QUAN LES RELIGIONS SÓN ALLIBERADORES

(Aquest escrit és una breu reflexió al fil del 500 aniversari de la Revolta dels Camperols, perquè crec que alguns aniversaris sí és interessant recordar-los i celebrar-los) 

Sovint, les institucions religioses han format part de l’aparell d'opressió de la classe dominant. Les interpretacions de les religions que sorgeixen d’aquestes institucions, el dogma, han estat i són un element important per a justificació de la dominació.

Segons aquesta interpretació, la dominació és correcta perquè Déu vol que hi hagi un rei, una classe o raça superior, unes desigualtats, que s’hagin de pagar rendes a les classes o races superiors o s’accepti que s’apropiïn de la riquesa produïda per la classe treballadora.

També, però, sempre han existit moltes interpretacions de les religions al marge de les institucions eclesiàstiques, qualificades sovint com heretgies, que han estat i són un element important en les ideologies progressistes alliberadores i revolucionàries.

Aquesta altra interpretació proposa que la igualtat és correcta perquè Déu ho vol i considera que tothom és igual als seus ulls, que no han d'haver diferències entre els éssers humans i s'han de compartir els béns terrenals, fins i tot amb qüestionaments de la propietat privada.

D’aquestes interpretacions alliberadores de les religions, tenim molts i molts exemples al llarg de la història, encara que sovint són ignorades i amagades. Comentaré un d'aquests exemples de les tres religions més importants en el nostre context.

Protestantisme

La Reforma començà en 1517 amb les propostes del monjo agustí Martí Luter. Molt aviat es van produir diverses interpretacions en la línia de defensar la igualtat entre els fills de Déu. En aquest sentit, va destacar Thomas Müntzer, les teories del qual van ser el nucli ideològic de la gran Revolta o Guerra dels Camperols de 1524-25.

Aquesta revolució, de la que commemorem el 500 aniversari, la van fer uns 300 mil camperols de les actuals Alemanya, Suïssa i Àustria. Tot i que va acabar amb la derrota dels revoltats, com la resta d’aixecaments del mateix estil, a mig termini van aconseguir l’abolició de la servitud.

Islam

Els i les càrmates van ser un grup de l’Islam xiïta ismaïlita que van crear un país a la riba sud del Golf Pèrsic durant gairebé 100 anys, des de finals del segle IX a finals del segle X.

La coneguda com Revolta Zanj, protagonitzada per les classes treballadores de l’actual Iraq, fou la base sobre la que es va estendre aquesta interpretació igualitària de l’Islam, predicada a partir de l’any 875, aproximadament, per Hamdam Qàrmat.

L’estat càrmata era una república de la que no tenim massa informació, però les fonts ens diuen que no existia la propietat privada i tenien un sistema polític força democràtic. L’objectiu era garantir la igualtat entre els creients.

Catolicisme

La Teologia de l’Alliberament neix a Amèrica Llatina en la dècada de 1970. Va ser una altra de les conseqüències dels aires renovadors dins la comunitat catòlica, especialment després del Concili Vaticà II, finalitzat en 1965.

Els seus promotors, Gustavo Gutiérrez, Leonardo Boff, etc, plantejaren que la salvació espiritual no es podia assolir sense l’alliberament social i polític. Bona part de les comunitats religioses llatinoamericanes van prendre partit pels pobres i pels pobles indígenes. Una de les consignes més utilitzades era "entre cristianismo y revolución, no hay contradicción".

Cristianismo y Revolución, una revista argentina editada al voltant de 1970.

La repressió de les comunitats que defensaven la teologia de l’alliberament és ben coneguda, finançada pels Estats Units i executada per les dictadures locals. Posteriorment, des d’aquell país s’ha finançat l’expansió d’esglésies evangèliques molt conservadores per substituir al catolicisme que havia esdevingut massa "esquerranós".

Un apunt del judaisme

Tot i no ser una de les religions importants en el nostre context, l'actualitat em porta a fer l'apunt de que la religió jueva, que va promoure als zelotes a lluitar contra l'Imperi Romà en el segle I, ara és utilitzada per promoure un sionisme imperialista i genocida.

Conclusió

Les religions poden ser alliberadores. Protestantisme, islamisme i catolicisme han desenvolupat versions partidàries de la igualtat social, dels interessos de la classe treballadora, han estat ideologies revolucionàries en el marc de la lluita de classes.

També han estat i són eines ideològiques de dominació, en mans de les jerarquies sacerdotals que formen part de les classes dominants, des de les civilitzacions urbanes de Mesopotàmia fins avui.

No hi ha cap religió que sigui especialment conservadora o revolucionària, només que hi ha moments en els que domina un sentit o un altre.

El catolicisme de la jerarquia eclesiàstica durant el franquisme era el mateix i alhora molt diferent al de les parròquies compromeses amb l'antifranquisme.

La concepció de que els éssers humans som iguals basada en el dret natural que tenim les persones atees és la mateixa i alhora molt diferent a la idea de que un Déu o una Deessa ens ha creat a tothom iguals davant ell/a que tenen les persones creients. Però tenen el mateix objectiu, i això és el que importa.

 

PROTESTANTS A L'HOSPITALET

La Reforma (1517...)

El proper 31 d’octubre serà el 500 aniversari d’un fet que es pot considerar com un dels més transcendents de la història de la humanitat: el frare catòlic (de l’orde dels agustins) Martí Luter va penjar a la porta d’una església de Witterberg (Alemanya Oriental) un full en el que denunciava la venda d’indulgències per part de la jerarquia eclesiàstica.

Un gravat i una pintura de Lucas Cranach el Vell amb els que va retratar a Luter, l'any 1526.

Avui tothom reconeix que la pràctica de vendre indulgències era un escàndol. Es tractava de comprar permisos, retallades en les penes de purgatori, etc. La prostitució dels principis espirituals de la religió catòlica era més que evident. Crítiques a la relació entre l’Església de Roma i els diners s’havien produït abans en moltes ocasions, i normalment eren tractades com heretgies i ofegades en sang i foc.

Per què la denúncia de Luter sí va reeixir i va donar lloc al més important trencament del cristianisme? Si voleu aprofundir, us recomano l’obra d’en Jaume Botey “A 500 anys de la Reforma Protestant” (en català i castellà). 
Si em permeteu el meu resum, Luter va triomfar perquè va trobar una fracció de la noblesa alemanya a la que li convenia i el va fer costat. Això no treu que no tingués raó. Però potser també la tenien d’altres i van acabar a la foguera.

Passional Christi und Antichristi, obra amb gravats de Lucas Cranach el Vell i textos de Philipp Melanchthon, de 1521. Amb aquestes obres comparaven Crist (en la imatge fent fora als mercaders del temple) amb el Papa, considerat l'Anticrist, que venia les indulgències.

Paral·lelament a les crítiques de Luter i els seus seguidors, va esclatar una revolta de 300.000 camperols a Alemanya el 1524. Luter els va deixar a l’estacada, al contrari que uns altres teòlegs protestants, com ara Thomas Müntzer. És clar l’alineament social i polític amb les classes altes del pare de la Reforma i perquè va ser recolzat a diverses regions d’Europa.

Entre 1517 i 1546, els debats entre papistes i protestants es van mantenir majoritàriament en l’àmbit de les idees, paraules i llibres. Sí que es van produir més revoltes socials impulsades per la Reforma, com la dels anabaptistes a Münster, magistralment descrita a la novel·la Q.  A partir de 1546 comença un segle en el que les guerres d’Europa van ser, poc o molt, guerres de religió entre catòlics i protestants.

Del segle de les guerres de religió a Europa, destaca la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648), quan la barbàrie va assolir uns nivells especialment importants. De vegades els conflictes eren entre diferents branques dels protestants. La porta que va obrir Luter va permetre que molts altres líders polítics o religiosos creessin la seva pròpia versió del cristianisme (Calví, el rei anglès Enric VIII, etc).

Les grandes misères de la guerre, una sèrie de gravats de Jacques Callot de 1633 que podem considerar el primer reportatge gràfic d'una guerra. Mostra la crueltat de la Guerra dels Trenta Anys.

La Monarquia Hispànica va intentar que els territoris sota el seu control es mantinguessin fora de la influència dels protestants. El fonamentalisme catòlic es va imposar, i la ciència i la cultura en general a Espanya ho van patir durant segles. Especialment  important va ser la reunió d'alts càrrecs del catolicisme que anomenem concili de Trento, finalitzat l’any 1563.

Les diferents religions cristianes (la catòlica i les diverses que anomenem protestants) van esdevenir oficials cadascuna a un estat, i les altres eren perseguides. Tanmateix, algunes persones o comunitats il·lustrades es van convertir a les noves religions. A Catalunya destaca Pere Galès, executat per la Inquisició el 1595.

Val a dir que el qualificatiu de protestants és propi de les persones que no ho són. Les persones que professen aquestes religions es diuen a si mateixes evangèliques, reformades, luteranes... Algunes religions que són vistes com protestants des del catolicisme, perquè parteixen del mateix tronc, no són acceptades com a tals per d’altres persones: testimonis de Jehovà, mormons i adventistes.

Protestants a l’Hospitalet

Els pocs intervals en els que Espanya ha gaudit un règim més o menys democràtic també han estat els episodis de llibertat religiosa. El Sexenni Democràtic (1868-1874) va permetre que es difonguessin tímidament algunes creences procedents de la Reforma, i a l’Hospitalet va existir una escola metodista. El metodisme és una religió apareguda vers 1740 a Anglaterra i que es va difondre força per les colònies que poc després s’independitzarien com els Estat Units.

La llibertat religiosa conquerida en 1868 va esdevenir tolerància en les etapes polítiques posteriors. Segons Francesc Marcé i Marta de Planell, i les dades aportades per l'exposició "500 anys de Reforma Protestant", l’any 1876 foren inaugurades una escola i una església protestant al Carrer Xipreret, en concret evangèlica. Havia estat impulsada per l’estadounidenc Richard Pavía Cifré (Madrid, 1850-Las Vegas, 1884), enviat a Catalunya per l'American Baptist Missionary Union. 
L'èxit de l'escola fou tan gran que han de canviar de local i rep la visita del cònsol dels EE.UU. L'any 1879, el pastor Cifré, Jaume Mitjavila, Pere Antoni Prats i Pere Mestres demanaren una secció en el cementiri per a la seva comunitat religiosa. Mitjavila, que havia estat militar i seguidor de Prim, fou el primer en estrenar-ho.
La bona acollida a l'Hospitalet portà a obrir unes altres església i escola a Cornellà l'any 1878. Cifré marxà a Figueres l'any 1880 i la comunitat evangèlica entrè en decadència i la darrera notícia és de 1883. 

En 1933, amb la llibertat republicana, es va establir una comunitat metodista a La Torrassa. Era l’any 1933 i es va dir Església Evangèlica de Bethel. Van arribar a tenir un local propi, que fou confiscat per les autoritats republicanes en els primers dies de la Guerra, coincidint amb la repressió que van patir totes les manifestacions religioses.

Malauradament, a partir de 1939 va venir el fonamentalisme del nacional-catolicisme franquista, amb el que els i les protestants van patir serioses dificultats, incloent agressions físiques. L’Església de Bethel va reiniciar els cultes a domicilis particulars, als carrers Pujós i Martorell. De mica en mica, la tolerància de les religions no catòliques va augmentar, fins la llei de llibertat religiosa de 1967.
D'altres comunitats protestants van arrelar a diferents barris de l'Hospitalet, com ara La Florida, Pubilla Casas, Sant Josep, etc, malgrat les dificultats del franquisme.

En les darreres dècades han tingut una presència creixent les religions protestants al país i a la ciutat. Els pioners van ser els testimonis de Jehovà, una església creada vers 1880 als Estats Units i que es va difondre força en la dècada de 1970.

El gran creixement de les esglésies protestants a Catalunya s’ha produït en relació a col·lectius concrets. En la dècada de 1980 s’estén per tota Espanya el credo evangèlic de caire pentecostalià dins de les comunitats gitanes, donant lloc a l’anomenada Església de Filadèlfia.

A partir de l’any 2000 s’ha produït un veritable “boom” de temples i col·lectius protestants a Catalunya protagonitzat per famílies procedents d’Amèrica Llatina. Però, en aquest subcontinent no eren catòlics? En les darreres dècades ha hagut una extraordinària difusió de les religions procedents d’Amèrica del Nord cap al sud del riu Bravo.

Les raons d’aquest “transvasament” de fidels és objecte de polèmica. Una conseqüència més de l’aculturació que pateixen els  països pobres per part del país dominant? Va haver una campanya premeditada a partir del moment en el que força individus i comunitats catòliques es van posar del costat dels moviments socials dels pobres? Recordem que en la dècada de 1970 no era estrany trobar capellans en les guerrilles llatinoamericanes, la gran difusió de la teologia de l’alliberament, etc.

En el seu excel·lent treball de recerca de 2n de batxillerat, Els temples religiosos a l’Hospitalet, Lidia Gómez va fer un exhaustiu treball de camp durant la tardor de 2015. Va trobar 42 temples de les diferents branques del protestantisme: 3 salons del regne de testimonis de Jehovà, 1 adventista, 2 de Filadèlfia, evangèliques, pentecostals... A Bellvitge n’hi havia 10, a Collblanc-Torrassa i Santa Eulàlia 7 a cada barri, a Pubilla Casas 5, al Centre i Can Serra 4, etc. Alguns dels noms dels temples eren en anglès, mostrant el seu origen al món anglosaxó: Living Faith Church, Spirit ot Thuth Bible, World of Christ Bible, etc. 

Una església de les que va documentar gràficament Lídia Gómez en el seu treball de recerca, al Carrer Joventut.

Fent una cerca de molts d’aquests temples en l’actualitat, trobem que a finals de 2017 s’han produït força canvis. La majoria d’aquests llocs de culte són poc més que un local comercial habilitat, i la seva mobilitat és considerable.

Una altra de les esglésies protestants que hi havia a la ciutat a finals de 2015, al Carrer Pau Sans. Fotografia de Lidia Gómez.

Caldria un estudi més acurat per esbrinar de quines branques del protestantisme són aquestes comunitats. En tres dels temples del 2015 es diu que pertanyen al pentecostalisme, una versió que podem qualificar de fonamentalista, ja que prenen de forma literal les pàgines bíbliques. N’hi ha més d’aquesta mena?

D’uns 20 anys ençà, el paisatge religiós hospitalenc ha canviat força, i les conseqüències del gest de Luter del 1517, han arribat a la nostra ciutat.