La fàbrica que avui coneixem com Godó i Trias fou dissenyada l'any 1903. Aleshores tenia la raó social Viuda e hijos de Jaime Trias. Era de filats i teixits de jute, i feia cordes, sacs i xarpelleres.
Aquesta fàbrica era coneguda com Can Trias o "les Sangoneres". Aquesta última denominació era la que tenia l'indret on es va construir, tradicionalment amb aiguamolls plens d'aquests animalons.
 |
| Fotografia de 1987 |
Can Trias era un exemple del gran creixement industrial de l'Hospitalet, endegat al voltant del 1900. Durant algunes dècades va ser la segona fàbrica més gran de la ciutat.
Als plànols del conjunt industrial, conservats a l'Arxiu, només apareixia el nom de Ferran Junoy i Vernet, enginyer. Per tant, tot i que era força estrany, l'atribució de l'autoria de l'edifici requeia en ell.
 |
| Fotografia de 1987 |
Junoy era enginyer industrial, i com a tal va tenir una important trajectòria, però no se'l coneix cap autoria de cap edifici. Per tant, sempre ens semblava estranya l'esmentada atribució.
 |
| Fotografia de 2017 |
En el recent Estudi històric, arquitectònic i arqueològic de la Fàbrica Godó i Trias, signat per Marta Lloret Backburn, Dídac Pàmies i Pau Gómez (de l'empresa Antequem) en octubre de 2023, s'afirma que l'obra fou encarregada a Jaume Brossa i Mascaró, mentre que Junoy es va encarregar de la instal·lació de les dues calderes de vapor.
En la publicació del Museu de l'Hospitalet Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni industrial de l'Hospitalet, editada l'any 1990, en la que vaig participar, ja es deia que l'arquitecte de l'edifici era en Jaume Brossa.
 |
| Fotografia de 2022 |
Però, per què Brossa no apareix en els plànols de Can Trias (en el cas de que efectivament en sigui l'autor)? Doncs perquè no era arquitecte, era mestre d'obres.
Els conflictes entre els mestres d'obres i els arquitectes van ser freqüents des de que en 1871 es van restablir els estudis d'arquitectura en la Universitat de Barcelona. Els segons van intentar arraconar als primers. Això explicaria que un mestre d'obres no signés els plànols de la seva obra, per por a una denúncia.
 |
| Fotografia de 1990 |
Una situació semblant va ser la de Marià Tomàs i Barba, però en el seu cas no va tenir problemes per ocupar el càrrec d'arquitecte municipal de l'Hospitalet.
En Jaume Brossa, (1845-1923), va treballar a Barcelona des de la dècada de 1870, dissenyant edificis amb els estils dominants en cada moment: eclèctic, neomudèjar, modernista, etc.
 |
| Una de les seves primeres obres (1873) va ser el "Xalet del Moro", a Ciutat Vella, avui desaparegut. |
 |
| Palau Vedruna (1883), una obra eclèctica. |
Can Trias va ser una obra en la línia de l'arquitectura de maó vist aplicada a la indústria, que arriba a una fase de gran barroquisme en els anys del modernisme, com a Can Trinxet.
L'ampliació de la Granvia va fer que el conjunt fabril patís algunes modificacions. Tanmateix, el seu estat de conservació va fer que fos l'escenari per a les escenes de fàbrica de la sèrie de televisió La saga de los Rius.
Doncs, si es confirma el que es diu a l'estudi abans citat, hem de reescriure les pàgines de la història de l'art local i hem d'incorporar la figura de Jaume Brossa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario