domingo, 31 de enero de 2021

QUAN L'HOSPITALET TENIA QUINZE CARRERS (I UNA PLAÇA)

L'Hospitalet, l’any 1860

El 3 d’octubre de 1862, un funcionari o càrrec polític de l’Hospitalet signava el document que havien rebut de les instàncies superiors, degudament complimentat [i].

Recreació de l'Hospitalet feta per Valentí Julià. Font: https://www.celh.cat/sites/default/files/publicacions/pdf/PLAAPLA.PDF

L’encapçalament de l’imprès deia: ESTADO que demuestra el número de calles, edificios, habitaciones y habitantes que ecsistian en este Distrito Municipal en 1.860 (...).

El document ens diu que l’Hospitalet tenia 15 carrers (i una placeta), la majoria dels quals eren al nucli principal del poble, el que avui coneixem com barri del Centre:

- El Carrer Major era el més important, i és el que encara es diu així. En tenia 141 edificis, dels quals 136 eren d’habitatges  i 5 de públics, amb l’església i la presó (els altres 3 devien ser l’Ajuntament i dues escoles).

El Carrer Major vers 1900. Font: AMHL 101 AF 0000190 /a.Autor desconegut/da

- El Carrer de la Carretera Provincial era l’actual Enric Prat de la Riba. En tenia 90 edificis, 89 d’habitatges i una fàbrica, molt probablement la bòbila de Joaquim Barella [ii], que anuncia la especialització del barri de Sant Josep en el sector de la ceràmica.

Carretera Provincial (actual Prat de la Riba), 1914. Font: AMHL 902 AF 0000181 /a.desconegut / editat Àngel Toldrà Viazo (A.T.V.) /d.Club Muntanye

- El Carrer del Xipreret tenia 59 edificis que n’eren tots habitatges.

- El Carrer de Sant Joan era un tram del camí amb el mateix nom on s’havien arrenglerat 45 edificis per a habitatges.

- El Carrer del Centre tenia 43 edificis, 42 per a habitatges i 1 fàbrica, la bòbila de Costa i Cia.

- El Carrer de les Eures ja no existeix, fou substituït pel Carrer Barcelona 50 anys després. En tenia 37 edificis destinats a habitatges.

- El Carrer de Marina és l’actual Carrer de Femades i tenia 31 edificis per a habitatges.

Plànol de l'Hospitalet de 1850. Font: MARCÉ, Francesc. 25 imatges de la història de l'Hospitalet.

- El Carrer del Parral (un vial amb una història molt interessant, del que podríem parlar en el futur) tenia 27 edificis destinats a habitatge.

- El Carrer del Canal ja no existeix; n’era, com indica el seu nom, a tocar del Canal de la Infanta. A l’any 1860 n’hi havia 26 casetes.

- El Carrer de Santa Bàrbara tenia 22 cases.

El Carrer Santa Bàrbara, l'any 1965.

- El Carrer de Sant Roc tenia 7 cases.

- El Carrer del Carril era un altre tram del Camí de Sant Joan i més tard fou substituït pel Carrer del Bruc; en tenia 6 cases.

- La Plaça de la Constitució també en tenia 6 cases.

El Centre (també dit la Vila Vella) contenia el 73% dels edificis del municipi. També podem destacar els 129 d’aïllats i escampats pel terme municipal, el que significava el 17% del total. Gairebé tots aquests edificis eren masies de caràcter agrari, però també hi eren les esglésies de Santa Eulàlia de Provençana i Bellvitge, i el molí paperer que avui forma part del CC Tecla Sala.

El futur, però, era al que al document anomena “barris”. El creixement urbà més important venia de Barcelona i Sants.

-  El Barri de la Bordeta era l’actual Carrer de Santa Eulàlia. L’expansió de Sants al llarg de la Carretera Provincial, coneguda en aquest tram com Carretera de la Bordeta, havia travessat la Riera Blanca uns 20 anys abans. El 1860 ja n’hi havia 45 edificis a dins del terme hospitalenc, dels quals 3 eren fàbriques. Una d’elles era la fàbrica de maons de Pau Cucurny, de llarga trajectòria.

Fragment del plànol de l'Eixample de Barcelona d'Ildefons Cerdà (1861) on es veu com la Bordeta i Collblanc van sorgir del creixement de Sants. A la part inferior veiem els dos eixos de penetració per Santa Eulàlia.

- El Barri del Prat del Maons era el Carrer de l’Aprestadora. Aquest vial era l’antic Camí del Mig, on a començaments del segle XIX havien arribat els prats d’indianes i el 1853 la primera indústria a vapor de la ciutat, La Aprestadora Española, que va acabar donant nom al carrer. Quina era l’altra fàbrica que hi havia? La de midó d’Antoni Pareto. I al voltant, 7 edificis d’habitatges més.

- El Barri de Collblanc era en aquells dies només la Carretera de Collblanc, construïda a sobre d’un antic camí uns 100 anys abans. En tenia 19 edificis per a habitatges i dues fàbriques.

Algunes reflexions

L’any 1860 l’Hospitalet era un petit poble de 3.311 habitants, bàsicament agrícola. Com ens va fer veure en Joan Casas, la Vila Vella era un trapezi amb la base al Carrer Major (el vial més important amb l’única plaça del poble) i el costat superior al Carrer de Sant Joan. Els costats laterals n’eren les rieres de la Creu i de la Vall del Poble (actual de l’Escorxador).

Aquest nucli tenia un eix vertical tradicional, el Carrer Xipreret, i amb el temps s’havien creat d’altres d’horitzontals: Santa Bàrbara, Centre, Eures, etc. Els camins que partien de la Vila Vella van generar vials, especialment la Carretera Provincial (recordem que era l’antiga Via Augusta romana) i els Carrers de Sant Roc i Marina.

L’expansió del segle XIX va fer que hi apareguessin alguns carrers al marge d’aquest trapezi: Parral, Carril i Canal. Més tard, es van endegar els eixamples: el primer o del Mercat (1883, actuals Rossend Arús, Provença, Príncep de Bergara, etc.) i el segon o de la Rambla (1907, actuals Rambla Just Oliveras,  Barcelona, Tarragona, etc...).

Per la Marina n’hi havia més d’un centenar de masies i casetes des d’on s’explotava la terra. A tot el poble només n’hi havia 10 fàbriques. Vers el 1854 hi havien arribat les primeres indústries i el ferrocarril, però la localització de grans indústries només va ser important i de forma gradual a partir de 1875.

La majoria dels edificis d’habitatges són cases unifamiliars. A Santa Eulàlia i Collblanc trobem 7 edificis amb més d’un habitatge (un 10%), una mena de precedent dels blocs. Aquests ravals industrials es nodrien de població immigrant del camp català, i no gaudien dels mateixos habitatges que els autòctons.

A la Vila Vella trobem una mitjana de 4,1 residents per estança. A Santa Eulàlia la mitjana és de 5 i a Collblanc 5,5. Això de la sobreocupació dels habitatges per part de la població immigrant i pobre no és res de nou. I això sense tenir en compte la superfície dels estatges, sense cap mena de dubte més petits en els barris nous.

L’evolució posterior

En les següents dècades l’Hospitalet va créixer força, arribant a 5 mil habitants l’any 1900. Si ho comparem amb el que va passar en el segle XX, però, pot semblar poc.

Un document de 1897 [iii] ens informa que al Centre i Sant Josep ja n’hi havia 19 carrers i places. A més, a l’actual Sant Josep n’hi havia dos nuclis aïllats: el Barri de Muntanya (al voltant de l’actual Carrer Juan de Toledo) i el Carrer Torrent Gornal (l’actual Carrer Rosalia de Castro).

La Vila Vella vers 1900. Un altre dels dibuixos de Valentí Julià.

A Collblanc n’hi havia 2 carrers, però és a Santa Eulàlia on s’ha produït el gran salt endavant, passant de 2 a 8 carrers. A més, el Carrer de Santa Eulàlia, conegut com “Mitja-Galta” era el tercer en quantitat d’edificis, amb 116. El que tenia més era la Carretera Provincial amb 139.

A la Marina n’hi havia 133 “casas de campo” i a la Platja de la Farola, al recinte de la fàbrica d’àcids de Boada, 8 edificis més. En total, a l’Hospitalet s’alçaven 1.066 edificis a 30 carrers,  2 places i un grapat de camins.

Una guia per a conductors de l’any 1930 [iv] fa un llistat dels vials de l’Hospitalet, i n’eren 241. El primer gran episodi immigratori del segle XX havia multiplicat per 7 la població i els carrers.



[i] El document es trova a l’Arxiu Municipal de l’Hospitalet (AMH). Jo el vaig consultar i copiar a la caixa “Estadística. Padró d’habitants 1857-1860-1864mi varons nats al 1896”. Desconec si actualmente la caixa té un altre nom.

[iii] AMH “Estadística. Padró d’habitants 1895 i 1900”

[iv] https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/2011/02/21/els-carrers-de-lhospitalet-de-llobregat-a-lany-1930/ 

 

domingo, 10 de enero de 2021

LA NATALITAT I LA MORTALITAT A L'HOSPITALET

Què són la natalitat i la mortalitat

La natalitat és la proporció entre els naixements i la població total.

Normalment el que es fa és dividir la quantitat de naixements i la població total i desp´res es multiplica per mil. La xifra resultant és la quantitat de naixements per cada grup de mil habitants.

La Melissa, el primer nadó de l'Hospitalet del 2121. Font: https://lhdigital.cat/web/digital-h/noticia/ciutat/-/journal_content/56_INSTANCE_43Th/11023/14972375

La mortalitat és el mateix, però amb les dades de morts. Per exemple, a Catalunya van haver l’any 2019 60.958 naixements i 64.547 morts. Això vol dir que per cada grup de mil habitants la natalitat va ser de 7,94 i la mortalitat de 8,41. El tant per mil s’expressa amb el símbol ‰. 

Aquestes dades relatives permeten comparar diferents territoris, independentment del volum de la seva població.  

Per exemple, Colòmbia, amb uns 50 milions d'habitants, té uns 820 mil naixements i unes 290 mil morts cada any.

La natalitat i la mortalitat igualen la dada al que passa per cada grup de mil habitants, en aquest cas 16,1 i 5,7 per mil, respectivament; el doble i dues terceres parts qua a Catalunya.

Font : Diari Ara

La diferència entre naixements (i la natalitat) i les morts (i la mortalitat) és el creixement natural de la població. 

Com hem vist, a Catalunya l’any 2019 era negatiu i la població podria disminuir (les migracions són l’altre factor que influeix en el volum de la població). Però això ha variat al llarg del temps.

Natalitat i mortalitat a finals del segle XVIII

Gràcies a la documentació de la parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida, publicada per Matilde Marcé a Cop d'ull al passat de l'Hospitalet, tenim dades del segle XVIII.

Segons els batejos (per tant, hem de pensar que el naixements van ser xifres una mica superiors) podem aproximar-nos a la natalitat:

1765-1769- 43,2

1770-1774- 39,1

1776-1779- 42,9

Segons els enterraments (una dada encara menys fiable, car s'hi podien enterrar persones que no eren de l'Hospitalet), podem promimar-nos a les mortalitats:

1765-1769- 29,6

La resposta al Qüestionari de Zamora diu que vers el 1789 n’hi havien a l’Hospitalet uns 60 naixements, 20 morts i 30 matrimonis cada any. 

Aquestes respostes poc precises i fetes de mala gana, diuen que en la dècada de 1780 la natalitat vorejava el 38 i la mortalitat el 13 [ii].

La natalitat i la mortalitat durant el segle XIX

Les dades que tinc del segle XIX són parcials, però ens proporcionen una idea de quina era la situació.

Natalitat i mortalitat a l’Hospitalet entre 1798 i 1900 [i]

en

1798-1807

1856-1857

1860-64

1873-1877

1878-1881

1882-1884

1889-1894

NAT

44,7

34,7

33,4

34,3

32,5

30,0

26,3

MORT

 

18,3

26,7

26,1

23,1

22,2

20,5

Creix. natural

 

16,4

9,9

8,2

9,4

7,8

5,8


Pel que podem veure, al voltant del 1800, la natalitat oscil·lava al voltant del 40 . Segons Recaño, abans del 1808 i en les dècades de 1820 i 1830 era al voltant del 45[iii].  

En les dècades de 1850 a 1870, havia baixat al voltant del 34 i en la dècada de 1880 fins el 26, dada en la que es va mantenir fins el començament del segle XX.

Document de recull de dades demogràfiques de 1878 a 1881. Font: Boletín de Información Municipal, 85-86, 1975, p. 14


Les dades de mortalitat que tenim comencen en la dècada de 1850. L’epidèmia de còlera provocà una mortalitat catastròfica en 1854 (76
) que va fer que la dels anys següents fos relativament baixa.

Segons Recaño, la mortalitat era al voltant del 25‰ entre 1825 i 1870 i després va disminuint gradualment [iv]. La documentació que he trobat coincideix: en les dècades de 1860 i 1870 es va mantenir al voltant del 26 i en la dècada de 1880 baixà fins el 20.

Aquesta baixada de natalitat i mortalitat, mantenint-se la primera per sobre la segona, és un comportament global als territoris de bona part del món, és el que s’anomena “Transició demogràfica”. 

A Catalunya, però, vam tenir una transició demogràfica una mica diferent, amb una caiguda de la natalitat abans del que tocava, i amb un sistema reproductiu més aviat basat en la immigració.

A l’Hospitalet, sembla que la mortalitat ja va baixar durant el segle XVIII i ho va tornar a fer en la dècada de 1880. 

Per la seva banda, la natalitat va baixar en algun moment entre 1820 i 1850 i en la dècada de 1880. 

Sembla que en els anys 80 del segle XIX la prosperitat agrària, la solidaritat mutualista i d’altres factors van consolidar certs canvis demogràfics.


 

La natalitat i la mortalitat en el segle XX

Durant el segle XX s’ha consumat la transició demogràfica a l’Hospitalet i al país [v]

Tanmateix, els dos episodis immigratoris també van tenir força influència en la natalitat i la mortalitat, perquè la població que arribà a l’Hospitalet procedia de zones més pobres amb uns comportaments demogràfics diferents.

 Natalitat i mortalitat a l’Hospitalet (s. XX)

en

1901-1905

1921-1925

1931-1935

1941-1945

NAT

26,4

37,9

28,8

13,6

MORT

19,7

22,3

14,2

10,0

Creix. natural

6,7

15,6

14,6

3,6

 

en

1946-1950

1975-1977

1994-1996

1999-2001

NAT

15,0

21,31

6,76

7,70

MORT

8,34

5,14

7,50

8,05

Creix. natural

7,66

16,17

-0,74

-0,35

Veiem com l’episodi immigratori del 1915 al 1930 va fer pujar la natalitat. 

La pobresa i la insalubritat dels barris obrers (Santa Eulàlia, Collblanc-Torrassa...) van provocar també un lleuger augment de la mortalitat. 

La pandèmia de grip del 1918 provocà, aquell any, una mortalitat del 37,4.

La postguerra va contraure la natalitat, i la mortalitat va continuar baixant, donada l’edat més aviat baixa de la població. 

La natalitat començà a pujar en la segona meitat de la dècada de 1940 i la mortalitat s’apropava a les xifres que hauria d’haver tingut en un país sense misèria. 

Malauradament, les dades de la natalitat entre 1950 i 1974 no són fiables, perquè només eren comptabilitzats els nadons nascuts a l’Hospitalet, i no els nascuts als hospitals de Barcelona.

Boletín de Información Municipal, 1963. Veiem la inexactitud en la recollida de dades de naixements.

Ens imaginem que entre el 15 de 1950 i el 23 de 1975 hi ha una línia ascendent, com correspon al segon episodi immigratori de persones procedents de les àrees rurals d’Espanya.

La mortalitat va arribar al seu mínim l’any 1972, amb un 3,9, com a conseqüència de la millora del nivell de vida i la petita proporció de gent gran respecte el total de la població local.

L’enfonsament de la natalitat en uns 10 anys va ser espectacular, de 1975 a 1985 del 22 al 9 [vi]. El context era el d’una greu crisi econòmica, amb un 25% d’atur. 

També fou el moment en el que vam assolir el comportament demogràfic dels països rics. 

I tant ho vam fer, que Espanya durant els anys centrals dels 90’s va tenir la fecunditat més baixa del món.

Extraordinari gràfic de l'evolució demogràfica de Catalunya, elaborat pel GEDEM

Entre el anys 1995 i 2001 el creixement natural de població va ser negatiu. 

La caiguda de la natalitat i l’emigració de molt jovent van provocar un important envelliment de la població. 

L’índex d’envelliment de la ciutat va passar de 0,28 l’any 1981 a 1,60 l’any 2001.

La natalitat i la mortalitat durant el segle XXI

A finals de la dècada de 1990 va començar el tercer episodi immigratori de Catalunya del darrer segle. 

Caldria esperar un impacte important en la natalitat, una pujada com la dels 20’s o 60’s, de 10 punts per mil. 

Doncs no, només va pujar uns 3 punts. La crisi ha fet que torni a baixar, encara que es manté per sobre de les dades dels 90’s.

en

1999-2001

2006-2010

2014-2018

NAT

7,70

10,50

9,34

MORT

8,05

8,03

8,23

Creix. natural

-0,35

2,47

1,11

La mortalitat ha continuat augmentant de mica en mica en els darrers anys com a conseqüència de l’envelliment de la població. 

Per molt bons que siguin els hospitals quan s’arriben als 80 o 90 anys... I cada vegada és més gran la proporció de població amb edat avançada.

Evidentment, la pandèmia actual està tenint una influència extraordinària en la mortalitat. 

Quan tinguem les dades d’aquests terribles mesos sabrem quina ha estat la sobremortalitat (com el que vam fer pel 1854 o el 1918) i sabrem l’impacte real del COVID-19. 

 

ANNEX DEL 18-6-2021

Comencem a tenir dades d'Espanya del 2020. 

La sobremortalitat ha estat de més de 70 mil persones. La Comunidad de Madrid i els seus encontorns han estat els que més han pujat.

La sobremortalitat per províncies ens mostra com la Comunitat de Madrid ha estat el pitjor lloc durant la pandèmia, i com ha influït a Segòvia, Guadalajara, etc. Això, pel que sembla, no ha comptat gaire a l'hora de votar... Aquest mapa procedeix d'un gran reportatge de El Diario, on trobareu més informació, gràfics i mapes.

A Catalunya l'augment de la mortalitat ha estat del 19%, dos punts per sobre de la mitjana espanyola. 

En part, podem trobar la causa en la hiperdensitat de població en la que vivim una bona proporció de la població catalana.


ANNEX DEL 22-7-2022

Amb les dades de l'Anuari 2021, podem veure que en 2020 hi van morir 2,830 persones, unes 714 més en relació a la mitjna dels cinc anys anterior, 2,116,2.

És a dir, la sobremortalitat de l'Hospitalet va ser del 33,7%. Hi van morir 4 persones més per cada 100 que haguessin mort igualment.

L'increment mitjà a Catalunya va ser del 22,6%. Per tant, podem concloure que l'any 2020 la pandèmia es va acarnissar amb la gent de la nostra ciutat.

Les causes?

La pobresa, que sempre afecte negativament en la salut de les persones?

Les mancances en l'assitència sanitària, especialment en l'assistència primària?

L'altíssima densitat de població, que dificulta poder tenir la distància social òptima?

El greu problema de l'habitatge que provoca l'amuntegament de famílies en pisos o habitacions?

L'envelliment de la població? L'Hospitalet té un índex d'envelliment de 144, mentre que a Catalunya és de 120.

Font: Anuari Estadístic de la ciutat. L'Hospitalet 2021, pàg, 24

També podem veure que la natalitat ha baixat a mínims històrics, el que és habitual en èpoques de dificultats i pessimisme.
 

L'efecte real de la pandèmia en la natalitat no es veurà fins que no tinguem les dades definitives del 2021, perquè els embarassos no produïts a partir del març només es van notar en els darrers dos o tres mesos de l'any 2020. Les dades provisionals són molt baixes.

Com no podia ser d'una altra manera, la pandèmia ha afectat intensament les variables demogràfiques de la nostra ciutat. 


ANNEX DEL 24/7/2023

Ja tenim les dades definitives de 2021. La natalitat va baixar al 7,9‰ i la mortalitat va ser del 8,79‰. La natalitat ha baixat a causa de la COVID, però no tant com es podia preveure. La mortalitat ha continuat moderadament alta. El creixement natural, negatiu.



[i] Per les dades de 1797-1807, CODINA, Jaume. Els pagesos de Provençana, vol III, pàg 292. Pel segle XIX, dades de l'Arxiu Muncipal d'Història de l'Hospitalet (AMH) "Correspondència 1854" "Correspondència 1857", "Correspondència 1863" i "Sanitat. Juntes 1834-1920". Les dades de 1873-77 són de l'Arxiu Històric de la Diputació "Caixa 1407" i les de 1889-1894 són de l'Arxiu Històric Comarcal de Sant Feliu de Llobregat "5.0.574.1.2". Els càlculs de les natalitats estan fets amb les dades de població de https://www.celh.cat/sites/default/files/2020-05/5-EL%20S.%20XIX.pdf

[ii] Aquestes dades són només aproximacions, perquè la informació del Qüestionari és relativament fiable, i la població del 1789 també és una estimació de 1.620 habitants, a partir de dades conegudes d’abans i després. Dades de l'Arxiu Muncipal d'Història de l'Hospitalet (AMH)

[iii] RECAÑO, Joaquín. “Les primeres fases de la Transició demográfica al Baix Llobregat i a l’Hospitalet (1787-1936)” dins CALVO, Àngel. El pas de la societat agraria a industrial al Baix Llobregat, 1995, pàg. 65

[iv] RECAÑO, op. cit, pàg. 57.

[v] Per les dades de 1900 a 1980, CAMÓS, Joan. L’Hospitalet. La història de tots nosaltres 1930-1936, Barcelona, Diputació de Barcelona, 1986, pàg. 129-138

[vi] Les dades de 1980 fins l’actualitat procedeixen del anuaris estadístics de l’Ajuntament de l’Hospitalet http://www.l-h.cat/laciutat/265286_1.aspx?id=1