sábado, 12 de marzo de 2016

TÉ L’HOSPITALET UNA DENSITAT DE POBLACIÓ MOLT ALTA?

Sí, indiscutiblement sí. No cal ser un gran científic per percebre que la densitat de població de la ciutat és molt alta. De tota la vida hem sentit dir que tenim densitats pròpies del Sudest Asiàtic, que som la ciutat més densament poblada d’Espanya, etc.

Recentment, un reportatge a El País, referint-se a La Florida, deia: “Menos de un kilómetro cuadrado para 43.000 vecinos. La Florida, en l’Hospitalet, tiene el doble de densidad que Manhattan.”

Què hi ha de veritat en tot això?

En l'article d'El País es deia que l'Hospitalet és la ciutat espanyola amb major densitat de població. En realitat, Mislata (Horta Oest, País Valencià) ens supera.

La densitat de població de l’Hospitalet

A l'Hospitalet, segons l'Anuari estadístic fet per l'Ajuntament, en finalitzar l'any 2014 teníem 257.055 habitants en 12,49 km2. Això donava 20.578 h/km2.
 
En la llista de ciutats més densament poblades del món de la Wikipedia (en març de 2016) sortim en la posició 29. 
 
Hi ha una altra d'Espanya abans que l’Hospitalet en 19è lloc, la valenciana Mislata.
 
Mislata és un municipi de l’àrea metropolitana de València i "competim" per ser el municipi més dens d'Espanya.  
 
En el passat sí que vam ser els primers sense discussió: la nostra densitat  arribà a 23.625 h/km2 en 1981.
 
Fotografia de la Plaça de Collblanc amb un explícit titular, publicada a El Diario de Barcelona en 1972
 
Sí que ocupem el primer lloc de Catalunya. El segon és Santa Coloma de Gramanet, amb gairebé 17 mil, i el tercer és Barcelona, amb prop de 16 mil. El quart és Premià, amb 13.000, i el cinquè Cornellà, amb una mica més de 12 mil.

La densitat dels barris

La densitat del municipi és una dada important, però no crec que sigui la decisiva. De vegades depèn més de la grandària del terme municipal que de la densitat real de la ciutat. 
 
Per exemple, si a l’Hospitalet no l’haguessin tret els dos trossos del terme en 1920 i 1933, la seva densitat baixaria a uns 12.000 h/km2. No seríem la 29ena ciutat del món, 2a d’Espanya i 1a de Catalunya pel que fa a la densitat.
 
Crec que hem de prendre els barris o districtes com la unitat geogràfica per comparar densitats. Són l'espai on fem la vida quotidiana, on ens movem amb major freqüència, on gaudim o patim la densitat.
 
Quina és la densitat dels barris de l’Hospitalet?
 
Barri-Districte
Densitat (h/km2)
La Florida-Les Planes- IV
54.062
52.730
45.705
Can Serra - V
34.709
Sant Josep – I
33.797
24.811
El Gornal - VI
16.396
Centre - I
13.070 (28.000)
Sanfeliu - I
12.384
Bellvitge - VI
8.796 (37.000)
Granvia Sud
1.550

Val a dir que la densitat del barri Centre sempre apareix més baixa del que és en realitat, perquè en la superfície d'aquest barri s'inclou el sector industrial de Carretera del Mig. Si el treiem advertim que la part residencial del barri és de 0,85 km2, el que ens dona una densitat d’uns 28.000 h/km2. 
 
Una cosa semblant passa amb Bellvitge: si prenem la superfície estricta del barri ens dóna una densitat d’uns 37 mil h/km2. 
 
Recordem el reportatge d’El País. Feien bé en posar el focus en un barri, i en concret en La Florida, que és el més densament poblat. 
Barris de l'Hospitalet. Font: Web de l'Ajuntament
Els barris de l’Hospitalet, són dels més densament poblats del món? 
 
En la llista de districtes més densament poblats de la Wikipedia trobem que el Districte IV de l'Hospitalet (la Florida–lesPlanes) és el número 39 de món, i el primer d'Europa, només superat per les grans aglomeracions d'Àsia i Àfrica. 

El Districte II (Collblanc-Torrassa) apareix en el lloc 43 del món i el Districte V (Pubilla Casas i Can Serra) ocupa el 66è lloc. 
 
No puc assegurar l’exactitud total d’aquesta llista, però tant se val si aquests districtes hospitalencs són uns llocs més amunt o avall. Sembla evident que els barris de la zona nord de la ciutat tenen densitats pròpies del Sudest Asiàtic. 
 
Els tres districtes esmentats tenen més de 130 mil habitants en poc més de 2’5 km2. La densitat frega els 50 mil h/km2, xifra propera a barris de Mumbai i Surat (Índia), Nairobi (Kenia), Macau i Hong Kong (Xina), Dhaka (Bangla Desh), etc. 

El barri més dens d’Europa, després dels hospitalencs La Florida i Collblanc-Torrassa, és un del centre de Roma, Pigna, també amb 50 mil h/km2.  
 
La illa de Manhattan, el districte més dens dels Estats Units, té una densitat de 27.673 h/km2; l’article de El País tenia raó. Els següents districtes, El Bronx i Brooklyn es mouen al voltant de 14.000 h/km2.

La ciutat de Barcelona té una densitat mitjana de 15.685 h/km2, però conté districtes com l'Eixample, amb 35 mil h/km2 o Gràcia, amb prop de 29 mil.  
 
Si baixem el focus als barris, trobem que els barris fronterers amb la nostra ciutat de Sants, Bordeta i Hostafrancs tenen una densitat de 40 mil h/km2, amagada per la seva pertinença al districte de Sants-Montjuïc. 

Cornellà té una densitat d’uns 12 mil h/km2. Tanmateix, si mirem barri a barri, veiem que Sant Ildefons, també fronterer amb l’Hospitalet, supera els 41 mil. Afortunadament, Almeda voreja els 5 mil h/km2. 
 
Esplugues té una densitat de 10 mil h/km2, però si analitzem el contigu Can Vidalet, també arriba als 41 mil.
 
El continu urbà de Pubilla Casas (l'Hospitalet) i Can Vidalet (Esplugues), en 1987.
Situació urbanística de l’Hospitalet

Podem concloure que l’Hospitalet té mitja ciutat amb densitats altíssimes, pròpies de l’Àsia Monsònica. L’altra meitat amb densitat també molt altes. 
 
Per la banda de llevant (Sants), la situació és semblant. Per ponent (Cornellà i Esplugues) les densitats són més irregulars però també altes.

A molts llocs de la ciutat hi ha un veritable problema d’espai, que de vegades genera conflictes de convivència. Les densitats estratosfèriques no són un factor que ajudi a solucionar els greus problemes que la pobresa està deixant en els nostres barris. Tot el contrari. 
 
No vull dir que les altes densitats de població siguin les causes del problemes urbans, però són un factor important que les agreuja. 

Què caldria fer? Una primera mesura immediata seria la d’aturar les construccions de nova planta. 
 
En els darrers anys han crescut uns blocs absolutament innecessaris per la ciutat si no és per ingressar diners em les arques municipals pels impostos relacionats amb les construccions. A més, de vegades aquests edificis tenen unes dimensions força inexplicables. La ciutat és a punt d’omplir-se de blocs; de debò cal fer-ho?

Cal aturar els plans que amenacen amb curullar la ciutat de blocs. El PDU Granvia és, en aquest sentit, una agressió a una ciutat que necessita solucions urbanístiques pels problemes que patim, sense haver de cedir més espai del que ja hem cedit a les exigències metropolitanes. 
 
No pot ser que ens demanin més sacrificis a canvi de solucionar-nos els estralls que heretem de la suburbialització del passat. No pot ser que ens diguin que si volem el soterrament de la Granvia hem de deixar que facin un grapat més de gratacels.
 
Santa Eulàlia en primer pla, i Collblanc-Torrassa al darrera. A l'esquerra, La FLorida.
 
En l’extrem superior del terme, cal assegurar l’espai verd que resta a l’Hospitalet, Barcelona i Esplugues al voltant de Can Rigalt i Ca n’Oliveras. 
 
Recordem que són gairebé l’únic espai verd de certa extensió per Collblanc, La Florida i Pubilla Casas. Fóra bo millorar els accessos a aquesta zona des dels barris esmentats.

Com és evident, aquests plantejaments van més enllà de l’àmbit municipal, són metropolitans. En la zona del nord, el plantejament ha de ser comú entre l’Hospitalet i Esplugues, i per tant, a nosaltres també ens afecta el que passa en el municipi veí. Hem de ser conscients del que significaria l’aprovació del Pla CAUFEC i agrair la lluita que s’ha fet en la seva contra, malgrat la dura repressió que han patit les persones que l’han duta a terme.

La zona industrial de la Carretera del Mig ofereix possibilitats d’esponjament i de connexió entre barris. La urbanització de la Rambla Marina entre el Centre i Bellvitge ha estat un èxit i pot servir de model. La rehabilitació d’habitatges sense expulsió de població (gentrificació) pot produir espai lliure encara que no redueixi la densitat. 

L’eliminació de barreres és cabdal per facilitar l’accés de la població dels barris més densos a les zones amb menys població. No només les vies, també l’Avinguda del Carrilet o la Carretera de Collblanc han de ser més permeables. 

En resum, calen plantejaments urbanístics valents, amb prioritats socials i que tinguin clar que a l’Hospitalet no necessitem més blocs.

No hay comentarios:

Publicar un comentario