EL CANT CORAL A L'HOSPITALET

El moviment coral català és impulsat per Josep Anselm Clavé a mitjan segle XIX. Evidentment que ja existien abans d’altres formes de cançó popular, com els cors parroquials i les caramelles, però les organitzacions que ell va crear són el moment fundacional del cant coral contemporani.

Clavé és un personatge excepcional. D’origen menestral, fou un músic i poeta autodidacta. I també un militant del republicanisme i partidari de les formes incipients del socialisme, que en aquella època volia dir eliminar la propietat privada i repartir la riquesa.

De la barreja de música/poesia i republicanisme/socialisme van sorgir les societats corals. Aquestes entitats eren formades per homes de classe treballadora i tenien una vessant educativa, recreativa i política.

Clavé creà la seva primera coral a Barcelona l’any 1850, i el model començà a estendre’s. En 1851 o 1852 (les fonts no coincideixen) va fer el mateix a Gràcia, Sants i a l’Hospitalet, on va fundar i dirigir la societat El Llobregat.[i]

Penó del Cor El Llobregat. En ella es diu que l'entitat fou fundada en 1851.

El Llobregat va ser una de les entitats que va formar part de la coordinadora de cors de Clavé creada en 1860, la Asociación Euterpense. Segons Marcé va ser la guanyadora del primer concurs d’aquesta coordinadora de corals, el setembre de 1862. Quan, després de la “Revolució” de 1868, el Casino de l’Harmonia va començar la seva activitat política (en la línia de les ideologies esquerranes: democràcia, republicanisme federal...) la coral s’hi va integrar.[ii] Ens imaginem que va patir la il·legalització de l’Harmonia en 1874. 

Ens tornem a trobar unes corals anomenades El Llobregat legalitzades en 1876 i 1894. La de 1876 és molt probablement la mateixa d’abans que ha de tornar a la legalitat només com a coral, al marge de l’entitat política que era prohibida en aquell moment. De la de 1894 i de La Campestre, creada la tardor de 1882 sabem poc a hores d’ara.[iii]  

El setembre de 1887 les trobem a totes dues amb 24 corals més en un acte per promoure un monument a Clavé. El desembre de 1888 ja només participa en un acte semblant La Campestre. Sembla que El Llobregat va desaparèixer i per això va haver de ser refundada el 1894.

L'any 1890, La Campestre va estrenar La locomotora, amb lletra de l'escriptor i polític local Pau Sans i música d'Anton Vaqué. Només podem enunciar la hipòtesi que pertanyien al conjunt d’associacions obreristes i republicanes que hi havia en el poble. 

En algun moment entre finals del segle XIX i començaments del XX, les societats corals van deixar de tenir el component polític de classe. Tanmateix, va adquirir connotacions polítiques catalanistes, especialment a partir de la fundació de l’Orfeó Català (1891). 
A l'Hospitalet en la primera dècada del segle sabem que van haver activitats corals infantils lligades a l'Escola Catalana del Doctor Robert impulsades per Anton Busquets. Poca cosa sabem a hores d'ara que el que ens informen aquestes dues fotografies:

 

Font: La Ilustració catalana, núm. 209, 2 de juny de 1907, pàg.14 (http://hemerotecadigital.bne.es/issue.vm?id=0001405835&page=14&search=&lang=es)

Coral infantil que visità l'Hospitalet. La Ressenya, núm. 3, 18 de maig de 1907. Font: https://portalimatges.l-h.cat/fotoweb/archives/5004-Hemeroteca/?8=La+Ressenya

 

L'any 1922 es creà l’Orfeó del Dr. Robert. L’any següent, arran de la dictadura de Primo de Rivera, va haver de canviar de nom i dir-se Orfeó Hospitalenc.

 
Per contra, La Campestre, va evolucionar cap a la dreta espanyolista, probablement per influència de l'alcalde Tomás Giménez. L'any 1928, amb més de 200 socis, es va unir a la Unión Patriótica, el partit del dictador Primo de Rivera i l'alcalde esmentat. Quan va caure la dictadura, l'entitat va desaparèixer.

L'edifici d'El Coro fou construït el 1925 per La Campestre. Font: https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/2011/12/30/ledifici-de-el-coro/

Les dècades de 1920 i 1930 van veure una gran eclosió de societats corals:

- L’Univers, havia estat fundada a Hostafrancs en 1910. L’any 1926 es va traslladar a la Plaça Espanyola de La Torrassa, on va ser una secció d’una entitat cultural i esportiva de clara tendència republicana. Després de la Guerra va desaparèixer fins que en 1950 fou reorganitzada.

- Els Tranquils fou fundada en 1928, i tenia la seu a l’edifici de l’Harmonia, o després conviurà amb l’Ateneu de Cultura Popular, afí a Esquerra Republicana de Catalunya. Era de caràcter humorístic. Després de la Guerra van haver de canviar de seu, però van mantenir la seva activitat sarcàstica durant un bon grapat d’anys.

- Al si d’una entitat esportiva, El Xut, havia nascut una coral, vers 1925. I d’aquesta va sorgir L’Aurora de Collblanc en 1929, apadrinada per Just Oliveras i la seva dona.

- Els Pilotaires va néixer en 1929 al Frontón Nacional de Santa Eulàlia, i va ser de les primeres que va reprendre l’activitat després de la Guerra.

- El Pensament fou creada al barri de Sant Josep en 1930 i refundada en 1948.

- La Joventut fou fundada en 1934 al barri del Centre i també va ser reorganitzada en 1949.

Coral La Joventut actuant a la Rambla Just Oliveras vers 1950.

Al finals dels anys 40’s, a més de la revifalla de moltes corals anteriors, també es van fundar la coral Els Callats, Els Antichs de la Torrassa (1947), Els Rossinyols de Coll-blanch i Unió Torrassenca (1949), tots quatre a Collblanc-La Torrassa. Aquestes dues últimes es van fusionar i l’entitat resultant també s’uní a El Universo vers 1961.[iv]

Segons un comentari en xarxes, els Antics de la Torrassa tenia la seva seu al Bar Marcelino, del Carrer Holanda (gairebé cantonada amb Martí i Julià).

Desfilada de corals de l'Hospitalet, 1957.

 

Advertim que des de finals dels 40’s, les institucions toleraven o fins i tot donaven suport a les societats corals. Especialment a Collblanc-Torrassa, on es van impulsar moltes iniciatives culturals i socials per tenir organitzat i controlat un barri amb antecedents immediats més aviat anarquistes.

La Coral Els Callats.

N’hi havia a la ciutat, vers 1950, una desena de corals. L’any 1954 l’Ajuntament va dedicar una plaça i un monument a Clavé, amb un gran aplec públic de corals de Clavé de la ciutat. L’antiga activitat gairebé revolucionària havia estat absorbida pel franquisme, i el socialista utòpic Clavé era homenatjat com un educador de dòcils obrers. 

 
Va ser el moment culminant d’un tipus d’entitats que encara conservaven les formes de les confraries de començaments mitjan segle XIX, amb estendards, processons, apadrinaments, marginació de les dones...

Monument a Clavé inaugurat en 1954. La inscripció recorda les corals que van participar en l'homenatge: L'UNIVERS L'AURORA LA JOVENTUT ELS ANTICS ELS CALLATS ELS PILOTAIRES ELS ROSSINYOLS TORRASSENCS / HOMENATGE DE LES SOCIETATS CORALS DE LA CIUTAT PRESIDIDES PER L'ESTENDARD DE LA QUE FOU LA PRIMERA DE TOTES; LA S.C EL LLOBREGAT. FUNDADA L'ANY 1851 12-12 1954

Els canvis en l’oci en la dècada de 1960 va significar la desaparició de la majoria d’aquestes corals. L’any 1972, segons un article a La Vanguardia, només quedaven dues. 

Però llavors va començar a notar-se un altre cicle cultural i polític, el de l’antifranquisme, el de la recuperació de la cultura i la llengua catalanes. En 1971 fou creada a la parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida la coral infantil Els Matiners. Aquell mateix any, a la UEC de Collblanc es fundà la Coral Elisard Sala, encara que més tard es va convertir en una secció del Casino del Centre. En 1973 neix al barri Centre el cor Xalesta. 

 
La gran característica d’aquestes corals és que eren mixtes. Fins aleshores les corals eren masculines. En 1984 naixia la coral Heura, que en 2015 esdevenia una coral femenina. Xalesta, Heura i Elisard Sala impulsen la Setmana de Cant Coral des del 1984. En 1986 es va crear la coral Cor Creixent, al si de l'Ateneu Catalònia de Collblanc.

 

En els darrers anys, moltes entitats han creat corals per a promocionar la cultura, la cohesió social o amb finalitats terapèutiques. L'any 2000 fou creat el Cor de la Parròquia de la Mare de Déu de la Llum de la Florida i l'any 2023 es va crear un segon. Vers el 2017, van fer-ho a la secció local de l'Associació Catalana d'Afectats de Fibromiàlgia (ACAF).

El Cor de l'ACAF, actual a l'Auditori Barradas (2024)

La darrera expressió del cant coral local són els grups de gospel. L’any 2006 es creava Gospel’hearts i l’any 2009 New Gospel. Això, que jo sàpiga.

 
Una gran tradició, ben puixant actualment.

---

[i] CARBONELL I GUBERNA, Jaume. Josep Anselm Clavé i el naixement del cant coral a Catalunya (1850-1874), Cabrera de Mar, Galerada, 2000; pàg. 194-210

[ii] MARCÉ I SANABRA, Francesc. 25 imatges de la història de l’Hospitalet, L’Hospitalet, Museu d’Història de l’Hospitalet i Banc de Bilbao, 1979; pàg. 72

[iii] Arxiu Municipal de l’Hospitalet, Correspondència 1882-1883 i Governació s.XIX i XX.

[iv] Dades de VILLAGRASA, Emiliano. Una ciudad en marcha: Hospitalet de Llobregat, 1961 i MASCARELL, Mireia. L’abans. Recull gràfic de l’Hospitalet, Barcelona, Efadós, 2003

MUTUALITATS I COOPERATIVES AL SEGLE XIX

En el segle XIX no existia res semblant a allò que ara anomenem Estat del Benestar. El que van fer els nostres avantpassats, a més de reivindicar els serveis socials, va ser construir-los de forma solidària.

Com en tantes manifestacions socials, van partir de l’experiència, i el món dels gremis i corporacions d’ofici n’era una de molt important. Després de diferents intents, els gremis foren prohibits definitivament a Espanya en 1834; un fita més en el procés d’imposició del liberalisme.

De seguida, la gent d’ofici, va desenvolupar d’altres formes associatives que suplien el que feien els suprimits gremis. Els teixidors de Barcelona en foren pioners, en 1839. Doncs bé, en setembre de 1842 fou aprovada a l'Hospitalet una "asociación de beneficencia mutua formada por varios vecinos". Com ja he escrit abans, el més probable és que aquesta entitat fos una entitat obrerista. Tanmateix, la beneficencia mutua de ben segur que era una de les funcions més importants. 

Recreació de l'Hospitalet en 1850. Dibuix de Valentí Julià.

L’eclosió de les entitats d’aquesta mena a l’Hospitalet es va produir entre 1851 i 1855, quan foren creades tres, el Montepío de San Antonio Abad i el de San Antonio de Padua i el de San Isidro . Els dos primers arribaren al segle XX, però el tercer va desaparèixer en 1887.

En què consistia aquest mutualisme? Segons la documentació d’un d’aquests montepios, les persones associades pagaven 4 rals al mes, el que donava dret a rebre 10 rals al dia i assistència mèdica en cas de malaltia. La llei prohibia el pagament en cas d’atur. També hi havia una ajuda a la família d’un soci si moria.

Font: AMHL 101-U420-1862_05

Al document del 1862 que adjuntem, aquests tres montepios tenien 464 membres. Segons uns altres documents de 1880, les tres entitats tenien 616 associats. Si tenim en compte que en aquells moment hi havien, respectivament, uns 680 i 900 veïns (caps de família) al poble, podem concloure que dues terceres parts dels seus habitants eren sota l’aixopluc d’aquestes entitats mutualistes.

Entre 1881 i 1886 foren creats tres montepios femenins, Nuestra Señora de los Dolores, del Carmen i de las Mercedes. En els tres casos el president era el rector de la parròquia, però en el segon, tota la junta de 1887 era formada per dones. No sabem les raons de l’aparició de les mutualitats específicament femenines en aquest moment.

Paral·lelament, les seccions locals de l'AIT, majoritàriament adscrites a la línia anarquista, després de la seva il·legalització en 1874, crearen una cooperativa de consum, finalment aprovada en 1876. En el registre local apareix com Cooperativa de los obreros. Sabem que en 1898 ja no existia, però n’hi havia una altra, la Cooperativa de Hospitalet; la seva continuadora?

En la dècada de 1880 van existir d’altres entitats sense advocació religiosa, el que ens indica una adscripció al món obrerista.  En 1882 fou creada una que apareix a la documentació com Sociedad de auxilios mutuos entre agricultores i també com Cooperativa de obreros agricultores. A més, donava assistència també en cas d’atur. El 1884 fou fundat el Montepío Hospitalense i tenia com a president al líder republicà local Josep Diví i Codina. Segons la petició era "para el caso de enfermedad é imposibilitación". (AMH, Fons entitats i institucions, caixa 3).

Entre 1898 i 1904 foren creades 8 cooperatives i 5 entitats de caràcter mutualista més. Només una, el Montepio de San Roque, tenia nom religiós. Sense tenir dades concretes, es molt probable que gairebé tota la població local estigués organitzada en una o més d’una associació d’aquesta mena. En 1904, existia una vintena de mutualitats i cooperatives per una població que no arribava als 6.000 habitants.

També sabem que moltes d'aquestes entitats desenvolupaven activitats culturals i polítiques. Constituïen, per tant, un dels principals mitjans de sociabilització de la població.

En resum, el mutualisme fou un tipus d’associacionisme d’una extraordinària importància en la segona meitat del segle XIX. Fou la resposta de la població a les incerteses del nou món liberal capitalista.

També en el mutualisme trobem diferències de classe. Les classes més acomodades tendiren a fer monts de pietat amb fort contingut religiós i funció només assistencial. Les classes baixes feien de les seves mutualitats tapadores de sindicats, associacions més complexes amb cooperatives, etc. L'abril de 1885 es demanà la legalització d'una mutualitat femenina amb els següents arguments:

"Que siendo de suma necesidad en esta villa la creación de Monte-pios de socorros mutuos bajo una advocación religiosa en contraposición de la propaganda laica y anticatólica que por medio de ciertas asociaciones viene haciendose (...)" (AMH, Id.)

Avui, que tornem de mica en mica al liberalisme més cru, com el que hi havia en el segle XIX, potser que ens plantegem de crear mecanismes de mutualisme i cooperativisme. Els primers, ja els tenim amb l’Estat del Benestar; només l’hauríem de defensar i ampliar. Els segons, una de les grans assignatures pendents dels moviments socials.

ANNEX (4 de juliol de 2020)
He trobat un llistat de les cooperatives que hi havia a Catalunya i Balears, i la reprodueixo. Procedeix de la publicació Las Dominicales del libre pensamiento, del 18 de gener de 1900:

"COOPERATIVAS FEDERADAS

En honor de la Federación de sociedades cooperativas de la región catalana-balear, y para que sirva de ejemplo y aliciente á las demás regiones españolas, que deben aprender de allí á tener espíritu de unión y cooperación, publicamos la lista de aquellas entidades asociadas. Hela aquí: Agrícola Cooperativa (San Fructuoso de Bages), Cooperativa Andresense (Barcelona-Palomar), Cooperativa Manllenense (Manlleu), Cooperativa de Nuestra Señora de Montserrat (Barcelona-Barceloneta), Cooperativa Olotense (Olot), Cooperativa de Rodona (Rodona), Cooperativa de San Antonio de Caballera (Camprodón), Cooperativa de (San Jaime de Llerca, Palau de Montagut), Cooperativa Sanjuanense (San Juan Las Fonts), Cooperativa de Tejedores á mano (Barcelona-Gracia), Cooperativa de Torredembarra (Torredembarra), El Porvenir (Monistrol de Montserrat), El Porvenir del Obrero (Mahón, Baleares), El Porvenir de la vejez (Alayor, Menorca), Fomento Obrero Vállense (Valls), Instructiva (Barcelona-Gracia), Junta Comarcal de las Sociedades Agrícolas federadas de la provincia de Lérida (Maldá), La Alianza (Molins de Rey), La Alianza (San Cristóbal de Premia), La Amistad (San Celoni), La Andresense (Barcelona, ix). La Artesana (Barcelona-Provensals), La Artística Carpintera (Barcelona), La Bienhechora (Badalona), La Castellarense (San Esteban de Castellar), La Central (Barcelaña-Provensals), La Confianza (Esplugas), La Confianza Andresense (Barcelona-Palomar), La Constancia graciense (Barcelona-Gracia), La Economía (Barcelona-Provensals), La Económica (Agullana), La Económica (Barcelona-Provensals), La Económica Masnuense (Masnou), La Económica Bagurense (Bagur), La Equitativa (Palamós), La Equitativa Blandense (Blanes), La Fidelidad (Barcelona-Provensals). La Flor de Mayo (ídem), La Fraternidad (Castellfullit de la Roca), La Fraternidad (San Feliú de Llobregat), La Fratenidad (Barcelona-Barceloneta), La Guixolense (San Feliú de Guixols), La Hormiga (Barcelona-Sans), La Honradez Torrollense (Torroella de Montgrí), La Igualdad (San Vicente dels Horts), La Igualdad Espluguense (Esplugas), La Individual Rubinense (Rubí), La Lealtad (Barcelona-Gracia), La Lealtad (Mahón, Baleares), La Lealtad Sansense (Barcelona-Sans), La Ley (San Antonio de Calonge), La Llavaneras (Mataró), La Nueva (Barcelona-Sans), La Obrera (San Juan de Horta), La Obrera (Ciudadela, Baleares), La Obrera (Premia de Mar), La Obrera Fideera (Barcelona). La Obrera Tianesa (Tiana), La Olesense (Olesa de Mont-serrat), La Patata Martinense (Barcelona-Provensals), La Paz Rodense (Roda), La Producción Trabajadora (Barcelona-Provensals), La Progresiva (San Justo Desvern), La Protectora (Cassá de la Selva), La Protectora (San Antonio de Salt), La Protectora Civil (Tarrasa), La Protectora Vendrellense (Vendrell), La Redentora (Barcelona-Sans), La Regeneradora (Llagostera), La Sabadellense (Sabadell), La Torre (Barcelona-San Gervasio), La Unión (Premia de Mar), La Unión (San Juan Despi), La Unión (Barcelona-Las Corts), La Unión (Hospitalet), La Unión Samboyana (San Baudilio de Llobregat), La Verdadera Fraternidad (Badalona), Paz y Justicia (Barcelona-Provensals), Paz y Trabajo (Mahón, Islas Baleares), Primera del Ter (Roda), Sociedad Cooperativa de Trabajadores Agrícolas (Cornudella del Priorato), Unión Villacarlina (Villacarlos Menorca)."