Miquel Madorell és un cas típic dels arquitectes de finals del XIX i començaments del XX, que en el seu moment eren molt famosos i tenien un gran èxit professional i que ara són força desconeguts.
Miquel Madorell i Rius va néixer a l’Hospitalet l’any 1869, i va créixer al Carrer Major, número 20. Era fill de Joan Baptista Madorell, mestre de primer ensenyança, i Francesca Rius. De fet, la nissaga dels Madorell era de mestres.
 |
| Miquel Madorell. Font: La Hormiga de Oro, 20-2-1936 |
Segons la Mª Àngels Garcia-Carpintero, l'iniciador de la nissaga va ser Miquel Madorell (o Madurell) i Coscoll (o Corcoll), que va arribar a l'Hospitalet vers 1793, on va fer construir una casa al Carrer Major on va començar a impartir classes.
Sabem que l’any 1835 va haver un intent d’incendiar la casa del mestre Miquel Madorell i Corcoll. Les causes no semblen ser l’enuig d’un alumne repetidor, sinó més aviat en que el mestre havia estat en els anys anteriors tinent dels voluntaris reialistes, una milícia molt conservadora, defensora de la monarquia absoluta. L'any 1878 es publicà la notícia de la mort de Miquel Madorell i Corcoll amb 86 anys i es diu que havia lluitat a la Guerra del Francès [i].
Tenim dues biografies que es superposen.
Com a mínim, tres fills d’aquest primer o segon Madorell mestre es van dedicar al mateix ofici. En Miquel Madorell i Badia va treballar a Castella i va arribar a ser director de l’Escola Normal superior d’Àvila i fou un dels pioners al país en l’ensenyament a persones sordmudes i cegues [ii].
En Francesc d’Asís Madorell i Badia, a més de l'ofici, també va heretar la vocació política del pare. El trobem al Partit Progressista en la dècada de 1860 i al Partit Liberal en les dècades de 1870 i 1880. Com que va treballar de mestre i va ser director d'una escola a Vilafranca del Penedès, també va desenvolupar la seva vida política a aquest districte, del que va arribar a ser diputat [iii].
 |
| Interior del Banc Hispano-Americà. Font: Arquitectura y construcción, febrer de 1914. |
Joan Baptista Madorell i Badia, pare del nostre protagonista, fou mestre a l’Hospitalet des del 1861, i no el coneixem cap activitat pública. El seu fill, en Miquel Madorell i Rius no va seguir la tradició familiar i es va fer arquitecte, carrera que va finalitzar l’any 1891. Bona part de la primera part de la seva trajectòria la va fer com arquitecte municipal de Sant Sadurní d’Anoia, on es va casar.
En Madorell va tenir molta activitat pública en l’associacionisme professional i cultural. L’any 1892 va entrar en la junta directiva de l’”Asociación de Arquitectos de Cataluña” [iv]. També en fou escollit en la junta de l’”Asociación Artística de Publicistas” l’any 1894 [v], en la Junta Municipal de Ciències Naturals el 1909, de la Secció de Belles Arts de l’Ateneu Barcelonès el 1917 [vi] i de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona el 1929.
 |
| Xalet d'en Madorell al Carrer Muntaner. Font: Arquitectura y construcción, 1922, p. 178. |
Entre 1922 i 1925 fou president de l’Associació d’Arquitectes, fet que segurament va influir perquè fos nomenat regidor de Barcelona el novembre de 1923 pel Directori Militar de Primo de Rivera. Va dimitir el juliol de 1924, després de la renúncia de l’alcalde [vii]. Realment era un posicionament polític o va aprofitar l’avinentesa?
 |
| Banquet d'homenatge als arquitectes Miquel Madorell i Vicenç Artigas (4t i 6è dels asseguts començant per l'esquerra) per part dels seus companys, el setembre de 1923, amb motiu del seu nomenament com regidors de Barcelona. Font: Granell i Ramon, Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (1874-1962) |
També podem destacar que amb el seu company Lluís Callen van publicar l’any 1903 Equivalencias entre las medidas métricas y antiguas con tablas calculadas de las mismas. En aquests anys tenia una activitat intensa com a conferenciant, sempre en relació als temes relatius a l'arquitectura i l'urbanisme. Per exemple, el 1904 va ser pioner en tractar el tema de l'habitatge social, amb la seva conferència "Habitaciones obreras y económicas".
Va morir el 2 de febrer de 1936. De la seva obra podem destacar:
A l'exposició "Estiueig de proximitat. 1850-1950" de la Diputació de Barcelona es diu que en la dècada de 1890 era arquitecte municipal d'Arenys de Mar, on va dissenyar l'extraordinari Balneari Lloveras, malauradament enderrocat vers 1985.
 |
| El Balneari Lloveras fou inaugurat l'any 1900. Font: https://twitter.com/museuarenysmar/status/1413090540921446407 |
1899; reforma de Can Jalpí. Un antic mas d’Arenys de Munt fou reformat en palauet amb forma de castell medieval, amb jardins a l’exterior.
 |
| Can Jalpí. Font: Arquitectura y construcción, 23-12-1900 |
1899; fàbrica La Sedeta. La fàbrica Pujol i Casacuberta a l'illa delimitada per Nàpols, Sicília, Indústria i Claret, a Barcelona.
1900;
“Círculo Mallorquín”. En Madorell i en Lluís Callen van guanyar el concurs de
la seu d’aquesta entitat a Palma, amb un projecte que portava el títol “Almudayna”. Ell mateix
va fer reformes a l’edifici l’any 1911. Actualment és la seu del Parlament de les Illes Balears.
 | |
| Porta principal del Círculo Mallorquín. Font: Arquitectura y construcción, 23-12-1900 |
1903; Casa Maria Sàbat. L’obra més modernista d’en Madorell és a Sant Sadurní d'Anoia.
 |
| Ca la Maria Sàbat del Raval. Sant Sadurni. Foto pròpia. |
1903; Casa Araceli Fabra. Un dels blocs que va fer per aquesta propietària, en aquest cas al Carrer de Sants, cantonada amb Sant Medir.
1904; escoles de Sant Sadurní d’Anoia.
 |
| Escoles de Sant Sadurní. Fotografia pròpia. |
1904; Xalet Vidal-Quadras. Edifici construït a Sarrià.
1905; Monument a Marc Mir i Capella. Aquest monument de l’hisendat i polític -i sogre d’en Madorell- fou executat pels escultors Buzzi i Masana i erigit a la Plaça Major de Sant Sadurní d’Anoia.
 |
| Monument a Marc Mir. Font: La Ilustració Catalana, 18-6-1905 |
1906;
Casa Josep Gironella. Un edifici entre mitjaneres, al Carrer Casp.
1909; escoles d’Avinyonet.
1914;
Banc Hispano-Americano. Un gran edifici a un lloc molt cèntric, el Carrer
Fontanella de Barcelona.
 |
| Banc Hispano-Americà. Font: Arquitectura y construcción, 1914. |
1916; fàbrica Bayer. A la cruïlla de Viladomat i París, a Barcelona.
 |
| L'antiga fàbrica Bayer. Foto: Natàlia Piernas. Font: Espacios urbanos que eran fábricas. |
1916; Xalet Araceli Fabra. Aquest xalet del Carrer Muntaner va merèixer un esment honorífic en el Concurs Anual d’Edificació de l’Ajuntament de Barcelona.
 |
| Xalet Araceli Fabra. Font: Arquitectura y construcción, 1917, p. 158 |
 |
| Dos detalls del Xalet Araceli Fabra, Font: Anuario estadístico de la ciudad de Barcelona: 1915, pàgines 417 i 418. |
1917; Can Xipell. Un altre palauet, en aquesta ocasió a Tiana.
1918-19; Teatre Tívoli. Reconstrucció i ampliació d’aquest teatre barceloní, al Carrer Casp.
Després d'arribar al cim de la seva trajectòria professional entre 1914 i 1918, a partir de 1920 la seva activitat gairebé va desaparèixer.
 |
| Edifici d'en Madorell a l'Avinguda del Tibidabo, realitzat vers 1921-22. Font: Arquitectura y construcción, 1922, p. 170. |
Podem
valorar la seva obra com un trànsit partint de l'historicisme medievalista fins l’eclecticisme socialment acceptat, amb
alguna pinzellada modernista (Ca la Maria Sàbat o Casa Josep Gironella). Sempre amb propostes notables.
Recordem que l’estil que triomfava en arquitectura, el que proporcionava diners i honors, era l’eclecticisme, la barreja d’elements de diferents estils de la història de l’art. El modernisme era un estil minoritari, només acceptat per una facció de la burgesia.
 |
| Edifici desconegut d'en Madorell a Sant Gervasi. Font: Arquitectura y construcción, 1917, p. 130 |
Madorell exemplifica molt bé aquesta opció conservadora en l’arquitectura, molt lligada al conservadurisme en política. En qualsevol cas, un gran arquitecte de l’Hospitalet, poc conegut a l’Hospitalet, sobretot perquè no va fer cap obra a la seva població nadiua.
ANNEX FOTOGRÀFIC
[i] AMH Correspondència 1835. El Anunciador Catalán, 6-2-1878.
[ii] La Escuela Moderna, 1-6-1900. p. 45
[iii] La Iberia, 29-6-1864, p. 1; El Monitor de Primera Enseñanza, 18-9-1864, p.3; La Independencia, 10-4-1872, p. 2; Almanaque político-económico de El Día para el año 1884, p. 158
[iv] La Dinastía, 14-12-1892, p. 3.
[v] En concret per a la secció de «Prensa, Literatura y Ciencias, y Arquitectura é Industrias», La Dinastía, 9-1-1894, p.3.
[vi] El Poble Català, 1-6-1917, p. 1
[vii] El Sol, 30-7-1924, p. 3
