lunes, 6 de noviembre de 2017

ELS CINEMES DE L'HOSPITALET



Fins la dècada de 1980, els cinemes van ser el gran mitjà d’oci col·lectiu del segle XX. En la primera part del segle encara competien amb el teatre de varietats, però al voltant de 1930 ja eren els reis indiscutibles dels vespres.


Els barris populars de totes les ciutats es van omplir de sales de projecció, on gairebé tothom hi anava si més no un cop a la setmana. A les emocions pròpies de les pel·lícules s’havia de sumar que s’anava amb la família (de vegades amb el menjar), amb la colla d’amics/gues i que per moltes persones fou l’escenari de les primeres pràctiques amoroses i/o sexuals.

Programació d'alguns cinemes de l'Hospitalet el juny de 1973 i el gener de 1975. La Voz del Llobregat.

Els i les que tenim més de 45 anys tenim uns records molt intensos dels cinemes de barri, que ens desperten moltes emocions. Anàvem al cinema per molt més que veure una peli, de fet sovint ni sabíem ben bé quina “peli echaban”. Una part molt important de la nostra infantesa i adolescència té com escenari un cine de barri. Fins i tot els cartells i els fotogrames que penjaven als aparadors formaven part de l’espectacle.

Les pelis, en programa doble, no eren les que projectaven als cinemes de Barcelona, que eren més cars i on només passaven una pel·lícula. De tant en tant hi anàvem, si el títol era molt atractiu. Per exemple, recordo veure Los Diez Mandamientos en el Cinerama del Paral·lel.

Cartelera de l'Hospitalet, el juliol de 1978, publicada a L'Estaca. Algunes pelis d'estrena arribaven amb una mica de retard (El Padrino 2, Abismo) i sovintejaven les pelis eròtiques.

S’ha de dir que els cinemes dels anys 50’s no eren iguals que els dels 70’s, que són els que jo recordo. Per exemple, no recordo haver vist famílies fent el berenar o el sopar, el que sí expliquen persones més grans que jo. Les instal·lacions tampoc eren iguals, evidentment.
El Cine Victòria, després de la reforma de 1961.

Per reconstruir la història del cinema a l’Hospitalet continua sent imprescindible l’obra de Núria Toril i Òscar Garces El cinema a l’Hospitalet. De l’espectacle de fira a la multisala (1907-1996). Gràcies a la seva obra podem reconstruir quins i com eren aquells cinemes dels anys 70’s.

Iaies, nens, gent als passadissos... Una imatge d'un cinema a l'Hospitalet, probablement el Victòria.

Florida, Navarra i Rívoli

Els tres cinemes de La Florida i Pubilla Casas eren de l’empresa Balañá-Tarrazón i havien estat inaugurats els anys 1958, 1960 i 1964, respectivament. Els empresaris feien circular les pel·lícules (en programes dobles) per les tres sales; és a dir, la parella que es veia en un els dilluns i dimarts, es veia al segon els dimecres i dijous i el cap de setmana anaven al tercer . El Navarra també tenia escenari i s’hi feien concerts.

El Cine Navarra, un dia de concert, l'any 1973.

Van ser tancats el 1985, 1987 i 1981, respectivament. Són els ”meus” cinemes, on arribàvem quan la peli ja havia començat i marxàvem quan després d’un llarg debat acceptàvem que això ja ho havíem vist. On vaig veure les pelis de Bruce Lee, de Trinidad, i més tard, en l’adolescència, les de por i les d’Edwige Fenech.


Victoria i Constelación

A Santa Eulàlia hi van haver tres cinemes als anys 30’s. A la dècada de 1960 van arribar el Constelación i el Victoria. El primer també era teatre de varietats i era conegut com el cinema dels escombriaires. Va tancar l’any 1970.


El Victoria havia estat inaugurat l’any 1923, i reformat l’any 1961 segons el projecte de l’arquitecte Francisco Barba Corsini. Fou el cinema del barri fins el seu tancament, el 1987.

L'interior del Cine Victòria, l'any 1961

Stadium

El Cine Stadium fou l’únic de Sant Josep, un barri que tenia massa a prop l’oferta del Centre. Va existir entre 1958 i 1984.

El Romero va romandre molts anys tancat.

Juventud, Romero i Alhambra

A Collblanc-Torrassa hi havia una gran tradició de cinemes populars. Durant algunes dècades fou el barri més poblat de la ciutat, i hi havia un públic assegurat. En la dècada de 1970 trobem el Continental, l’Alhambra, Juventud, Romero i Moderno. 
El Cine Alhambra

D’aquestes cinc sales, les tres darreres van tancar en la dècada de 1970, en concret en 1973, 74 i 75. L’Alhambra va aguantar fins el 1987, especialitzat en cinema eròtic. El Continental va tancar l’any 1991 i va reobrir el 1997 amb un bingo a la planta baixa. La seva fi definitiva va ser el 2004.

El Cine Continental amb Único testigo, per tant, ha de ser l'any 1985.

Oliveras i Rambla

Al barri del Centre va instal·lar-s’hi el primer cinema de la ciutat, el 1907, ara fa 110 anys. Joan Monrós i Ràfuls el va incloure en l’oferta del seu cafè, al Carrer Major. Des d’aleshores hi han existit diverses sales de projecció. A la dècada de 1970 arribaren l’Oliveras, fundat el 1924, i el Rambla, del 1954.

La Rambla Just Oliveras, amb el Cinema Rambla, l'any 1977.


L’Oliveras va tancar l’any 1989, però el Rambla va intentar mantenir-se, reconvertint-se en una multisala l’any 1989. Finalment, el Rambla Cinemes va fer la darrera projecció l’abril de 2010. Podem dir que fou el darrer cine de barri de l’Hospitalet.
1985
Lumiere i Marina

Els dos grans cinemes de Bellvitge van funcionar entre 1973 i 1986 el Lumiere, i 1974 i 1985 el segon. Val a dir que l’exterior de l’edifici del Cine Lumiere va servir d’escenari d’una escena de la pel·lícula Perros Callejeros



Multisales als centres comercials

En els darrers anys també assistim al tancament de molts dels cinemes d’estrena de Barcelona i la proliferació de les multisales als centres comercials. Els Cines La Farga es van inaugurar l’any 1996, i els Cines Filmax Granvia són del 2002.

Segurament, en el futur, els meus fills recordaran quan anaven als centre comercials a veure les pelis amb la mateixa nostàlgia amb la que recordo els cinemes de barri. Em fa l’efecte, però, que no és el mateix. 


Teniu records dels cinemes de l’Hospitalet?

4 comentarios:

  1. Jo treballava al Camprecios. i els dilluns portava als bancs la recaudació dels cinemes de l'Hospitalet en unes bosses de color verd. A més com que em coneixien podia entrar gratis, moltes vegades pujava a la cabina de projecció i veia les peliciles a través d'una finwestreta. Llavors els projectors, recordo, que funcionaven amb una flama produida per uns carbonets que de tant en tant s'habien de cambiar

    ResponderEliminar
  2. Gràcies pel teu comentari. També era un sector econòmic important. Segurament que els empresaris van fer força calerons.

    ResponderEliminar
  3. Al cine Stadium, despues lo reformaron para sala-bingo estuvo unos años, volvió a sufrir otra reforma y en los bajos, se instaló un supermercado, en la parte alta un gimnasio que también ha dejado de funcionar.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Sí, como los cines de Bellvitge es de los pocos de los que se conserva el edificio.

      Eliminar