La nostra ciutat és territori inundable. Per dues raons, pel clima
i per la situació de la ciutat.
El clima mediterrani té com a característica destacable les tempestes i els
aiguats, especialment a la fi de l'estiu i la tardor. El rius porten poc cabal, o fins i tot n’hi
ha molts que no porten aigua gairebé mai: rieres, torrents, rambles… Fins que
de sobte cau un monumental xàfec i l’aigua surt de mare i inunda les ribes.
 |
| El
desbordament del Llobregat de 1971 va afectar especialment Bellvitge, i
el seu hospital, aleshores en construcció. Fotografia manllevada del blog Bellvitge50. |
L’Hospitalet és entre els primers pendents de la Serra de Collserola (el
Samontà) i la plana del Delta del Llobregat (la Marina). Les rieres i torrents
que baixen de les muntanyes (i que han deixat el seu nom a diferents carrers)
aboquen l’aigua on ara hi són els barris de Santa Eulàlia, Granvia Sud, Sant
Josep, Gornal, Bellvitge i Centre.
 |
| Fotografia de la desembocadura del Llobregat de 1907. La Marina de l'Hospitalet arribava al mar, i era una zona molt inundable. |
I per sobre de tot, l’Hospitalet de Llobregat és a la vora d’aquest riu. El
Llobregat era per la comarca com el Nil per Egipte. Portava aigua i les seves
crescudes deixaven llims que fertilitzaven les terres. A diferència del gran
riu africà, les seves crescudes eren inesperades, sobtades i sovint
catastròfiques.
Del segle XIX tenim documentades 31 inundacions més o menys greus.
 |
| La Ilustración Artística, 31 de gener de 1898 |
L’Ajuntament
descrivia la situació de 1853 així:
“La avenida del Río
Llobregat es espantosa. Sus aguas corren por toda la extensión de esta Marina causando
perjuicios inmensos que causaran la ruina de estos desgraciados labradores.”
 |
L'Esquella de la Torratxa, gener de 1898
|
I la del maig de 1865,
així:
“La
inundación que produjo en este término el desbordamiento del vecino Llobregat
el día 18 de los corrientes, y los continuos aguaceros que se han sucedido
después (…)[han ocasionado que] las clases
menesterosas han quedado sumergidas á la situación mas deplorable. Sin trabajo
no puede el jornalero dar pan á la familia, y la necesidad no tiene espera.”
 |
| La Ilustración Española y Americana, 30 de setembre de 1901. |
|
I la del desembre del 1902:
"La reciente inundación de la baja marina de este término municipal producida por el desbordamiento del rio Llobregat ha sumido a la mas espantable (sic) situación al considerable número de jornaleros agrícolas que existen en esta villa con sus respectivos familiares por encontrarse sin medios y sin trabajo..."
 |
| Totes les poblacions del Delta del Llobregat patien les inundacions. Cornellà, 1913. |
Abans era molt comú
veure a moltes portes de les cases antigues de la ciutat els “batiports”, unes
peces que es posaven a la part baixa, entre dues ranures, per
evitar que entrés l’aigua en cas de desbordaments.
Durant el segle XX també
es van produir moltes inundacions. Les conseqüències van variar, però, perquè
cada vegada afectaven menys a l’agricultura, i cada vegada més als habitatges
que ocupaven els antics camps de conreu.
 |
| La Marina de l'Hospitalet, totalment inundada. |
Moltes persones
recordaran encara les grans inundacions de 1962, de terribles conseqüències al
Vallès. O les de 1971, les primeres que van afectar greument a Bellvitge,
sobretot als baixos.
 |
| Dues imatges de la Riera Blanca, l'any 1974 |
Per absorbir aquestes
crescudes, al llarg del segle XX s’havien construït col·lectors subterranis.
Tanmateix, els càlculs o les construccions no es van fer prou bé i els anys 1983
i 1987 es van desbordar les rieres de la ciutat, especialment la Riera Blanca,
afectant amb gravetat Santa Eulàlia i Granvia Sud. Aquestes dues inundacions
van ser les darreres catastròfiques de la nostra història.
 |
| Inundacions al Carrer Independència de Santa Eulàlia, l'any 1983. |
Les obres de
canalització del Llobregat i els grans dipòsits subterranis contenen les
crescudes quan els es produeixen els xàfecs. L’any 2000 es va inaugurar el dipòsit
de Zona Universitària, que ha evitat els desbordaments de la Riera Blanca.
 |
| Una de les habituals inundacions de la Plaça Cerdà (1993) |
El
2010 es va construir l’anomenada bassa de laminació, al racó sud-occidental del
nostre terme municipal, que ha de retenir els excedents d’aigua del Llobregat.
Encara no ha fet servei, no s’ha produït una crescuda prou gran.
 |
| Bassa de laminació on es recullen les aigües pluvials del Llobregat. Al fons, la Torre Gran. Fotografia d'octubre de 2017. |
Les inundacions són fets
exòtics pels més joves, encara que el setembre de 2016 vam tenir un ensurt. Tanmateix, la situació d'Emergència Climàtica en la que ens endinsem ens tornarà a posar aquesta mena episodis extrems a la nostra vida quotidiana, si no fem res per evitar-los.
No hay comentarios:
Publicar un comentario