Hospitalet, va esdevenir l’hospital de referència de la meitat nord de l’Hospitalet, per a entre 140 i 150 mil persones.

A efectes d’organització i de gestió, l’Hospital General de l’Hospitalet, l’Hospital Sociosanitari de l’Hospitalet i l’Hospital de Sant Joan Despí funcionen com un únic centre i formen el Complex Hospitalari Universitari Moisès Broggi. I tots tres formen par del Consorci Sanitari Integral, format per 12 centres, en concret, 3 hospitals, 1 hospital sociosanitari, 6 CAP o CAE i dues residències.

La lluita per la sanitat pública té una llarga tradició a l'Hospitalet, encapçalada, sovint, pel moviment veïnal.

En abril de 2013, es produí la primera denuncia veïnal del progessiu tancament. La FAVL’H va començar a recollir signatures en contra de la derivació de 150 mil persones al Moisès Broggi, mentre el comitè d'empresa d’aquell hospital denunciava la saturació.

L'Hospital General de l’Hospitalet ja era, de facto, un gran ambulatori. Els usuaris que requerien un ingrés de més de 72 hores eren derivats al Broggi. Es mantenien els serveis d'urgències i les UCI's als dos centres. L'any 2018 l'Hospital General, progressivament desmantellat, havia quedat reduït a intervencions sense hospitalització o de curta estada. L'any següent, en 2019, es va anunciar que s'havien detectat fongs als vuit quiròfans i es tancaren.

En 2025, tot canvià de sobte. Per una banda el president Illa anuncià la remodelació de l’Hospital General de L’Hospitalet: 1,1 milions d’euros  per a la retirada de la coberta d’amiant i 4 milions d’euros en la renovació de l’àrea d’anatomia patològica i del sistema de climatització del bloc quirúrgic.

Però, sobretot, s'anuncià que es construiria un nou Hospital Clínic a la Diagonal, amb importants afectacions a l'Hospitalet. Ara, igual que en 2010, un nou hospital pot significar l’excusa per no fer l’hospital de l’Hospitalet. 

També, a l'abril, van dir que en el termini d'un any es faria un nou mapa d’atenció sanitària integral per a tots els veïns i veïnes de la ciutat, que es presentaria durant el primer trimestre de 2026. L'objectiu era que la població de la meitat nord de la ciutat no tingués el llunyà Broggi de referència, que passarien a Bellvitge o al nou Clínic.

El gener del 2026 es constituí el Consorci Porta Diagonal-Campus Clínic, l'òrgan de governança i coordinació del projecte. El primer pas és l'adquisició dels terrenys situats a l'avinguda Diagonal, per 135,25 M €, on s'ubicarà el nou Campus de Salut Clínic–UB.

Compte, perquè el juliol de 2026 haurà d'estar acabat el document definitiu del pla funcional i d'espais del nou Campus, essencial per establir les necessitats assistencials, docents i de recerca d'un complex amb una superfície prevista de sostre edificable d'uns 300.000 m2.

S'ha dit que el nou Hospital Clínic donarà atenció a la població de l'Hospitalet, com a mínim a la que hauria d'haver donat atenció l'Hospital General, que sembla que no es farà. 

Mobilització el desembre de 2025. Font: https://lhdigital.cat/noticies/la-marea-pensionista-reitera-que-lh-necessita-un-nou-hospital-a-can-rigal/

Llavors, sorgeixen algunes preguntes:

- Han renunciat definitivament a fer un Hospital General de l'Hospitalet? 

- Si el nou Clínic sunstitueix l'Hospital General de l'Hospitalet, hi haurà un edifici dins del conjunt hospitalari que serà per a l'Hospitalet, o per a la part de la població de l'Hospitalet que anava a la Creu Roja i després al Broggi? Al conjunt de la Ciutat de la Justícia hi ha un edifici per als jutjats de l'Hospitalet.

- Si no es fa un edifici exclusiu, s'afegirà al conjunt hospitalari els 30 mil m2 corresponents a l'Hospital General de l'Hospitalet, amb els vuit quiròfans, 700 llits i altres dependècies que necessiten les 150 mil persones de part nord de la ciutat?

- Si s'opta per passar a tota la població de l'Hospitalet a l'Hospital de Bellvitge, fem les mateixes preguntes, on es faran les dependències que necessitem? El que no podem fer és passar d'un hospital saturat, el Broggi, a un altre que està pitjor. 

- Què es farà amb l'edifici de l'actual Hospital General de l'Hospitalet? 

El que sembla que sí anirà ràpid i es farà, no com els hospitals, serà un nou pla urbanístic. Com va passar l'any 2006, amb l'excusa de fer un hospital el que sí es fa és un PDU que permet construir més blocs. 

La Marea Pensionista lluita de forma perseverant per, entre d'altres coses, que no ens oblidem que ens deuen un hospital. Gràcies!

Aquest article fou escrit per a fer una xerrada a un acte de la Marea Pensionista.

 

DE QUAN EXISTIEN CAIXES D’ESTALVIS I REGALAVEN LLIBRES

Uns quants anys ençà, n’hi havia caixes d'estalvis, que no eren ben bé el mateix que els bancs. Eren entitats financeres que tenien com a objectiu principal obtenir beneficis, sí, però havien de dedicar una part d'aquests diners a obres més o menys socials i culturals.

Alguns dels llibres regalats per les caixes.

No eren entitats benèfiques, com gairebé ho eren en els seus orígens, però tenien un cert compromís amb els territoris que deien representar. Quantes vegades havíem lamentat no tenir una Caixa d'Estalvis del Baix Llobregat i l'Hospitalet!

Font: https://www.todocoleccion.net/calendarios-antiguos/almanac-1986-caixa-barcelona-obra-social~x46300296#sobre_el_lote

Als anys 90's, les caixes significaven la meitat del sistema financer espanyol i avui en queden només dues i ben petites. Una part s'ha reconvertit en bancs purs i durs, i una altra va desaparèixer al bell mig d'escàndols amb milions d’euros espoliats i mal invertits en totxos absurds.

L'edifici de la Caixa de Pensions, l'any 1917.

Doncs, abans de que les caixes es dediquessin a vendre preferents als avis i les àvies i hipoteques immobiliàries sense solta ni volta, abans de pujar el sou dels seus consellers fins a xifres obscenes, abans de tot això, regalaven llibres! I som moltes i molts que ho recordem.

1974

De fet, no era ben bé un regal; havies de fer un ingrés d’una quantitat (crec recordar que 5.000 pts.). Les cues eren ben llargues. Més tard, quan es van començar a domiciliar les nòmines, en tenir-ne una ja et donaven el regal. També regalaven discos o casettes.

Bellvitge, 1983.

Les referències més antigues que he trobat són de 1970, i eren de la Caja de Ahorros de Sabadell i Sagrada Familia (a partir d’ara m’estalviaré això “d’Estalvis” i posaré els noms en català) les que regalaven llibres si es feia un ingrés de diners.

Carrer Aprestadora, Santa Eulàlia, 1994.

L'any 1971, la Caixa del Penedès va entregar 50.000 exemplars de tres títols pels adults i diversos títols per la canalla. Aquí ja veiem un model que es repetirà durant uns quants anys: una obra literària en castellà (un best seller o una obra amb adaptació d’èxit al cinema o televisió) i dos o tres llibres més, un dels quals era en català. Per moltes llars, aquests en van ser els primers llibres en català que van tenir.
Aquell mateix 1971, la Caixa Provincial de la Diputació de Barcelona (la futura Caixa Catalunya) també va donar llibres entre les persones que feien una imposició de diners. 

1972

De l'any 1972 he trobat anuncis de la Caixa de Sabadell i de la Caixa Sagrada Família. Tanmateix, les altres grans caixes van trigar uns anys en incorporar-se. La de Pensions, l'any 1976 entregava butlletes pel sorteig d'unes enciclopèdies als clients que feien l'ingrés uns dies abans de Sant Jordi. No va ser fins l'any 1977 que va fer la primera gran oferta de tres títols.

Tots els carrers importants dels barris tenien vàries sucursals de les caixes. El logo de la C. de Barcelona es pot veure en aquesta imatge del Carrer Progrés de l'any 1988.

L'èxit va ser tan gran, que a més de fer aquest repartiment per Sant Jordi, també ho van fer a l'octubre, pel "Dia de l'Estalvi". Aquesta diada era la que utilitzaven algunes caixes espanyoles per fer regals de llibres del mateix estil. N'he trobat de la Caja de Ahorros de Zaragoza, Aragón y Rioja, de la de Vitoria, de Castilla y León, de Segovia...

Una edició de 1975. Aquest mateix llibre fou ofert per les caixes de Manresa i Sagrada Família.

També he trobat anuncis i alguns testimonis informen que d'altres entitats, com la Caixa de Terrassa, de Barcelona, de Catalunya, del Mediterrani, etc. també oferien discos i casettes dels èxits del moment, roses o fins i tot joguines.

El Nadal de 1979, les grans caixes van regalar música.

En algun moment de la dècada de 1980 es va deixar de fer aquesta pràctica. L’últim exemplar que tinc a casa és un de l’any 1988. En uns pocs anys van repartir milers i milers de llibres, que de ben segur van fer arribar la cultura a moltíssimes cases on d’una altra manera no haguessin arribat aquestes obres (o cap d’altra).

Quantes llars de Catalunya van aprendre art amb aquest llibre?

 

Per què va acabar aquesta pràctica? Van protestar els llibreters (sobretot quan la Caixa de Pensions va començar a regalar premis planeta)? Va ser una decisió dels directius de les caixes per la manca de rendibilitat?

En qualsevol cas, cap entitat financera s’ha plantejat tornar a fer-ho? Trobo que seria una estratègia comercial d’impacte, amb un important retorn a curt i mig termini per a la entitat que s’animés. I, sobretot, pot apropar els llibres i la cultura a moltes llars, en unes circumstàncies força semblants a la dels anys 70's. 
M'ajudeu a fer un llistat complet?

Anunci de 1977.

ANNEX

Intentaré fer un recull dels llibres que van repartir les caixes. La vostra col·laboració serà fonamental.

 
1970
C. Sagrada Família. 50 racons de Barcelona, Pere Català i Roca.

 

1971

C. Penedès.  El primer círculo, Alexander Solschenitkin; Incerta glòria de Joan Sales; Libro de la salud.

 

C. Sagrada Família. Altres 50 racons de Barcelona, pere Català-Roca.

 

1972

C. Sagrada Família. El libro de la cocina española; Obras selectas, Carlos Dickens; Llum de festa a Barcelona, Pere Català-Roca.

 

C. Provincial de Barcelona. Chacal, F. Forsyth.

1973

 
C. Terrassa i C. Girona. Las capitales de Europa, Roland Göök.

 

C. Laietana. Narracions catalanes del segle XX.

? . Odessa, Frederick Forsyth.

 

1974

 
C. Manlleu. El libro del hogar, Marquina i Pey.
C. Manresa i C.Penedès. 25.000 kms. de rallye fotográfico.

C. Sabadell. Visió de Catalunya. 

 

C. Provincial de Barcelona. Oh Jerusalén, Lapierre i Collins; Geographica de Europa; Atlas de Catalunya. Geogràfic econòmic històric.

 

1975

C. Provincial de Barcelona. Cataluña y sus comarcas, Jaime Bover; El Mediterráneo es un hombre disfrazado de mar, José Mª Gironella; Viatge per la història de Catalunya, Novell, Vergés i Rifà; Geografia física il·lustrada, Panareda i Boada; Paradisos de Catalunya. Geografia comarcal il·lustrada, Cassassas i Panareda.

 

C. Manresa. Ideas prácticas para todos.

C. Sagrada Familia. Viaje a la gastronomía internacional.

 

1976

 
C. Sagrada Família. Altres 50 escultures barcelonines, Pere Català i Roca.

 

C. Provincial de Barcelona. Olimpiada 1976, Andreu Mercé.

C. Terrassa . Heidi.

 

C. Manresa. Catalunya també és una festa; Historia de España del siglo XX.

1977

C. Penedès. Labores de punto i El hombre y la Tierra. Fauna Venezolana.

C. Sagrada Família. 50 evocacions barcelonines, Pere Català i Roca.

 

 

 

C. Pensions. (veure imatge)

 

1978
C. Catalunya. El matrimonio y su mundo; Ceràmica popular catalana, Corredor-Matheos i Gumí; Història de Catalunya, Soler i Vinyals; La muerte negra, Cravens i Marr.

 

C. Pensions. (veure imatge)

 

C. Terrassa. Don Quijote i (veure imatge)

C. Tarragona i C. Manlleu. Imatges de la Catalunya autònoma, Edmon Vallès.

 

 

C. Barcelona. Los niños del Brasil, Ira Levin; Abismo, Peter Benchley; La Guerra de las Galaxias.

 

C. Sagrada Familia. Repostería. Postres, pasteles y dulces de todo el mundo i 50 patis barcelonins, Pere Català i Roca.

 

1979

C. Catalunya. Clochemerle, G. Chevallier; Mis labores, El Pirineu, Torres i Català Roca.

C. Barcelona i Sagrada Família. Records de Barcelona, Mestres, Folch i Torres i Soldevila; El enjambre, Arthur Herzog.

C. Pensions. Yo, Claudio y Claudio, el Dios, y su esposa Mesalina, Robert Graves; España en color, Néstor Luján;  i veure la imatge.

 

1980

C. Barcelona. El factor humano, Graham Greene.

 

C. Catalunya. SOS. Guia pràctica de les reparacions; Los inmigrantes, Howard Fast; Breu història de Catalunya (tres volums).

C. Pensions. El llibre de la salut; Què és Catalunya i veure imatge.

 

C. Terrassa. Catalans universals, Enric Ripoll; Sofía. Vivir y amar, A. E. Hotchner.

C. Balears.

 

Caja de Ahorros de ZAragoza, Aragón y la Rioja. Rioja en imágenes.

1981

C. Pensions. Picasso, Josep Palau i Fabre; El quinto jinete, Lapierre i Collins.

C. Catalunya. (veure imatge)

C. Barcelona. Homes, terres, paisatges..., Agustí Pons i Pilar Parcerisas; Castillos y torres de Cataluña, Pere Català i Roca; Guia il·lustrada per als amants de la ciència, Judith Hann.

 

1982

C. Barcelona. Los amantes de la astronomía, Colin Ronan; la Plaça del Diamant, edició il·lustrada, Mercè Rodoreda; La mujer del teniente francés, John Fowles.

C. Catalunya. Generaciones, Cristóbal Zaragoza; Pueblos del mundo; Tretze que canten; Joan R. Mainat.

C. Pensions. Itineraris per Catalunya i Balears, Armegou i Gumí; Y Dios en la última playa, Cristóbal Zaragoza; Copa del Mundo de fútbol. España 1982, Casanovas i Del Castillo.

1983

C. Catalunya. Guia pràctica il·lustrada per al manteniment del cos; La colmena, Camilo J. Cela

 

C. Pensions. El Museu d'Art de Catalunya, M. Carme Farré; Los gozos y las sombras, Gonzalo Torrente.

 

1984

C. Pensions. Gaudí, Joan Bassegoda; La Ciudadela, A. J. Cronin.

 

C. Catalunya. El Museo Marítimo de Barcelona, José M. Martínez; Senyor de les mosques, William Golding.

1985

C. Pensions. De la gent gran; Be bop a lula. Biografia del rock. 

 

 

C. Penedès. Cent personatges del Baix Penedès al Montsià.

 

C. Catalunya. La casa de los espíritus, Isabel Allende

1986

C. Pensions. Yo, el rey, Juan A. Vallejo-Nájera; Mecanoscrit del segon origen, Manuel de Pedrolo.

C. Catalunya. Cercamón, Lluís Racionero; Hierbas medicinales y remedios caseros, Lluís Ripoll.

C. Provincial de Tarragona. Atlas de Tarragona.

1987

C. Pensions. No digas que fue un sueño, Terenci Moix.

 
C. Catalunya. Nuevo viaje a la Alcarria, C.J. Cela.

1988

 
C. de Pensions. Els Jocs Olímpics