lunes, 2 de enero de 2017

EL FAR DEL LLOBREGAT


La Falora havia estat hospitalenca fins l’annexió de 900 ha del terme del nostre municipi per part de Barcelona en 1920. I havia format part de la vida quotidiana de bona part de la població de la ciutat, especialment a l’estiu, quan la seva platja era visitada amb freqüència. Avui és un edifici força desconegut, però també sorprenent i interessant.
El Far en 2016

La Torre del Cap del Riu

El far es va construir a sobre dels fonaments d’una petita fortalesa o torre defensiva, construïda en 1567 a la vora de la desembocadura del riu Llobregat. Defensiva contra qui? Contra els pirates del nord d’Àfrica.

Situem-nos. La Corona Hispànica és en guerra contra l’Imperi Turc, i una forma de fer-la és amb corsaris, pirates més o menys al servei dels respectius monarques. Les costes són atacades per aquesta barreja de delinqüents i soldats, que maten, roben i segresten.
Un dels plànols que va fer Nicolau de Credensa al voltant de 1580. La primera representació de la Torre del Cap del Riu. Ja veiem que és cilíndrica i amb un edifici afegit.

L’atac dels corsaris a la zona del Besòs i el Llobregat el juny de 1564 va ser l’impuls definitiu perquè les institucions catalanes i barcelonines encarreguessin la construcció d’una torre de defensa a la desembocadura del Llobregat. El riu facilitava els atacs terra endins, proporcionava aigua potable als pirates i un amagatall per esperar els vaixells que entraven o sortien de Barcelona.

La Torre es va construir entre 1566 i 1567. 

Mapa de 1612
Inicialment, tenia una guarnició de sis homes i sis canons. Durant els segles XVII i XVIII, la fortalesa també va jugar un paper en les diferents guerres que va patir el país. Sabem que les tropes castellanes la van destruir en 1641 i 1651. Les tropes borbòniques la van prendre en 1697, 1705, 1706 i 1713.
La Torre del Cap del Riu en un plànol del setge de Barcelona de 1697

A partir de 1735, tenim constància de l’existència d’un hostal i una taverna  de la Torre del Cap del Riu. De fet, l’hostal va desaparèixer en 1740, però la taverna va subsistir fins la dècada de 1830. Això ens mostra que l’indret era freqüentat per diverses persones, com ara agricultors i pescadors. La funció defensiva, però, es mantenia en la dècada de 1780, quan Francisco de Zamora, en la seva descripció de la Marina de Sants, deia:
i en territorio del Lugar del Hospitalet [tiene] una torre antigua con dos cañones artillería i un Destacamento para defender aquellas costas

El far
L’antiga fortalesa va servir per aixecar un far en 1852. Per què en aquest lloc? Perquè el Llobregat dipositava grans quantitats de sorra en la seva desembocadura (l’existència del Delta n’és la prova) i calia avisar als vaixells del perill d’embarrancar-hi. En les primeres dècades del segle XX es va pujar un pis en el cos cilíndric de l’edifici. Per cert, és molt probable que la seva forma sigui conseqüència del seu origen.
Fotografia de 1901
A la Platja de la Farola, com era coneguda popularment, hi va haver  una vida molt animada entre 1850 i 1950. Tenia un poblament permanent, amb les famílies de pescadors, les que treballaven i vivien a la fàbrica de productes químics de Boada i Buigas (entre 1885 i 1912, aproximadament) i a les masies properes (Ca la Puda, Can Pelican, Cal Pebrot, etc).

En una descripció dels nuclis barraquistes de Barcelona, de 1922 (dos anys després que la zona del Far passés a ser terme barceloní), el director de l’Institut Municipal d’Higiene, Dr. Pons, escrivia:

BARRACAS DE LA FAROLA (junto a la Puda). 80 barracas de construcción muy ligera, la mayoría de cañas y esteras. Todas ellas son propiedad de los propios moradores. Están emplazadas en terreno marítimo y a pesar de lo cual pagan una especie de censo anual que oscila en 5 pesetas al mes por barraca. Cuida del cobro don… (a) el Pebrot. Utilizan un pozo para agua de bebida, y para el lavado de las ropas. Disponen de retrete en cada barraca, y arrojan las excretas al mar. Hay algunas que tienen un pequeño jardín. Son pescadores.

A més, rebia la visita de molts grups familiars i d’amics de l’Hospitalet que tenien com a destí preferent en les excursions dels dies festius aquesta platja, a la que s’arribava per un camí, conegut com la Carretera de la Farola, que partia del poble pel que avui són els carrers Miquel Romeu i Campoamor. També atreia visitants, una font coneguda com la Puda, que era com un petit balneari.

El que és molt visible en plànols i fotografies és com el Far era a uns quants metres de la costa, fins que en les primeres dècades del segle XX el litoral va començar a recular. Vers 1960, el Far era en una mena de península, endinsat en el mar.
Fotografia de 1907
El Far en 1965, 1984 i 2015
Zona Franca i Port

En la dècada de 1960 començaren les grans transformacions al voltant del Far: l’espai agrari és substituït per l’ús industrial de la Zona Franca i, més tard, per l’ampliació del Port de Barcelona. 

Fotografia de 1973, amb la Zona Franca en expansió. El Far és en una petita península, a l'angle inferior dret.

La zona del Far en 1987. L'ampliació del Port de Barcelona gairebé hi arriba.
Fins i tot, el Far ja no és al Cap del Riu des del 2004, quan es va desviar l’últim tram del Llobregat.

Avui és molt difícil d’apropar-se i gairebé impossible d’accedir-hi. Les zones portuàries tenen l’accés molt restringit i els fars depenen del govern espanyol. Tanmateix, encara que avui és de Barcelona, la Farola continua formant part del patrimoni hospitalenc i és un vestigi de la història de Catalunya en la que s’hauria de fer una intervenció arqueològica.

En relació al Far he sortit un parell de cops per la tele. El primer, a la Televisió de l'Hospitalet.
El segon, a El Vespre a la 2, de RTVE.
 

No hay comentarios:

Publicar un comentario