Mostrando entradas con la etiqueta masclisme. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta masclisme. Mostrar todas las entradas

lunes, 25 de noviembre de 2019

EL FEMINICIDI AL MÓN. "FALTEN" MÉS DE 250 MILIONS DE DONES.

Annex del novembre de 2023
Total: 7.975 milions (M) de persones.
Dones: 3.967 M.
Homes: 4.009 M. 
Això dona una ratio de gènere (RG, també dita sex ratio) de 101,1. És a dir, que al món, per cada 100 dones n'hi han 101,1 homes. 
A Europa Occ. i meridional, la RG és al voltant de 96 mentre que a Àsia és de 104.
La situació de cada país pot dependre de diversos factors. A alguns països àrabs, a més de la sobremortalitat femenina derivada del masclisme, hi ha una gran immigració masculina per raons laborals. Compte amb el que està passant a Guinea Equatorial, on el percentatge de població femenina ha caigut força en els darrers anys. A l'est d'Europa, la sobremortalitat masculina és provocada sobretot per l'alcoholisme. Font del mapa: https://ourworldindata.org/gender-ratio
Si acceptem que la RG que hauria de ser a tot arreu del món és 95, la que tenim al sud d'Europa, la quantitat de dones que hauria d'haver al món és de 4.220 M. Per tant, "falten" al voltant de 253 M de dones. 
Al primer article que vaig publicar sobre el tema, el 2015, la dada era de 238,5 M.
Aquesta xifra que jo proposo és gairebé el doble que la que estudiosos amb molta més preparació i mitjans que jo van publicar l'any 2015, potser perquè només han comptat des del 1970 o perquè consideren que la RG òptima és 96 o més altes.
Tanmateix, un estudi recent (març del 2022) estima que les dones "desaparegudes" (és a dir, assassinades i més recentment a les que no han deixat néixer per ser nenes) en els darrers 70 anys a Xina són 89 M i a l'Índia, 139 M. 
A Xina i Índia, els dos gegants demogràfics i on és molt arrelat el feminicidi, n'hi ha 228 M de dones "desaparegudes". Això seria molt més a prop del que proposo des del 2015.
El feminicidi és el més terrible genocidi que s'ha fet i es continua fent. La lluita feminista en general (i contra violència masclista en concret) continua sent necessària. Les xifres canten!
Si voleu seguir l'argumentació... més avall.

Article del novembre de 2019
Aquesta és la versió resumida, actualitzada i en català de l’artícle que vaig publicar el gener de 2015 (i en anglès).   
La meva reflexió segueix és la següent:
1. La població mundial, en 2017 era de 7.550 milions (M) de persones; d’elles, 3.809 M eren del gènere masculí i 3.741 del gènere femení, el que dona una proporció de 101,8 homes per cada 100 dones (a partir d’ara, sex ratio o SR).

2. Tanmateix, la SR varia molt entre continents, regions, països. La SR d’Àsia és de 104,8, mentre que la d’Europa es 93,5. 
Font: https://www.geografiainfinita.com/2015/03/la-situacion-de-la-mujer-en-el-mundo-a-traves-de-los-mapas/

3. La igualtat legal entre els gèneres aconseguida a Europa Occidental - Europa Meridional no ha eliminat la desigualtat real, però probablement sigui el lloc del món en el que aquesta igualtat real sigui més a prop. Per tant, afirmaré que la SR d’aquestes regions d’Europa és la més propera a l’òptima. Si corregim la desviació provocada per la desigualtat encara existent, (gairebé 100 dones assassinades a Espanya durant 2019) la SR que hauria d’existir en tot el món és 95.

4. La diferència entre la SR òptima i la que existeix es deu a la “sobremortalitat” femenina provocada pel masclisme, és a dir al feminicidi. Diana Russell afirmà que el feminicidi és l’assassinat de dones per homes pel fet de ser dones. Crec que el feminicidi és un concepte més ampli. No cal un assassinat per a provocar la mort d’una dona, n’hi ha prou amb una educació insuficient, una assistència mèdica deficient, un matrimoni forçat... I no sempre és a mans d’homes. Entenc el feminicidi com la mort d’una nena o una dona a conseqüència de la discriminació i el maltractament que pateix a causa del seu gènere.

Totes les formes de violència masclista poden provocar sobremortalitat femenina, és a dir, feminicidi.

5. Si la SR del món hauria de ser, aproximadament, 95 i es 101,7. Això vol dir que “falten” al voltant de 274 M de nenes i dones. I això, entre les generacions vives. Aquesta dada sorgeix d’una senzilla proporció: si la quantitat d’homes és de 3.809 M, la que hauria d’haver de dones amb la SR de 95 seria d’uns 4.009 M. La diferència amb la quantitat de dones que realment n’hi ha (3.741 M) dona aquesta esgarrifosa quantitat de persones del gènere femení que haurien que ser al món, i no hi són. Al meu article anterior, amb dades del 2013 la quantitat era de 238,5 M. Sembla que no millorem.

6. Aquesta xifra és molt matisable perquè hauria que estudiar regió per regió, país per país. La veritat és que em costa i demano disculpes per parlar de milions de nenes, noies i doneses assassinades amb aquesta lleugeresa i manca de precisió, però no tinc la capacitat per fer-ho millor. Segurament la xifra de víctimes del feminicidi és superior, perquè a Europa Oriental la SR es de 89. Aquesta dada sembla indicar que allà no hi ha feminicidi. El cert és que hi ha una sobremortalitat masculina extraordinària provocada per l’alcoholisme, el que oculta la sobremortalitat femenina generada pel masclisme i agreujada precisament per aquest alcoholisme. Un informe de 2012 afirmava que a Rússia morien anualment 14.000 dones a mans de les seves parelles o familiars.

7. Els països on el feminicidi és enorme són India i Xina. Segons l’últim cens (2011) la SR de la India era de 106,1, el que vol dir que haurien d’haver 68 M de nenes i dones més de les que hi ha. En una estimació no oficial de 2016, la situació hauria empitjorat, amb una SR de 106,7. Com és conegut, a l’Índia s’han popularitzat les clíniques que fan ecografies per a determinar el gènere del fetus, i si es femení, avorten. A Xina, segons el cens de 2010, falten 70 M de nenes i dones, una quantitat que puja a 72 M segons una estimació de 2016.

8. Doncs sí, en un insignificant blog escrit por un insignificant profe de secundària s’afirma que el feminicidi és un dels més importants genocidis de la història (el més gran?), que, arrodonint, en l’últim segle s’ha assassinat o deixat morir a més de 250 M de persones pel fet de que eren del gènere femení. I les morts es poden comptar, el patiment, no. És, sense dubte, una de les xacres més terribles i urgents del món i del nostre país. Tanmateix, no és a l’agenda de cap cimera mundial, ni ocupa massa temps als consells de ministres. Segurament perquè els dirigents polítics són majoritàriament homes.

9. I tots aquests crims, ¿per què? La resposta és molt senzilla, masclisme, és a dir la creença de que els humans de gènere masculí són superiors a les dones i tenen més drets, i el patriarcat, és a dir la creença i les lleis que imposen l’autoritat dels homes sobre les dones. Aquestes dues plagues adopten múltiples formes i es perpetuen, de vegades modernitzán-se, de vegades tornant a costums i religions ancestrals. Y per a combatre-les, la resposta és senzilla, feminisme, la ideologia i l’acció per la igualtat entre els gèneres.

10. En els darrers anys, a casa nostra s’ha produït una gran mobilització feminista i de denúncia de la violència masclista. Alhora, però, un partit d’extrema dreta i clarament masclista obté cada vegada més vots. Els pamflets ultres inventen campanyes dient que la violència que pateixen els homes és comparable a la que pateixen les dones o paraules com “feminazis”. Malauradament, aquesta ofensiva masclista és portada als platós de televisió i les institucions per Vox.

No sé si ho fan conscientment o no, però les persones, mitjans i partits que pacten i donen espais a aquesta gent són còmplices de la violència masclista i del feminicidi, perquè estan ajudant a justificar-los.

domingo, 30 de junio de 2019

LA MARINA A MITJAN S. XIX: CANVIS AGRÍCOLES I EL MASCLISME DE SEMPRE

L’any 1853 va aparèixer una petita novel·la, anomenada El Cultivo del arroz en los campos del Hospitalet del Llobregat o Los Filántropos. A la portada afegeix: novela histórica escrita por D. P. B. Y. R. i que fou editada a Barcelona per la Imprenta de Juan Roger. Ja vaig parlar d'ella a l'article L'Hospitalet als llibres antics.
L’obra tenia com a finalitat principal divulgar els efectes negatius que el conreu de l’arròs tenia per la salut dels habitants de la comarca. 
Com és conegut, pel conreu d’aquesta planta cal embassar aigua, i encara que la microbiologia no estaba gens desenvolupada, ja aleshores es relacionava l’existència dels estanys amb el paludisme, malaltia endèmica en el Delta del Llobregat.
L'autor conversa amb un noi que viu a la Marina, territori que podem veure al darrere. Pg 9 d'El cultivo...
 
En les seves pàgines es descriu l’ermita de Bellvitge i els camps de la Marina de l’Hospitalet, que aleshores arribava al mar. Hem de destacar que fa el relat amb una idealització de la vida pagesa, pròpia dels burgesos benestants que no patien la duresa de les feines del camp. De tot el contingut del llibre podem deduir que l’autor era força conservador.
Del contingut del llibre destaquem dos aspectes: en primer lloc, la descripció que fa de la Marina i Bellvitge, els conreus, etc.; en segon lloc, el relat que fa d’una familia pagesa, i en concret de com s’ha d’educar dues noies.
La Marina, l’ermita de Bellvitge i els conreus
El conreu de l’arròs va produir grans debats en les dècades centrals del segle XIX. Per una banda era molt productiu, i era impulsat pels burgesos que estaven fent del Delta del Llobregat l’avantguarda de l’agricultura del país. A la novel·la, l’autor els anomena “els filantrops”.
Tanmateix, el conreu de l’arròs afavoria la difusió del paludisme. En aquells moments, els pagesos de la Marina buscaven nous conreus (de regadiu, gràcies al Canal de la Infanta) per incrementar els guanys, i finalment van optar pel blat de moro. En aquest sentit, molt interessants els esments que hi ha al text de l'explotació del cànem i els joncs.
Portada de la novel·la
 
Del text hem respectat la ortografia original, però hem canviat un aspecte: hem dividit els paràgrafs molt llargs. Els destacats en negreta també són meus.
“Á muy poca distancia de la capital del Principado, se hallaba erigido aquel santuario de la Virgen, el cual junto con la habitación del hermitaño que lo tenia á su cargo, formaba un cuadrilongo, y en su parte esterior existia una cerca de piedra que rodeaba la terraplen del edificio, y á uno de sus lados un pozo de muy poca profundidad, que puesto al abrigo de las varias enredaderas que en forma de emparrado lo cubrian, contenía en su seno un esquisito manantial de agua, tan sumamente fria que en los meses mas calurosos del verano, contribuía á hacer en sumo grado deliciosa aquella situación.
Desde aquel punto, se descubrian aquellas tristes y melancólicas llanuras, que serán siempre un perenne testimonio de los límites donde se circunscribió la ambicion humana; las cuales se ofrecian á la vista de aquel templo, como á un sitio escogido por aquellos primeros solitarios que alimentados con el suave bálsamo de la religión, desde aquel sagrado recinto debian levantar su vuelo como las águilas de la montaña.

La corriente del caudaloso rio Llobregat bañaba las faldas de aquellos montes cercanos que se descubrian á lo lejos y formaban el mas delicioso panorama, esparciendo sus aguas y convirtiéndolas en pequeños saltos y canales, que nutrian y fertilizaban las columnatas de árboles blancos y de olmos, cuyas ramas bamboleaban con el peso de una infinidad de uvas que servian para apagar la sed de aquellos infelices cultivadores, colocados por la mano del Creador en aquellas soledades.
Los estensos límites de estas llanuras desaparecieran con el horizonte al través de la encantadora y risueña perspectiva que ofrecian los pueblos sitos á lo lejos de aquel contorno.El religioso silencio que reinaba en aquel Santuario, hacia el mas curioso contraste con los reiterados toques de la campana, y con el bullicio de gentes que de aquellas llanuras acudían á él, durante aquel señalado dia del año en que se celebraba la fiesta de aquella su tutelar Vírgen, entonándose con el dulce y armónico concierto de los instrumentos los Divinos oficios, quedando así simbolizada la memoria de lo pasado, con la alegria de lo presente, perpetuándose el regocijo de aquella festividad de generacion en generacion.
Ermita de Bellvitge, amb l'habitatge dels ermitans en primer terme, l'any 1926.
Los umbrales de aquel venerable sitio se hallaban atestados de una infinidad de familias labradoras de los puntos cercanos que acudian á él para invocar el auxilio de aquella celestial Vírgen, suplicándola que no apartara jamás la luz de aquel fanal, que incidido por la mano de la providencia, nos hace precaver de los escollos de la tierra.
(…)Pasé pues aquella noche, recogido en la casa ó habitación del ermitaño de aquel Santuario, cené con la familia de dicho ermitaño, y mientras que este estaba velando con el candil á su lado, concluyendo unas alpargatas, producto del trabajo que le daba el sustento, yo me retiré á mi aposento esperando que luciera el dia para volver á disfrutar de las dulces sensaciones que inspiraban á mi corazon los atractivos de la vida rústica.
L'ermita de Bellvitge en una imatge publicada el 1891

Al dia siguiente, y cuando los primeros rayos del sol alumbraban la cima de los montes cercanos, y todas aquellas llanuras habian revivido con el movimiento de sus pocos moradores, poniendo en juego los mozos sus herramientas, y aparejando las caballerías para trasladarse al campo á continuar las labores que habian dejado suspendidas en el dia anterior, se veian por otra parte varias muchachas, que atravesando aquellos desiertos llanos en distintas direcciones, conducian á la plaza del mercado canastos de fresca verdura y sabrosísimas frutas, donde las gotas del rocío todavía centelleaban sobre las mismas; entonces fue cuando movido de una especie de curiosidad, tomé la resolucion de internarme por aquellas llanuras, donde apenas se encontraba una casa que pudiese ofrecer hospitalidad al viajero, viéndome aislado en un pais cual si me hallara en tierra estrangera; pues sobre ofrecerse como un vasto y dilatado desierto, se oía á lo lejos un sordo murmullo producido por la agitacion de los vientos y saltos lejanos de agua, que parecia que iban á estrellarse en sus bordes, las olas de las pasiones y las borrascas del mundo.

Cal Gotlla, un mas de la Marina de l'Hospitalet.
Los pantanos que se estienden hasta á poca distancia de los pueblos donde toman su nombre, se hallan cubiertos por medio de una calzada de juncos que constituyen un artículo de industria para algunas pobres familias que no tienen otro medio con que sustentarse, mas acercándose la estacion oportuna, acuden tambien allí varios labradores á enriar los cáñamos, dando así cumplida cima á las labores de los últimos cultivos del año. Apenas puede nadie separarse de la senda que rectamente dirije á aquellos pocos caserios, so pena de sumirse en los fangales, siendo muy difícil y algo arriesgado el andar de noche, y sin guía sin exponerse á alguna grave aventura.
En medio de aquel laberinto de terrenos húmedos y movedizos, y de balsas cubiertas de plantas acuáticas, verdaderas trampas siempre ocultas, y siempre abieras , hubo ocasiones en que no encontré medios para pasar delante, creyendo á cada vez frustrado el objeto de mi curiosidad; mas al cabo de algunas horas que llevaba de camino, encontré por fin una casa, que sin duda era á mi ver, de las que se distinguia mas de las de aquel contorno, y como era la ocasión en que tenia lugar la cosecha del maíz, tenían sus dueños amontonado en todo el patio y entrada de dicha casa, una inmensidad de panojas de este grano, que me obligaban á tener que encaramarme por aquellos montones, de suerte, que para salir de mis apuros hubiera sido preciso llevar los cinco sentidos a mis piés.”
El masclisme
El protagonista de la novel·la entra en aquest mas, i ens proporciona una lliçó de moral que ens mostra el masclisme dominant en aquella època. Hi són tots els tòpics: la felicitat de les dones proporcionada per la puresa i la ignorància, l’honor de les famílies basat en el comportament de les dones, la reclusió (que no pateixen els nois) com a forma de garantir la seguretat…
I tot plegat, amb un tocs de classisme que arrodoneixen la gal·leria dels horrors que significa aquest text.

Il·lustració de l'interior d'una casa a la pàgina 57 d'El cultivo.... Imaginem que és on viuen l'àvia i les dues noies. Aquestes imatges poden ser les representacions de persones de l'Hospitalet més antigues.
“Pasé todo el dia en aquella solitaria mansión, observando las ocupaciones y faenas á que se dedicaban dichos campesinos, admiraba sus anchos calzones y ligeros trages (…).
Al dia siguiente que era de descanso por ser domingo, observé asi mismo que dos de los jóvenes de la casa, salian muy de mañana vestidos ya con los trages del dia de fiesta, y que con paso bastante veloz se dirigian segun pude colegir, á uno de aquellos pueblos cercanos, donde se celebraba la fiesta tutelar de su patrono, á la cual concurria un gran numero de labradores y familias de diferentes puntos, para disfrutar del bullicio y animacion que por lo regular reina en esta clase de regocijos, á donde acuden los ociosos, aventureros, jugadores y danzantes.
Segadors als encontorns de Barcelona; Mundo gráfico, 16-7-1913

Era la familia de aquel labrador, compuesta de una abuelade noventa años, de su hijo viudo, y dos nietas hijas de este último. Parecia que las dos muchachas no gozaban en todo el año ni un dia siquiera de recreo, así es que no perdiendo de vista la oportunidad que me ofrecía el poder dirigir mis palabras á la mayor de dichas muchachas, le pregunté si pensaba ir aquella tarde y siguiente noche á disfrutar de aquellos regocijos; mas al punto me contestó la abuela negativamente, conociendo con el tono y ademanes de dicha contestación, que estaba decidida á no consentirlo, pues dijo, que nadie podía sin escándalo asistir á tales reuniones, donde bajo figuradas formas se introducía la desmoralizacion de la juventud, se turbaba la quietud en las familias, se aniquilaban las fortunas, y por fin se robaban la tranquilidad de todos los dias del año; el cielo dijo la abuela, no dejará impunes á los padres de familia que permiten que sus hijas se presenten con orgulloso rostro á cautivar los corazones, ostentando bajo pretesto de ahorros, pañuelos de encages, zarcillos de oro y otros varios adornos, impropios de su clase, mancillando así el nombre de las familias, y colocándose á una esfera que solo está reservada para las clases mas distinguidas de la sociedad.

No me atreví a contrariar la resolucion tomada por aquella abuela con semblante algo incomodado, mas las dos muchachas estaban contentas y quietecitas, gozando de una felicidad hija de la inocencia y de su pureza, entregadas á los dulces recuerdos de sus primeros años, ignorando los goces de esta vida, empero tampoco conocian las lágrimas que se vierten en el silencio y la soledad.

Aquella abuela era su segunda madre, á la cual consagraban todos sus pensamientos, todas las alegrias de su alma joven y la amaban por cariño y por obligacion; así como tambien ella velaba incesantemente para que nunca la vil corrupcion empañara aquella venturosa inocencia y cándida sencillez; guardaos hijas mias les decia, guardaos de traspasar estos límites, señalándolas aquellas llanuras, sino quereis encontrar monstruos y peligros; guardaos de traspasarlos en busca de una felicidad que la Providencia tiene puestos sus diques contra sus avenidas, para que las frenéticas pasiones no lleguen jamás á enseñorearse de vuestros cándidos corazones.

A estas palabras, aquellas cariñosas muchachas humillaron sus rostros desprendiendo de sus dulces labios una graciosa sonrisa, mostrando con sus ademanes cuan contentas y felices vivían en aquella solitaria mansion, donde era el domingo para ellas un dia de descanso, ó por mejor decir de placer."

jueves, 24 de noviembre de 2016

FEMINICIDIO: "FALTAN" MÁS DE 250 MILLONES DE MUJERES


Esta es la versión resumida, actualizada y en castellano, del artículo que publiqué en enero de 2015.   

Mi reflexión sigue estos pasos:

1. La proporción entre géneros al nacer en la especie humana es de 105 niños por cada 100 niñas  

2. La población mundial, en 2014 era de 7.266 millones (M) de personas; de ellas, 3.655 M eran del género masculino y 3601 del género femenino, lo que da una proporción de 101,8 hombres por cada 100 mujeres (a partir de ahora, sex ratio o SR).
SR por países. El azul indica más hombres que mujeres, y el magenta, más mujeres que hombres.¡Atención!, recordemos que la SR óptima no es 100, sino 95, y que un color magenta claro puede indicar que se producen feminicidios en aquel país. En la SR de los países también pueden intervenir las migraciones que sean mayoritariamente de un género o de otro.


3. Sin embargo, la SR varía mucho entre continentes, regiones o países. La SR de Asia es de 104,7, mientras que la de Europa es 93,1.

4. La igualdad legal entre los géneros conseguida en Europa Occidental-Europa Meridional no ha erradicado la desigualdad real, pero probablemente sea el lugar del mundo en el que esa igualdad real esté más cerca. Por tanto, afirmaré que la SR de esas regiones de Europa es la más cercana a la óptima. Si corregimos la desviación provocada por la desigualdad todavía existente, la SR que debía existir en todo el mundo es 95.

Datos de España en http://www.feminicidio.net/

5. La diferencia entre la SR óptima y la existente se debe a la “sobremortalidad” femenina provocada por el machismo, es decir al feminicidio. Diana Russell afirmó que el feminicidio es el asesinato de mujeres por hombres por el hecho de ser mujeres. Creo que el feminicidio es un concepto más amplio. No hace falta un asesinato para provocar la muerte de una mujer, bastan una educación insuficiente, una asistencia médica deficiente, un matrimonio forzado... Y no siempre es a manos de hombres. Entiendo el feminicidio como la muerte de una niña o una mujer a consecuencia de la discriminación y el maltrato que sufre a causa de su género.

6. Si la SR del mundo debería ser, aproximadamente, 95 y es 101,8, ello quiere decir que “faltan” alrededor de 257 M de niñas y mujeres. Y eso, entre las generaciones vivas. Esta cifra surge de una sencilla proporción: si la cifra de hombres es la correcta (3.665 M), la que tendría que haber de mujeres con la SR de 95 sería de unos 3.858 M. La diferencia con la cantidad de mujeres que realmente hay (3.601) da esa espeluznante cantidad de personas del género femenino que tendrían que estar en el mundo, y no están. En mi artículo anterior, con datos de 2013 la cantidad era de 238,5 M. Parece que no vamos mejorando.

     La película "La ciudad del silencio" aborda los feminicidios en Ciudad Juárez, México.

7. Esa cifra es muy matizable porque habría que estudiar región por región. La verdad es que me cuesta hablar de millones de personas asesinadas con esta ligereza y falta de precisión, pero no tengo la capacidad para hacerlo mejor. Seguramente la cifra de víctimas del feminicidio es superior, porque en Europa Oriental la SR es de 89. Esta cifra parece indicar que allí no hay feminicidio. Lo cierto es que hay una sobremortalidad masculina extraordinaria provocada por el alcoholismo, lo que oculta la sobremortalidad femenina generada por el machismo y agravada precisamente por ese alcoholismo. Un informe de 2010 afirmaba que en Rusia morían anualmente 14.000 mujeres a manos de sus parejas o familiares.


8. Los países en los que el feminicidio es enorme son India y China. Según el último censo, de 2011, la SR de la India era de 106,1, lo que quiere decir que deberían haber 68 M de niñas y mujeres más de las que hay. En una estimación no oficial de 2016, la situación habría empeorado, con una SR de 106,7. Como es conocido, en India se han popularizado las clínicas que hacen ecografías para determinar el género del feto, y si es femenino… En China, según el censo de 2010, faltan 70 M de niñas y mujeres, una cantidad que asciende a 72 M según una estimación de 2016.

                                                      "La maldición de ser niña"
9. Pues sí, en un insignificante blog escrito por un insignificante profe de secundaria se afirma que el feminicidio es uno de los más importantes genocidios de la historia (¿el más grande?), que, redondeando, en el último siglo se ha asesinado o dejado morir a más de 200 M de personas por el hecho de que eran del género femenino. Y las muertes son contabilizables, el sufrimiento, no. Es, sin duda, una de las lacras más terribles del mundo, uno de los problemas más acuciantes. Sin embargo, no está en la agenda de ninguna cumbre mundial, ni ocupa demasiado tiempo en los consejos de ministros. Seguramente porque los dirigentes políticos son mayoritariamente hombres.

10. Y todos estos crímenes, ¿por qué? La respuesta es muy sencilla, machismo, es decir la creencia de que los humanos de género masculino son superiores a las mujeres y tienen más derechos, y el patriarcado, es decir la creencia y las leyes que imponen la autoridad de los hombres sobre las mujeres. Estas dos plagas adoptan múltiples formas y se perpetúan, a veces modernizándose, a veces volviendo a costumbres y religiones ancestrales. Y para combatirlas, la respuesta es sencilla, feminismo, la ideología y la acción por la igualdad entre los géneros.