Mostrando entradas con la etiqueta avantguardisme. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta avantguardisme. Mostrar todas las entradas

domingo, 10 de abril de 2022

ART I PATRIMONI ALS CEMENTIRIS DE L'HOSPITALET

Una part important del nostre patrimoni és el que es troba als cementiris. Des de fa molts anys s'hi organitzen visites perquè les ciutats dels morts expliquen molt bé l'esdevenir de les ciutats dels vius, a més de que contenen obres d'art molt interessants.

A l'Hospitalet tenim dos cementiris, el nostre i el de Sants. El nostre va ser construït l'any 1852, tot i que la decisió s’havia pres el 1836. Existia una gran quantitat de lleis i reials ordres perquè es construïssin cementiris als afores dels pobles des del 1787. 

Entrada del Cementiri de l'Hospitalet. Probablement fou feta en la reforma de 1922-26 dissenyada pel Ramon Puig i Gairalt.

Recordem que els cementiris tradicionals eren al costat de les esglésies i que durant els segle XIX la principal causa de les morts encara eren les malalties infeccioses. Aleshores, en la dècada de 1850, el terreny a tocar de la Riera dels Frares era ben lluny del poble.

El Cementiri de Sants fou inaugurat l'any 1880, dissenyat per Jaume Gustà i Bondia. Hem de recordar que en aquell moment Sants era un municipi independent i que havia de tenir el seu propi cementiri (com Les Corts, Sant Gervasi, etc.). 

Entrada al Cementiri de Sants

Com que Sants no tenia un espai apropiat al seu terme, es va decidir d’ubicar-ho al de l'Hospitalet, l’any 1865. Primer es va optar per la Torrassa, i després per un indret ben connectat per la Carretera de Collblanc.

El gruix del patrimoni dels cementiris és la estatuària funerària. Tanmateix, hi ha un altre element molt important: les capelles. La del Cementiri de Sants imagino que forma part del projecte de Gustà de 1880. Es tracta d’una extraordinària obra eclèctica, amb una barreja d’estils del passat: finestrals gòtics, arcs de mig punt, coronament en forma de frontó clàssic, etc.


La capella de l’Hospitalet és un disseny del 1922 d’en Ramon Puig i Gairalt, construïda vers 1926. En plena etapa noucentista, la capella és una obra força classicista, de planta quadrada amb pòrtic; gairebé una versió de la Capella Pazzi.

La Capella del Cementiri de l'Hospitalet. Font: Pobles de Catalunya

L’entrada principal, la que dona a Sant Josep, també és una construcció classicista, amb aires d’arc de triomf. No sabem la data de la seva construcció.

Al Cementiri de Sants trobem dues obres escultòriques signades d’un valor artístic més que notable. Per una banda, la làpida atribuïda ni més ni menys que a Pau Gargallo (1881-1934) per a la família del pintor Marià Pidelaserra.


També és signada l’obra Solidaritat, de l’escultor Josep Mundet (1931-1983), una de les poques que tenen elements avantguardistes.

El fossar n’és ple d’escultures, la majoria de les quals són crucifixions, mares de Déu i àngels. De les que són exemptes, destaquem les següents.

 




També n’hi ha alguns relleus interessants.

 

Al Cementiri de l’Hospitalet no hi trobem tantes obres escultòriques. A l’entrada del recinte diu que no es poden fer fotos, per tant no puc aportar imatges pròpies, només les que ja han estat publicades i que m’imagino que tenen permís.

El que sí faré serà una enumeració de les obres que mereixen, al meu humil parer, protecció.

Tenim, com a mínim un parell d’obres de l’artista de l’Hospitalet Hèctor Cesena. Es tracta de dos relleus. 

- El primer, un alt-relleu a la tomba de la família Navarro, amb un Sant Jordi clarament noucentista

- El segon, al panteó de la família Ponsa Ballart, amb figures noucentistes i d’altres avantguardistes, amb influències d’en Subirachs. 

N’hi havia una altra, la dels nens que van morir intoxicats amb una llauna de tonyina, però van haver de retirar-la perquè van vandalitzar-la. Sense comentaris.

També tenim una Pietat de Josep Miret (1900-1978), l’autor del Crist del Tibidabo. N’és a la tomba de Just Oliveras i Antònia Durban, assassinats durant la Guerra, en circumstàncies encara no resoltes.

La Pietat de Miret. Font: lhdigital

- L’únic panteó amb entitat arquitectònica és el de la família Goyta, d’aire historicista, com influenciat per l’arquitectura del Cementiri de Sants. La tomba més antiga que s’hi pot veure és del 1901.

- A l’altra banda de la capella hi ha un altre panteó, el de la família Herp. En un mur corbat s’hi van posar catorze relleus de la passió de Crist. No he trobat l’autor.

D’altres escultures notables són:

- la d’una nena amb una flor a les mans, a la tomba de la família Martínez Cano

- un relleu d’una Dolorosa, a la tomba de la família Besalduch

- un Crist a la tomba de la família Campreciós

- un àngel a la tomba de la família Solanas Anglada 

Algunes altres obres m’han semblat de no tan bona qualitat o que no són obres originals, però potser estic equivocat.

Crec que aquestes obres han de rebre el reconeixement i la protecció que mereixen.

 

miércoles, 5 de enero de 2022

ELS MURALS CERÀMICS A L’HOSPITALET

Una expressió artística que és reivindicada cada vegada amb més força és la dels murals ceràmics. La ceràmica, en general, sempre ha estat considerada un art menor, tot i que en algunes èpoques i civilitzacions sí que era molt valorada. A l'Europa cristiana era considerada una germana petita de l’escultura i la pintura.

Al llarg del segle XX, a redós de la llibertat de l’avantguardisme artístic, la ceràmica va ser revaloritzada per si mateixa o com a complement de l’arquitectura. En aquest sentit, el Modernisme va jugar un paper cabdal.

Podem dir que l’edat daurada dels murals ceràmics a casa nostra van ser les dècades de 1960 a 1980, quan molts clients públics i privats van encarregar-ne. Hem de tenir en compte que era una expressió artística no gaire costosa, i molts promotors van decidir embellir els seus edificis amb aquesta mena d’obres.

Tot seguit, faré un recull dels murals que conec a l’Hospitalet, amb les dades que tenim. Alguns han desaparegut (formant part de la llarga nòmina del patrimoni perdut) i d’altres són en perill, en bona mesura perquè no han estat valorats com a obres d’art que s’han de conservar, com una escultura exempta. Cal posar en valor aquest patrimoni i conservar-ho!

Com sempre, agrairé la col·laboració i les aportacions que pugueu fer. Moltes gràcies! 

 

Mural de la INDO. Fotografia: @nataliapiernas

Mural a l’ampliació de la fàbrica INDO, al Carrer de Santa Eulàlia, obra de l’artista valencià Julio Bono de l’any 1973. Destruït en ser enderrocat l’edifici l’any 2007.

 

Mural de Rifà del patrimoni arquitectònic de l'Hospitalet. Foto: @nataliapiernas

Mural de Joan Rifà i Benet de l’any 1974, que representa els edificis patrimonials de la ciutat, sobre un fons de xemeneies fumejant. És a una benzinera a la Plaça Josep Anselm Clavé, actualment mig tapat, malgrat el seu gran valor artístic.

 

Mural de Riu a l'estació de ferrocarril. Font: Diputació de Barcelona.

Mural abstracte a l’estació de RENFE, obra de l’escultor Eduard Riu de l’any 1974. Una de les dues primeres obres abstractes de l’estatuària pública de la ciutat.

 

Els tres murals del Poliesportiu de Santa Eulàlia. Foto: @nataliapiernas

Al·legoria a l’esport, al passadís d’accés al Poliesportiu de Santa Eulàlia. Les figures estan inspirades en els pictogrames olímpics dels Jocs Olímpics de Munic de 1972. Van ser instal·lats l’any 1974 i porten la signatura de Raventós, una nissaga de ceramistes de la Bisbal d’Empordà.

 

Mural de petit format i de gran qualitat al passadís d'entrada del bloc de Jacint Verdaguer, 34. Foto: @nataliapiernas

Petit plafó al vestíbul d’un edifici del Carrer Jacint Verdaguer de Santa Eulàlia. El títol sembla ser L'Hospitalet i la data 1986. Per tant, la imatge representa la ciutat, amb els blocs, una carretera (la Granvía?), fàbriques i curiosament el mar amb la Farola. Malauradament la signatura és il·legible. Com aquest deuen haver alguns més a la ciutat.

 

Els murals ceràmics als vestíbuls de les estacions de metro, com aquest de Rambla Just Oliveras, són força freqüents.

Mural a l’estació de metro de Rambla Just Oliveras. Fou fet l’any de la inauguració de l’estació, 1987. És signat com "AITIN N 87 EG". Segons un web de TMB és d'en Josep Mª Martin Miró. Encara que és majoritàriament abstracte, conté elements figuratius, com l’escut de la ciutat. 


Mural a la façana de l'Institut Torras i Bàges. Si és de l'any de la construcció del centre, 1968, es tractaria probablement del primer dels grans murals ceràmics de la ciutat.

 

Representació de l'apòstol que dona nom a l'escola i al carrer.

Imatge de l’apòstol Sant Jaume a la façana de l’escola que porta el seu nom a la Torrassa.L'obra està signada per "Cerámicas Vila Clara", una altra casa de gran tradició a la Bisbal d'Empordà.

 

Dos dels murals ceràmics de l'interior de la fàbrica Vanguard. Font: L'Hdigital

Murals del vestíbul de l'edifici Vanguard. Foto: Cristobal Jaume Ortega.

Murals a l’interior de la fàbrica Vanguard. No sabem la quantitat exacta. És molt probable que  siguin de l’època de la construcció de l’edifici, vers 1971. Segons el testimoni de la seva filla, com a mínim un d'ells és d'en Joan Rifà.

Per un article de Jordi Panyella a El Punt Avui del 18 de març de 2023 hem sabut que tots aquests murals han estat destruïts. Si voleu més informació i fotos, cliqueu aquí.

Mural de les oficines de Cosme Toda. Font: https://www.rondaller.cat/2018/09/13/murals-ceramics-dels-anys-setanta/

Murals de Silicor a Cosme Toda, de la dècada de 1970. Darrere d’aquest nom comercial hi havia els dissenys d’en Joan Rifà. Destruït en ser enderrocat l’edifici en 2015.

A la façana de l'Hospital de Bellvitge (a l'actual edifici del Banc de sang) hi ha un mural, gairebé mosaic, que si és de l'any de la construcció de l'equipament, és del 1972.

Mural a l'edifici de l'Avinguda Miraflors, 71. La data deu ser la de la construcció de l'immoble.
 

Mural que reprodueix l'escultura La Tríada de Micerí, realitzada vers el 2.500 a.C.  Foto: @nataliapiernas

Mural de temàtica egípcia a un edifici del carrer Gasòmetre, a Santa Eulàlia. Imita el conegut alt relleu La Tríada de Menkaure. Al centre, el faraó Micerí, un dels tres de les grans piràmides de Gizeh. Als costats, dues deesses, Hathor i la deessa protectora d'una província. Està signada per "Ceramit, Pi i Gibert-21, Badalona".

 


Gràcies a la col·laboració d'en Cristobal Jaume i a la gentilesa dels propietaris de la botiga del Carrer Martí i Codolar de Santa Eulàlia, podem reproduir imatges d'aquest relleu mural ceràmic de temàtica marinera. Com en d'altres casos, no tenim dades d'autoria, data, etc.

Tota la informació de La Santa Estació a https://lasantaestacion.com/

En els darrers anys, des de l'Ajuntament s'està promovent la decoració dels espais públics amb aquesta manifestació artística. L'any 2018 es va fer La Santa Estació, una obra de Nevenka Pavic i l'Associació Cultural La Glòria Factoria d'Art.

Els mateixos actors van promoure La Torrassa Florida, l'estiu de 2021. Aquestes obres són en la frontera entre el mural ceràmic i el mosaic.


Per acabar, faig un esment especial del llibre d'Òscar Dalmau Barcelona Retro, que ha significat un punt d'inflexió en la valoració d'aquestes "arts menors".


 Sabeu d'algun altre mural ceràmic a la nostra ciutat?


ANNEX FOTOGRÀFIC

A Terracotta. Museu de Ceràmica de la Bisbal, trobem alguns exemples de murals ceràmics artístics. Reprodueixo La Pagesia (1956), de Josep Vilà i Narcís Pons. Per l'estil, podrien ser els mateixos autors del mural de Sant Jaume de l'escola amb el mateix nom de la Torrassa.



Vist a Cervera (Segarra)...


 Vist a Torelló (Osona)

 


Vist a Tàrrega (Urgell)


Vist a Manresa (Bàges). La ceràmica i l'espai públic fou instal·lat per Montserrat Riu el juliol de 2018 en el marc del projecte MUR.


Vist a Valls (Alt Camp). Mural signat per Anton Gurí, 1972.


A el Masnou, signat Cuní, 78.


 

Vist al Club nautic de Castelldefels (Baix Llobregat). Signat per J. Nieto. Ceramit Badalona.


A Verdú (Urgell), tenen fins i tot una ruta per veure els diferents murals que tenen pel poble.



Al metro de Barcelona trobem molts exemples. Potser el més proper és aquest de l'estació Plaça de Sants.