Una part important del nostre patrimoni és el que es troba als cementiris. Des de fa molts anys s'hi organitzen visites perquè les ciutats dels morts expliquen molt bé l'esdevenir de les ciutats dels vius, a més de que contenen obres d'art molt interessants.
A l'Hospitalet tenim dos cementiris, el nostre i el de Sants. El nostre va ser construït l'any 1852, tot i que la decisió s’havia pres el 1836. Existia una gran quantitat de lleis i reials ordres perquè es construïssin cementiris als afores dels pobles des del 1787.
 |
| Entrada del Cementiri de l'Hospitalet. Probablement fou feta en la reforma de 1922-26 dissenyada pel Ramon Puig i Gairalt. |
Recordem que els cementiris tradicionals eren al costat de les esglésies i que durant els segle XIX la principal causa de les morts encara eren les malalties infeccioses. Aleshores, en la dècada de 1850, el terreny a tocar de la Riera dels Frares era ben lluny del poble.
El Cementiri de Sants fou inaugurat l'any 1880, dissenyat per Jaume Gustà i Bondia. Hem de recordar que en aquell moment Sants era un municipi independent i que havia de tenir el seu propi cementiri (com Les Corts, Sant Gervasi, etc.).
 |
| Entrada al Cementiri de Sants |
Com que Sants no tenia un espai apropiat al seu terme, es va decidir d’ubicar-ho al de l'Hospitalet, l’any 1865. Primer es va optar per la Torrassa, i després per un indret ben connectat per la Carretera de Collblanc.
El gruix del patrimoni dels cementiris és la estatuària funerària. Tanmateix, hi ha un altre element molt important: les capelles. La del Cementiri de Sants imagino que forma part del projecte de Gustà de 1880. Es tracta d’una extraordinària obra eclèctica, amb una barreja d’estils del passat: finestrals gòtics, arcs de mig punt, coronament en forma de frontó clàssic, etc.
La capella de l’Hospitalet és un disseny del 1922 d’en Ramon Puig i Gairalt, construïda vers 1926. En plena etapa noucentista, la capella és una obra força classicista, de planta quadrada amb pòrtic; gairebé una versió de la Capella Pazzi.
 |
| La Capella del Cementiri de l'Hospitalet. Font: Pobles de Catalunya |
L’entrada principal, la que dona a Sant Josep, també és una construcció classicista, amb aires d’arc de triomf. No sabem la data de la seva construcció.
Al Cementiri de Sants trobem dues obres escultòriques signades d’un valor artístic més que notable. Per una banda, la làpida atribuïda ni més ni menys que a Pau Gargallo (1881-1934) per a la família del pintor Marià Pidelaserra.
També és signada l’obra Solidaritat, de l’escultor Josep Mundet (1931-1983), una de les poques que tenen elements avantguardistes.
El fossar n’és ple d’escultures, la majoria de les quals són crucifixions, mares de Déu i àngels. De les que són exemptes, destaquem les següents.
També n’hi ha alguns relleus interessants.
Al Cementiri de l’Hospitalet no hi trobem tantes obres escultòriques. A l’entrada del recinte diu que no es poden fer fotos, per tant no puc aportar imatges pròpies, només les que ja han estat publicades i que m’imagino que tenen permís.
El que sí faré serà una enumeració de les obres que mereixen, al meu humil parer, protecció.
Tenim, com a mínim un parell d’obres de l’artista de l’Hospitalet Hèctor Cesena. Es tracta de dos relleus.
- El primer, un alt-relleu a la tomba de la família Navarro, amb un Sant Jordi clarament noucentista.
- El segon, al panteó de la família Ponsa Ballart, amb figures noucentistes i d’altres avantguardistes, amb influències d’en Subirachs.
N’hi havia una altra, la dels nens que van morir intoxicats amb una llauna de tonyina, però van haver de retirar-la perquè van vandalitzar-la. Sense comentaris.
També tenim una Pietat de Josep Miret (1900-1978), l’autor del Crist del Tibidabo. N’és a la tomba de Just Oliveras i Antònia Durban, assassinats durant la Guerra, en circumstàncies encara no resoltes.
 |
| La Pietat de Miret. Font: lhdigital |
- L’únic panteó amb entitat arquitectònica és el de la família Goyta, d’aire historicista, com influenciat per l’arquitectura del Cementiri de Sants. La tomba més antiga que s’hi pot veure és del 1901.
- A l’altra banda de la capella hi ha un altre panteó, el de la família Herp. En un mur corbat s’hi van posar catorze relleus de la passió de Crist. No he trobat l’autor.
D’altres escultures notables
són:
- la d’una nena amb una flor a les mans, a la tomba de la família Martínez
Cano
- un relleu d’una Dolorosa, a la tomba de la família Besalduch
- un Crist a
la tomba de la família Campreciós
- un àngel a la tomba de la família Solanas Anglada
Algunes altres obres m’han semblat de no tan bona qualitat o que no són obres originals, però potser estic equivocat.
Crec que aquestes obres han de rebre el reconeixement i la protecció que mereixen.
.jpg)
.jpg)
