Una expressió artística que és reivindicada cada vegada amb més força és la dels murals ceràmics. La ceràmica, en general, sempre ha estat considerada un art menor, tot i que en algunes èpoques i civilitzacions sí que era molt valorada. A l'Europa cristiana era considerada una germana petita de l’escultura i la pintura.
Al llarg del segle XX, a redós de la llibertat de l’avantguardisme artístic, la ceràmica va ser revaloritzada per si mateixa o com a complement de l’arquitectura. En aquest sentit, el Modernisme va jugar un paper cabdal.
Podem dir que l’edat daurada dels murals ceràmics a casa nostra van ser les dècades de 1960 a 1980, quan molts clients públics i privats van encarregar-ne. Hem de tenir en compte que era una expressió artística no gaire costosa, i molts promotors van decidir embellir els seus edificis amb aquesta mena d’obres.
Tot seguit, faré un recull dels murals que conec a l’Hospitalet, amb les dades que tenim. Alguns han desaparegut (formant part de la llarga nòmina del patrimoni perdut) i d’altres són en perill, en bona mesura perquè no han estat valorats com a obres d’art que s’han de conservar, com una escultura exempta. Cal posar en valor aquest patrimoni i conservar-ho!
Com sempre, agrairé la col·laboració i les aportacions que pugueu fer. Moltes gràcies!
Mural de la INDO. Fotografia: @nataliapiernas |
Mural a l’ampliació de la fàbrica INDO, al Carrer de Santa Eulàlia, obra de l’artista valencià Julio Bono de l’any 1973. Destruït en ser enderrocat l’edifici l’any 2007.
Mural de Rifà del patrimoni arquitectònic de l'Hospitalet. Foto: @nataliapiernas |
Mural de Joan Rifà i Benet de l’any 1974, que representa els edificis patrimonials de la ciutat, sobre un fons de xemeneies fumejant. És a una benzinera a la Plaça Josep Anselm Clavé, actualment mig tapat, malgrat el seu gran valor artístic.
Mural de Riu a l'estació de ferrocarril. Font: Diputació de Barcelona. |
Mural abstracte a l’estació de RENFE, obra de l’escultor Eduard Riu de l’any 1974. Una de les dues primeres obres abstractes de l’estatuària pública de la ciutat.
Els tres murals del Poliesportiu de Santa Eulàlia. Foto: @nataliapiernas |
Al·legoria a l’esport, al passadís d’accés al Poliesportiu de Santa Eulàlia. Les figures estan inspirades en els pictogrames olímpics dels Jocs Olímpics de Munic de 1972. Van ser instal·lats l’any 1974 i porten la signatura de Raventós, una nissaga de ceramistes de la Bisbal d’Empordà.
Mural de petit format i de gran qualitat al passadís d'entrada del bloc de Jacint Verdaguer, 34. Foto: @nataliapiernas |
Petit plafó al vestíbul d’un edifici del Carrer Jacint Verdaguer de Santa Eulàlia. El títol sembla ser L'Hospitalet i la data 1986. Per tant, la imatge representa la ciutat, amb els blocs, una carretera (la Granvía?), fàbriques i curiosament el mar amb la Farola. Malauradament la signatura és il·legible. Com aquest deuen haver alguns més a la ciutat.
Els murals ceràmics als vestíbuls de les estacions de metro, com aquest de Rambla Just Oliveras, són força freqüents. |
Mural a l’estació de metro de Rambla Just Oliveras. Fou fet l’any de la inauguració de l’estació, 1987. És signat com "AITIN N 87 EG". Segons un web de TMB és d'en Josep Mª Martin Miró. Encara que és majoritàriament abstracte, conté elements figuratius, com l’escut de la ciutat.
Mural a la façana de l'Institut Torras i Bàges. Si és de l'any de la construcció del centre, 1968, es tractaria probablement del primer dels grans murals ceràmics de la ciutat.
Representació de l'apòstol que dona nom a l'escola i al carrer. |
Imatge de l’apòstol Sant Jaume a la façana de l’escola
que porta el seu nom a la Torrassa.L'obra està signada per "Cerámicas Vila Clara", una altra casa de gran tradició a la Bisbal d'Empordà.
Dos dels murals ceràmics de l'interior de la fàbrica Vanguard. Font: L'Hdigital |
Murals del vestíbul de l'edifici Vanguard. Foto: Cristobal Jaume Ortega. |
Murals a l’interior de la fàbrica Vanguard. No sabem la quantitat exacta. És molt probable que siguin de l’època de la construcció de l’edifici, vers 1971. Segons el testimoni de la seva filla, com a mínin un d'ells és d'en Joan Rifà.
Per un article de Jordi Panyella a El Punt Avui del 18 de març de 2023 hem sabut que tots aquests murals han estat destruïts. Si voleu més informació i fotos, cliqueu aquí.
Mural de les oficines de Cosme Toda. Font: https://www.rondaller.cat/2018/09/13/murals-ceramics-dels-anys-setanta/ |
Murals de Silicor a Cosme Toda, de la dècada de 1970. Darrere d’aquest nom comercial hi havia els dissenys d’en Joan Rifà. Destruït en ser enderrocat l’edifici en 2015.
A la façana de l'Hospital de Bellvitge (a l'actual edifici del Banc de sang) hi ha un mural, gairebé mosàic, que si és de l'any de la construcció de l'equipament, és del 1972.
Mural a l'edifici de l'Avinguda Miraflors, 71. La data deu ser la de la construcció de l'immoble.
Mural que reprodueix l'escultura La Tríada de Micerí, realitzada vers el 2.500 a.C. Foto: @nataliapiernas |
Mural de temàtica egípcia a un edifici del carrer Gasòmetre, a Santa Eulàlia. Imita el conegut alt relleu La Tríada de Menkaure. Al centre, el faraó Micerí, un dels tres de les grans piràmides de Gizeh. Als costats, dues deesses, Hathor i la deessa protectora d'una província. Està signada per "Ceramit, Pi i Gibert-21, Badalona".
Gràcies a la col·laboració d'en Cristobal Jaume i a la gentilesa dels propietaris de la botiga del Carrer Martí i Codolar de Santa Eulàlia, podem reproduir imatges d'aquest relleu mural ceràmic de temàtica marinera. Com en d'altres casos, no tenim dades d'autoria, data, etc.
Tota la informació de La Santa Estació a https://lasantaestacion.com/ |
En els darrers anys, des de l'Ajuntament s'està promovent la decoració dels espais públics amb aquesta manifestació artística. L'any 2018 es va fer La Santa Estació, una obra de Nevenka Pavic i l'Associació Cultural La Glòria Factoria d'Art.
Els mateixos actors van promoure La Torrassa Florida, l'estiu de 2021. Aquestes obres són en la frontera entre el mural ceràmic i el mosàic.
Per acabar, faig un esment especial del llibre d'Òscar Dalmau Barcelona Retro, que ha significat un punt d'inflexió en la valoració d'aquestes "arts menors".
Sabeu d'algun altre mural ceràmic a la nostra ciutat?
ANNEX FOTOGRÀFIC
Vist a Cervera (Segarra)...
Vist a Torelló (Osona)
Vist a Tàrrega (Urgell)
Vist a Manresa (Bàges). La ceràmica i l'espai públic fou instal·lat per Montserrat Riu el juliol de 2018 en el marc del projecte MUR.
Vist a Valls (Alt Camp). Mural signat per Anton Gurí, 1972.
A el Masnou, signat Cuní, 78.
Vist al Club nautic de Castelldefels (Baix Llobregat). Signat per J. Nieto. Ceramit Badalona.
A Verdú (Urgell), tenen fins i tot una ruta per veure els diferents murals que tenen pel poble.
Al metro de Barcelona trobem molts exemples. Potser el més proper és aquest de l'estació Plaça de Sants.
A l'escola Balmes n'hi ha un gran i maco
ResponderEliminarGràcies! Miraré d'incorporar-ho, amb el de l'Hospital de Bellvitge.
EliminarGracias por incluir nuestras intervenciones de mosaico y cerámica! Tenemos también una jardinera frente al bar La Palmera, en la esquina de Santa Eulalia y calle Cultura, justo frente a la rotonda.
ResponderEliminarGràcies per la informació. Ho incorporaré.
EliminarA la benzinera del concessionari Balart de Piaggio hi ha un altre gran, a la Plaça Clavè a tocar de La Farga, però el mural es a la paret mes propera a Prat de La Riba. N´hi havia un a la oficina de La Caixa, al vestíbul d´entrada, a la cantonada de Barcelona amb Baró de Maldà, però el van treure o destruir, no ho vaig poder esbrinar, a una reforma ja fa anys. A l´andana de servei interior sense viatgers de la via 1 a l´estació de Sants, direcció L´Hospitalet, també hi havia un d enorme a una de les parets, però amb l AVE ho van destruir com el d´INDO. El d´INDO es indignant, jo mateix vaig escriure Correus a la empresa i al Museu d´Història Local sobre el valor real, però ni em van contestar.
ResponderEliminarGràcies per la informació. El de la benzinera ja l'he posat. Els altres que han estat destruïts, si ni tan sols poguéssim una foto. És molt lamentable el menyspreu d'aquesta mena d'obres. S'han perdut tantes...
EliminarHola! Soc la filla de Joan Rifà i m'ha agradat molt aquest recull dels murals ceràmics de l'Hospitalet. Precisament, ell sempre m'havia comentat que a dins de la Vanguard hi havia un mural seu. Jo hi vaig anar un dia i no el vaig saber veure. Gràcies per penjar-lo.
ResponderEliminarEncantat de poder divulgar l'obra d'artistes plàstics tan importants com el teu pare. Gràcies per les teves paraules i per la informació de que un dels murals de la Vanguard és d'ell. Jo només he vist de lluny i malament els dos que es veuen des del carrer. Salut!
Eliminar