Com
al començament del segle XXI, a finals del XIX la situació de la salut pública
era un dels temes més importants pel conjunt de la població i per les
autoritats polítiques. No debades l’any 1885 hi havia arribat la quarta
pandèmia mundial de còlera del segle i entre 1886 i 1893 havia esclatat una epidèmia de paludisme al Delta del Llobregat.
 |
Una família de Santa Eulàlia, l'any 1901. Font:
CELH AF 0218 Família/ Fons Arxiu Històric de Santa Eulàlia |
Afortunadament,
el desenvolupament de la microbiologia començava a donar respostes i solucions
a les malalties infeccioses. L’organització de la societat i les institucions
polítiques, per aquest ordre, apropaven aquestes solucions a la població. No
ens ha arribat cap informació de cap campanya de l’extrema dreta o de colles
d’ignorants, com ha passat ara, contra la intervenció de la medicina moderna
per acabar amb les epidèmies.
 |
Les vacunacions anticolèriques del Dr. Ferran a València i Múrcia van rebre més suport a França que a Catalunya. El debat de les vacunes no és, per tant, res de nou. Font: L'Ilustration, 25-7-1885; vist a http://www.historiadevillapalacios.es/02.32.colera.htm
|
L’any
1894 es va demanar a alguns municipis informació per a fer una Memoria sobre el estado higiénico de los
Pueblos mas importantes del distrito de San Feliu de Llobregat, que es conserva
a l’Arxiu Comarcal [i]. Trobo
que es podria fer una edició comentada d’aquests documents. De l’Hospitalet ens
diu que tenia 4.300 habitants i que en els darrers 5 anys
“...no se ha registrado ninguna epidemia,
habiendo sido las enfermedades mas comunes, el reumatismo general agudo y
crónico y en el otoño, las fiebres intermitentes ó paludismo.”
Aquesta
informació és molt important perquè en els anys anteriors, com hem comentat,
s’havia produït una terrible epidèmia de paludisme que havia afectat Gavà, Viladecans
i el Prat i molt greument a Castelldefels [ii].
Per exemple, d’el Prat es diu que cada any, una cinquena part de la població
pateix febres intermitents.
 |
Impacte del paludisme a El Prat. Font: Catalunya Gràfica, 24-3-1923
|
Quines
eren les causes de l’existència del paludisme a l’Hospitalet? A la tardor “la superficie de la tierra se cubre de
vegetales dispuestos para la putrefacción” i a més els “encharcamientos de agua mas o menos
transitorios” provocats per les pluges i els desbordaments del riu.
Després,
l’informe s’ocupa de l’estat de les infraestructures, com ara les escoles, de
les que diu que n’hi havia 4, 3 de públiques “en edificios de reciente construcción” i una de privada a Santa
Eulàlia, “de capacidad reducida”. No
diu res més, per tant, devien ser aptes per la seva funció.
Del
mercat diu que és provisional i que n’hi ha un projecte d’un altre de nou. Les
seves condicions higièniques eren bones, com l’escorxador, “capaz y bien organizado”. Del cementiri
diu: “excelentes condiciones”.
 |
El Mercat del Centre vers 1915. Font:
AMHL 902 AF 0000904 /a.Autor desconegut/da /d.Club Muntanyenc L'Hospitalet (UEC L'Hospitalet) - Arxiu Monrós |
A
l’apartat de les indústries, però, hi ha un element molt negatiu: a 1,5 km de
Santa Eulàlia (on ara hi ha el CAP d’Amadeu Torner) hi havia una fàbrica
química que utilitzava despulles animals de matèria primera, per la qual cosa
era coneguda com “el Canyet”. Diu l’informe que “genera emanaciones pestilentes (...) insoportables para los moradores de la expresada barriada”. La gent
gran del sud de l’Hospitalet ho recorda perfectament. Recomana el trasllat, que
no es va fer mai. Va empestar fins la dècada de 1970.
Pel
que fa al cicle de l’aigua, informa que la Sociedad General de Aguas de
Barcelona i la mina comunal proporcionaven aigua potable a la població. Val a
dir que en 1894 no existia cap barri a la meitat nord del municipi, el Samuntà,
tret de les cases al llarg de la Carretera de Collblanc.
Les aigües brutes
anaven a pous negres i les pluvials a sèquies i cunetes que les abocaven als
camps de la Marina i al Canal de la Infanta. El clavegueram no era comú encara, el que va provocar diversos problemes en els anys posteriors, com ara alguns brots de tifus.
 |
Una font antiga a l'Hospitalet Centre. Fotografia de 1969.
|
És
interessant veure com l’informe també tracta del medi natural. Per una banda diu
que no hi havia llacs ni aigües estancades, el que era positiu, però sí els “encharcamientos” citats abans, el que
afavoria el paludisme. Afegeix que no hi havia més arbres que els de les ribes
del riu.
Per
concloure, dos paràgrafs molt i molt interessants. El primer, parla de la
situació de la classe treballadora, de l'habitatge (estem abans de la immigració massiva i els passadissos) i la pobresa:
“Los obreros habitan por lo general vivendas
en buenas condiciones higiénicas y la alimentación de los mismos es suficiente
y de buena calidad. No se ven pobres de solemnidad porque el Ayuntamiento les
atiende, invirtiendo una buena cantidad en socorros domiciliarios.”
“Esta establecido el servicio gratuito de
vacunacion, pero son pocas las personas que lo aprovechan por estar todas las
familias igualadas con algun Médico que cuida de hacerlo. La asistencia
Médico-Farmacéutica domiciliaria gratuita, está perfectamente atendida,
sufragando los gastos el Municipio.”
Tenint
en compte que aquest document segurament fou complimentat pel mateix
Ajuntament, la informació sobre lo bé que ho feia la institució municipal deu
ser una mica exagerada. En qualsevol cas, veiem que el minso Estat del Benestar
de l’època requeia sobre els ajuntaments.
 |
L'Ajuntament de l'Hospitalet vers 1910. Font:
AMHL 901 AF 0000144 /a.Autor desconegut/da /d.Domingo Prats Torelló |
Dos
comentaris finals. La major part de la població tenia l’assistència mèdica “igualada”. Les iguales era un pagament periòdic
a un metge, que prestava aquest servei. Es feia en el marc de les 7 mutualitats
que hi havia en aquell moment al poble, de les quals 3 n’eren femenines.
 |
El Montepìo Hospitalense fou fundat l'any 1884.
|
Sí,
la població es vacunava. Encara que no hi havia la seguretat que tenim
actualment de la seva eficàcia i seguretat, la població es vacunava massivament.
No sabem si era la vacuna contra la verola, coneguda de feia dècades, o las
pioneres contra el còlera del Dr. Ferran.
 |
El Dr. Ferran al seu laboratori i inoculant una vacuna contra la ràbia de la seva invenció. Font: Nuevo Mundo, 12-12-1907
|
Tampoc
sabem si les monedes de ral es quedaven enganxades al braç o si els governs
introduïen substàncies hipnòtiques per controlar als vacunats. El que sabem és
que la mortalitat per malalties infeccioses va baixar. Per si algú vol
aprendre de la història.
[ii] A la Real Academia de Medicina y Cirujía de Barcelona van fer un informe
sobre El Saneamiento de Castelldefels y
el Llano del Llobregat l’any 1889, espantats per la influència que podía
tenir l’epidèmia a Barcelona; L’Art del
Pagés. Revista Agrícola Semanal, núm. 366 i 367, 9 i 16-3-1889
