El
Gornal és l’últim barri de l’Hospitalet pel que fa al seu naixement. Si atenem
al moment de les primeres arribades d’habitants, el setembre de 1974, veiem que
tot just ara fa 50 anys.
 |
El Gornal en construcció en 1975, encara envoltat de camps.
|
L’espai,
abans dels blocs
El
Gornal és a la Marina de l’Hospitalet, la plana que forma part del Delta del
Llobregat. Es troba més o menys on desguassava el Torrent Gornal, el que passa
entre la Florida-les Planes i Collblanc-la Torrassa, per on ara hi ha l'avinguda que porta el seu nom.
Hem
de recordar que la Marina, durant l’Edat Mitjana era coneguda com Banyols,
perquè era una zona plena d’aiguamolls, una situació que es va mantenir fins el
segle XIX. Els topònims antics, Joncs i Sangoneres, ara al nomenclàtor de
carrers, ens proporcionen una idea de la fauna i la flora d'aquesta humida zona.
Com
a tot arreu de la Marina, abans dels blocs aquest espai era totalment agrícola.
Després de la inauguració del Canal de la Infanta, el 1819, les sèquies i
canalitzacions travessaven l’espai en sentit mar-muntanya.
Recordem que durant moltes dècades aquestes terres van ser les més fèrtils i
productives del país.
Als
camps de la Marina, les masies es distribuïen sobretot a les vores dels camins.
De camins n’hi havia en sentit Barcelona-Llobregat i mar-muntanya. En relació
als primers, el futur barri tenia el Camí del Mig (actual Carrer de
l’Aprestadora) per dalt i la Carretera del Prat per sota.
 |
| A l'espai del futur Gornal no hi havia cap masia. Pels voltants, sí, com Cal Gotlla. Font: AMHL 901 AF 0000361 /a.Autor desconegut/da /d.Ferran Navarro |
Un
camí especialment important passava pel mig del barri, el que unia els nuclis
habitats de l'Hospitalet (el Centre, Santa Eulàlia, etc) amb la costa: el Camí de la Farola.
Aquest camí va començar a ser urbanitzat en les primeres dècades del segle XX,
donant lloc als carrers Miquel Romeu i Campoamor.
Un
altre camí, en aquest cas de ferro, es va inaugurar l’any 1881: la línia de
ferrocarril de Barcelona a Vilanova. De mica en mica, les influències de la
expansió industrial i urbanística de Barcelona van arribar-hi, com la fàbrica
tèxtil de Can Trias (1903). o la Granvia (1928).
 |
Guia urbana de 1960. L'espai on es construirà el Gornal, a l'esquerra, a tocar de les vies, eren camps de conreu.
|
La Granvia fou prolongada fins el límit de l'Hospitalet en 1928, on s'hi va instal·lar la Caserna de Lepant, i ampliada a via de dos carrils fins l'aeroport en 1950.
Vers
1930 es va crear el barri de Can Pi, quan escombriaires de Barcelona es van
instal·lar a l’altra banda de la Granvia. També s’hi van situar escombriaires
als límits de Santa Eulàlia, en la direcció d’on es construiria el Gornal.
 |
| Can Pi, la Marina i Bellvitge. El Gornal encara no ha començat a construir-se. Font:AMHL 901 AF 0000498 /a.Autor desconegut/da /d.Salvador Pañella - Alós |
El
gran creixement industrial i urbà que començà a partir de la dècada de 1950 va
fer créixer les fàbriques i els blocs i va anar arraconant els camps.
L’Hospitalet passà de 70 mil a 240 mil habitants entre 1950 i 1970.
La
immigració procedent del camp espanyol omplia pisos però també diverses formes
d’habitatges precaris, com coves o alguns nuclis de barraques, el més gran dels quals era la Bomba, al sud de la Granvia.
Naixement
del barri
En
aquest context d’immigració i creixement de la població van néixer molts barris
a l’àrea metropolitana de Barcelona. Molts d’aquests nous barris van ser
dissenyats amb la forma de polígons, com Bellvitge, construït a partir de 1964.
El
Pla Comarcal de 1953 ja sacrificava l’ús agrícola de l’indret i preveia que fos
zona urbanitzada. Aquesta panificació més general havia de ser concretada en
plans parcials, i en 1960 es va aprovar un Pla Parcial d’Ordenació del Sector
Granvia Nord, que preveia dos polígons a banda i banda del Carrer Amadeu Torner
i un gran centre cívic i cultural.
El 1962
van començar els treballs d’elaboració d’un pla parcial que promogués un
polígon d’habitatges d’iniciativa pública. L’any 1964 es va delimitar el
perímetre del pla i el maig de 1968 es va aprovar. És el futur barri del
Gornal.
 |
Camps on es construirà el Gornal, el Carrer Campoamor i Bellvitge, l'any 1970.
|
En la documentació de 1968 ja s’anomena al polígon com “Gornal”. És
d’agrair que escollissin un nom sorgit de la tradició local, del Torrent Gornal
que hi desguassava.
El
centre cívic i cultural previst havia d’incloure un institut laboral, un altre
d’ensenyament mitjà i d’altres edificis dedicats a escoles i també pistes
esportives, etc.
L’ajuntament, sota el mandat de Matías España, va renunciar a
fer aquests equipaments públics i va cedir el terreny a l’Opus Dei per a que fessin
escoles privades: Xaloc (1964) i Pineda (1972). Vet aquí, com un conjunt d'equipaments públics va passar a ser dues escoles privades de l'Opus.
Finalment,
es va aprovar la segona reforma, la definitiva, del Pla Parcial d’Ordenació del
polígon “el Gornal” el maig de 1968. Segons va escriure la Marta Jové l’any
1990:
"Les
obres s'adjudicaren a la Constructora Internacional SA el maig de 1972 i
s'iniciaren el juliol del mateix any. El projecte preveia la construcció d'un
total de 4.244 habitatges (dels quals sols se n'han edificat 2.252, 1.796
durant la primera fase i 456 en la segona) en una superfície de 43,5 ha."
 |
El Gornal en construcció i la part inferior del Carrer Campoamor en ple enderroc.
|
Per
fer el nou barri es van expropiar i enderrocar les cases del carrer de
Campoamor (amb d’altres vials de més petits, com Finestrelles, Tito Livio...)
que hi havia per sota de la via. La quantitat oferta a les famílies d’aquest
nucli va ser inferior del que les persones afectades consideraven justa i van
haver-ne conflictes.
 |
Inundacions al Carrer Campoamor l'any 1974. El Gornal, al fons, en construcció.
|
Com
el polígon era d’iniciativa pública, els pisos tenien un cost per sota del preu
de mercat, entre 518 i 738 mil ptes, i eren adjudicats a diferents col·lectius.
En la primera fase, un terç eren pel Sindicat oficial i una quarta part per
diferents organismes oficials, per als seus treballadors. L’objectiu és que la
majoria fossin per atendre necessitats socials, en especial per a les famílies
que vivien en barraques.
Els
primers habitants
Els
primers habitants del Gornal van arribar el setembre de 1974. Com que era una
promoció de protecció oficial, els pisos s’adjudicaven amb una resolució
administrativa. Per exemple, 252 pisos es van sortejar el març de 1976 per a les
famílies que habitaven les barraques de la Bomba. Com que el setembre encara no s'havien donat les claus i d’altres pisos es començaven a habitar, el veïnat de
la Bomba va tallar la Granvia, una manifestació dissolta amb brutalitat per la policia. Finalment les i els van entregar
el pisos durant l’octubre i novembre.
 |
| El Gornal l'any 1976, encara a mig fer. Font: AMHLAF0004011 /a.Autor desconegut/da |
Uns
500 pisos eren destinats a persones expropiades per fer el polígon, i 600 pel
sindicat vertical i uns 150 per diverses institucions, tals com la Policia o
l’Audiència. En total, més d’un terç dels pisos eren per institucions del
règim, sovint adjudicades a persones que no els necessitaven. Això va generar
que alguns pisos restessin buits durant molts mesos i que finalment fossin ocupats
de forma il·legal per 52 famílies procedents de Can Pi. Més tard, van
regularitzar la seva situació.
Tota
la ciutat patia en aquells moments de deficiències urbanístiques i
d’equipaments, però a un barri nou com el Gornal, la situació era pitjor:
carrers sense urbanitzar, manca de tot, fins i tot de botigues... A més, els
blocs i els pisos també tenien problemes.
El
setembre de 1973 s’havia legalitzat l’Associació de Veïns del Carrer Campoamor,
que en traslladar-se les famílies al Gornal, va passar a ser l’entitat veïnal
del nou barri.
A partir de l'arribada al barri, la lluita personal, familiar i col·lectiva per millorar i tenir una vida digna va ser la que podem anomenar "típica" als barris de l'Hospitalet de les dècades de 1970 i 1980. En un context de crisi econòmica i règim democràtic en construcció, el barri va anar dotant-se dels serveis i equipaments necessaris molt lentament.
 |
A la publicació municipal de 1980 es mostrava el primer parc infantil del barri.
|
Aquestes peripècies del barri ja les explicarem un altre dia.
 |
Manifestació; any 1990.
|
