miércoles, 9 de septiembre de 2020

QUÈ SE N'HA FET DE CA N'ALÒS?

Ca n’Alòs era una de les masies més importants de l’Hospitalet, tant per la seva arquitectura com per la seva rellevància en la història local, en la que el passat agrari és importantíssim.

AMHLAF0027491 /a.Autor desconegut/da /d.Andreu González Diumenjó

Al famós mapa de finals del segle XVIII de la ciutat en el que es destaquen un grapat d’edificis, n’és un dels reproduïts.

Fragment del plànol de 1782 on podem veure els edificis importants de l'Hospitalet. De nord a sud i d'est a oest: Can Girona (Can Rigalt), Can Casas (la Pubilla Casas), Can Clota i Can Cervera són d'Esplugues, Ca n'Alemany (actual Can Buxeres), la Torrassa (Castell de Bellvís), Ca n'Alòs, Can Borràs (?), Can Sunyer (?), Can Agustí (l'actual Remunta), l'Església de Santa Eulàlia, el poble de l'Hospitalet, Can Famades (de Cornellà, però molt propera), Can Paperayre (?), Església de Bellvitge, Col·legi (Torre Gran?) i Can Vehils.

Aquesta masia, propera a l’església de Santa Eulàlia de Provençana, va subsistir fins l’any 1970. En la dècada de 1960, quan moltes masies van ser destruïdes en el procés de creixement urbanístic de l’època, va mantenir-se dempeus.

Ca n'Alòs el gener de 1961, el dia de la inauguració del túnel entre Santa Eulàlia i Sant Josep. Font: https://www.rtve.es/filmoteca/no-do/not-944/1487219/

Fins i tot, en una publicació de l’Ajuntament de 1969 és un dels vuit edificis destacats com a elements importants del patrimoni local, amb les esglésies de Santa Eulàlia i Bellvitge, Can Rigalt i la Pubilla Casas, Can Sumarro, etc.

Font: Hospitalet. Noticia geográfica

Malgrat aquest reconeixement oficial de que era un dels principals edificis del patrimoni arquitectònic de l’Hospitalet, com que no tenia cap mena de protecció legal, va desaparèixer. Què va passar?

Font:

Doncs, que la finca va ser comprada per Joan Cahué, per tal d'ampliar la seva fàbrica d’electrodomèstics, comercialitzats amb la marca Vanguard, i la masia va ser eliminada vers l’any 1971. La Vanguard va funcionar a ple rendiment uns 10 anys més, i va subsistir uns altres 5 anys, envoltada de polèmiques en relació a subvencions, desinversions, etc.

Amb aquesta imatge podem veure com la construcció del nou edifici de la Vanguard no va significar la destrucció de Ca n'Alòs. Font:

AMHLAF0027460 /a.Autor desconegut/da /d.Andreu González Diumenjó

Diem que Ca n’Alòs va ser eliminada però no destruïda. Cahué coneixia perfectament el valor històric i artístic de la masia i el que va fer va ser desmuntar-la, pedra a pedra. No sabem si Ca n’Alòs va ser reconstruïda i si és així, a quin lloc. Potser és a Fornells, un poble de Menorca, on Cahué va comprar una finca amb un molí vell, que va restaurar, i on es va fer construir una casa nova.

La façana de Ca n'Alòs, amb les pedres numeradies pel seu desmuntatge i trasllat. Font:

AMHLAF0027470 /a.Autor desconegut/da /d.Andreu González Diumenjó

De fet, a l'Arxiu Municipal es conserven unes fotografies de la masia d'una data indeterminada, però en les que ja existeix el nou edifici de la Vanguard; per tant han de ser de 1970 o anys posteriors. En concret, sorprenen 13 fotos en les que veiem destacats amb rotulador uns "elements" i numerades les pedres. La conclusió sembla evident: l'Ajuntament va col·laborar amb el desmuntatge de la masia que poc abans havia inclòs en la llista d'edificis patrimonials més importants.

Les fotos que demostren el desmuntatge de la masia, o si més no d'una bona part d'ella. L'Ajuntament havia de conèixer per força aquest atemptat contra el patrimoni local. Font:

AMHLAF0027473 /a.Autor desconegut/da /d.Andreu González Diumenjó

AMHLAF0027479 /a.Autor desconegut/da /d.Andreu González Diumenjó

AMHLAF0027485 /a.Autor desconegut/da /d.Andreu González Diumenjó

Com és que Cahué va actuar amb tanta impunitat? Per una banda, en aquell consistori tardofranquista no hi havia gens de sensibilitat ni valoració envers el patrimoni. Però si algú va alçar la veu, li recordarien que uns mesos enrere “Cahué Industrial, S. A. – Vanguard” havia estat escollida “Empresa Modelo” de l’any 1969, amb cinc empreses més. La cerimònia d’entrega del premi es va celebrar el 18 de juliol, al Palau d’El Pardo

Font: La Vanguardia, 19 de juliol de 1969

Una altra prova de la bona relació de Cahué amb les jerarquies del règim va ser la visita de l’aleshores president del govern Carlos Arias i de quatre ministres a l’empresa el juny del 1974.

Cahué (al centre, amb les mans agafades) mostra la sala de muntatge de la Vanguard al president del govern, Arias Navarro (el segon a la dreta de Cahué), i a quatre ministres (De la Fuente, Carro...).

En conclusió, una de les pèrdues patrimonials més escandaloses, en les que un empresari sense escrúpols i un ajuntament còmplice ens van deixar sense un dels elements més importants del nostre passat. 

 

Quan a classe parlem del feudalisme i amb l’alumnat anem a visitar el Castell de Bellvís i l’Església de Santa Eulàlia de Provençana, sempre trobo a faltar Ca n’Alòs, que representaria l’estament dels pagesos, la majoria de la societat, el grup explotat i oblidat.

En unes notes manuscrites, amb les fotos abans esmentades, podem llegir el testimoni d'Andreu González Diumenjó. La seva família va ser la masovera de Ca n'Alòs entre 1868 i 1969. La finca era propietat de la família Ponsich, que va començar a reduir-se a partir de 1928, quan es van començar a vendre parcel·les per a usos urbans o industrials.

La masia va ser el centre d'una explotació agrària fins el 1960. L'any 1969 en Ponsich va vendre el que quedava de la finca, amb el mas inclòs, a Cahué, i van haver d'abandonar la casa.