LA NATALITAT I LA MORTALITAT A L'HOSPITALET

Què són la natalitat i la mortalitat

La natalitat és la proporció entre els naixements i la població total.

Normalment el que es fa és dividir la quantitat de naixements i la població total i desp´res es multiplica per mil. La xifra resultant és la quantitat de naixements per cada grup de mil habitants.

La Melissa, el primer nadó de l'Hospitalet del 2121. Font: https://lhdigital.cat/web/digital-h/noticia/ciutat/-/journal_content/56_INSTANCE_43Th/11023/14972375

La mortalitat és el mateix, però amb les dades de morts. Per exemple, a Catalunya van haver l’any 2019 60.958 naixements i 64.547 morts. Això vol dir que per cada grup de mil habitants la natalitat va ser de 7,94 i la mortalitat de 8,41. El tant per mil s’expressa amb el símbol ‰. 

Aquestes dades relatives permeten comparar diferents territoris, independentment del volum de la seva població.  

Per exemple, Colòmbia, amb uns 50 milions d'habitants, té uns 820 mil naixements i unes 290 mil morts cada any.

La natalitat i la mortalitat igualen la dada al que passa per cada grup de mil habitants, en aquest cas 16,1 i 5,7 per mil, respectivament; el doble i dues terceres parts qua a Catalunya.

Font : Diari Ara

La diferència entre naixements (i la natalitat) i les morts (i la mortalitat) és el creixement natural de la població. 

Com hem vist, a Catalunya l’any 2019 era negatiu i la població podria disminuir (les migracions són l’altre factor que influeix en el volum de la població). Però això ha variat al llarg del temps.

Natalitat i mortalitat a finals del segle XVIII

Gràcies a la documentació de la parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida, publicada per Matilde Marcé a Cop d'ull al passat de l'Hospitalet, tenim dades del segle XVIII.

Segons els batejos (per tant, hem de pensar que el naixements van ser xifres una mica superiors) podem aproximar-nos a la natalitat:

1765-1769- 43,2 ‰

1770-1774- 39,1 ‰

1776-1779- 42,9 ‰

Segons els enterraments (una dada encara menys fiable, car s'hi podien enterrar persones que no eren de l'Hospitalet), podem promimar-nos a les mortalitats:

1765-1769- 29,6 ‰

La resposta al Qüestionari de Zamora diu que vers el 1789 n’hi havien a l’Hospitalet uns 60 naixements, 20 morts i 30 matrimonis cada any. 

Aquestes respostes poc precises i fetes de mala gana, diuen que en la dècada de 1780 la natalitat vorejava el 38 i la mortalitat el 13‰ [ii].

La natalitat i la mortalitat durant el segle XIX

Les dades que tinc del segle XIX són parcials, però ens proporcionen una idea de quina era la situació.

Natalitat i mortalitat a l’Hospitalet entre 1798 i 1900 [i]

en ‰	1798-1807	1856-1857	1860-64	1873-1877	1878-1881	1882-1884	1889-1894
NAT	44,7	34,7	33,4	34,3	32,5	30,0	26,3
MORT		18,3	26,7	26,1	23,1	22,2	20,5
Creix. natural		16,4	9,9	8,2	9,4	7,8	5,8

Pel que podem veure, al voltant del 1800, la natalitat oscil·lava al voltant del 40 ‰. Segons Recaño, abans del 1808 i en les dècades de 1820 i 1830 era al voltant del 45‰ [iii].  

En les dècades de 1850 a 1870, havia baixat al voltant del 34‰ i en la dècada de 1880 fins el 26‰, dada en la que es va mantenir fins el començament del segle XX.

Document de recull de dades demogràfiques de 1878 a 1881. Font: Boletín de Información Municipal, 85-86, 1975, p. 14

Les dades de mortalitat que tenim comencen en la dècada de 1850. L’epidèmia de còlera provocà una mortalitat catastròfica en 1854 (76‰) que va fer que la dels anys següents fos relativament baixa.

Segons Recaño, la mortalitat era al voltant del 25‰ entre 1825 i 1870 i després va disminuint gradualment [iv]. La documentació que he trobat coincideix: en les dècades de 1860 i 1870 es va mantenir al voltant del 26‰ i en la dècada de 1880 baixà fins el 20‰.

Aquesta baixada de natalitat i mortalitat, mantenint-se la primera per sobre la segona, és un comportament global als territoris de bona part del món, és el que s’anomena “Transició demogràfica”. 

A Catalunya, però, vam tenir una transició demogràfica una mica diferent, amb una caiguda de la natalitat abans del que tocava, i amb un sistema reproductiu més aviat basat en la immigració.

A l’Hospitalet, sembla que la mortalitat ja va baixar durant el segle XVIII i ho va tornar a fer en la dècada de 1880. 

Per la seva banda, la natalitat va baixar en algun moment entre 1820 i 1850 i en la dècada de 1880. 

Sembla que en els anys 80 del segle XIX la prosperitat agrària, la solidaritat mutualista i d’altres factors van consolidar certs canvis demogràfics.

 

La natalitat i la mortalitat en el segle XX

Durant el segle XX s’ha consumat la transició demogràfica a l’Hospitalet i al país [v]. 

Tanmateix, els dos episodis immigratoris també van tenir força influència en la natalitat i la mortalitat, perquè la població que arribà a l’Hospitalet procedia de zones més pobres amb uns comportaments demogràfics diferents.

 Natalitat i mortalitat a l’Hospitalet (s. XX)

en ‰	1901-1905	1921-1925	1931-1935	1941-1945
NAT	26,4	37,9	28,8	13,6
MORT	19,7	22,3	14,2	10,0
Creix. natural	6,7	15,6	14,6	3,6

 

en ‰	1946-1950	1975-1977	1994-1996	1999-2001
NAT	15,0	21,31	6,76	7,70
MORT	8,34	5,14	7,50	8,05
Creix. natural	7,66	16,17	-0,74	-0,35

Veiem com l’episodi immigratori del 1915 al 1930 va fer pujar la natalitat. 

La pobresa i la insalubritat dels barris obrers (Santa Eulàlia, Collblanc-Torrassa...) van provocar també un lleuger augment de la mortalitat. 

La pandèmia de grip del 1918 provocà, aquell any, una mortalitat del 37,4‰.

La postguerra va contraure la natalitat, i la mortalitat va continuar baixant, donada l’edat més aviat baixa de la població. 

La natalitat començà a pujar en la segona meitat de la dècada de 1940 i la mortalitat s’apropava a les xifres que hauria d’haver tingut en un país sense misèria. 

Malauradament, les dades de la natalitat entre 1950 i 1974 no són fiables, perquè només eren comptabilitzats els nadons nascuts a l’Hospitalet, i no els nascuts als hospitals de Barcelona.

Boletín de Información Municipal, 1963. Veiem la inexactitud en la recollida de dades de naixements.

Ens imaginem que entre el 15‰ de 1950 i el 23‰ de 1975 hi ha una línia ascendent, com correspon al segon episodi immigratori de persones procedents de les àrees rurals d’Espanya.

La mortalitat va arribar al seu mínim l’any 1972, amb un 3,9‰, com a conseqüència de la millora del nivell de vida i la petita proporció de gent gran respecte el total de la població local.

L’enfonsament de la natalitat en uns 10 anys va ser espectacular, de 1975 a 1985 del 22 al 9‰ [vi]. El context era el d’una greu crisi econòmica, amb un 25% d’atur. 

També fou el moment en el que vam assolir el comportament demogràfic dels països rics. 

I tant ho vam fer, que Espanya durant els anys centrals dels 90’s va tenir la fecunditat més baixa del món.

Extraordinari gràfic de l'evolució demogràfica de Catalunya, elaborat pel GEDEM

Entre el anys 1995 i 2001 el creixement natural de població va ser negatiu. 

La caiguda de la natalitat i l’emigració de molt jovent van provocar un important envelliment de la població. 

L’índex d’envelliment de la ciutat va passar de 0,28 l’any 1981 a 1,60 l’any 2001.

La natalitat i la mortalitat durant el segle XXI

A finals de la dècada de 1990 va començar el tercer episodi immigratori de Catalunya del darrer segle. 

Caldria esperar un impacte important en la natalitat, una pujada com la dels 20’s o 60’s, de 10 punts per mil. 

Doncs no, només va pujar uns 3 punts. La crisi ha fet que torni a baixar, encara que es manté per sobre de les dades dels 90’s.

en ‰	1999-2001	2006-2010	2014-2018
NAT	7,70	10,50	9,34
MORT	8,05	8,03	8,23
Creix. natural	-0,35	2,47	1,11

La mortalitat ha continuat augmentant de mica en mica en els darrers anys com a conseqüència de l’envelliment de la població. 

Per molt bons que siguin els hospitals quan s’arriben als 80 o 90 anys... I cada vegada és més gran la proporció de població amb edat avançada.

Evidentment, la pandèmia actual està tenint una influència extraordinària en la mortalitat. 

Quan tinguem les dades d’aquests terribles mesos sabrem quina ha estat la sobremortalitat (com el que vam fer pel 1854 o el 1918) i sabrem l’impacte real del COVID-19. 

 

ANNEX DEL 18-6-2021

Comencem a tenir dades d'Espanya del 2020. 

La sobremortalitat ha estat de més de 70 mil persones. La Comunidad de Madrid i els seus encontorns han estat els que més han pujat.

La sobremortalitat per províncies ens mostra com la Comunitat de Madrid ha estat el pitjor lloc durant la pandèmia, i com ha influït a Segòvia, Guadalajara, etc. Això, pel que sembla, no ha comptat gaire a l'hora de votar... Aquest mapa procedeix d'un gran reportatge de El Diario, on trobareu més informació, gràfics i mapes.

A Catalunya l'augment de la mortalitat ha estat del 19%, dos punts per sobre de la mitjana espanyola. 

En part, podem trobar la causa en la hiperdensitat de població en la que vivim una bona proporció de la població catalana.

ANNEX DEL 22-7-2022

Amb les dades de l'Anuari 2021, podem veure que en 2020 hi van morir 2,830 persones, unes 714 més en relació a la mitjna dels cinc anys anterior, 2,116,2.

És a dir, la sobremortalitat de l'Hospitalet va ser del 33,7%. Hi van morir 4 persones més per cada 100 que haguessin mort igualment.

L'increment mitjà a Catalunya va ser del 22,6%. Per tant, podem concloure que l'any 2020 la pandèmia es va acarnissar amb la gent de la nostra ciutat.

Les causes?

La pobresa, que sempre afecte negativament en la salut de les persones?

Les mancances en l'assitència sanitària, especialment en l'assistència primària?

L'altíssima densitat de població, que dificulta poder tenir la distància social òptima?

El greu problema de l'habitatge que provoca l'amuntegament de famílies en pisos o habitacions?

L'envelliment de la població? L'Hospitalet té un índex d'envelliment de 144, mentre que a Catalunya és de 120.

Font: Anuari Estadístic de la ciutat. L'Hospitalet 2021, pàg, 24

També podem veure que la natalitat ha baixat a mínims històrics, el que és habitual en èpoques de dificultats i pessimisme. 

L'efecte real de la pandèmia en la natalitat no es veurà fins que no tinguem les dades definitives del 2021, perquè els embarassos no produïts a partir del març només es van notar en els darrers dos o tres mesos de l'any 2020. Les dades provisionals són molt baixes.

Com no podia ser d'una altra manera, la pandèmia ha afectat intensament les variables demogràfiques de la nostra ciutat. 

ANNEX DEL 24/7/2023

Ja tenim les dades definitives de 2021. La natalitat va baixar al 7,9‰ i la mortalitat va ser del 8,79‰. La natalitat ha baixat a causa de la COVID, però no tant com es podia preveure. La mortalitat ha continuat moderadament alta. El creixement natural, negatiu.

---

[i] Per les dades de 1797-1807, CODINA, Jaume. Els pagesos de Provençana, vol III, pàg 292. Pel segle XIX, dades de l'Arxiu Muncipal d'Història de l'Hospitalet (AMH) "Correspondència 1854" "Correspondència 1857", "Correspondència 1863" i "Sanitat. Juntes 1834-1920". Les dades de 1873-77 són de l'Arxiu Històric de la Diputació "Caixa 1407" i les de 1889-1894 són de l'Arxiu Històric Comarcal de Sant Feliu de Llobregat "5.0.574.1.2". Els càlculs de les natalitats estan fets amb les dades de població de https://www.celh.cat/sites/default/files/2020-05/5-EL%20S.%20XIX.pdf

[ii] Aquestes dades són només aproximacions, perquè la informació del Qüestionari és relativament fiable, i la població del 1789 també és una estimació de 1.620 habitants, a partir de dades conegudes d’abans i després. Dades de l'Arxiu Muncipal d'Història de l'Hospitalet (AMH)

[iii] RECAÑO, Joaquín. “Les primeres fases de la Transició demográfica al Baix Llobregat i a l’Hospitalet (1787-1936)” dins CALVO, Àngel. El pas de la societat agraria a industrial al Baix Llobregat, 1995, pàg. 65

[iv] RECAÑO, op. cit, pàg. 57.

[v] Per les dades de 1900 a 1980, CAMÓS, Joan. L’Hospitalet. La història de tots nosaltres 1930-1936, Barcelona, Diputació de Barcelona, 1986, pàg. 129-138

[vi] Les dades de 1980 fins l’actualitat procedeixen del anuaris estadístics de l’Ajuntament de l’Hospitalet http://www.l-h.cat/laciutat/265286_1.aspx?id=1