2. Economia
2.1.
L’evolució econòmica
La
situació econòmica d’aquesta dècada fou molt dolenta. El 1950, la població
espanyola encara era més pobre que la de 1935.
PIB/càp.
Espanya (1935=100)
1935
|
100
|
1940
|
80
|
1945
|
82
|
1950
|
86
|
La
propaganda del règim deia que això era degut a les destrosses de l Guerra
Civil, a l’aïllament, la sequera, etc... Però la raó real era la nefasta
política econòmica, l’autarquia, el
nacionalisme portat a l’economia.
L’autarquia
consisteix en generar una economia autosuficient, reduint al màxim les
importacions i les exportacions. Aquesta política econòmica és pràcticament suïcida en un país
que tenia grans mancances (per exemple d’energia). A més, fou especialment greu per
l’oportunitat perduda en ser neutral (o gairebé neutral) en una situació de
guerra mundial.
El primer franquisme va generar la més important depressió econòmica de l'Espanya contemporània, i va tenir un cost econòmic difícil de calcular.
 |
| El gasògen fou un artefacte que es va haver d'instal·lar a molts vehicles per la manca de petroli. Era fomentat pel règim, que assegurava que trobaria fonts d'energia pròpies, i va gastar molts recursos en desenvolupar-los. Font: La Vanguardia Española, 18-4-1944, pàg. 16. |
Llavors
es produïa una situació paradoxal. En un règim que defensava el liberalisme
econòmic, es van desenvolupar molts mecanismes d’intervenció política de
l’economia, però amb escassíssims recursos públics, perquè la política fiscal
era molt favorable als rics i es recaptaven pocs diners. A més, aquesta intervenció subordinava l'economia a objectius polítics, com ara la consolidació del règim i l'exèrcit.
La
República havia pujat la despesa pública al 13,5% de la Renda Nacional, i el
1955 havia baixat al 9,6%[i].
El 1935, els impostos directes, els que afecten més als rics, eren un 9%
superiors als indirectes. El 1950, els impostos indirectes, el que afecten al
consum en general, a la classe treballadora, eren un 16% superiors als directes[ii].
Es
van crear organismes oficials com el Servicio Nacional del Trigo, l’Instituto
Nacional de Industria, etc. Volien controlar la oferta i la demanda, les
exportacions i les importacions. Això va provocar l’escanyament de la
producció, per falta de recursos, l’esgotament de les divises i la pujada dels
preus.
 |
| Els mitjans de comunicació feien propaganda de la política econòmica autàrquica, però la realitat de pobresa i depressió era palesa. |
Els
béns de primera necessitat s’havien de vendre al govern perquè el distribuís de
forma racionada a preus taxats. Això i la pobresa van generar un important mercat negre,
l’estraperlo. El gran estraperlo el feien els grans productors que eren alhora
els jerarques del règim. La corrupció era la norma, no l'excepció.
La
victòria de la classe dels terratinents en la Guerra Civil va condemnar al camp
espanyol, la base de l’economia i on vivia la majoria de la població, al
manteniment de les estructures de propietat i les tècniques de producció
procedents dels segles anteriors.
 |
| Eva Duarte, "Evita", esposa del president argentí Perón, va visitar Espanya el juny del 1947. La visita va significar una excepció a l'aíllament polític espanyol i la possibilitat de comprar blat, que escassejava al país. Font: NO-DO. |
La
situació fins el 1945 fou especialment dolenta, amb una gran mancança de fonts
d’energia, collites insuficients, pagament del deute a Alemanya i Itàlia, etc.
El resultat era la fam dels més pobres i la misèria d’un alt percentatge de la
població.
El
PIB/càpita d’Espanya va caure en relació a la resta de països occidentals,
malgrat la 2a Guerra Mundial. Veiem com Espanya s’havia empobrit fins i tot en
relació als perdedors de la guerra. En allò que sí va afectar l’aïllament va
ser en que no va arribar-hi el Pla Marshall dels Estats Units per reconstruir
l’economia europea.
%
del PIB/càp. d’Espanya respecte al PIB/càp. de diversos països
|
Alemanya
|
EE.UU.
|
França
|
G. Bret.
|
Itàlia
|
1929
|
76
|
46
|
76
|
60
|
98
|
1950
|
78
|
33
|
58
|
54
|
95
|
A
Catalunya, la regió més industrialitzada del país amb diferència, les fàbriques
van patir molt les mancances de matèries primeres i energia. Sovint havien
d’aturar la producció. D’altres sectors es van afavorir de no tenir competència
i van poder mantenir-se o fins i tot créixer.
2.2.
L’economia a l’Hospitalet.
El
1939, l’Hospitalet combinava una important indústria amb una molt productiva
agricultura. La indústria estava composada per grans empreses, sobretot tèxtils
(Trinxet, Trias, Caralt, Vilumara, ATASA, Rifà, Gomar, Anònima de Torcidos,
etc.) , ceràmiques (Cosme Toda, Goyta, Llopis, Oliveras, Batllori, etc.) i
alguna metal·lúrgica (Escorsa, “la Farga”, etc.), i desenes de fàbriques i tallers
de tots els sectors.
 |
| Interior de Can Trinxet, en una fotografia publicada l'any 1959. El sector tèxtil era el més important encara, amb el 35% de la contribució industrial del 1950. tanmateix, ja no significava el 49% del 1930. |
Els
bombardeigs feixistes havien provocat destrosses a algunes instal·lacions, però
la reanudació de la producció no va trigar. Fins i tot, s’hi van localitzar
noves empreses com FEMSA o INDO.
Els
problemes venien pels talls elèctrics. Sabem que a Tecla Sala van instal·lar-hi
un generador aprofitant el salt d’aigua del Canal de la Infanta. També hi havia
problemes amb l’escassetat de matèries primeres. Per exemple, el cotó pel
tèxtil era repartit en uns “cupos”, que sovint depenien de les bones relacions
amb els jerarques del règim.
 |
| Font: Arxiu del centre d'Estudis de l'Hospitalet |
Per
a la majoria de la població la pobresa era generalitzada. Fins i tot és
analitzada com una forma més de repressió contra la població que era reconeguda
com contrària al règim. Per contra, la burgesia feia grans negocis i vivia amb
luxe.
Un
nou grup de burgesos arribistes per la seva relació amb el règim. Julio Muñoz Ramonet o José Manuel Lara en serien el millors exemples. El primer va entrar
en l’accionariat del grup d’empreses Trinxet, la indústria més important de la
ciutat.
L’agricultura intensiva de les terres de la Marina produïa vàries collites l’any d’hortalisses,
fruites, alfals, etc. L’agricultura no havia perdut gens ni mica de la seva
puixança. Només que la indústria i els serveis creixien més ràpidament. Els
escombriaires eren un altre sector puixant.
 |
| Masia de Can Puig. Home menant un matxo que tira d'un carro carregat d'escaroles pel mig dels camps ple d'escaroles a la Marina. Font: AMHL 901 AF 0000494 /a.Autor desconegut/da /d.Josep Puig |
L’Hospitalet,
per la seva proximitat a Barcelona, el gran centre de consum, era un dels llocs
on es descarregaven les mercaderies d’estraperlo, llençades des dels trens al
seu pas pel Centre, Sant Josep i Santa Eulàlia-la Torrassa. Collblanc-Torrassa
era un mercat on venien a comprar moltes persones de Barcelona, i així no es pagaven
els consums.
