jueves, 13 de noviembre de 2014

Quan els racistes insultaven els nostres avis




1. Les fonts i els objectius

Haig de començar aquest article fent un reconeixement de mestratge acadèmic i personal a Joan Camós, company del Centre d'Estudis, al que miro d'imitar en tot el que puc. Una de les seves dèries és el tema del que ara escric, el racisme que es va generar al voltant de la immigració de l'època 1915-1930, especialment a Collblanc-Torrassa. Bona part del que diré procedeix de l'article que va escriure al Quaderns d'Estudi número 21: "L'Hospitalet i la immigració. Catalanistes i anarquistes als anys trenta", consultable en línia, com tots els Quaderns.

 
També són consultables una gran quantitat de publicacions al portal ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) de la Biblioteca de Catalunya.

Quin és l'objectiu d'aquest text? Combatre el discurs xenòfob i racista dels feixistes, neofeixistes, identitaris o com carai es facin dir ara, de grups com PlataformaxCatalunya, Plataforma DemocràticaxCatalunya, Democracia Nacional, Movimiento Social Republicano, Som Catalans, etc.

Pretenc que els/les lectors/es vegin que el que es deia dels seus avis immigrants és el que ara es diu dels immigrants més recents, i que, per tant, rebutgin el discurs racista i xenòfob, i s'apuntin a les idees igualitàries. Clar que hi ha problemes a molts barris, els problemes de la pobresa, del desarrelament, els problemes que patim per ser de classe treballadora, com van patir els avis i els pares de bona part de nosaltres, i no eren pas estrangers!

2. La Torrassa

Fa vuitanta anys, la Torrassa era un dels barris amb més mala imatge de tota l’àrea metropolitana de Barcelona, potser el que la tenia pitjor, en competència amb el “xino”. Tota mena de rumors i maledicències en relació a la població torrassenca corrien per tot arreu, generades i ben atiades pels racistes de l’època.


En aquest plànol de 1937 s'aprecia perfectament la gran separació que hi havia entre el Centre-Sant Josep i els barris de la immigració, Collblanc-Torrassa i Santa Eulàlia.

La història és ben coneguda: la immigració va fer créixer el barri entre 1915 i 1930 de 1.500 a 21.000 habitants. La urbanització caòtica (només calia que el propietari demanés crear un carrer perquè s’aprovés) i les activitats econòmiques contaminants (escombriaires i indústries) generaren un paisatge urbà força inhòspit, que encara patim en part avui.

Les pàgines que va escriure Dolors Marín sobre el barri en el seu article "Anarquistas y sindicalistas en l'Hospitalet. La creación de un proyecto de autodidactismo obrero" ens introdueixen perfectament en aquells difícils moments.

Les famílies immigrants eren pobres, com sempre han estat els immigrants, i, per tant, amb moltes problemàtiques de tota mena. D’un tres i no res, sorgí un barri on es concentraven tots els mals que podia provocar el capitalisme salvatge. I els mateixos que van generar les desigualtats i la pobresa, no van trigar en criminalitzar els pobres. El racisme i la xenofòbia van fer acte de presència, com sempre que cal justificar que hi hagi algú que sigui pobre. Ja ho diuen els liberals, els rics són rics perquè són llestos, per tant, els pobres… 

3. Sentís va mentir

Començaren a circular mentides i exageracions, tot veient i esbombant només una part de la realitat: la Torrassa era bruta, lletja, plena de delinqüents, analfabets, etc. La premsa de Barcelona es comença a fer ressò i de mica en mica es creà el mite de la Torrassa. La guinda del pastís fou la que van posar alguns periodistes quan afegiren i divulgaren que aquells energúmens de la Torrassa eren murcians i anarquistes.

El cas més conegut és el del jove Carles Sentís, que va fer uns articles pel setmanari Mirador entre octubre de 1932 (núm 195) i gener de 1933 sota el títol Múrcia, exportadora d’homes. L'any 1994 els articles foren editats en un volum amb el títol de Viatge en Transmiserià (amb pròleg elogiós de Jordi Pujol).
En els seus escrits afirma: que “a la Torrassa hi ha actualment 22.000 habitants, dels quals 20.000 són murcians (…) només un miler són catalans (…) van mig esporuguits arrambats a les parets”. Bé, si mirem el cens del 1930, dels 22.000 habitants del barri (per tant, xifra correcta) només 5.500, un 26%, eren de Múrcia i Almeria. Mentia descaradament!

Sentís deia que “som l’únic país civilitzat que veu amb indiferència els perills de diversos ordres que comporten les envestides immigratòries incontrolades i contempla (…) com cada dia minven les peculiars característiques racials, econòmiques, socials, morals, etc”. O també deia “el murciano-almerià és refractari a l’assimilació”. 

Tot i atribuir a la misèria els mals que patien els immigrants, no li tremolava la mà quan es burlava de l’analfabetisme, de la promiscuïtat sexual, de les activitats culturals dels ateneus llibertaris, dels costums en general de les persones que vivien a Collblanc-Torrassa.

I de què viu aquesta gent?”, es preguntava. Llavors posava molt exemples de delinqüència i abús de la beneficència. No us sona tot això a coses que es diuen ara? Un capítol sencer es diu: “Un perill de la immigració: el tracoma”. Després de relatar mig amb sorna mig amb por com n’hi havia milers i milers de murcians amb aquesta malaltia oftalmològica, concloïa amb un advertiment: ja n’hi havia també “tracomatosos barcelonins, fills de catalans”; és adir, són com una plaga, i ens encomanaran els seus mals.


Imatge d'un sitial d'escombriaires que acompanyava el reportatge de Sentís, segons el volum publicat en 1994.

Incomprensiblement, aquest personatge és avui lloat a tort i a dret, amb honroses excepcions, com la de Vicente Moreno


4. La premsa local

Que aquest conegut feixista, sis anys abans d’entrar a Barcelona amb les tropes de Franco, fes aquests textos tan racistes i xenòfobs envers els immigrants i els murcians no és estrany. Però no era l’únic. El menyspreu als immigrants pobres va arrelar amb força també entre les classes mitjanes i treballadores autòctones. En la premsa local es va publicar això el 1929: “En la ciudad de Hospitalet puede decirse que existen dos clases de ciudadanos, unos nacidos en ella y que habitan en su mayoría en el centro (…) y otro contingente de más de 20.000 habitantes que radican en Collblanc-Torrassa y que en su mayoría no son naturales de esta ciudad y casi podría decirse ni ciudadanos.

Des del catalanisme local s’escrivia en 1933: “L’Hospitalet és la més atacada per aquesta plaga virulenta (…) de l’àrida i despiadada Múrcia (…) no fan més que engruixir les files nombroses de mendicants, de lladres (…).”  O també: “Recorda’t, català, que reps imposicions de gent forana i que inclús algún germà teu pateix gana perquè un estranger ocupa el teu lloc.”. Com veiem, no es mesuraven gens ni mica les paraules, i no dubtaven en qualificar als immigrants de la Torrassa com “allau invasora i miserable que des de les diverses regions de l’Estat ens pervé ». 

L’enfrontament entre les esquerres catalanistes i els grups anarquistes s’agreujaren arran de l’esclat revolucionari del desembre del 1933, que va tenir a Collblanc-Torrassa un dels principals escenaris. La identificació de l'immigrant murcià amb el pistoler de la FAI era un dels tòpics més importants del moment. 


Article del diari local Llibertat, del 5 de febrer de 1934.


5. El Be Negre i La Publicitat

En diverses publicacions de Barcelona també es va tractar el tema de la immigració amb el punt de vista classista propi dels rics, amb superioritat, fent escarni dels problemes derivats de la pobresa i, a més, amb un clar to racista. En el retall que hem reproduït abans de Llibertat, trobem un fragment d'un article de Carles Soldevila a La Publicitat.

A La Publicitat, el juny del 1935, escrivien: “Batalla campal a la Torrassa entre dues dones per qüestions amoroses. Les dues famílies vivien al mateix pis, però tingueren compte de celebrar la batalla campal al bell mig del carrer Rosselló… No cal dir que totes són murcianes…”.

A la publicació satírica El Be Negre, escolliren La Torrassa, i l’Hospitalet en general, com un dels objectes habituals de mofa. De vegades la seva burla mostrava un terrible menyspreu pels pobres i els seus problemes. Feien molt de sarcasme amb el tracoma. Sí, heu llegit bé, feien humor amb una malaltia, i una malaltia provocada per la pobresa.

L’abril del 1933 publicaven que “Sentís ha posat a la venda un recull de reportatges sobre la immigració murciana a la Torrassa (…) Ha acordat signar-lo a tots els tracomatosos que ho desitgin.” L'agost del mateix any van anunciar que Sentís (amb el que es veu que tenien bona relació) es traslladaria a la Torrassa a escriure el nou cicle de reportatges "Manifestacions poètiques de tracomatós". El maig del 1934, en referir-se a la intervenció d’un delegat de la Torrassa en un homenatge a l’escultor Manolo Hugué, diuen que fou un discurs “en nom del tracoma i la FAI”. I així podríem posar molts més exemples.


Acudit (amb gens de gràcia i encara menys humanitat) publicat a El Be Negre, l'11 de juliol de 1933.S'aprecia la utilització de la malaltia per fer humor, i la falàcia, força explícita, que el tracoma era portat pels murcians. A més, s'incorporava dintre del còctel classista i racista, la idea que els immigrants, a més, seran tots de la FAI.



Val a dir que el director del setmanari, Josep Mª Planas, dedicà uns reportatges a denunciar l’existència de grups armats anarquistes, i que fou mort en les primeres setmanes de la Guerra Civil molt probablement a mans de les patrulles de control de la CNT. Fins a aquest punt arribava l’enfrontament. 

Hem de lamentar el tractament elogiós de la figura d'en Planas en una sèrie de TV3 "Els diaris de Pascal". Afortunadament, l'equip d'"Històries de Catalunya" i "300" (l'episodi "La gent" és extraordinari; mireu especialment el minut 45) ha parlat del tema des del punt de vista de l'immigrant pobre.

Segurament trobaríem exemples semblants o pitjors a d'altres publicacions, com L'Opinió.

6. El franquisme

Bona part de les crítiques a la immigració procedien d'una òptica catalanista, inspirades en les idees del demògraf Vandellós. Cabria esperar que l'espanyolisme del franquisme rebutgés aquests plantejaments, si més no per mostrar la bona entesa dels membres de la pretesa única nació. Doncs, no. Les autoritats de la dictadura van repetir els tòpics: els mals es devien a la població immigrant, que era majoritàriament de Múrcia. 

En la Causa General, el document que van fer tots els ajuntament per enumerar els crims dels "rojos", s'afirmava (fragments reproduïts a SANTACANA, Carles. Victoriosos i derrotats, 1994, pàgs 109-110):

"(...) la Torrassa (barriada compuesta de los peores elementos de Hospitalet) era el filón de donde extraían los dirigentes de Barcelona, los elementos necesarios para la perturbación del orden en la capital. Cabe decir como aclaración que, tanto los componentes de esta barriada como los más exaltados, procedían en su mayor parte de la provincia de Murcia, por lo que humorísticamente se apodó a esta barriada "Murcia chica". "

"Ya de siempre ha sido esta barriada el punto predilecto de residencia por los elementos que tenían pequeñas cuentas pendientes con la justicia"

I l'alcalde escrivia l'any  1939:
"Las características especiales de nuestra población, en la que radican gentes procedentes de todas las regiones de España, en general, de antecedentes pco recomendables han permitido que nuestra Ciudad fuera siempre una ciudad revolucionaria (...)"

7. Algunes conclusions

En resum, tots els tòpics, mitges veritats, mentides, rumors, etc. que habitualment es diuen sobre els immigrants pobres es van dir sobre els nostres avis, quan els nostres avis eren els immigrants pobres. 

Avui, els fills i els néts d’aquells murcians, valencians, almeriencs i catalans que van arribar a Collblanc-Torrassa són ciutadans perfectament integrats en la vida catalana, amb una proporció de problemàtics semblant a la de tots els col·lectius, que viuen al barri o s’han escampat pel país. I, malauradament, una part d’aquests descendents dels insultats i menyspreats pels racistes fa vuitanta anys ara insulten i menyspreen als immigrants pobres d’ara; reprodueixen la injustícia que es va cometre en el passat.

En la dècada del 1930, el feixisme va utilitzar les teories racistes per difondre’s. Cal recordar com va acabar tot allò? Els racistes d’ara aprofiten els problemes derivats de la pobresa per estendre la seva influència. Els mateixos que diuen que la culpa de tots els mals és dels estrangers són els que desfilen amb banderes nazis. I no cal recordar que els nazis no només menyspreen i maten immigrants; molt probablement molts/es som en els col·lectius que aquests liquidarien.

En els anys setanta es va produir una situació semblant. Una altra onada immigratòria havia arribat a Catalunya i la crisi econòmica castigava els barris populars. La delinqüència de carrer no va trigar en aparèixer: era l’època dels quinquis. Tanmateix, una xarxa associativa molt potent, generada en el moviment polític de l’antifranquisme, amb el suport de bona part de l’Església, van fer una tasca extraordinària i es va evitar la fractura social.  


Manifestació d'Unitat Contra el Feixisme i el Racisme a l'Hospitalet, l'abril del 2011. Jo hi era.

Què està passant avui, amb un altre procès migratori i una crisi econòmica? Actualment la realitat associativa és més feble i les parròquies, incomprensiblement, no n’estan intervenint, més enllà de la caritat. Confiem en que la ciutadania no reprodueixi els errors del passat i generi respostes solidàries, amb conciència de classe.

Com que el problema de la xenofòbia, el racisme i el feixisme que se n'amaga darrera seu són ben importants, ha sorgit una coordinadora de persones i entitats que volem combatre'ls. Es diu Unitat Contra el Feixisme i el Racisme, i hi faltes tu.



No hay comentarios:

Publicar un comentario