jueves, 11 de diciembre de 2014

El moviment de pensionistes i jubilats durant la Transició

1. L'origen d'aquest article

L'origen d'aquest article és la col·laboració que vaig fer en nom del Centre d'Estudis de l'Hospitalet en el llibre Fundació Santa Eulàlia 1987-2012. Reitero l'agraïment a aquesta entitat per la seva confiança. 

Haig de reconèixer que sabia poc dels moviments socials d'aquest sector de població. En fer aquelles pàgines, vaig descobrir que el moviment de la gent gran havia estat important, que no era només un apèndix del moviment veïnal o sindical, i que havia tingut manifestacions singulars i pròpies. 

L'article que ara publico és una adaptació i ampliació d'aquell text, amb la voluntat de divulgar i posar en valor aquell altre moviment social que va sorgir en els combatius anys de la Transició, sempre centrant-me en l'Hospitalet.

Aquest post és un homenatge a aquelles dones i homes grans de la dècada de 1970, i a les dones i homes grans que ara tornen a protagonitzar mobilitzacions pels seus drets i pels de tothom.


Concentració  convocada per la Coordinadora de Jubilats i Pensionistes de l'Hospitalet contra la política de pensions del govern del PP. Gener de 2014.


2. Algunes dades demogràfiques

Les dades de l'evolució demogràfica de l'Hospitalet són molt conegudes:



Població
1900
4.891
1920
12.393
1940
50.070
1960
123.282
1970
240.665
1981
295.073
1986
279.779


L’Hospitalet va quintuplicar la seva població durant l’etapa del franquisme i només en la dècada dels seixanta la va duplicar. Al llarg dels setanta la immigració es va anar reduint al mateix ritme que creixia la crisi econòmica.La gran immigració recent provocava que la població del conjunt de la ciutat en la dècada dels vuitanta fos relativament jove, ja que les persones que emigren són majoritàriament d’edats entre els 20 i 40 anys, que, a més, són les edats en què es tenen els fills. Per exemple, l’edat mitjana de la població hospitalenca del 1986 era de 31,01 anys, mentre que el 2010 pujava a 41,54 anys. 


Les dades relatives al grup d’edat de 65 anys i més i a l’index d’envelliment a la ciutat són les següents:

ANY
POB. GRAN
% TOTAL L’H
IND. ENV.
1975
17.694
6,3
0,217
1981
22.481
7,5
0,276
1986
27.186
9,72
0,418
1991
31.103
11,41
0,667
2001
43.984
17,85
1,601
2010
49.677
18,79
1,388
Font: L’Hospitalet en xifres 1991, i Anuari Estadístic 2002 i 2010

La conclusió és molt evident: el gradual i contundent envelliment de la població local. Aquest envelliment és provocat per l’emigració dels joves, la caiguda de la natalitat i el pes demogràfic de les persones de mitjana edat que van immigrar fa quatre, cinc o sis dècades. La nova immigració dels darrers anys ha frenat una mica el procés en termes relatius, però la quantitat absoluta d’homes i, sobretot, dones grans no ha cessat de créixer.

Tornant als anys vuitanta, a l'inici d'aquella dècada el barri més envellit era Collblanc-Torrassa, degut a que una bona part de la seva població eren els joves que van immigrar en el període 1915-1930. Els barri amb un percentatge de població gran més baix eren Bellvitge i el Gornal. 

En aquells anys, l'envelliment no era tan gran com serà en dècades posteriors, però la situació de la classe treballadora d'aleshores era pitjor de la que seria després. L'estat deplorable dels serveis públics a la ciutat i la distribució de la riquesa feien que la pobresa recaigués sobre una part important de la població, i la gent gran, és prou conegut, 'és un dels col·lectius més vulnerables. 

Es calculà, en el 1983, que el 18,44 % de la gent gran de la ciutat rebia rendes inferiors al salari mínim interprofesional, que com sabem sempre ha estat una quantitat molt baixa. Els barris amb més ancians en aquesta situació eren el Gornal i Pubilla Casas, amb un 24 %.
 

3. Naixement del moviment dins les AV


Des de finals de la dècada de 1960 van aparèixer en molts barris de les àrees metropolitanes d’arreu d’Espanya moviments socials que lluitaven per la millora de les seves condicions. Finalment, trobaren la fórmula jurídica de les associacions de veïns (AV) com la més adient per tirar endavant les seves mobilitzacions. L’Hospitalet fou un dels municipis capdavanters i, a partir de 1971, començà a tenir AV legalitzades.

Al si de les AV es van crear grups de treball o vocalies en funció dels problemes que tenia cada barri o dels neguits dels membres. Primer van aparèixer els grups d’urbanisme, cultura, sanitat, etc. Més endavant apareixeran d'altres, com els de joves i els de jubilats. 

Podem situar el naixement del moviment català de jubilats i pensionistes l’any 1976, amb una fita fonamental, la manifestació del 30 de juny, en la qual els participants van allargar el recorregut en relació amb el que els havien permès i foren dissolts per la policia; on és vist!, els grisos a cops amb els iaios i les iaies! 


Fotografies de la manifestació del 30 de juny de 1976, publicades al butlletí de l'AV de Santa Eulàlia, En Equipo.

En el manifest d’aquella mobilització es demanaven pensions justes, assistència sanitària, casals i residències.


Full volant de la manifestació del 30 de juny de 1976.

El col·lectiu jubilats/des va esdevenir un subjecte més dels que participaren en les mobilitzacions socials d’aquells anys. El seu eslògan, « Jubilat, aixeca el cap! » fou un dels més difosos durant la transició. Les reivindicacions específiques de la gent gran es van normalitzar a  partir d’aquell moment, i les trobem de forma habitual en les revistes de les AV dels barris (aquí teniu un exemple del Guinardó). 

Al barri de Santa Eulàlia de l'Hospitalet, les reunions i gestions de l’AV durant l’octubre i novembre del 1976 van fer que l’Ajuntament cedís un local (Rosell amb Aprestadora) per casal d’avis, encara que el regidor Francesc Codina no va concretar la data de la seva inauguració. De fet, no es va obrir fins l’inici de la dècada següent.

En els mesos finals de 1976 les vocalies de jubilats de diverses AV contacten i es van coordinant. Segons Pepe Gutiérrez (Nuestros viejos, Ed. Hacer, 1982, pàg. 54) les primeres reunions es van fer en el molt proper barri de Sants, testimoni coincident amb el de Maria Furriol.

Al llarg del 1977, la coordinadora hospitalenca, encara informal, que aplegava vocalies de vuit AV de la ciutat, va iniciar les gestions per aconseguir per a la gent gran certs avantatges, com ara la gratuïtat dels transports públics, com a Barcelona i d’altres municipis.

A començaments del 1977 existia una Coordinadora de Jubilats i Pensionistes de Barcelona i Comarca. El 24 d’abril, més de 10.000 persones van participar en una gran assemblea al Palau d’Esports, convocades per la Coordinadora, que aplegava 34 vocalies d'AV i 2 grups més, on s'exigiren pensions dignes i una assistència que garantís els drets més bàsics.


Notícia apareguda a la revista Barrio de l'AV de Collblanc-Torrassa, en febrer de 1976.
 
En novembre de 1977 la Coordinadora (on ja hi eren 36 vocalies i 2 grups independents) i la Federació d'Associacions de Veïns organitzaren una Setmana de la Vellesa a Barcelona. Les reivindicacions principals, molt vigents encara: pensions dignes, incloent la de viduïtat, garantir els subministraments d'aigua i energia, assistència mèdica...

El febrer del 1979 es celebrà a Barcelona el I Congrés de Jubilats i Pensionistes de Catalunya, on es va aprovar un programa de reivindicacions que va marcar les línies d’actuació dels anys posteriors, en el que els apartats sobre les pensions i les residències eren els més extensos. Hi van assistir 5 vocalies i la Coordinadora de l’Hospitalet.


4. El moviment de jubilats i pensionistes al marge de les AV

Com que ja en aquells moments el moviment veïnal, dins del qual havia nascut el moviment dels jubilats, va entrar en crisi, algunes persones o sectors van cercar camins per continuar en l’activitat associativa, i el 1980 la Coordinadora de Jubilats i Pensionistes de l’Hospitalet s’instituïa com a entitat independent; l’any següent feia el mateix la de Barcelona.




Al II Congrés de Jubilats i Pensionistes de Catalunya, celebrat el maig del 1982, ja no hi participà cap vocalia de la ciutat. Hi van assistir la Coordinadora, l’Àrea de Serveis Socials de l’Ajuntament i dues Llars d’Avis. Com en d’altres àmbits de la societat, el protagonisme de l’associacionisme reivindicatiu procedent de l’antifranquisme s’anava esvaint i el seu lloc l’anaven ocupant les institucions. L’herència, però, de la consciència pública dels drets de la gent gran, sí que hi era molt present.

Una altra herència de l’associacionisme de la transició fou el de la creació i autogestió dels serveis públics. Més enllà de la reivindicació, molts col·lectius que es movien al voltant de les AV, partits, etc. van fer un pas endavant i van generar l’equipament que es trobava a faltar. Els casos més nombrosos foren el de les escoles, des de les bressol fins a les d’adults. 

També trobem algun cas en què es va organitzar un casal d’avis, com van fer els objectors de consciència que desenvolupaven la seva tasca social substitutòria del servei militar sota l’aixopluc de la parròquia i l’AV de Can Serra vers 1975 i 1976. La gran pel·lícula dels objectors la podeu veure clicant aquí.

L’exemple més reeixit fou el de Pubilla Casas, on tenien una sensibilitat especial pel tema de la gent gran. L’Associació de Veïns i la Coordinadora de Jubilats i Pensionistes de l’Hospitalet participaren en la creació, el 1981, de l’Associació Companys Socials, que tenia com a principal objectiu la creació d’una residència de gent gran al barri, el que finalment van aconseguir el gener del 1986. En tot el procés va tenir un paper important el que aleshores era el president de la Coordinadora i veí del barri, Francesc Pedra, vell lluitador anarquista en molts fronts socials. 

L’herència que van rebre les primeres institucions democràtiques en relació a l’atenció a la tercera edat era tan horrible com en la resta de temes. Ni una residència, uns pocs casals privats, molt de paternalisme i pocs fets. Segons confessava una assistenta social a començaments de la dècada del 1980:

"Bastará decir que en diez años de ejercicio de la profesión de asistente social en la barriada de Pubilla Casas, no se ha podido ingresar ni una sola persona que haya acudido al servicio de demanda de internamiento en un centro para ancianos." (GUTIÉRREZ. Op. cit., pàg. 86)


5. Ara, torna a revifar

D'uns anys ençà el moviment de jubilats i pensionistes ha tornat. I no parlem dels/les extraordinaris/es iaioflautes, que lluiten per temes globals, sinó del moviment específic per qüestions pròpies d'aquest col·lectiu. 

L'agressió que està patint la classe treballadora amb l'excusa de la crisi també els/les ha afectat, i des de 2013 el tornem a veure un associacionisme de jubilats i pensionistes molt combatiu a l'Hospitalet. 

La gent gran sovint ens dóna lliçons.


Manifestació convocada per la Federació d'Associacions de Veïns i la Coordinadora de Jubilats i Pensionistes de l'Hospitalet, el novembre de 2014, en defensa de la sanitat pública.














No hay comentarios:

Publicar un comentario