EL FEMINICIDI AL MÓN. "FALTEN" MÉS DE 250 MILIONS DE DONES.

Annex del novembre de 2023

Les dades de població de 2022 són:

Total: 7.975 milions (M) de persones.

Dones: 3.967 M.

Homes: 4.009 M. 

Això dona una ratio de gènere (RG, també dita sex ratio) de 101,1. És a dir, que al món, per cada 100 dones n'hi han 101,1 homes. 

A Europa Occ. i meridional, la RG és al voltant de 96 mentre que a Àsia és de 104.

La situació de cada país pot dependre de diversos factors. A alguns països àrabs, a més de la sobremortalitat femenina derivada del masclisme, hi ha una gran immigració masculina per raons laborals. Compte amb el que està passant a Guinea Equatorial, on el percentatge de població femenina ha caigut força en els darrers anys. A l'est d'Europa, la sobremortalitat masculina és provocada sobretot per l'alcoholisme. Font del mapa: https://ourworldindata.org/gender-ratio

Si acceptem que la RG que hauria de ser a tot arreu del món és 95, la que tenim al sud d'Europa, la quantitat de dones que hauria d'haver al món és de 4.220 M. Per tant, "falten" al voltant de 253 M de dones. 

Al primer article que vaig publicar sobre el tema, el 2015, la dada era de 238,5 M.

Aquesta xifra que jo proposo és gairebé el doble que la que estudiosos amb molta més preparació i mitjans que jo van publicar l'any 2015, potser perquè només han comptat des del 1970 o perquè consideren que la RG òptima és 96 o més altes.

Font: https://ourworldindata.org/gender-ratio

Tanmateix, un estudi recent (març del 2022) estima que les dones "desaparegudes" (és a dir, assassinades i més recentment a les que no han deixat néixer per ser nenes) en els darrers 70 anys a Xina són 89 M i a l'Índia, 139 M. 

A Xina i Índia, els dos gegants demogràfics i on és molt arrelat el feminicidi, n'hi ha 228 M de dones "desaparegudes". Això seria molt més a prop del que proposo des del 2015.

El feminicidi és el més terrible genocidi que s'ha fet i es continua fent. La lluita feminista en general (i contra violència masclista en concret) continua sent necessària. Les xifres canten!

Si voleu seguir l'argumentació... més avall.

Article del novembre de 2019

Aquesta és la versió resumida, actualitzada i en català de l’artícle que vaig publicar el gener de 2015 (i en anglès).   

La meva reflexió segueix és la següent:

1. La població mundial, en 2017 era de 7.550 milions (M) de persones; d’elles, 3.809 M eren del gènere masculí i 3.741 del gènere femení, el que dona una proporció de 101,8 homes per cada 100 dones (a partir d’ara, sex ratio o SR).

2. Tanmateix, la SR varia molt entre continents, regions, països. La SR d’Àsia és de 104,8, mentre que la d’Europa es 93,5. 

Font: https://www.geografiainfinita.com/2015/03/la-situacion-de-la-mujer-en-el-mundo-a-traves-de-los-mapas/

3. La igualtat legal entre els gèneres aconseguida a Europa Occidental - Europa Meridional no ha eliminat la desigualtat real, però probablement sigui el lloc del món en el que aquesta igualtat real sigui més a prop. Per tant, afirmaré que la SR d’aquestes regions d’Europa és la més propera a l’òptima. Si corregim la desviació provocada per la desigualtat encara existent, (gairebé 100 dones assassinades a Espanya durant 2019) la SR que hauria d’existir en tot el món és 95.

4. La diferència entre la SR òptima i la que existeix es deu a la “sobremortalitat” femenina provocada pel masclisme, és a dir al feminicidi. Diana Russell afirmà que el feminicidi és l’assassinat de dones per homes pel fet de ser dones. Crec que el feminicidi és un concepte més ampli. No cal un assassinat per a provocar la mort d’una dona, n’hi ha prou amb una educació insuficient, una assistència mèdica deficient, un matrimoni forçat... I no sempre és a mans d’homes. Entenc el feminicidi com la mort d’una nena o una dona a conseqüència de la discriminació i el maltractament que pateix a causa del seu gènere.

Totes les formes de violència masclista poden provocar sobremortalitat femenina, és a dir, feminicidi.

5. Si la SR del món hauria de ser, aproximadament, 95 i es 101,7. Això vol dir que “falten” al voltant de 274 M de nenes i dones. I això, entre les generacions vives. Aquesta dada sorgeix d’una senzilla proporció: si la quantitat d’homes és de 3.809 M, la que hauria d’haver de dones amb la SR de 95 seria d’uns 4.009 M. La diferència amb la quantitat de dones que realment n’hi ha (3.741 M) dona aquesta esgarrifosa quantitat de persones del gènere femení que haurien que ser al món, i no hi són. Al meu article anterior, amb dades del 2013 la quantitat era de 238,5 M. Sembla que no millorem.

6. Aquesta xifra és molt matisable perquè hauria que estudiar regió per regió, país per país. La veritat és que em costa i demano disculpes per parlar de milions de nenes, noies i doneses assassinades amb aquesta lleugeresa i manca de precisió, però no tinc la capacitat per fer-ho millor. Segurament la xifra de víctimes del feminicidi és superior, perquè a Europa Oriental la SR es de 89. Aquesta dada sembla indicar que allà no hi ha feminicidi. El cert és que hi ha una sobremortalitat masculina extraordinària provocada per l’alcoholisme, el que oculta la sobremortalitat femenina generada pel masclisme i agreujada precisament per aquest alcoholisme. Un informe de 2012 afirmava que a Rússia morien anualment 14.000 dones a mans de les seves parelles o familiars.

7. Els països on el feminicidi és enorme són India i Xina. Segons l’últim cens (2011) la SR de la India era de 106,1, el que vol dir que haurien d’haver 68 M de nenes i dones més de les que hi ha. En una estimació no oficial de 2016, la situació hauria empitjorat, amb una SR de 106,7. Com és conegut, a l’Índia s’han popularitzat les clíniques que fan ecografies per a determinar el gènere del fetus, i si es femení, avorten. A Xina, segons el cens de 2010, falten 70 M de nenes i dones, una quantitat que puja a 72 M segons una estimació de 2016.

8. Doncs sí, en un insignificant blog escrit por un insignificant profe de secundària s’afirma que el feminicidi és un dels més importants genocidis de la història (el més gran?), que, arrodonint, en l’últim segle s’ha assassinat o deixat morir a més de 250 M de persones pel fet de que eren del gènere femení. I les morts es poden comptar, el patiment, no. És, sense dubte, una de les xacres més terribles i urgents del món i del nostre país. Tanmateix, no és a l’agenda de cap cimera mundial, ni ocupa massa temps als consells de ministres. Segurament perquè els dirigents polítics són majoritàriament homes.

9. I tots aquests crims, ¿per què? La resposta és molt senzilla, masclisme, és a dir la creença de que els humans de gènere masculí són superiors a les dones i tenen més drets, i el patriarcat, és a dir la creença i les lleis que imposen l’autoritat dels homes sobre les dones. Aquestes dues plagues adopten múltiples formes i es perpetuen, de vegades modernitzán-se, de vegades tornant a costums i religions ancestrals. Y per a combatre-les, la resposta és senzilla, feminisme, la ideologia i l’acció per la igualtat entre els gèneres.

10. En els darrers anys, a casa nostra s’ha produït una gran mobilització feminista i de denúncia de la violència masclista. Alhora, però, un partit d’extrema dreta i clarament masclista obté cada vegada més vots. Els pamflets ultres inventen campanyes dient que la violència que pateixen els homes és comparable a la que pateixen les dones o paraules com “feminazis”. Malauradament, aquesta ofensiva masclista és portada als platós de televisió i les institucions per Vox.

No sé si ho fan conscientment o no, però les persones, mitjans i partits que pacten i donen espais a aquesta gent són còmplices de la violència masclista i del feminicidi, perquè estan ajudant a justificar-los.

FEMINICIDIO: "FALTAN" MÁS DE 250 MILLONES DE MUJERES

Esta es la versión resumida, actualizada y en castellano, del artículo que publiqué en enero de 2015.   

Mi reflexión sigue estos pasos:

1. La proporción entre géneros al nacer en la especie humana es de 105 niños por cada 100 niñas  

2. La población mundial, en 2014 era de 7.266 millones (M) de personas; de ellas, 3.655 M eran del género masculino y 3601 del género femenino, lo que da una proporción de 101,8 hombres por cada 100 mujeres (a partir de ahora, sex ratio o SR).

SR por países. El azul indica más hombres que mujeres, y el magenta, más mujeres que hombres.¡Atención!, recordemos que la SR óptima no es 100, sino 95, y que un color magenta claro puede indicar que se producen feminicidios en aquel país. En la SR de los países también pueden intervenir las migraciones que sean mayoritariamente de un género o de otro.

3. Sin embargo, la SR varía mucho entre continentes, regiones o países. La SR de Asia es de 104,7, mientras que la de Europa es 93,1.

4. La igualdad legal entre los géneros conseguida en Europa Occidental-Europa Meridional no ha erradicado la desigualdad real, pero probablemente sea el lugar del mundo en el que esa igualdad real esté más cerca. Por tanto, afirmaré que la SR de esas regiones de Europa es la más cercana a la óptima. Si corregimos la desviación provocada por la desigualdad todavía existente, la SR que debía existir en todo el mundo es 95.

Datos de España en http://www.feminicidio.net/

5. La diferencia entre la SR óptima y la existente se debe a la “sobremortalidad” femenina provocada por el machismo, es decir al feminicidio. Diana Russell afirmó que el feminicidio es el asesinato de mujeres por hombres por el hecho de ser mujeres. Creo que el feminicidio es un concepto más amplio. No hace falta un asesinato para provocar la muerte de una mujer, bastan una educación insuficiente, una asistencia médica deficiente, un matrimonio forzado... Y no siempre es a manos de hombres. Entiendo el feminicidio como la muerte de una niña o una mujer a consecuencia de la discriminación y el maltrato que sufre a causa de su género.

6. Si la SR del mundo debería ser, aproximadamente, 95 y es 101,8, ello quiere decir que “faltan” alrededor de 257 M de niñas y mujeres. Y eso, entre las generaciones vivas. Esta cifra surge de una sencilla proporción: si la cifra de hombres es la correcta (3.665 M), la que tendría que haber de mujeres con la SR de 95 sería de unos 3.858 M. La diferencia con la cantidad de mujeres que realmente hay (3.601) da esa espeluznante cantidad de personas del género femenino que tendrían que estar en el mundo, y no están. En mi artículo anterior, con datos de 2013 la cantidad era de 238,5 M. Parece que no vamos mejorando.

     La película "La ciudad del silencio" aborda los feminicidios en Ciudad Juárez, México.

7. Esa cifra es muy matizable porque habría que estudiar región por región. La verdad es que me cuesta hablar de millones de personas asesinadas con esta ligereza y falta de precisión, pero no tengo la capacidad para hacerlo mejor. Seguramente la cifra de víctimas del feminicidio es superior, porque en Europa Oriental la SR es de 89. Esta cifra parece indicar que allí no hay feminicidio. Lo cierto es que hay una sobremortalidad masculina extraordinaria provocada por el alcoholismo, lo que oculta la sobremortalidad femenina generada por el machismo y agravada precisamente por ese alcoholismo. Un informe de 2010 afirmaba que en Rusia morían anualmente 14.000 mujeres a manos de sus parejas o familiares.

8. Los países en los que el feminicidio es enorme son India y China. Según el último censo, de 2011, la SR de la India era de 106,1, lo que quiere decir que deberían haber 68 M de niñas y mujeres más de las que hay. En una estimación no oficial de 2016, la situación habría empeorado, con una SR de 106,7. Como es conocido, en India se han popularizado las clínicas que hacen ecografías para determinar el género del feto, y si es femenino… En China, según el censo de 2010, faltan 70 M de niñas y mujeres, una cantidad que asciende a 72 M según una estimación de 2016.

                                                      "La maldición de ser niña"

9. Pues sí, en un insignificante blog escrito por un insignificante profe de secundaria se afirma que el feminicidio es uno de los más importantes genocidios de la historia (¿el más grande?), que, redondeando, en el último siglo se ha asesinado o dejado morir a más de 200 M de personas por el hecho de que eran del género femenino. Y las muertes son contabilizables, el sufrimiento, no. Es, sin duda, una de las lacras más terribles del mundo, uno de los problemas más acuciantes. Sin embargo, no está en la agenda de ninguna cumbre mundial, ni ocupa demasiado tiempo en los consejos de ministros. Seguramente porque los dirigentes políticos son mayoritariamente hombres.

10. Y todos estos crímenes, ¿por qué? La respuesta es muy sencilla, machismo, es decir la creencia de que los humanos de género masculino son superiores a las mujeres y tienen más derechos, y el patriarcado, es decir la creencia y las leyes que imponen la autoridad de los hombres sobre las mujeres. Estas dos plagas adoptan múltiples formas y se perpetúan, a veces modernizándose, a veces volviendo a costumbres y religiones ancestrales. Y para combatirlas, la respuesta es sencilla, feminismo, la ideología y la acción por la igualdad entre los géneros.

El feminicidi al món

1. L'estructura de la població per gèneres

A l'Hospitalet tenim uns extraordinaris anuaris estadístics. Segons el de 2013, l'any anterior hi havia a la ciutat 250.056 habitants. Però la quantitat total de la població he de ser analitzada segons diferents criteris, i un dels més importants és el de la seva estructura per gèneres. És a dir, cal especificar quants són del gènere femení i quants del masculí. En concret, n'hi havia 130. 382 dones i 123.674 homes.

Per expressar numèricament la proporció entre els gèneres el que es fa és dividir una quantitat entre l'altra i es multiplica per 100. Tradicionalment es parlava de

Taxa de masculinitat = dones / homes X 100

o de sex ratio 

Sex ratio = homes / dones X 100

En les darreres estadístiques oficials de Nacions Unides he vist que es canviava la nomenclatura, per tant, a partir d'ara utilitzaré el concepte sex ratio (SR) com es fa a l'ONU i Eurostat, i, per tant:

SR = dones / homes X 100, és a dir, la quantitat de dones que hi ha per cada 100 homes.

La SR de l'Hospitalet seria  (130.382 / 123.674) X 100 = 105,42. El que vol dir que hi ha, aproximadament, 105 persones del gènere femení per cada 100 persones del gènere masculí. La mitjana entre 2009 i 2013 és 104,26.

Si hi ha més persones d'un gènere o d'un altre només es pot deure a que hi ha quantitats de naixements o morts més altes d'un gènere, o que hi ha moviments migratoris més alts d'un genere; és a dir, que neixen o moren més homes o dones o que marxen o venen més homes o dones.

Com que l'Hospitalet ha rebut moltes persones en els darrers anys, potser es deu a que hi ha una immigració femenina superior a la masculina. Fixem-nos en les dades anteriors a aquest darrer episodi immigratori. La SR mitjana de 1997 i 1999 era de 104,3. Per tant, no sembla que els moviments migratoris hagin modificat gaire la SR local. 

La dada hospitalenca, és normal? Si la comparem amb les dades de Catalunya, veurem que la SR de 2011 era 103,52. però si fem la mitjana dels anys 1998-2000, veurem que era de 104,67. Per tant, al conjunt de Catalunya el recent episodi immigratori sí que sembla que ha tingut un component masculí una mica més alt. 

Pintada en una paret de l'Hospitalet feta l'any 2006.

I a la Unió Europea? Segons les dades de 2013 la SR era de 104,8. Si ens fixem en dos països prou importants dins de la UE, com són Alemanya i França, les seves SR d'aquell any eren 103,3 i 106,5, respectivament. Espanya, amb 103,0, estaria molt a prop del Regne Unit, 103,3 o Suïssa, 102,6. A Espanya ha passat com a Catalunya, que la immigració recent ha fet canviar una mica la proporció més característica del país. La SR de l'any 2001 era 104,11.

En conclusió, la SR característica de l'Hospitalet i Catalunya podem situar-la al voltant de 104,5, que és la que predomina a Europa.

I al món? Segons l'anuari de Nacions Unides, l'any 2013 hi havia 3.552 milions de dones i 3.610 milions d'homes, el que ens dóna una SR de 98,39. Ep! al conjunt del món passa el contrari d'allò que passa a la meva ciutat i al meu país; hi ha més homes que dones. Com és això? Bé, aquest és el tema d'aquest article.

2. L'estructura de la població per gèneres i edats

Si analitzem l'estructura per edats combinada amb el gènere, veiem que, a l'Hospitalet, entre 2009 i 2012 van néixer 106,83 nens per cada 100 nenes. A Catalunya, l'any 2011, la proporció fou de 106,19. En general, trobem afirmacions fonamentades en estudis rigorosos que afirmen que neixen entre 105 i 107 nens per cada 100 nenes en la espècie humana. Això ens dóna una una SR en néixer de 94; o dit d'una altra manera, neixen 94 nadons nenes per cada 100 nadons nens.

A la piràmide de població de Catalunya de 2001 veiem com neixen menys nenes (7) que nens i que hi ha més dones grans (1) que homes grans(2).

Com és que segons anem pujant d'edat les dones van augmentant la seva proporció? Només hi ha una explicació. La mortalitat masculina és superior a la femenina. Per què? Potser perquè els homes moren més a les guerres que les dones. Bé, això és discutible; el que no és discutible és que al meu país no hi ha hagut cap guerra des del 1939 (si no comptem la insignificant Guerra de l'Ifni en 1958). Potser perquè els homes fan feines més dures i perilloses. Això també és més que discutible, però el que és evident és que aquesta mena de feines són cada vegada més minoritàries i compartides. Potser perquè els homes són discriminats, maltractats... Això sí que no, més aviat és al contrari. Potser és perquè la selecció natural ha fet al gènere femení més fort; és el masculí el sexe dèbil?

3. Hipòtesi de partida

Al meu entorn, la igualtat legal entre dones i homes es total. Les lleis garanteixen un tractament igual als dos gèneres i, fins i tot, hi ha algunes mesures de discriminació positiva favorables al gènere femení que pretenen reduir la situació de discriminació i subordinació que es reconeix que han patit les dones durant segles. La igualtat real, però, encara és lluny de ser assolida. Tanmateix, podem afirmar que majoritàriament les persones del dos gèneres reben un tracte escolar i sanitari idèntic i un tracte social molt semblant.

Per tant, parteixo de l'afirmació que la SR hospitalenca-catalano-unioeuropea és la correcta, la que hauria d'haver a tot arreu. És cert que hi ha assassinats de dones, però afortunadament són pocs. Compte! Només que n'hi hagi un ja és molt, moltíssim. Quan dic que són pocs és des del punt de vista numèric. Parlar de morts de persones amb criteris quantitatius pot semblar una frivolitat o quelcom de pitjor, però ho haig de fer per poder desenvolupar els arguments. Si acceptem que les desigualtats que encara tenim afecten a les dones, potser hauriem de fixar la SR òptima en 105.

Si la SR que hauria d'haver és 105 i la del món és 98,39, aquí passa alguna cosa. La xifra d'homes era de 3.610 milions en 2013. Si la proporció fos la correcta, haurien d'haver 3.790,5 milions de dones, fent una senzilla regla de tres. Això vol dir que "falten" 238,5 milions de dones (una xifra que podria variar segons s'accepti que la SR òptima sigui més alta o més baixa de 105).

4. El feminici al món

Com ja he comentat abans, la desviació de la SR òptima es pot deure a desviacions en el comportament normal de la natalitat o la mortalitat d'un dels dos gèneres o a moviments migratoris amb un component especialment gran d'un o d'un altre gènere. En el cas del món, les migracions interplanetàries encara no es contemplen, per tant, la causa només pot ser relativa al moviment natural.

Un cop d'ull a les notícies, als reportatges d'actualitat, etc. ens situen en l'escenari de la sobremortalitat femenina; ras i curt, en la violència masclista, en l'assassinat de dones, en el feminicidi. Entenem per feminicidi (de vegades també li diuen femicidi) l'assassinat d'una dona pel fet de ser una dona. Les formes del feminicidi al món són molt diverses, de vegades justificades per la religió o la tradició, de vegades tan sols són l'expressió de la violència en estat pur barrejada amb o provocada per idees masclistes o patriarcals.

La professora Diana Russell, creadora del concepte feminicidi i gran activista feminista.

També es parla de genericidi, com l'assassinat de persones pel fet de ser del seu gènere. És un concepte més ampli, però a hores d'ara l'assassinat d'homes per raó del seu gènere no és un problema significatiu arreu del món. Potser sí que caldria utilitzar-ho per designar la persecució de les persones transexuals, però segurament aquesta discriminació té més a veure amb l'homofòbia que amb el masclisme, si és que es poden separar aquests dos conceptes.

És evident que no sóc la primera persona que s'ha adonat d'aquest fet, (el documental de Evan Grae Davis n'és un exemple) i organismes internacionals ho han denunciat, com a mínim des de 1997. De fet, és un fenomen amb el que hem conviscut generació rere generació i és segurament el genocidi més gran de la història. 

Aquí no podem fer un repàs de tots els països del món. Destaquem el cas de Xina, amb una SR, segons l'ONU, de 93; és a dir, on hi "falten" més de 87 milions de dones. Segons les dades oficials xineses, l'any 2012, amb una SR de 95, hi havien 39 milions més d'homes que de dones, quan, segons la hipòtesi de partida, havien d'haver uns 34,5 milions més. Aquesta proporció es manté estable des de 1992. Entre 1965 i 1970 la proporció d'homes era encara una mica més gran, i en en ays anteriors encara més. És a dir, aquesta situació no és recent, ni de bon tros; abans era pitjor.

A l'àlbum de Tintín El Lotus Blau (1934-1935), Hergé esmenta l'infanticidi, sense afegir que es feia només amb nenes, com un dels tòpics que es deien de Xina.

També hem de parlar de la Índia. Segons l'ONU la SR és de 94, el que vol dir que haurien d'haver 73 milions de dones més. En el casos xinès i hindú, les tradicions, les dots matrimonials que han d'aportar les noies, etc. empenyien a l'infanticidi femení. La tecnologia actual substitueix la sobremortalitat infantil femenina per la infranatalitat femenina. Clar i català, cada vegada maten menys nenes perquè hi ha una enorme quantitat d'avortaments femenins. Val a dir que, des de fora del país, el fet és molt més conegut i denunciat a la Índia que a Xina, on és més greu, però on es tenen més interessos econòmics.

Un altre tipus de crim masclista és el dels anomenats "crims d'honor". Responen a la idea que l'honor de la família recau en el comportament de les dones de la família, especialment en el comportament relatiu a la sexualitat i a les relacions amb els homes en general. Els crims, sovint, són comesos pels pares o germans de les víctimes. En l'actualitat es produeixen especialment en els països de majoria islàmica, però no són exclusius de cap cultura o religió. Per exemple, a Espanya la literatura ens recorda que aquest problema ha estat ben arrelat fins fa ben poc (recordem de Calderón a Lorca).

Goya, amb les limitacions de l'època, va mostrar molta sensibilitat en relació a la violència contra les dones. Aquest extraordinari dibuix, de l'època preparatòria dels Caprichos (dècada de 1790), porta l'explícit tìtol "Por casarse con quien quiso".

A Amèrica Llatina destaca el feminicidi relacionat amb la violència i l'explotació sexual. Segons l'ONG suïssa Small Arms Survey, 14 països de la regió es troben entre els 25 que tenen la taxa de feminicidis més alta del món (tenint en compte que no tenen dades de molts països i que la majoria dels feminicidis a països com la Índia no es denuncien i no es comptabilitzen). En qualsevol cas, El Salvador, Jamaica i Guatemala ocupen els tres primers llocs, Guyana i Honduras el sisè i el setè... Potser el cas més conegut és el de Ciudad Juárez, sobre el que s'ha fet una pel·lícula amb grans estrelles.

Els països anb més feminicidi segons l'informe de Small Arms Survey

La majoria, però, dels assassinats es produeixen en el marc de la parella, com a Rússia. Si ens atenem a la demografia, la SR de Rússia és 116. Per tant, hi ha moltes més dones que homes. Semblaria que les víctimes del maltractament són els homes. La realitat és que la sobremortalitat masculina es deu a la més important epidèmia del país, que afecta especialment als homes: l'alcoholisme. Per tant, la SR russa amaga que aquell país ocupa el cinquè lloc en el trist rànquing abans esmentat, amb unes 13 mil dones assassinades cada any.

També a Europa i a Espanya es produeixen feminicidis. En el meu barri, en pocs anys, han estat assassinades dues dones. Podríem parlar de la violència específica que pateixen les dones en els conflictes armats, les mutilacions genitals o el planxat de pits a Àfrica... 

Si voleu saber la SR d'un país cliqueu aquí. Recordeu, però, que de vegades una SR alta provocada per sobremortalitat masculina, com la de Ucraïna (116), o una molt baixa provocada per immigració masculina, com la de Kuwait (65), poden amagar els feminicidis. El cas del Vaticà (al voltant de 50) és, com us podeu imaginar, molt singular.

La desviació de la SR òptima, per tant, no pot prendre's com un indicador absolut del feminici ni del masclisme en general, però en molts casos ens pot ajudar a entendre la terrible realitat. Es fan estudis utilitzant d'altres indicadors, com el del World Econòmic Forum (on surt que el pitjor país per ser dona és Iemen), però no estaria de més que ho incorporessin.

5. Una conclusió

Costa una mica de pair que en un insignificant bloc, fet per un professor de secundària que no sap gaire cosa de res, es parli d'un genocidi en el que les generacions vives han tret la vida d'unes 240 milions de dones. Al llarg de la història la magnitud del fenomen pot ser...

També és força incomprensible que sigui un fenomen conegut, sobre el que es fan informes, reportatges i documentals, i es faci ben poca cosa per eliminar-lo. Per dir-ho d'una manera actual, el feminicidi no és a l'agenda dels grans mandataris.

I si no ho saben els líders mundials és perquè no volen saber-ho. Tot això que hi surt en aquest post és tret de pàgines web accessibles a tothom i per fer-ho no he hagut de robar cap document secret; ni tan sols he anat a una biblioteca especialitzada. Tota la informació es pot obtenir sense aixecar-se de la cadira.

Mentrestant, la violència contra les dones continua, a tot arreu, en totes les classes, amb moltíssimes formes, sovint justificada per religions o tradicions. Crec que no hi ha una una expressió de violència tan gran, estesa i diversa com la violència contra les dones, com el masclisme.

Amb un feminisme demonitzat i ridiculitzat, amb milions de joves empassant-se la saga Crepuscle, amb els governs, jutjats i comissaries en mans d'homes, el futur no és esperançador, que voleu que us digui. Evidentment, si volem que això canvii sí que haurem d'aixecar-nos de la cadira.

Imatge extreta d'un extraordinari bloc, que es diu El dit a la nafra