 | ||
| La frontera amb Barcelona ja havia variat durant el segle XIX. Font: AMLH, Portal d'imatges de l'Arxiu Municipal; https://portalimatges.l-h.cat/fotoweb/archives/5003-Cartografia/CARTOGRAFIA%20FOTOSTATION/AMHL%20101_CT0001645.jpg.info#c=%2Ffotoweb%2Farchives%2F5003-Cartografia%2F |
Alguns conceptes previs
Zona franca vol dir que és un territori en el que no es paga (és de franc)
o es paga menys per ser-hi. Normalment s’aplica a territoris on no es paguen o
es paguen menys impostos per tenir una indústria, un magatzem, etc…
La major part de les zones franques tenen associat o són generades per un
port (un port franc) per on entren i surten les mercaderies relacionades amb
aquestes indústries o magatzems. I, és clar, aquestes importacions paguen menys
o gens aranzels.
L’existència d’una zona franca és un incentiu per atreure aquestes
instal·lacions fabrils o magatzems, que s’hi localitzen perquè els costos de
producció són menors i el preu del producte pot ser més competitiu. A més, pot
generar un “intercanviador” de mercaderies, allò que ara anomenem hub.
Les gestions pel port franc a Barcelona
Sense esmentar precedents i peticions anteriors, la idea de crear una zona
franca al voltant del port de Barcelona va agafar força després del “Desastre”
de 1898, amb la pèrdua de les colònies ultramarines (Cuba, Puerto Rico,
Filipines…), la crisi posterior i les dolentes perspectives que se’n derivaven.
Sembla que el primer que va fer una proposta en el sentit de situar un port
franc al Delta, al peu de Montjuïc, va ser Ricard Alsina, l’any 1899. L’any 1901, diverses institucions van crear
una Comissió per demanar la creació d’un port franc, que ja situaven al Delta
del Llobregat.
L’any 1909 es va fer un altre projecte, elaborat per Frederic Armenter. En
ell, el port franc ocupava la franja costanera entre Montjuïc i el Llobregat, amb
forma d’espina de peix. Ja posats... també va proposar urbanitzar tota la
Marina de Sants i l’Hospitalet.
 |
| Al projecte d'Armenter ja apareixia un port amb forma d'espina de peix. |
L’oposició d’altres ports i de sectors econòmics de Castella i Aragó va
provocar que la petició no prosperés. Tanmateix, la situació creada per la Primera Guerra Mundial, a partir de 1914, va fer que treguessin la proposta del calaix:
la neutralitat espanyola oferia moltes possibilitats de negoci.
 |
| El projecte d'Armenter. Font: Mundo Gráfico, 27 d'octubre de 1915 |
L’octubre de 1916 es concedí a Barcelona la possibilitat de tenir un
dipòsit comercial que representava una primera instal·lació d’un port franc.
L’any següent es va crear el Consorci de la Zona Franca, que havia de
gestionar-lo. L’autorització definitiva del port franc del Ministeri d’Hisenda
no va arribar fins l’octubre de 1918, però.
El projecte aprovat fou elaborat per l'enginyer Josep Cabestany. Es tractava
d’una reforma del projecte d’Armenter, però amb un port amb una superfície major i sense cap
urbanització més enllà de les instal·lacions portuàries.
Per tant, a finals de 1918 semblava inevitable que bona part del Delta
esquerre del Llobregat -les marines de Sants i, sobretot, de l’Hospitalet-
canviarien dràsticament d´ús. El que no era inevitable és que això comportés la
segregació dels terrenys afectats del terme hospitalenc. Però així es va
decidir.
Recordem que som en plena època d’annexions de Barcelona: 1897, Sants, Les
Corts, Sant Martí, Gràcia, Sant Gervasi i Sant Andreu; 1904, Horta; 1920, la
Marina de l’Hospitalet; 1921, Sarrià. I més tard encara faria un parell de
mossegades al terme de l’Hospitalet (1933) i Santa Coloma de Gramenet (1945).
 |
| Les annexions de Barcelona entre 1897 i 1921. Al mapa no es reflecteix l'agregació de la Marina de l'Hospitalet. Font: http://www.ub.edu/escult/research/besos.html |
Finalment, el juliol de 1920, després de l’agregació de la Marina de
l’Hospitalet a Barcelona, de la que parlarem tot seguit, el Consell de
Ministres va fer la concessió d’aquells terrenys al “Consorcio del Depósito
Franco de Barcelona”.
La segregació
El traspàs de les terres de l’Hospitalet a Barcelona es podía fer per acord
entre municipis o per imposició d’un decret llei del Govern espanyol. Es va fer
per aquesta segona via.
No hi ha cap referència al tema en cap acta dels plens municipals abans del
maig de 1920. Això vol dir que no es va fer cap comunicació oficial a
l’Ajuntament de l’Hospitalet? No es va voler tractar el tema per considerar-lo
inevitable o per por a les reaccions?
La Llei és aprovada l’11 de maig de 1920 i apareix publicada a la Gaceta de Madrid (el BOE de l’època) el
dia següent. La llei declarava d’utilitat pública els terrenys afectats per fer
el port franc, delimitava els terrenys amb quatre costats: la frontera amb
Barcelona, la costa, el Riu Llobregat fins 160 m. més amunt del pont del
ferrocarril i una línia paral·lela a aquesta via als 160 m. de distancia. I
finalment deia:
“Los terrenos comprendidos en el párrafo anterior, que forman parte de otros términos municipales, quedarán agregados al de Barcelona.”
 |
| Gaceta de Madrid, 12 de maig de 1920 |
El primer esment d’aquesta segregació en un acta del Ple municipal és en la
del dia 21 de maig de 1920, en la que el govern local es dona per assabentat de la llei del dia 12
i acorda…
“…se consulte si puede tener efecto la mencionada agregación sin dejar a salvo los compromisos que tiene contraídos este Municipio com el Empréstito que recientemente ha hecho con la Caja de Crédito Comunal de la Mancomunidad de Cataluña para atender a varias mejoras de carácter general en esta localidad por responder de dicho préstamo todos los arbitrios e impuestos que recauda esta Corporación….”
…i després es va passar a tractar d’altres temes, tals com l’adquisició
d’una gorra a un sereno o el cobrament d’uns arbitris, que ocupen tant o més
espai que el de la segregació de gairebé la meitat del terme municipal.
 |
| Les actes del Ple Municipal són consultables a https://portalimatges.l-h.cat/fotoweb/archives/5005-Documents%20textuals/?2=Actes+del+ple |
Et treuen mig poble i només et preocupes de si podràs pagar el prèstec que
has demanat!!?? O l’Ajuntament de 1921 tenia sang d’orxata o els tenien ben
avisats que no aixequessin gens la veu. O potser tenien clar que no podien fer res. Però
com a mínim podien protestar. A més, el govern de Barcelona era del mateix
partit que el de l’Hospitalet, la Lliga Regionalista.
Sempre s’ha dit que les terres segregades de l’Hospitalet i agregades a
Barcelona eren 900 ha, però es tracta d’un arrodoniment. En el seu gran article, Jordi Ferrer va demostrar que es tractava de una extensió superior,
entre 908 i 935 ha.
 |
| Aquest Plano de la zona del Puerto... fou elaborat per la Brigada Topogràfica d'Enginyers de l'exèrcit l'any 1926. Font: http://cartotecadigital.icgc.cat/cdm/singleitem/collection/catalunya/id/2216/rec/9 |
Les negociacions amb Barcelona
Tot i que l’Ajuntament hospitalenc no va oposar gens de resistència a la
segregació, tampoc va posar facilitats. El setembre de 1920, l’Ajuntament de
Barcelona es va dirigir al de l’Hospitalet per crear una comissió per resoldre
els aspectes tècnics del canvi dels termes municipals. El Consistori
hospitalenc va decidir crear una de pròpia per a que...
“antes de proceder a la delimitación de los terrenos que han de ser ocupados por el puerto franco y han de pasar a formar parte del vecino termino de Barcelona, se asesoraran de todo lo que sea necesario para amoldar sus actos a todo cuanto sea conveniente para la defensa de los intereses de esta localidad...”
L´únic
frec a frec dels dos ajuntaments es va produir el març de 1921. El barceloní convocà
l’hospitalenc per fer les feines de delimitació (“amojonamiento”) i el segon va contestar-li que no ho faria fins que
es resolgués la seva petició. Quina fou la petició de l’Ajuntament de l’Hospitalet?
 |
| Fragment de la petició de l'Ajuntament de l'Hospitalet al de Barcelona del 15 de març de 1921. Aquest document i la resta que he fet servir per l'elaboració d'aquest article és de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet, caixa 13689 |
La
comissió hospitalenca creada per “la
defensa de los intereses” locals, envià a l’Ajuntament barceloní el següent
càlcul: la segregació feia que l’Hospitalet perdés 1.200 mujades (600 ha) de
terres de regadiu i 70 cases, per les quals recaptava cada any 18.628 ptes, el
que representava un 10% dels ingressos totals. I va demanar una indemnització
equivalent a la recaptació que perdia durant 5 anys, és a dir 91.342 ptes.
Mentrestant, l'alcalde de Barcelona, convalescent d’un atemptat, al dia següent de tornar a ocupar el càrrec va fer la cerimònia
pública i solemne de presa de possessió de les noves terres de Barcelona. El
juliol de 1921, va fer l’acte simbòlic de ficar el seu bastó a les aigües del
riu, el nou límit del municipi que governava.
 |
| Hojas selectas, núm. 236, agost 1921. |
La
reunió definitiva fou la del 31 d’agost de 1921. L’Ajuntament hospitalenc va
insistir en la petició anterior (les 91.342 ptes) o, com alternativa, el 10% de
la quantitat del deute que tenia pel préstec que havia demanat per fer obres
públiques, que eren 87.801 ptes. Finalment, la quantitat de la indemnització va
quedar fixada en 85.000 ptes.
 |
| Les terres segredades de l'Hospitalet i agregades a Barcelona de La Marina (1920) i també a Finestrelles, a la part nord del nostre terme (1933, per ampliar la Diagonal), representades a sobre d'un plànol de 1918 i 2000. Aquestes imatges s'han tret d'un gran article que va escriure Jordi Ferrer i Pumareta, publicat al Quaderns d'Estudi núm. 19, de 2005. En l'article s'expliquen aquests canvis amb tot detall. El podeu llegir, clicant aquí. |
L’acord
no fou ratificat per l’Ajuntament de l’Hospitalet fins el desembre de 1921 i
pel barceloní fins el març del 1922, i el pagament no es va fer fins el juliol
de 1922. Vet aquí com més de 900 ha de la Marina de l’Hospitalet van ser
segregades i annexionades a Barcelona, per 85.000 ptes, i gràcies!
La
Zona Franca després de 1922
El
port no es va construir mai. Els anys 1927 i 1928 es van expropiar les terres,
però es va deixar als ex-propietaris que continuessin conreant-les. La crisi
que començà el 1929, la Guerra Civil i l’autarquia franquista ho van aturar
tot.
 |
| Ca la Pepa o Cal Maniano Font, una de les moltes masies de la Marina hospitalenca que es va annexionar Barcelona. La seva particularitat és que es conserva a l'interior de les instal·lacions de la Nissan. A la seva façana, podem llegir, mig tapada per la calç, "Propiedad del Consorcio del Puerto Franco". Una inscripció d'aquest tipus va ser durant molts anys en aquests masos, entre la seva compra i el seu enderrocament (amb aquesta excepció). Font: Julio Baños, Imatges retrospectives de la Marina, Barcelona. 1997. |
 |
| Tant als plans del GATCPAC de 1933 com al Pla Comarcal de 1953, el Port Franc era contemplat segons el projecte de Blai Sorribas, aprovat l'any 1930. |
Fins
que la FIAT va pressionar perquè la fàbrica de cotxes que faria amb l’Instituto Nacional de Industria a Espanya s’instal·lés
a la Zona Franca de Barcelona. L’any 1953 s’inaugurà la SEAT. Fou el
començament de la transformació de la zona en polígon industrial.
De mica en
mica, les terres agrícoles dels masos que havien estat de l’Hospitalet van
deixar pas a les fàbriques on treballaven moltes persones de la ciutat, i a Mercabarna a partir de 1971. I les excursions a la Farola es van haver de deixar de fer.
 |
| La Farola, l'any 1959. La platja va desaparèixer i l'accés va ser barrat. |
