L'HOSPITALET ALS LLIBRES ANTICS (ANTERIORS A 1808)

Aquest article és una separata ampliada d'un altre que vaig fer l'any 2014. El faig perquè no em deixa fer més afegits en l'anterior. En el primer article trobareu els llibres a partir de 1815.

La referència més antiga que hem trobat de l'Hospitalet a un llibre (gràcies a l’article de Carles Ferrer “L’Hospitalet literari: més realitat que ficció”) és Relacion del viaje hecho por Felipe II en 1585 á Zaragoza, Barcelona y Valencia que va escriure Enrique Cock. Malauradament només és un esment i no conté cap descripció. La podeu trobar aquí. 

Giovanni Antonio Franco. Vero et giusto Disegno della Pianta della Citta et Assedio di Barcelona posta dal’Armi Cattoliche sotto il Comando del Serenisimo D. Gio: D’Austria. L’Anno 1651. El 7 és "Spedaleto".

And. Parisius. Plànol del setge de Barcelona (1652). Amb la L, "lugar del Hospitalet"

F. Gazan. Plano de Barcelona Sitiada por las Armas de Francia... (1697)

Al voltant de 1700, Juan Álvarez de Colmenar  va escriure en francès Les delices de l'Espagne & du Portugal... en les que fa un breu esment a les rodalies de Barcelona (pàgina 599-600).

En les darreres dècades del segle XVIII va arribar a Catalunya la Il·lustració, i amb ella l’enciclopedisme, la voluntat de tenir els coneixements basats en la ciència i la raó ben ordenats i presentats. A partir d’aquest moment tenim algunes obres que ens apropen als pobles i ciutats de l’època final del feudalisme i de l’inici del capitalisme. 

Podem començar pel famós “qüestionari de Zamora”. Francisco de Zamora (1757-1812) fou nomenat magistrat de l’Audiència de Barcelona en 1784, on va viure fins 1791. En aquests pocs anys va deixar empremta del seu tarannà il·lustrat. Per una banda, va enviar un qüestionari a totes les poblacions catalanes per recollir informació de l’estat del país. 

A més, va realitzar diversos viatges, dels que va fer uns relats, publicats per Curial l’any 1973, però que no es troben en línia. En un altre article he parlat dels esments d'aquesta obra de l'Hospitalet. 

Les respostes al qüestionari, de l’any 1789 (el de l’inici de la Revolució francesa) dels municipis del Baix Llobregat i l’Hospitalet es van editar a cura de Jaume Codina, Josep Moran i Mercè Renom, l’any 1992.

Les preguntes les podem trobar entre les pàgines 69 i 78, i les respostes de l’Hospitalet entre les pàgines 158 i 162. Malauradament, Fèlix Norta, el regidor i llaurador que va respondre el qüestionari ho va fer de mala gana, i les informacions no són gaire extenses. Per la lectura, cliqueu aquí.  

 

De Jaume Caresmar, tenim Discurso sobre la Agricultura, Comercio i Industria del Principado de Cataluña del 1780. Fa referència al "Corregimiento de Barcelona" a partir del full 601. 

 

Calaix de sastre, és el dietari que va escriure Rafael d’Amat i de Cortada, Baró de Maldà, entre 1769 i 1819. Aquest noble tenia propietats a l’Hospitalet i les visitava periòdicament, per la qual cosa va deixar algunes pàgines descrivint el poble. Gràcies a una publicació del Servei d'Educació de l'Àrea d'Educació i Cultura de l'Ajuntament, fet pel Joan Soler i Amigó, i penjada al web del Museu de l'Hospitalet, tenim informació de l’autor i alguns dels textos dedicats a la nostra ciutat (aleshores petit poble). Féu clic, aquí.

 

També diversos viatgers il·lustrats estrangers van venir per Catalunya. Henry Swinburne va ser-hi en 1775, i va descriure els conreus del Delta del Llobregat (pàgina 72). Joseph Townsend va venir en 1786 i va dedicar moltes pàgines als encontorns de Barcelona (de la 161 a 187).

 
En 1787 ho va fer l'anglès Arthur Young, que va deixar algunes pàgines imprescindibles especialment en relació a allò que més l'interessava: l'agricultura.

El francès Alexandre de Laborde també va prendre notes en 1800-01 per fer més tard el seu Itinerari descriptiu de les províncies d'Espanya... (vegeu les pàgines 42 i 43). 

 

A l'obra anònima A tour though the principal provinces of Spain and Portugal: performed in the year 1803 with cursory observations on the manners of the inhabitants hi trobem una descripció de la vall baixa del Llobregat (pàg. 10).

 

L'article de Quim Solias afegeix d'altres descripcions de l'Edat Moderna, escrites, de Miquel Parets (1626) a Antonio Ponz (1796), i gràfiques.

DE QUAN EXISTIEN CAIXES D’ESTALVIS I REGALAVEN LLIBRES

Uns quants anys ençà, n’hi havia caixes d'estalvis, que no eren ben bé el mateix que els bancs. Eren entitats financeres que tenien com a objectiu principal obtenir beneficis, sí, però havien de dedicar una part d'aquests diners a obres més o menys socials i culturals.

Alguns dels llibres regalats per les caixes.

No eren entitats benèfiques, com gairebé ho eren en els seus orígens, però tenien un cert compromís amb els territoris que deien representar. Quantes vegades havíem lamentat no tenir una Caixa d'Estalvis del Baix Llobregat i l'Hospitalet!

Font: https://www.todocoleccion.net/calendarios-antiguos/almanac-1986-caixa-barcelona-obra-social~x46300296#sobre_el_lote

Als anys 90's, les caixes significaven la meitat del sistema financer espanyol i avui en queden només dues i ben petites. Una part s'ha reconvertit en bancs purs i durs, i una altra va desaparèixer al bell mig d'escàndols amb milions d’euros espoliats i mal invertits en totxos absurds.

L'edifici de la Caixa de Pensions, l'any 1917.

Doncs, abans de que les caixes es dediquessin a vendre preferents als avis i les àvies i hipoteques immobiliàries sense solta ni volta, abans de pujar el sou dels seus consellers fins a xifres obscenes, abans de tot això, regalaven llibres! I som moltes i molts que ho recordem.

1974

De fet, no era ben bé un regal; havies de fer un ingrés d’una quantitat (crec recordar que 5.000 pts.). Les cues eren ben llargues. Més tard, quan es van començar a domiciliar les nòmines, en tenir-ne una ja et donaven el regal. També regalaven discos o casettes.

Bellvitge, 1983.

Les referències més antigues que he trobat són de 1970, i eren de la Caja de Ahorros de Sabadell i Sagrada Familia (a partir d’ara m’estalviaré això “d’Estalvis” i posaré els noms en català) les que regalaven llibres si es feia un ingrés de diners.

Carrer Aprestadora, Santa Eulàlia, 1994.

L'any 1971, la Caixa del Penedès va entregar 50.000 exemplars de tres títols pels adults i diversos títols per la canalla. Aquí ja veiem un model que es repetirà durant uns quants anys: una obra literària en castellà (un best seller o una obra amb adaptació d’èxit al cinema o televisió) i dos o tres llibres més, un dels quals era en català. Per moltes llars, aquests en van ser els primers llibres en català que van tenir.
Aquell mateix 1971, la Caixa Provincial de la Diputació de Barcelona (la futura Caixa Catalunya) també va donar llibres entre les persones que feien una imposició de diners. 

1972

De l'any 1972 he trobat anuncis de la Caixa de Sabadell i de la Caixa Sagrada Família. Tanmateix, les altres grans caixes van trigar uns anys en incorporar-se. La de Pensions, l'any 1976 entregava butlletes pel sorteig d'unes enciclopèdies als clients que feien l'ingrés uns dies abans de Sant Jordi. No va ser fins l'any 1977 que va fer la primera gran oferta de tres títols.

Tots els carrers importants dels barris tenien vàries sucursals de les caixes. El logo de la C. de Barcelona es pot veure en aquesta imatge del Carrer Progrés de l'any 1988.

L'èxit va ser tan gran, que a més de fer aquest repartiment per Sant Jordi, també ho van fer a l'octubre, pel "Dia de l'Estalvi". Aquesta diada era la que utilitzaven algunes caixes espanyoles per fer regals de llibres del mateix estil. N'he trobat de la Caja de Ahorros de Zaragoza, Aragón y Rioja, de la de Vitoria, de Castilla y León, de Segovia...

Una edició de 1975. Aquest mateix llibre fou ofert per les caixes de Manresa i Sagrada Família.

També he trobat anuncis i alguns testimonis informen que d'altres entitats, com la Caixa de Terrassa, de Barcelona, de Catalunya, del Mediterrani, etc. també oferien discos i casettes dels èxits del moment, roses o fins i tot joguines.

El Nadal de 1979, les grans caixes van regalar música.

En algun moment de la dècada de 1980 es va deixar de fer aquesta pràctica. L’últim exemplar que tinc a casa és un de l’any 1988. En uns pocs anys van repartir milers i milers de llibres, que de ben segur van fer arribar la cultura a moltíssimes cases on d’una altra manera no haguessin arribat aquestes obres (o cap d’altra).

Quantes llars de Catalunya van aprendre art amb aquest llibre?

 

Per què va acabar aquesta pràctica? Van protestar els llibreters (sobretot quan la Caixa de Pensions va començar a regalar premis planeta)? Va ser una decisió dels directius de les caixes per la manca de rendibilitat?

En qualsevol cas, cap entitat financera s’ha plantejat tornar a fer-ho? Trobo que seria una estratègia comercial d’impacte, amb un important retorn a curt i mig termini per a la entitat que s’animés. I, sobretot, pot apropar els llibres i la cultura a moltes llars, en unes circumstàncies força semblants a la dels anys 70's. 
M'ajudeu a fer un llistat complet?

Anunci de 1977.

ANNEX

Intentaré fer un recull dels llibres que van repartir les caixes. La vostra col·laboració serà fonamental.

 
1970
C. Sagrada Família. 50 racons de Barcelona, Pere Català i Roca.

 

1971

C. Penedès.  El primer círculo, Alexander Solschenitkin; Incerta glòria de Joan Sales; Libro de la salud.

 

C. Sagrada Família. Altres 50 racons de Barcelona, pere Català-Roca.

 

1972

C. Sagrada Família. El libro de la cocina española; Obras selectas, Carlos Dickens; Llum de festa a Barcelona, Pere Català-Roca.

 

C. Provincial de Barcelona. Chacal, F. Forsyth.

1973

 
C. Terrassa i C. Girona. Las capitales de Europa, Roland Göök.

 

C. Laietana. Narracions catalanes del segle XX.

? . Odessa, Frederick Forsyth.

 

1974

 
C. Manlleu. El libro del hogar, Marquina i Pey.
C. Manresa i C.Penedès. 25.000 kms. de rallye fotográfico.

C. Sabadell. Visió de Catalunya. 

 

C. Provincial de Barcelona. Oh Jerusalén, Lapierre i Collins; Geographica de Europa; Atlas de Catalunya. Geogràfic econòmic històric.

 

1975

C. Provincial de Barcelona. Cataluña y sus comarcas, Jaime Bover; El Mediterráneo es un hombre disfrazado de mar, José Mª Gironella; Viatge per la història de Catalunya, Novell, Vergés i Rifà; Geografia física il·lustrada, Panareda i Boada; Paradisos de Catalunya. Geografia comarcal il·lustrada, Cassassas i Panareda.

 

C. Manresa. Ideas prácticas para todos.

C. Sagrada Familia. Viaje a la gastronomía internacional.

 

1976

 
C. Sagrada Família. Altres 50 escultures barcelonines, Pere Català i Roca.

 

C. Provincial de Barcelona. Olimpiada 1976, Andreu Mercé.

C. Terrassa . Heidi.

 

C. Manresa. Catalunya també és una festa; Historia de España del siglo XX.

1977

C. Penedès. Labores de punto i El hombre y la Tierra. Fauna Venezolana.

C. Sagrada Família. 50 evocacions barcelonines, Pere Català i Roca.

 

 

 

C. Pensions. (veure imatge)

 

1978
C. Catalunya. El matrimonio y su mundo; Ceràmica popular catalana, Corredor-Matheos i Gumí; Història de Catalunya, Soler i Vinyals; La muerte negra, Cravens i Marr.

 

C. Pensions. (veure imatge)

 

C. Terrassa. Don Quijote i (veure imatge)

C. Tarragona i C. Manlleu. Imatges de la Catalunya autònoma, Edmon Vallès.

 

 

C. Barcelona. Los niños del Brasil, Ira Levin; Abismo, Peter Benchley; La Guerra de las Galaxias.

 

C. Sagrada Familia. Repostería. Postres, pasteles y dulces de todo el mundo i 50 patis barcelonins, Pere Català i Roca.

 

1979

C. Catalunya. Clochemerle, G. Chevallier; Mis labores, El Pirineu, Torres i Català Roca.

C. Barcelona i Sagrada Família. Records de Barcelona, Mestres, Folch i Torres i Soldevila; El enjambre, Arthur Herzog.

C. Pensions. Yo, Claudio y Claudio, el Dios, y su esposa Mesalina, Robert Graves; España en color, Néstor Luján;  i veure la imatge.

 

1980

C. Barcelona. El factor humano, Graham Greene.

 

C. Catalunya. SOS. Guia pràctica de les reparacions; Los inmigrantes, Howard Fast; Breu història de Catalunya (tres volums).

C. Pensions. El llibre de la salut; Què és Catalunya i veure imatge.

 

C. Terrassa. Catalans universals, Enric Ripoll; Sofía. Vivir y amar, A. E. Hotchner.

C. Balears.

 

Caja de Ahorros de ZAragoza, Aragón y la Rioja. Rioja en imágenes.

1981

C. Pensions. Picasso, Josep Palau i Fabre; El quinto jinete, Lapierre i Collins.

C. Catalunya. (veure imatge)

C. Barcelona. Homes, terres, paisatges..., Agustí Pons i Pilar Parcerisas; Castillos y torres de Cataluña, Pere Català i Roca; Guia il·lustrada per als amants de la ciència, Judith Hann.

 

1982

C. Barcelona. Los amantes de la astronomía, Colin Ronan; la Plaça del Diamant, edició il·lustrada, Mercè Rodoreda; La mujer del teniente francés, John Fowles.

C. Catalunya. Generaciones, Cristóbal Zaragoza; Pueblos del mundo; Tretze que canten; Joan R. Mainat.

C. Pensions. Itineraris per Catalunya i Balears, Armegou i Gumí; Y Dios en la última playa, Cristóbal Zaragoza; Copa del Mundo de fútbol. España 1982, Casanovas i Del Castillo.

1983

C. Catalunya. Guia pràctica il·lustrada per al manteniment del cos; La colmena, Camilo J. Cela

 

C. Pensions. El Museu d'Art de Catalunya, M. Carme Farré; Los gozos y las sombras, Gonzalo Torrente.

 

1984

C. Pensions. Gaudí, Joan Bassegoda; La Ciudadela, A. J. Cronin.

 

C. Catalunya. El Museo Marítimo de Barcelona, José M. Martínez; Senyor de les mosques, William Golding.

1985

C. Pensions. De la gent gran; Be bop a lula. Biografia del rock. 

 

 

C. Penedès. Cent personatges del Baix Penedès al Montsià.

 

C. Catalunya. La casa de los espíritus, Isabel Allende

1986

C. Pensions. Yo, el rey, Juan A. Vallejo-Nájera; Mecanoscrit del segon origen, Manuel de Pedrolo.

C. Catalunya. Cercamón, Lluís Racionero; Hierbas medicinales y remedios caseros, Lluís Ripoll.

C. Provincial de Tarragona. Atlas de Tarragona.

1987

C. Pensions. No digas que fue un sueño, Terenci Moix.

 
C. Catalunya. Nuevo viaje a la Alcarria, C.J. Cela.

1988

 
C. de Pensions. Els Jocs Olímpics