lunes, 4 de junio de 2018

L'HOSPITALET A FINALS DEL SEGLE XVIII (SEGONS FRANCISCO DE ZAMORA)



Francisco de Zamora va arribar a Barcelona amb un càrrec de magistrat, el 1784, amb 28 anys. Va viure-hi fins el 1791, quan fou ascendit a un altre càrrec a Madrid. Fos per les seves idees il·lustrades o per d’altres problemes, la seva meteòrica carrera política i professional es va veure bruscament tallada el 1799, quan fou empresonat. Va tornar al seu poble i va morir el 1812.
Ja vaig parlar d'ell en l'article "L'Hospitalet als llibres antics"

Mapa de l'Hospitalet de 1782. Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya; http://cartotecadigital.icgc.cat/cdm/singleitem/collection/externs/id/140/rec/5

En aquests set anys d’estada a Catalunya va fer alguns viatges i va prendre diverses iniciatives, sempre inspirat en el seu esperit il·lustrat: volia conèixer, per aprendre i per millorar. És molt conegut el qüestionari amb 143 preguntes que va enviar a tots els pobles catalans l’any 1789.

Les respostes al “Qüestionari de Zamora” del Baix Llobregat i l’Hospitalet van ser publicades l’any 1992. L'Hospitalet era un territori d'uns dos km2, entre Finestrelles i el mar, on vivien unes 1.800 persones, la majoria al poble, i a algunes masies, les més importants de les quals apareixen al mapa de 1782.

Zamora també va escriure uns diaris dels viatges i va recollir dades de la realitat que l’envoltava. De tot això només es conserva un volum a Biblioteca Nacional de Madrid, amb el títol Diario de los viajes hechos en Cataluña por Don Francisco de Zamora. Tomo I

Aquesta obra és una visió magnífica de la Catalunya de 1787-1791. El manuscrit el podem trobar en línia, però és difícil de consultar. Se’n va fer una edició l’any 1973, per part de Curial, a cura de Ramon Boixareu, difícil de trobar a hores d'ara. 

 


Per això, reproduiré els fragments que he trobat que parlen de l’Hospitalet, que també és una manera de reivindicar una reedició. El número inicial indica la pàgina.


21 "La agricultura tradicionaria del partido de Barcelona, a excepción del ramo de árboles y del de hacer vino, está por lo general en un estado admirable. (...) las viñas, que tanto abundan en la parte alta y en todos sus montes, estás cultivadas a la perfección, y se cuidan excelentemente las parras y los árboles que las mantienen en los lugares del Hospitalet, Cornellá, San Juan Despí, el Prat, San Boy y San Vicente dels Horts. Pero en el modo de criar y cuidar toda otra especie de árboles, en el conocimiento de las mejores cepas y en la inteligencia de las manipulaciones para la fábrica de vino, está bastante atrasada."

22 "Cubiertas de regalisia y muy fértiles en años secos y de poca lluvia, las [tierras] que hay en medio de la marina del Hospitalet;"

23 "Las tierras cultivas de secano y regadío, y principalmente las viñas, en lo general, del Corregimiento, están repartidas en una infinidad de manos, y de esto proviene que estén tan bien cuidadas (...), y la repartición de aquella se ha obrado y se obra por medio de arriendos, de establecimientos regulares, de establecimientos que llaman a rabassa morta y de colonias aparcerías."

"La cuota (...) en los arriendos de tierras sembradas (...) es siempre en dinero y a proporción del valor de los frutos que se pueden sacar de las mismas. (...) La de las [huertas de regadío] de la marina de Port y Hospitalet, de 28, 30, 34, 36 y 40 libras [por mojada]"

La mujada era una unitat de mesura que equivalia a una mica menys de mitja hectària. Per veure com era el valor de la producció de la marina hospitalenca, podem dir que la quota de la mujada de secà era de 10 a 21 lliures.
27 "En Badalona, San Adrián, parte de Santa Coloma, San Andrés, San Martín, marina del Port i Hospitalet y en el Llobregat hasta Molins de Rey, es una de las principales cosechas la del cáñamo, (...) este es excelente para jarcias y lonas, y para esto lo suele comprar el Rey casi todo."
Barcelona, 1806. Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Pla_Cerd%C3%A0#/media/File:BNE.Barcelona.planos.1806.jpg
Encara que els principals horts no són a l'Hospitalet...
27 "En el Prat y Hospitalet se crían también bastantes alcachofas, muy grandes y muy buenas"
29 "Con algún coste se podría también regar todo el Llano de Barcelona, tomando (...) la agua del río Llobregat, cerca de Martorell. Sobre esto hay ya proyecto formado, y en años atrás se tiraron líneas, se tomaron medidas y se formaron planos."
31 "En todo el Corregimiento escasea la leña. (...) Los pobres la roban, y esto en el día es un vicio general en Cataluña que está clamando por el remedio. (...) En los pueblos que no tienen monte, como el Prat, Hospitalet, Cornellá, San Juan Despí, Sans y otros, no tienen otra que lo quesacan de sus árboles y viñas, y de la caña de sus cáñamos; con esto queman algunos troncos de maiz, las matas de las habas y de los habones cuando están secas, y las hojas de las pitas."
32 "En el término del Hospitalet y en el Llobregat se crían muy buenos álamos blancos, de los cuales se sacan algunos para árboles de embarcaciones y los más para vigas, jácenas y tablas, que todas se emplean en los edificios de Barcelona o del país."
35 "Únicamente los rebaños que tiene la ciudad de Barcelona casi siempre en la marina de Prot y del Hospitalet se quedan en verano algunas noches en el campo porque algunos labradores se componen y pagan por ello a los pastores, valiéndose de este arbitrio para abonar sus tierras."
64 "En los pueblos, la gente acomodada usa en la comida el arroz, fideos, verduras, legumbres secas y frescas, carne de carnero o oveja tarragonina, tocino, huevos, atún y abadejo. La más pobre, verduras, legumbres, sardinas saladas y pescado seco o atún."
414 "Los curatos de las parroquias foráneas por lo general son bastante buenos, y hay algunos como los de Castellbisbal, Cornellá, San Boy, el Prat y el Hospitalet que pasan de 2.000 libras, y aún de 3.000 libras los dos últimos."
En resum, el segle XVIII ha estat d'expansió agrària als pobles i comarques que envoltaven Barcelona. Es va imposar un increment de la productivitat i unes relacions socials que ja podem considerar capitalistes. Els propietaris i arrendataris (i capellans) guanyaren força diners. 
Una classe de jornalers, de la que no ens parlà Zamora, només per dir-nos que havia de robar la llenya i no menjava carn, fou la gran perdedora de la gran transformació.
Si voleu aprofundir en la història agrícola o industrial, de l'Hospitalet cliqueu a sobre de les paraules destacades.
 

 



No hay comentarios:

Publicar un comentario