En algunes ocasions recordo a l’alumnat de les meves classes que la meitat d’ells i elles treballaran en oficis que ara no existeixen, i gairebé tots i totes treballaran en oficis que ja existeixen però ho faran d’una manera molt diferent.
 |
| Felicitacions nadalenques d'alguns gremis d'oficis, la majoria dels quals ja no existeixen. Font: Arxiu Municipal de Barcelona |
Això ha estat una constant en els darrers segles. El nostre passat, el que nosaltres recordem com “el que hi havia abans”, ja era una novetat en relació al passat d’aquell moment. I de ben segur que hi havia nostàlgics que deien que havíem anat a pitjor.
 |
| La Marina de Cornellà, l'any 1917. Era habitual que gent de l'Hospitalet treballés a terres de municipis propers, i viceversa. |
En el segle I abans de Crist, Ciceró ja cridava “O tempora, o mores” per recordar que els temps i els costums anteriors eren millors. Portem més de dos mil anys empitjorant? Avui pretenc recordar amb la dosi justa de nostàlgia, sense caure en la gran mentida de que el passat fou millor, quan en realitat el que passa és que en el passat érem joves.
Un altre advertiment previ. Com veurem, molts dels oficis eren majoritàriament femenins; les dones sempre han treballat fora de casa, i molt, sempre pitjor pagades que els homes. A més, havien de fer les feines de casa: la doble jornada, la doble explotació. Quan faci esment del oficis utilitzaré gairebé sempre un gènere, el que crec que n’era majoritari.
 |
| Un dels sectors amb més percentatge de treball femení era el tèxtil. |
Els oficis desapareguts (a l’Hospitalet) són molts i de diferents èpoques. Alguns encara existeixen, però no a la nostra ciutat. Els he agrupat per sectors; comencem.
En primer lloc, els relacionats amb l’agricultura. L’Hospitalet va ser una potència agrícola fins la dècada de 1960. La gent que treballava al camp eren anomenats llauradors, encara que també jornalers si no eren propietaris de les terres.
 |
| La Marina de l'Hospitalet en la dècada de 1950. |
Algunes feines eren més específiques, com la dels segadors, d’una importància minvant a la comarca perquè els cereals eren també cada vegada menys importants.
 |
| Segadors al Barcelonès, l'any 1913. |
També n’hi havien activitats ramaderes. Fins a la dècada de 1980 es podien veure per la ciutat pastors amb els seus ramats, com el del cabrero de Granvia Sud.També n'hi havia vaqueries, i per tant vaquers/es i granges de porcs relacionats amb els escombriaires.
 |
| Una vaqueria de l'Hospitalet i un ramat d'ovelles travessant Bellvitge, l'any 1973. |
Una altra activitat primària desapareguda a la ciutat és la pesca. N'hi havia pescadors que pescaven al riu i a la platja. Recordem que l'Hospitalet arribava al mar fins l'any 1920. A la platja de la Farola n'hi havia un grapat de casetes de pescadors, que finalment van haver de ser enderrocades perquè el mar avançava.
 |
| L'anguilero pescant al riu (primera meitat del segle XX), i l'Oncle Nel·lo cosint la xarxa (1968) |
Pràcticament tots els oficis de l’artesania han desaparegut. Podem destacar els espardenyers, per l’abundància de cànem, el material amb el que es feia la sola de les espardenyes, a la Marina de l’Hospitalet. Les espardenyes eren el calçat de la majoria de la població.
 |
| Espardenyeria Minoves al Carrer Miquel Romeu, l'any 1916. Font: AMHL 901 AF 0000547 /a.Autor desconegut/da /d.Pere Minoves Rufes |
Durant el segle XIX va arribar a l’Hospitalet l’anomenat sistema domèstic. Consistia en que un empresari proporcionava matèria primera i potser la màquina als treballadors i treballadores i després els pagava una quantitat per la feina feta. La principal activitat d’aquest sistema va ser la de teixidors i teixidores manuals. L’any 1833 trobem 35 teixidors al padró, 48 l’any 1860 i el 1872 ja només 7[i].
Les puntaires, que aleshores era una feina i no una afició, significaven el 20% de la població femenina adulta de la ciutat en la dècada de 1850[ii]. Existia una gran demanda de les blondes per a les peces de la indústria tèxtil, i milers de dones del Baix Llobregat, Maresme, etc... en treballaven a casa.
 |
| Puntaire de l'Hospitalet. Font: Feminal, febrer de 1913 |
Els constructors de carros eren fonamentals, perquè el seu producte era la base del transport de persones i mercaderies, fins que el ferrocarril i després el camions els van substituir. L’any 1850 hi eren empadronats tres, en Rafael Vidal i els seus dos fills[iii]. Els basters eren igual d’importants, perquè eren els que feien els arreus necessaris per a les bèsties de tir dels carros, les cadires de muntar, etc.
 | ||
| Font: Temps de carros | |
Dins de la indústria, molts dels oficis també s’han perdut. El sector pioner va ser els de la moltura de grans, i els moliners de la ciutat treballaven als molins que s’hi van instal·lar aprofitant els salt d’aigua del Canal de la Infanta. L’any 1833 n’hi vivien setze al poble i l’any 1868 només dos[iv]. Alguns artesans van aprofitar les farines per fer de semolers i fer pastes de sopa; al padró de 1864 n’hi havia un parell [v].
 |
| Filadores de Tecla Sala i teixidores de Trinxet. |
El tèxtil era el sector més important de la indústria. El pas de la fibra (cotó, cànem, jute o seda) a la tela, tenia molts passos i molts oficis: sortejadores, teixidores, filadores, metxeres, contramestres, cardadores, bataneres, tintorers, aprestadors i pel manteniment serrallers i manyans.
 |
| Manteniment de la maquinària de Can Vilumara, 1958. |
D’altres sectors industrials també han tingut força importància en algun moment de la nostra història. El molí paperer va fer que hi haguessin algunes famílies de l’Anoia que practicaven l’ofici de paperer. Des de finals del segle XIX i fins mitjan s. XX, la ceràmica va ser el segon sector més important de la indústria local, per la qual cosa hi havia molts rajolers, que feien maons i d’altres productes ceràmics.
 |
| Una portada de juliol de 1904 de La Ilustración obrera. |
També van ser molt importants durant la primera meitat del s. XX els constructors de pous. A Les Planes hi havia unes cases conegudes com dels boters. Vol dir que n’hi havia algun fabricant de botes? El sector del vidre va tenir una considerable expansió en aquell temps, i també n’hi havia vidriers, entre els que també n’hi havia oficis específics, com ara els bufadors.
 |
| Una industria del vidre de Collblanc i el vitrall de la Cooperativa Obrera S.A. de La Torrassa. |
Moltes activitats industrials tenien els seus oficis particulars. Les treballadores de la Vanguard, Lámparas Z o els operaris de Rosich o La Farga de ben segur que tenien oficis o categories sòcio-professionals concretes. Per exemple, a la INDO hi eren les muntadores o les polidores.
 |
| Muntadores de la INDO, 1969. |
Les activitats del terciari també han canviat molt i algunes han desaparegut, com els serenos o els acomodadors dels cinemes. Els carreters eren els transportistes. Desconeixem si a l’Hospitalet van haver bugaderes: una altra característica del treball femení és que sovint era a l’economia informal, i no deixava registre documental. La de telefonista va ser una feina que va durar unes dècades.
 |
| Centraleta telefònica automàtica de l'Hospital de Bellvitge, l'any 1972. |
Una activitat especialment important a l’Hospitalet va ser la dels i les escombriaires, amb més de 100 carros i desenes de sitials en la dècada de 1950. Recollien les escombraries de Barcelona i als patis feien la tria i dels residus feien recursos.
 |
| Carros d'escombriaires i dues dones fent la tria al sitial. |
Finalment, volia comentar la feina d’informàtic/a. Entre les dècades de 1970 i 1990 a moltes empreses i organismes públics hi havia unes persones que eren les que sabien d’aquella novetat que era la informàtica. Treballaven amb uns ordinadors que eren com armaris i amb discs que eren com ensaïmades de Mallorca.
 |
| Fotografies dels serveis informàtics de l'Ajuntament de 1989 i 1990 |
Recordeu o teniu informació d’algun ofici important a l’Hospitalet que s’hagi perdut?
[i] AMH, “Estadística. Padró d’habitants 1833 i 1850” , “Estadística. Padró d’habitants 1857-1860-1864 i varons nats fins al 1896” i “Estadística. Padró d’habitants 1872”
[ii] CASAS, Joan. La formació
de la indústria a l'Hospitalet del s. XIX, Centre d'Estudis de l'Hospitalet, 1985, pàg. 16
[iii] AMH, “Estadística. Padró d’habitants 1833 i 1850”
[iv] AMH, “Estadística. Padró d’habitants 1833 i 1850” i “Estadística. Padró d’habitants 1868”
[v] AMH “Estadística. Padró d’habitants 1857-1860-1864 i varons nats fins al 1896”
No hay comentarios:
Publicar un comentario