domingo, 15 de mayo de 2022

PATRIMONI A SANT JOSEP I LA CARRETERA DEL MIG

Aquest article també vol aportar elements per al debat del nou Pla Especial de Protecció del Patrimoni de l’Hospitalet. L’abast territorial serà el barri de Sant Josep i el que era l'antic polígon industrial de la Carretera del Mig.

Pertany a la sèrie del patrimoni de Pubilla Casas, Can Serra, la Florida/les Planes i Sanfeliu.

El conjunt de la Tecla Sala vers 1960

Un dels elements més antics, els ponts del ferrocarril, ja han estat inclosos en el llistat de les Planes.

1) El mapa de patrimoni de la Diputació inclou el jaciment arqueològic de Can Picotí, entre les vies i l’Avinguda Josep Tarradellas. 

2) Al mateix document hi és el jaciment arqueològic de Can Torresolanes, molt a prop de l’anterior. 

3) El barri de Sant Josep conserva una masia, Cal Samsó, l'única reconeguda com BCIL.

4) A la Carretera del Mig, 74, hi és la petita masia Ca la Ferrereta, força ignorada.

5) Gràcies a Marta Piera, hem detectat al Carrer Sant Roc, 79, Can Salvador del Roig, una masia que era al costat de l’antic camí, i que ara està integrada al traçat urbà.

Afegit l'11/11/2022: Aquesta masia ha estat enderrocada recentment, quan fa uns cinc mesos que vam incloure-la en la llista del proper PEPPA. Un més dels elements del patrimoni local que hem perdut. 

Imatge de Google Street View cedida per la Marta Piera.

6) El conjunt de Tecla Sala inclou diferents edificis. El més antic és el Molí paperer, construït el 1854, l’arquitecte del qual va ser Josep Oriol i Bernadet. El Molí produïa paper amb la força motriu del Canal de la Infanta. De fet, dins del conjunt del Molí hauríem de treure a la llum i d’incloure les infraestructures del Canal que es conserven al part posterior.

El molí paperer és la part de l'edifici cobert amb teulada. A la part de la dreta passava el Canal de la Infanta. De fet, encara n'hi han algunes de les seves infraestructures que esperen ser tretes a la llum.

7) L’edifici de Can Basté, inaugurat l’any 1893, és de l’arquitecte Claudi Duran i Ventosa. Es tracta de l’element més important del conjunt. N’és una fàbrica de maó vist i decoració sòbria. Atenció!, cal que s’inclogui explícitament la passarel·la que el connecta amb el Molí.

Interior de la passarel·la que uneix l'edifici de la filatura i el Molí.

8) La xemeneia de Can Basté també és de l’any 1893.

9) La Casa del Director del conjunt de Tecla Sala, de data i autoria desconeguda, és la joia modernista de la ciutat.

10) Les dependències posteriors, on ara hi ha la Fundació Arranz Bravo i el TPK, són afegits de la dècada de 1950.

11) L’edifici de Can Batllori molt probablement sigui una casa de 1874, data que figura a la façana, després aprofitada com dependència d’aquesta empresa del sector ceràmic. O era la Casa del Director de la fàbrica que ja funcionava abans de donar-se d’alta?

Foto d'Àngels García-Carpintero. Font: Històries des de Bellvitge

12) La xemeneia de Can Batllori deu ser dels volts de l’any 1883, quan consta a la documentació que es va posar en funcionament la fàbrica.

13) La xemeneia de Can Llopis és molt probable que sigui de 1885, quan s’inaugura aquesta altra fàbrica.

14) La Casa del Director de Can Llopis és de data i autor desconeguts. Per l’estil deu ser pels volts de 1910.

15) Ens passa el mateix amb la Casa del Director de Cosme Toda, i la datació és semblant.


16) L’edifici de Cosme Toda, una ampliació de les instal·lacions anteriors, és una de les grans obres d’en Ramon Puig i Gairalt, del 1923. Els edificis posteriors han estat destruïts.

Anunci de 1931.

17) Forns de Cosme Toda. Arran de les obres al voltant de la fàbrica, han sortit a la llum dos grups de forns subterranis. Molt probablement n’hi hagin més, a més dels que han estat destruïts.

18) Túnels de Cosme Toda o Llopis. Les obres també han tret a la llum els túnels que formaven part de les instal·lacions d’aquestes fàbriques. La majoria han estat destruïts, però de ben segur que es conserven alguns, que es van fer servir com refugis i magatzems durant la Guerra Civil.

19) La fàbrica d’Albert Germans, al Carrer Rodés, també és d’en Ramon Puig i Gairalt, de l’any 1926, tot i que els plànols estan signats pel seu germà Antoni.


20) Gràcies a l'Arxiu Municipal, sabem que la fàbrica de Courtaulds Hispania SA la va dissenyar l’arquitecte Jaume Torres i Grau (1879-1945) l’any 1926, el mateix any en el que treballava en l’edifici de Correus de la Via Laietana. Aquesta empresa de seda artificial es troba a l’Avinguda Pau Casals, 125, i el conjunt conté nou naus amb forma de dents de serra i una de les dotze xemeneies que conservem a la ciutat.

La fàbrica de Courtaulds Hispania, l'any 2015.

21) A partir de la urbanització del Carrer Rodés, l’any 1921, es produeix l’empenta definitiva en el creixement del barri. D’aquella fase trobem diversos edificis, com el del mateix Carrer Rodés, 44.

22) La Casa Calbet, al Carrer Rodés, 39, fou dissenyada per en Ramon Puig i Gairalt l’any 1923, però només la planta baixa i primer pis. La remunta de les altres dues plantes les va fer en Lluis G. Colomer i Ballet. 

23) Les Cases del Carrer de l’Ebre, 29-49 són un exemple de les primeres urbanitzacions del barri.

24) El bloc del Carrer Prat de la Riba, 124 també és representatiu de la primera fase del barri.

25) Les cases del Carrer Prat de la Riba, 69-73 són un altre exemple de l'arquitectura d'aquella etapa.

26) Les cases del Carrer Miquel Romeu, 5 i 7, també ho són. 

27) Un altre exemple de cases d'abans de la Guerra Civil són les del Carrer Rosalia de Castro, 58-72 i Carrer Ca n’Alòs, 9. La del número 72 té una placa que diu “Villa Antonia. Año 1924”.

28) Deixant de banda els edificis residencials, podem destacar d’altres elements, com ara la fita quilomètrica de l’antiga Carretera Provincial, actual Carrer Prat de la Riba, a l’alçada del número 155. 


29) Gràcies a l'Arxiu Municipal sabem que Can Pujol, al Carrer Prat de la Riba, 146-148, n’era una fassina i un celler. Fou feta l’any 1897, amb el disseny d’en Marià Tomàs i Barba.   

30) La Granja Font és una vaqueria, dissenyada per en Ramon Puig i Gairalt l’any 1921. Malgrat aquesta data, es tracta d'un edifici modernista.

Font: Diputació de Barcelona.

31) El refugi antiaeri de la Farga és a l’Avinguda Josep Tarradellas i es va construir l’any 1937.  

32) El Monument a Josep Anselm Clavé fou erigit l’any 1954, en una cerimònia en la que van participar totes les corals de la ciutat. Fou obra de Rafael Solanic i Balius (1895-1990). El seu emplaçament ha variat dins la plaça al llarg dels anys.


33) L’edifici de l’empresa ISAMSA, fou construït l’any 1965 a l’Avinguda Carrilet, 257, segons els plànols de L. Gelpi Vintró i Josep Mª Feliu. Un edifici que incorpora les formes del racionalisme en l’arquitectura industrial. 

ISAMSA, en una foto de 1965.

34) La Font de la Plaça Josep A. Clavé fou un disseny del Carles Buïgas, de l’any 1969.

35) Mural ceràmic de Joan Rifà, de l'any 1974. Representa els principals edificis patrimonials de l'Hospitalet i es troba en la benzinera de la Plaça Josep A. Clavé. També n'hi ha una reproducció de l'escut de l'Hospitalet d'aquell moment.

36) La Plaça de la Serp fou una conquesta del moviment veïnal i és un testimoni d'aquest moviment social i de la lluita antifranquista.

37) L’escultura Càntic solidari  és de Ferran Soriano. Fou erigida l’any 1996 a la Plaça de Tuzla, amb motiu de l’agermanament amb aquesta ciutat bosniana.

38) Font en forma de piràmide a una plaça entre els carrers Mare de Déu de la Mercè i Leonardo da Vinci.

Aquesta zona conté algunes col·leccions d’art i patrimoni documental i bibliogràfic molt importants:

39) Fons documental de l’Arxiu Municipal de l’Hospitalet.

40) Fons documental del Centre d’Estudis de l’Hospitalet.

41) Fons d’art i documental de la Fundació Arranz Bravo.

42) Fons d’art i documental del Taller Pubilla Kasas.

43) Fons bibliogràfic de la Biblioteca Tecla Sala. Cal destacar el llegat de Mossèn Homar.

44) Fons documental i d’art del Centre Cultural Tecla Sala.