lunes, 27 de octubre de 2014

L'Hospitalet als llibres antics



L’objectiu d’aquest article és difondre algunes obres antigues que parlen de l’Hospitalet, i de molts altres llocs, i que podem trobar en línia. Potser podeu trobar també els vostres pobles i ciutats si no sou hospitalencs/ques.

L'Edat Moderna

La més antiga que hem trobat (gràcies a l’article de Carles Ferrer “L’Hospitalet literari: més realitat que ficció”) és Relacion del viaje hecho por Felipe II en 1585 á Zaragoza, Barcelona y Valencia que va escriure Enrique Cock. Malauradament només és un esment i no conté cap descripció. La podeu trovar en la página 120 de l'edició que podeu llegir clicant aquí

Al voltant de 1700, Juan Álvarez de Colmenar  va escriure en francès Les delices de l'Espagne & du Portugal... en les que fa un breu esment a les rodalies de Barcelona (pàgina 599-600).

En les darreres dècades del segle XVIII va arribar a Catalunya la Il·lustració, i amb ella l’enciclopedisme, la voluntad de tenir els coneixements basats en la ciencia i la raó ben ordenats i presentats. A partir d’aquest moment tenim algunes obres que ens apropen als pobles i ciutats de l’època final del feudalisme i de l’inici del capitalisme.

Podem començar pel famós “qüestionari de Zamora”. Francisco de Zamora (1757-1812) fou nomenat magistrat de l’Audiència de Barcelona en 1784, on va viure fins 1791. En aquests pocs anys va deixar empremta del seu tarannà il·lustrat. Per una banda, va enviar un qüestionari a totes les poblacions catalanes per recollir informació de l’estat del país. A més, va realitzar diversos viatges, dels que va fer uns relats, publicats per Curial l’any 1973, però que no es troben en línia. 

En aquest recull electrònic ens hem de conformar amb les respostes al qüestionari, de l’any 1789 (el de l’inici de la Revolució francesa). De les respostes dels municipis del Baix Llobregat i l’Hospitalet, es va fer una edició a cura de Jaume Codina, Josep Moran i Mercè Renom l’any 1992.

Les preguntes les podem trobar entre les pàgines 69 i 78, i les respostes de l’Hospitalet entre les pàgines 158 i 162. Malauradament, Fèlix Norta, el regidor i llaurador que va respondre el qüestionari ho va fer de mala gana, i les informacions no són gaire extenses. Per la lectura, cliqueu aquí.

Malauradament no trobem les obres de Jaume Caresmar, que va escriure en les dècades 1770 i 1780 sobre la història i la situació demogràfica i econòmica de Catalunya.

Calaix de sastre, és el dietari que va escriure Rafael d’Amat i de Cortada, Baró de Maldà, entre 1769 i 1819. Aquest noble tenia propietats a l’Hospitalet i les visitava periòdicament, per la qual cosa va deixar algunes pàgines descrivint el poble. Gràcies a una publicació del Servei d'Educació de l'Àrea d'Educació i Cultura de l'Ajuntament, fet pel Joan Soler i Amigó, i penjada al web del Museu de l'Hospitalet, tenim informació de l’autor i alguns dels textos dedicats a la nostra ciutat (aleshores petit poble). Féu clic, aquí.

L'original del Calaix de sastre.


També diversos viatgers il·lustrats estrangers van venir per Catalunya. Henry Swinburne va ser-hi en 1775, i va descriure els conreus del Delta del Llobregat (pàgina 72). Joseph Townsend va venir en 1786 i va dedicar moltes pàgines als encontorns de Barcelona (de la 161 a 187).
En 1787 ho va fer l'anglès Arthur Young, que va deixar algunes pàgines imprescindibles especialment en relació a allò que més l'interessava: l'agricultura.

El francès Alexandre de Laborde també va prendre notes en 1800-01 per fer més tard el seu Itinerari descriptiu de les províncies d'Espanya... (vegeu les pàgines 42 i 43)

El segle XIX

En aquest segle, ja trobem obres sistemàtiques, filles de l'enciclopedisme.

Un breu comentari mereix l’obra de l’intendent de l’exèrcit a Catalunya Vicenç de Frívola i Xetmar, que amb el padró de 1819 i el cadastre de 1817 va publicar un volum amb un títol molt llarg que comença Relación de los pueblos de que consta el Principado de Cataluña… L’Hospitalet només és un rengle en les primeres pàgines de les llistes de pobles, que podeu llegir aquí.

Una mica més extens és l’espai que li dedica Sebastián Miñano en el seu Diccionario geográfico y estadístico de España y Portugal. L’entrada de l’Hospitalet es troba en la pàgina 17 del Vè volum, editat a Madrid l’any 1826. Ja sabeu, aquí.
 

En les primeres dècades del segle trobem un altre gènere de llibres on podem trobar informació: les guies turístiques. Encara que sembli estrany, ja n'hi havia d'obres d'aquesta mena. El problema és que la majoria se n'ocupaven només de Barcelona ciutat i, a tot estirar, dels pobles més propers com ara Sant Martí, Gràcia, Sants, etc. 

Exemples d'això (sense referències a l'Hospitalet) són: 

-de l'any 1802, Diversión de ciudadanos, norte seguro de forasteros y estrella luciente de Barcelona
-de 1831, El amigo del forastero en Barcelona y sus cercanías, de Felip Roca
-de 1841 la Guia-Cicerone de Barcelona d'Antoni de Bofarull 
-de 1847, la Guia de Barcelona para 1847, de Miquel Dubà
-de 1849 el Manual histórico-topográfico, estadístico y administrativo, de Manuel Saurí

Si voleu més referències d'aquesta mena de guies, les trobareu en aquests blocs: Piscolabis Librorum i Bereshit.


Tornem a l'enciclopedisme, que no ens podia defugir. L’any 1831 es publicava a Barcelona el volum IV del Diccionario Geográfico Universal, dedicado a la Reina Nuestra Señora (Q. D. G.) redactado de los mas recientes i acreditados diccionarios de Europa, principalmente franceses, ingleses i alemanes por una Sociedad de Literatos: S.B.M.F.C.L.D., coordinat per Antoni Bergnes de las Casas, i en el que també va participar Pascual Madoz A la pàgina 616 hi trobem un petit article dedicat a “Santa Eulalia del Hospitalet”.

En la pàgina 699 i següents de l’article de Barcelona del volum I, publicat en 1836, hi ha notícia del Canal de la Infanta i del Barcelonès en general (aquí).


De l’any 1831 és Cataluña en la mano, de Joan Baptista Golobardas. A les pàgines 32 i 33 tenim algunes dades del poble.

La següent obra la va escriure el metge de l’Hospitalet, Josep Faura i Canals, i es tracta d’un opuscle titulat Memoria acerca el tifo epidémico observado en el pueblo de Hospitalet (Provincia de Barcelona) Á ultimos del año 1842 y primer semestre de 1843. En les pàgines 7, 8 i 9 podem trobar una petita topografia mèdica de l’Hospitalet.

Les topografies mèdiques són un petit gènere de literatura científica que va tenir una certa difusió a Europa des de finals del segle XVIII. El seu objectiu principal era trobar els orígens de les malalties infeccioses. Si voleu saber-ne més de les topografies mèdiques

Sabem que Faura va escriure més obres. De Descripción de una epidemia de pertussis (...) ocurrida en mayo de 1834 en el pueblo de Hospitalet de Llobregat només coneixem la portada.



A mig camí entre Bergnes de las Casas i Zamora es troba Tomàs Bertran i Soler, el periodista i agitador polític liberal barcelonès, que en 1847 publicà Itinerario descriptivo de Cataluña. L'obra conté pocs esments a l'Hospitalet (pàgines 25, 88-89, 104-107, 144 i 197).

El Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, coordinat per Pascual Madoz, va significar un salt qualitatiu en les obres d’aquest tipus. Es tracta d’una obra de referència, d’aquelles que es coneixen amb l’article al davant: “el Madoz”. El volum IX, publicat a Madrid l’any 1850, conté el següent article dedicat a l’Hospitalet, a la pàgina 241.

En alguns altres articles, com el de la província de Barcelona, al volum III, hi podem trobar més esments de l’Hospitalet. Només concretarem un, el comentari que fa del Canal de la Infanta, a la pàgina 486.


En 1853 es va publicar una obra anònima a mig camí de la novel·la i el reportatge. Es deia El cultivo del arroz en los campos del Hospitalet del Llobregat o Los Filántropos. Podem llegir les pàgines referents a Bellvitge al blog Bellvitge 50.

La següent obra que podem comentar fou una guia que en aquesta ocasió sí es fixava en el que hi havia fora de Barcelona. Publicada l’any 1857, escrita per Víctor Balaguer, figura intel·lectual i política molt rellevant del seu temps, és la Guia-Cicerone de Barcelona á Martorell. Es tracta d’una descripció del que podien veure els viatgers que pujaven als trens de la línia que unia aquestes dues poblacions, la tercera d’Espanya, inaugurada a finals de 1854.

En els capítols IV, V i VI parlen de l’Hospitalet. El capítol IV es diu La Bordeta, però en aquells moments la Bordeta i Santa Eulàlia ja formaven un continu urbà. De fet, dins d’aquest apartat descriu la fàbrica de La Aprestadora Española, instal·lada Santa Eulàlia a finals del 1853, com si fos de La Bordeta. Ho teniu aquí.

Una altra guia-cicerone fou editada l’any 1888. La va escriure Josep Fiter i Inglès, que, com diu el mateix llibre, fou “iniciador de las sociedades excursionistas de Cataluña”. L’obra es diu Las cercanías de Barcelona. Guía-Cicerone descriptiva, estadística é histórica del forastero. Les referències a l’Hospitalet són abundants. Malauradament no és a internet.  

Pàgina de la Guia de Fiter on proporciona més dades de l'Hospitalet.
L'última de les guies que he trobat és la de Sinesio Delgado, que va publica a Madrid en 1897 España al terminar el siglo XIX: apuntes de viaje. Va dedicar a l'Hospitalet molta atenció: diverses fotografies i uns paràgrafs que començaven: 
"Es Hospitalet de escasa importancia como población, pero mucha desde el punto de vista agrícola."
Per llegir-ho tot cliqueu aquí i aneu a les pàgines 124-125 del cercador (116 i 117 del llibre).

Un altre subgènere són les memòries que encarregaven algunes institucions, ja fetes amb mètodes científics i estadístics. En 1890, Ramon Roig i Armengol va publicar Memòria acompanyatòria al mapa regional vinícola de la província de Barcelona. Si cliqueu aquí la podreu llegir. Les referències a l'Hospitalet les podeu trobar entre les pàgines 58 i 62). 

De l'any 1897 és La tierra labrantía y el trabajo agrícola en la provincia de Barcelona de Isidoro Aguiló i Cortés (ja sabeu, cliqueu aquí). Les referències a l'Hospitalet i al Partit Judicial de Sant Feliu són a moltes pàgines.

El segle XX

El següent pas és el de la institucionalització de la ciència geogràfica. Des d'aquesta disciplina es van fer diverses obres en les que, és clar, apareixia la nostra ciutat. 

Una fita cabdal en la literatura científica catalana és la publicació de la Geografia General de Catalunya que Francesc Carreras i Candi coordinà i que fou publicada en sis volums entre 1908 i 1918. En el volum de la ciutat de Barcelona, de 1916, trobem moltes referències a l’Hospitalet i el seu terme (que en aquells moments arribava fins el mar, recordem-ho). El capítol “Geologia del territori de Barcelona” conté informació, il·lustracions i mapes extraordinaris. Els següents capítols ens expliquen els coneixements que es tenien aleshores de l’època antiga de tota la comarca. A la pàgina 70 hi ha la refèrencia a la Medusa romana trobada a Santa Eulàlia (...aquí...).


En el segon volum, corresponent a la província de Barcelona, editat vers 1910 i escrit per Cels Gomis, trobem dues pàgines (372-374) dedicades a l'Hospitalet.

Pàgines dedicades a l'Hospitalet a la Geografia General de Catalunya (c. 1910)


Finalitzem amb el gran geògraf Pau Vila. En la seva obra Resum de Geografia de Catalunya, reeditada el 2003 a partir dels opuscles de 1928 a 1936, conté diferents esments de l’Hospitalet, com a la pàgina 58.  Segons el web Barchinona, n'hi ha a les pàgines 30, 32, 64, 69, 134, 358, 457, 585, 869, 947,948, 965, 978, 979, 1022, 1040, 1069, 1718, 2468, 2502, 2503, 2506, 2578 i 2760.

Evidentment que deuen haver moltes altres obres que es poden incloure en aquest recull. Per això demanem la vostra col·laboració. Si sabeu o trobeu d’altres diccionaris, enciclopèdies o tractats de diferents tipus que ens expliquin com era l’Hospitalet abans de mitjan segle XX i que els puguem consultar on-line, si us plau compartiu la informació i fem aquest article més complert i exhaustiu.

No hay comentarios:

Publicar un comentario