lunes, 15 de mayo de 2023

LAS TEMPERATURAS EN L'HOSPITALET Y SU IMPACTO EN LA SALUD

El siguiente artículo lo podía haber escrito Pero Grullo. Pero a quienes nos gobiernan hay que recordarles las cosas obvias y evidentes.

Estamos en una Emergencia Climática (en l'Hospitalet también) y el aumento de las temperaturas es una realidad que ya no pueden negar ni el primo de Rajoy ni los fanáticos de extrema derecha.

Fuente: https://twitter.com/i/status/1655965223944069122

Las ciudades, por la acumulación de edificios y de suelo con pavimento y asfalto se produce un efecto conocido como “isla de calor”, una subida de temperatura en el interior de las ciudades respecto a su entorno. En el área metropolitana de Barcelona, la diferencia oscila entre 3 y 8º.


El compañero Isaac Castro, en su gran blog sobre parques y jardines, publicó las temperaturas de la superficie de diversos lugares del barrio de Santa Eulalia durante la ola de calor de junio de 2019:

Lloc

Temp. al sol

Temp. a la sombra

Gespa a la Plaça de l’Escorça

38

22,7

Sòl de cautxú a la Pl. de l’Escorça

60,5

31,4

Yo he tomado la temperatura de la superficie en dos lugares de l’Hospitalet el día 14 de mayo de 2023, entre las 16 y las 17 horas:

Lugar

Temp. al sol y suelo de pavimento

Temp. a la sombra y suelo decésped

Bellvitge

47,4

22,7-23,4

Plaça Eivissa

43,9

26,5


Temperaturas del suelo del Paseo de Bellvitge y del Parque de Bellvitge.

Consecuencias

Este aumento de las temperaturas es algo más que una molestia, es un problema de salud pública que provoca enfermedades y sobremortalidad. Como dice el Departament de Salut de la Generalitat:

“Entre les setmanes 28 a 32 de 2022, de l’11 de juliol al 14 d’agost, segons el sistema de monitoratge de la mortalitat EuroMOMO, l’Estat espanyol té un excés de mortalitat extraordinàriament elevat, amb la contribució especialment rellevant de les defuncions entre la població de 75 anys i més.”

En Catalunya, aunque la sobremortalidad de 2022 no fue de las más altas en España, vemos una ligera sobremortalidad a partir de los 60 años.

Temperaturas del suelo, tomadas en la Plaça Eivissa. La diferencia entre el suelo de pavimento y sin sombra y el suelo de tierra con sombra es de mas de 17º. Por las noches, el suelo recalentado desprende el calor acumulado y sube la temperatura atmosférica.


En el cojunto de España, se atribuyen a las altas temperaturas la muerte de 11.578 personas en 2022.

No tenemos datos específicos de sobremortalidad por meses en l’Hospitalet, pero si tenemos en cuenta que en 2018 la esperanza de vida era un poco menor respecta a la media catalana (83,25 i 83,6, respectivamente) seguramente que llegaremos a la conclusión que aquí también tenemos este problema de salud pública.

Soluciones

Como evitar eso? La principal estrategia es la reducción de las superficies de asfalto, hormigón o pavimento que absorben la radiación solar y su substitución por tierra, árboles y verde urbano en general.

El verde urbano puede ser de muy diferentes formas. Los tradicionales parques han de ser reformulados y hemos de tener un refugio climático por barrio. Se han de crear jardines de lluvia y coberturas vegetales en techos y paredes.

En resumen, el verde urbano no es una cuestión estética, es una cuestión de salud pública, de supervivencia. Cada tocho de más nos resta vida, cada parque, cada árbol nos hace ganar vida.

 

LES TEMPERATURES A L'HOSPITALET I EL SEU IMPACTE EN LA SALUT

El següent article el podia haver escrit Pero Grullo. Però a qui ens governa cal recordar-li les coses òbvies i evidents.

Som en una Emergència Climàtica (a l'Hospitalet també) i l’augment de les temperatures és una realitat que ja no poden negar ni "el primo de Rajoy" ni els fanàtics d’extrema dreta. 

Temperatures preses a Collblanc-la Torrassa. Font: https://twitter.com/i/status/1655965223944069122

A les ciutats, per l’acumulació d’edificis i de sòl urbanitzat es produeix un efecte conegut com “illa de calor”, una pujada de temperatura dins seu respecte al seu entorn. A Barcelona, la diferència entre el centre i les zones no urbanitzades properes és de 3 a 8º.


El company Isaac Castro, al seu gran blog sobre parcs i jardins, va prendre temperatures de la superfície de diversos llocs del barri de Santa Eulàlia durant l’onada de calor de juny de 2019:

Lloc

Temp. al sol

Temp. a l’ombra

Gespa a la Plaça de l’Escorça

38

22,7

Sòl de cautxú a la Pl. de l’Escorça

60,5

31,4

Jo he pres la temperatura de la superficie a dos llocs de l’Hospitalet el dia 14 de maig de 2023, entre les 16 i les 17 hores:

Lloc

Temp. al sol i terra de paviment

Temp. a l’ombra i terra de gespa

Bellvitge

47,4

22,7-23,4

Plaça Eivissa

43,9

26,5

Temperatura a Rambla Marina i al Parc de Bellvitge, a pocs metres de distància.

Conseqüències

Aquest augment de les temperatures és quelcom més que una molèstia, és un problema de salut pública que provoca malalties i sobremortalitat. Com diu el Departament de Salut de la Generalitat:

“Entre les setmanes 28 a 32 de 2022, de l’11 de juliol al 14 d’agost, segons el sistema de monitoratge de la mortalitat EuroMOMO, l’Estat espanyol té un excés de mortalitat extraordinàriament elevat, amb la contribució especialment rellevant de les defuncions entre la població de 75 anys i més.”

A Catalunya, tot i que la sobremortalitat de 2022 no va ser de les més altes a Espanya, veiem una lleugera sobremortalitat a partir del 60 anys.

Temperatures del terra de la Plaça Eivissa, entre Pubilla Casas i la Florida.

Al conjunt d'Espanya, s'atribueixen a les altes temperatures la mort d'11.578 persones.

No tenim dades especifiques de sobremortalitat per mesos a l’Hospitalet, però si tenim en compte que l’any 2018 l’esperança de vida era una mica menor respecte la mitjana catalana (83,25 i 83,6, respectivament) segurament que conclourem que aquí també tenim aquest problema de salut pública.

Solucions

Com evitar això? La principal estratègia és la reducció de les superfícies d’asfalt, formigó o paviment que absorbeixen la radiació solar i la seva substitució per terra, preferentment amb arbres, i verd urbà en general.

El verd urbà pot ser de moltes formes diferents. Els tradicionals parcs han de ser reformulats i hem de tenir un refugi climàtic per barri. S'han de crear jardins de pluja i cobertes vegetals a sostres i parets.

En resum, el verd urbà no és una qüestió estètica, és una qüestió de salut pública, de supervivència. Cada totxo de més ens resta vida, cada arbre i cada parc ens fa guanyar vida.

 

viernes, 12 de mayo de 2023

UN CANVI EN EL TRAÇAT DEL CANAL DE LA INFANTA FET PER TECLA SALA I JOAN RIERA

En la recerca per a escriure una part del llibre Filant cultura m’he adonat d’un aspecte de la història del Canal de la Infanta que ha estat davant nostre tots aquests anys i que no havia vist.

Tots els plànols i el dibuix d’en Ferran Xumetra indiquen que el Canal de la Infanta passava per fora del recinte del conjunt fabril que va ser un molí paperer (1854-1880), la fàbrica tèxtil de la família Basté (1880-1913) i la filatura de cotó de Tecla Sala, a partir de 1913.

Primer, veiem el fragment del famós plànol del Canal que va fer l’arquitecte municipal, Marià Tomàs, l’any 1908. No es representa la fàbrica, però sí veiem que quan el Canal s’apropa al Salt Basté gira cap al nord i en cap moment desapareix.



A un plànol de 1910, encara que sense gaire detall, es veu el canal força allunyat de la fàbrica, i quan s'hi apropa no fa un gir cap al conjunt fabril.


Al dibuix d'en Xumetra, del 1916, el pas del Canal és clarament per darrere de la tanca del recinte. 

Fotografia de Bibian Escudero

 

Al plànol de la Brigada Topográfica de Ingenieros, del 1923, ja veiem que quan el Canal s'apropa al conjunt fabril fa un gir cap al sud, apropant-s'hi.


 

Sabem que l'any 1923 l'empresa Tecla Sala encetà el procés d'instal·lació de dues turbines.

Sabem que l'any 1925, Joan Riera, marit de Tecla Sala, va demanar el permís per a urbanitzar el Carrer Terra Baixa

Als plànols posteriors, confirmem que el Canal, quan s'apropava a l'alçada de la fàbrica Tecla Sala, girava cap a l'interior del recinte fabril i passava pel mig. A sobre del recinte fabril hi trobem el Carrer Terra Baixa.

Al voltant de 1960 es van fer unes guies urbanes de l'Hospitalet. La següent imatge és de l'edició de 1963.

 

En aquest plànol de 1966 es veu clarament com el Canal entra en la Tecla Sala, desapareix i torna a aparèixer en el Carrer Pintor Sorolla, després de creuar el Torrent Gornal.


Molts dels testimonis de les persones que treballaren a T. Sala e Hijos també ens informen de l'existència del Canal entre els edificis del conjunt industrial. Imagino que no deu ser difícil treure a la llum algun tram del Canal.

En resum, que sempre havíem sabut que el Canal passava pel mig del Tecla Sala, però no havia caigut en que originalment no havia estat així. No he trobat la documentació concreta sobre aquest canvi, però l es evidències són incontestables.

He fet aquesta "troballa" mentre participava en l'elaboració de Filant cultura, que espero que us agradi.