Recentment, un reportatge a El País, referint-se a La Florida,
deia: “Menos de un kilómetro cuadrado para 43.000 vecinos. La Florida, en
l’Hospitalet, tiene el doble de densidad que Manhattan.”
Què hi ha de veritat en
tot això?
 |
| En l'article d'El País es deia que l'Hospitalet és la ciutat espanyola amb major densitat de població. En realitat, Mislata (Horta Oest, País Valencià) ens supera. |
La densitat de
població de l’Hospitalet
A l'Hospitalet, segons l'Anuari estadístic fet per l'Ajuntament, en finalitzar l'any 2014 teníem 257.055 habitants en 12,49
km2. Això donava 20.578 h/km2.
En la llista de ciutats més densament poblades del món de la Wikipedia (en març de 2016) sortim en la posició 29.
Hi ha una
altra d'Espanya abans que l’Hospitalet en 19è lloc, la valenciana Mislata.
Mislata és un municipi de l’àrea metropolitana
de València i "competim" per ser el municipi més dens d'Espanya.
En el passat sí que vam ser els primers sense discussió: la nostra densitat arribà
a 23.625 h/km2 en 1981.
 |
| Fotografia de la Plaça de Collblanc amb un explícit titular, publicada a El Diario de Barcelona en 1972 |
Sí que ocupem el primer lloc de Catalunya. El
segon és Santa Coloma de Gramanet, amb gairebé 17 mil, i el tercer és
Barcelona, amb prop de 16 mil. El quart és Premià, amb 13.000, i el cinquè
Cornellà, amb una mica més de 12 mil.
La densitat dels barris
La densitat del municipi és una dada
important, però no crec que sigui la decisiva. De vegades depèn més de la
grandària del terme municipal que de la densitat real de la ciutat.
Per
exemple, si a l’Hospitalet no l’haguessin tret els dos trossos del terme en
1920 i 1933, la seva densitat baixaria a uns 12.000 h/km2. No seríem la 29ena
ciutat del món, 2a d’Espanya i 1a de Catalunya pel que fa a la densitat.
Crec que hem de prendre els barris o
districtes com la unitat geogràfica per comparar densitats. Són l'espai on fem
la vida quotidiana, on ens movem amb major freqüència, on gaudim o patim la
densitat.
Quina és la densitat dels barris de l’Hospitalet?
Barri-Districte
|
Densitat (h/km2)
|
La Florida-Les Planes- IV
|
54.062
|
Collblanc-Torrassa - II
|
52.730
|
Pubilla Casas - V
|
45.705
|
Can Serra - V
|
34.709
|
Sant Josep – I
|
33.797
|
Santa Eulàlia - III
|
24.811
|
El Gornal - VI
|
16.396
|
Centre - I
|
13.070 (28.000)
|
Sanfeliu - I
|
12.384
|
Bellvitge - VI
|
8.796 (37.000)
|
Granvia Sud
|
1.550
|
Val a dir que la densitat del barri Centre
sempre apareix més baixa del que és en realitat, perquè en la superfície
d'aquest barri s'inclou el sector industrial de Carretera del Mig. Si el treiem
advertim que la part residencial del barri és de 0,85 km2, el que ens dona una
densitat d’uns 28.000 h/km2.
Una cosa semblant passa amb Bellvitge: si prenem
la superfície estricta del barri ens dóna una densitat d’uns 37 mil h/km2.
Recordem el reportatge d’El País. Feien bé en posar el focus en un barri, i en concret en
La Florida, que és el més densament poblat.
 |
| Barris de l'Hospitalet. Font: Web de l'Ajuntament |
Els barris de l’Hospitalet, són dels més
densament poblats del món?
En la llista de districtes més densament poblats de
la Wikipedia trobem que el Districte IV de l'Hospitalet (la Florida–lesPlanes)
és el número 39 de món, i el primer d'Europa, només superat per les grans
aglomeracions d'Àsia i Àfrica.
El Districte II (Collblanc-Torrassa) apareix
en el lloc 43 del món i el Districte V (Pubilla Casas i Can Serra) ocupa el 66è
lloc.
No puc assegurar l’exactitud total d’aquesta llista, però tant se val si aquests
districtes hospitalencs són uns llocs més amunt o avall. Sembla evident que els
barris de la zona nord de la ciutat tenen densitats pròpies del Sudest Asiàtic.
Els tres districtes esmentats tenen més de 130 mil habitants en poc més de 2’5
km2. La densitat frega els 50 mil h/km2, xifra propera a barris de Mumbai i
Surat (Índia), Nairobi (Kenia), Macau i Hong Kong (Xina), Dhaka (Bangla Desh),
etc.
El barri més dens d’Europa, després dels
hospitalencs La Florida i Collblanc-Torrassa, és un del centre de Roma, Pigna,
també amb 50 mil h/km2.
La illa de Manhattan, el districte més dens dels Estats
Units, té una densitat de 27.673 h/km2; l’article de El País tenia raó. Els següents districtes, El Bronx i Brooklyn es
mouen al voltant de 14.000 h/km2.
La ciutat de Barcelona té una densitat mitjana
de 15.685 h/km2, però conté districtes com l'Eixample, amb 35 mil h/km2 o
Gràcia, amb prop de 29 mil.
Si baixem el focus als barris, trobem que els barris
fronterers amb la nostra ciutat de Sants, Bordeta i Hostafrancs tenen una
densitat de 40 mil h/km2, amagada per la seva pertinença al districte de
Sants-Montjuïc.
Cornellà té una densitat d’uns 12 mil h/km2.
Tanmateix, si mirem barri a barri, veiem que Sant Ildefons, també fronterer amb
l’Hospitalet, supera els 41 mil. Afortunadament, Almeda voreja els 5 mil h/km2.
Esplugues té una densitat de 10 mil h/km2, però si analitzem el contigu Can
Vidalet, també arriba als 41 mil.
 |
| El continu urbà de Pubilla Casas (l'Hospitalet) i Can Vidalet (Esplugues), en 1987. |
Situació urbanística de l’Hospitalet
Podem concloure que l’Hospitalet té mitja
ciutat amb densitats altíssimes, pròpies de l’Àsia Monsònica. L’altra meitat
amb densitat també molt altes.
Per la banda de llevant (Sants), la situació és
semblant. Per ponent (Cornellà i Esplugues) les densitats són més irregulars
però també altes.
A molts llocs de la ciutat hi ha un veritable
problema d’espai, que de vegades genera conflictes de convivència. Les
densitats estratosfèriques no són un factor que ajudi a solucionar els greus
problemes que la pobresa està deixant en els nostres barris. Tot el contrari.
No vull dir que les altes densitats de població siguin les causes del problemes
urbans, però són un factor important que les agreuja.
Què caldria fer? Una primera mesura immediata
seria la d’aturar les construccions de nova planta.
En els darrers anys han
crescut uns blocs absolutament innecessaris per la ciutat si no és per
ingressar diners em les arques municipals pels impostos relacionats amb les
construccions. A més, de vegades aquests edificis tenen unes dimensions força
inexplicables. La ciutat és a punt d’omplir-se de blocs; de debò cal fer-ho?
Cal aturar els plans que amenacen amb curullar
la ciutat de blocs. El PDU Granvia és, en aquest sentit, una agressió a una
ciutat que necessita solucions urbanístiques pels problemes que patim, sense
haver de cedir més espai del que ja hem cedit a les exigències metropolitanes.
No pot ser que ens demanin més sacrificis a canvi de solucionar-nos els
estralls que heretem de la suburbialització del passat. No pot ser que ens
diguin que si volem el soterrament de la Granvia hem de deixar que facin un
grapat més de gratacels.
 |
| Santa Eulàlia en primer pla, i Collblanc-Torrassa al darrera. A l'esquerra, La FLorida. |
En l’extrem superior del terme, cal assegurar
l’espai verd que resta a l’Hospitalet, Barcelona i Esplugues al voltant de Can
Rigalt i Ca n’Oliveras.
Recordem que són gairebé l’únic espai verd de certa
extensió per Collblanc, La Florida i Pubilla Casas. Fóra bo millorar els
accessos a aquesta zona des dels barris esmentats.
Com és evident, aquests plantejaments van més
enllà de l’àmbit municipal, són metropolitans. En la zona del nord, el
plantejament ha de ser comú entre l’Hospitalet i Esplugues, i per tant, a
nosaltres també ens afecta el que passa en el municipi veí. Hem de ser
conscients del que significaria l’aprovació del Pla CAUFEC i agrair la lluita
que s’ha fet en la seva contra, malgrat la dura repressió que han patit les
persones que l’han duta a terme.
La zona industrial de la Carretera del Mig
ofereix possibilitats d’esponjament i de connexió entre barris. La urbanització
de la Rambla Marina entre el Centre i Bellvitge ha estat un èxit i pot servir
de model. La rehabilitació d’habitatges sense expulsió de població (gentrificació) pot produir espai lliure encara que no redueixi la densitat.
L’eliminació de barreres és cabdal per
facilitar l’accés de la població dels barris més densos a les zones amb menys
població. No només les vies, també l’Avinguda del Carrilet o la Carretera de
Collblanc han de ser més permeables.
En resum, calen plantejaments urbanístics
valents, amb prioritats socials i que tinguin clar que a l’Hospitalet no
necessitem més blocs.
No hay comentarios:
Publicar un comentario