jueves, 25 de junio de 2015

El passat hospitalenc de Manuela Carmena



Poca gent havia sentit parlar de Manuela Carmena abans de març del 2015, quan es va anunciar que seria candidata a l’alcaldia de Madrid al capdavant d’una coalició d’esquerres, Ahora Madrid. Les persones més polititzades o avesades en la història recent d’Espanya potser fins i tot havíem oblidat el seu nom, el nom d’una important lluitadora antifranquista i figura progressista del món de la justícia.

Tanmateix, un grapat d’homes i dones de l’Hospitalet sí que la recordaven perfectament, perquè la van conèixer personalment, van compartir amb ella la lluita política i social i, fins i tot, van ser veïns! Sí, la Manuel Carmena, actual alcaldessa de Madrid va viure un temps, al voltant de 1967, al barri de Granvia Sud.
 
Una de les poques fotos que he trobat de Carmena amb una edat semblant a la que tenia quan va viure a l'Hospitalet
Les biografies que he pogut trobar en internet diuen que va néixer a Madrid l’any 1944 i que es va llicenciar en dret en 1965. La majoria, a partir d’aquí diuen que va ser una advocada laboralista i activista antifranquista, i que fou una de les fundadores del bufet d’Atocha que va patir el més important atemptat terrorista d’extrema dreta de la Transició, en gener de 1977, del que es va lliurar perquè va canviar la sala de reunions amb un company.

Cal recordar el que van significar els/les advocats/esses laboralistes en la segona meitat del franquisme. Van generar un dels principals fronts de lluita contra la dictadura i a favor dels drets humans. Més enllà de les defenses concretes amb les que van limitar les tortures, empresonaments, multes, acomiadaments, etc. de milers de persones, van empènyer perquè assolíssim un règim polític democràtic, i van salvar la dignitat de tot un col·lectiu professional, sovint còmplice del franquisme. 


El seu paper en la lluita antifranquista de l’Hospitalet ja ha estat tractada en algunes publicacions del Centre d’Estudis.


Tornant a Carmena, el que volem difondre és que en aquest parèntesi entre 1965 i 1977, del que gairebé ningú no parla (amb excepcions), va viure a Catalunya, i en concret a l’Hospitalet. 


En el text que va escriure per l’homenatge a Albert Fina, ella mateixa explicava que fou expulsada de la universitat madrilenya arran de la seva lluita antifranquista i que finalment va aconseguir la llicenciatura en dret per la Universitat de València. El seu promès, però, ho va haver de fer a la facultat d’arquitectura de Barcelona. Això va provocar que Carmena es traslladés a Barcelona el gener de 1966. No sabem si s’instal·là directament a l’Hospitalet o va viure en d’altres llocs. En 1968 tornà a Madrid.


Em comenta Mercè Olivares (entre d’altres coses regidora en el primer ajuntament post-franquista) que vers 1967 la va conèixer arran de la creació d’un grup d’una vintena de dones militants i simpatitzants del PSUC, del que també formava part Montserrat Roig. Un parell de reunions es van fer en el pis de Carmena. Per cert, segons ens diu Mercè, aleshores tothom la coneixia com “Manola Cármena”.

La fita més important d’aquest nucli va ser la creació a Catalunya d’un grup del Moviment de Dones Democràtiques i la realització d’una reunió de representants de tota Espanya d’aquest moviment a la parròquia de Sant Isidre Llaurador, casualment la parròquia a pocs metres del pis de Carmena. En aquesta trobada, la filla de la Mercè, la nostra amiga per sempre enyorada, la Josefina Gómez, era una nena que començava a caminar, i fou batejada com “la mini democràtica”.
 
Propaganda electoral de 1977. Carmena és la número 23, la que hi ha a sobre de la M de Madrid.

Joan Camós, company del Centre d’Estudis, em recorda que Carmena va formar part de l’equip que va assistir a Pura Fernández arran d’una de les seves detencions, i he consultat l’entrevista que el Joan li va fer a Pura en setembre de 1995, quan començàvem la recerca per fer el llibre L’Hospitalet espai de memòria. En aquest moment, Pura ja era molt gran i en l’entrevista van participar en Jaume Valls i la seva filla, la Rosa Cruz.

Pura Fernández i Felipe Cruz, militants del PSUC, havien estat dels fundadors de CC.OO. a Sant Medir, i en la seva barraca del barri de La Bomba es feien moltes reunions clandestines i s’amagava la vietnamita amb la que es feia la propaganda. També van ser impulsors de la Cooperativa d’habitatges de La Bomba i del moviment veïnal a Bellvitge. Milers de persones han tingut una vida millor gràcies a la seva lluita i el seu sacrifici personal. Això sempre és difícil de dir, però sense cap mena de dubte es trobarien entre els principals lluitadors antifranquistes de la ciutat.

En abril de 1968, en l’església de Santa Eulàlia de Provençana, es fa una reunió de les clandestines CC.OO., preparatòria de les accions pel proper 1r de maig. La policia enxampa un bon grup d’activistes, entre els que hi eren Felipe i Pura. Jaume Valls fou defensat per August Gil Matamala, Jaime Barluenga por Josep Solé Barberà i Felipe i Pura per “Manola” Carmena. Segons Pura “fue el primer juicio que hizo”. Segons Valls, Carmena els va escollir perquè:

Claro, si la Manola ha pasado por La Bomba, ya conoce su casa y ha tenido una relación de amistad; cuando llegan al Palacio de Justicia dice “éstos los llevo yo”.”

La relació entre clienta i advocada va ser molt estreta en aquells moments. En paraules de Pura:

Me ayudó mucho la abogada Sauquillo (confusió de personatge), la Manola, hoy juez, cuando estuve en prisión, en la Trinidad. Yo copiaba las letras de los potes de Nescafé y luego, en las visitas las corregíamos. Lo que podía hacer la abogada era muy poco para defenderte, prácticamente se trataba casi de la visita de un familiar. Te explicaba cómo estaban las cosas fuera y poco más…

Realment, aquest episodi de Carmena ensenyant a escriure a Pura en les visites a la presó és duríssima i tendra alhora; segurament una escena que il·lustra molt bé el que va ser el franquisme.

Quan tot el grup fou jutjat al Tribunal d’Ordre Públic a Madrid, en 1971, Felipe i Pura foren acollits al pis de Manuela Carmena, que ja hi havia tornat.
 
Els detinguts tres anys enrera, són a Madrid en 1971 per ser jutjats pel TOP. Felipe Cruz és a dalt i a la dreta. Pura Fernández, asseguda a l'esquerra.

Nelly Peydró, militant comunista a Bellvitge i gairebé una filla de Pura, em diu que en parlava molt bé de Carmena, de la que deia que era “una joven inexperta pero muy comprometida”.

No només la recorden des de l’Hospitalet. José Luis Lopez Bulla també ha escrit en relació al seu breu pas per Catalunya. Segons ens recorda, el gran lluitador hospitalenc Ángel Rozas li deia “Manolita”, per la seva joventut.
 

Valguin aquestes ratlles per recordar el pas de Manuela Carmena per la nostra ciutat, per recordar la seva trajectòria i gran humanitat. Tot el meu agraïment i suport des de la distància.
Carmena en 2003


No hay comentarios:

Publicar un comentario