Mostrando entradas con la etiqueta Republicanisme. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Republicanisme. Mostrar todas las entradas

lunes, 2 de septiembre de 2024

ELS LOGOTIPS DE LES ENTITATS DEL PASSAT

Les associacions han jugat un paper fonamental en la vida cultural, social i política de l’Hospitalet i d’arreu. Un element important fa 150 anys i avui és el logotip, amb el que volen mostrar el seu tarannà.

Farem un cop d’ull a alguns d’aquests logos fins el 1939 i així ens aproparem a la història de la nostra ciutat. Durant l'època franquista, la manca de llibertat no permetia l'existència de moltes entitats ni que les que n'hi havia tinguessin els símbols que volguessin.

Segell de la Cooperativa El Respeto Mutuo en l'època franquista: havien de fer servir el de l'organisme oficial del Sindicat vertical.

Començarem amb les mutualitats, les associacions en les que les persones associades pagaven una quantitat cada mes per a rebre un ajut en cas de malaltia, mort, etc.

El Montepío de San Antonio de Padua fou fundat en 1851. El seu primer logotip era religiós, però el seu caràcter progessista es va veure reflectit en aquest nou logo, amb un triangle i eines, d'inspiració maçònica. Malauradament la qualitat de la imatge no ens permet concretar més.

El Montepío de San Antonio Abad fou fundat en 1852 i sempre va conservar la imatge religiosa.

Aquestes tres mutualitats femenines foren creades entre 1881 i 1885. Com veiem totes tres tenien la simbologia pròpia de la seva advocació religiosa.

El Montepío hospitalense fou fundat en 1884 i els seus dirigents eren el líders del republicanisme i de l'obrerisme. El seu logotip incorpora un dels símbols més potents i habituals en el món obrerista i progressista: l'encaixada de mans.

Aquesta mutualitat va ser creada en 1916. Document de 1925.

Aquesta mutualitat incorpora una eina de l'ofici, que també era un símbol masònic.

Aquesta mutualitat va existir al voltant de 1930. El logotip és neutre.

Logotip de 1924

Veiem que la majoria de les mutualitats més antigues tenen nom i logo religiós, però també n’hi ha que incorporen simbologia laica o políticament progessista. Les mutualitats de les empreses, probablement promogudes des de la direcció, no tenen simbologia ideològica.

El símbol de l’encaixada de mans, del pacte entre iguals, de l’acord, de l’ajuda mútua, també es dona d’altres tipus d’associacions, com veurem. Per exemple, en les cooperatives, on també trobem la balança, un altre símbol d’igualitarisme.


Les entitats sindicals i patronals tenen també imatges relacionades amb la seva temàtica. Trobem sovint la forma triangular. El triangle amb l’ull era un símbol adoptat per la maçoneria i per això es va incorporar a les obreristes.

 

La UGT encara conserva el vell símbol de l'encaixada de mans. Tanmateix, durant la Guerra Civil, l'encaixada de mans fou substituïda per un puny. 



Aquesta entitat va ser fundada en 1912 i és una baula en l'actiu moviment camperol de l'Hospitalet.

Logotips de 1925 i 1926 de gremis i asociacions de propietaris.

Les associacions polítiques tenen símbols més explícitament ideològics, com el republicà barret frigi, les catalanistes quatre barres, el comunista estel roig...

El Centre Democràtic Republicà va ser fundat el 1901 i va ser la primera entitat republicana de la fase de la consolidació definitiva d'aquesta facció política a l'Hospitalet

El Foment Autonomista va ser la primera entitat catalanista de la ciutat, fundat el 1906.



Els ateneus eren unes entitats amb força implicació política o ideològica i així ho mostraven als seus logotips.

L'Ateneo La Unión fou fundat en 1888, molt lligat a les entitats obreristes del poble.

D'aquesta entitat no tenim gaire informació, només la seva existència.

Document de 1932.


D'aquest ateneu tampoc no tenim gaire informació. Document de 1924.


L'Ateneu de Cultura Popular recuperava el compàs maçònic. Va existir entre 1932 i 1939. Fou recuperat anys més tard i ara és una de les entitats més importants de la ciutat.

Els casinos, entitats culturals, etc tenien una simbologia menys explícitament ideològica, potser per atreure més públic, encara que totes tenien la seva tendència.

L'Harmonia era una de les entitats més antigues de l'Hospitalet, fundada en 1868 i lligada al republicanisme federal. A finals de segle, però, va desaparèixer. Tanmateix, al voltant del 1900 trobem una altra associació anomenada La Nueva Harmonía, on es feien mítings republicans. Malauradament, no podem distingir qui és la figura femenina del logo; probablement una al·legoria.

Aquest logo no sabem si és de l'entitat que després es coneixerà com Casino del Centre o d'un altre Casino Económico que fou fundat l'any 1871, que va desaparèixer després i va reaparèixer al voltant de 1884. Sembla que es veuen eines del camp.

El Casino va haver de canviar de nom en 1926, de Centre Autonomista a Casino del Centro, tot incorporant simbologia referent a la indústria, l'agricultura i la ciència.

El Centre Catòlic fou fundat en 1904. El seu logo era neutre.

El Saltadiç era una associació excursionista, fundada en 1918. Tenia tendència catalanista i durant uns anys es va incorporar com secció del Casino.

Palestra era una entitat cultural de caràcter catalanista, amb diverses delegacions. El logo, que reprodueix el David de Miquel Àngel, era el de l'associació.

La Unió Hortènsia fou creada en 1904 i era una de les entitats més importants de Santa Eulàlia. Malgrat el seu lligam al republicanisme, no veiem en aquest logo de 1917 cap símbol.

Les corals són de les més neutres, la majoria no tenen logotips amb símbols de cap tipus. Només La Campestre té una lira.





D'entitats esportives d'abans del 1939, trobem alguns logotips que mostren elements propis del seu esport, com pilotes de futbol o bicicletes: 


Com sempre, estic obert a crítiques, aportacions i suggeriments.

ANNEX

Per xarxes m'han arribat els logos de dues entitats de Sant Joan Despí



A Sant Pol de Mar han fet una exposició virtual: https://logotipssantpolencs.omeka.net/exhibits/show/logossantpolencs




 

 

 

 


 
 
 

sábado, 13 de enero de 2024

HISTÒRIA DE LES BIBLIOTEQUES DE L'HOSPITALET

Any rere any, les biblioteques són el servei més ben valorat. Dedico aquest article a aquests oasis de convivència i cultura i a les persones que els fan possibles.

Exterior de la Biblioteca Mossèn Homar (1974)

Les primeres biblioteques de l’Hospitalet

L'any 1873, el diputat pel Districte de Sant Feliu, al que pertanyia l'Hospitalet, el republicà Josep Rubau, va impulsar la construcció de biblioteques populars a Esplugues, Sant Joan Despí o Les Corts, però no al nostre poble. Si la Primera República hagués durat més, aquestes biblioteques i potser la de l'Hospitalet s'haguessin fet realitat.

La primera biblioteca de l'Hospitalet no privada, encara que tampoc va ser pública del tot, va ser la del Foment Autonomista de l'Hospitalet. Aquesta entitat va ser la primera del catalanisme local, fundada l'any 1906. 

Una de les seves primeres accions serà la de crear l'Escola Catalana del Dr. Robert i una biblioteca, que podem fixar entre aquell 1906 i l'any següent. De fet, en la junta del Foment hi havia un càrrec de bibliotecari, ocupat per Anton Barba i Vinyals.

L'any 1918, la identificació del Casino del Centre amb el catalanisme de la Lliga Regionalista va fer que l'escola i la biblioteca anessin a la seu d'aquesta entitat [1]. Ens imaginem que la biblioteca era accessible només a socis i alumnat.

La primera biblioteca pública de la ciutat, en el sentit de ser oberta al públic en general i finançada per les institucions públiques, fou una de les moltes obres culturals i escolars de l’etapa republicana

El primer pas fou el 28 de maig de 1931, quan l'Ajuntament aprovà una subvenció de 150 ptes per a la secció local de l'entitat cultural catalanista Palestra, per a la biblioteca que tenien prevista [2].

La primera empenta de la primera biblioteca pública es va donar el 29 d'octubre, quan es va presentar la proposta d'incloure 10 mil ptes al pressupost de l'any següent per a tenir-la.

Ja durant l'any 1932, es va acordar llogar un local i contractar uns serveis de neteja. També es va arribar a un conveni amb Palestra, amb el que suposem que la nova biblioteca pública va absorbir la que aquesta entitat va començar a organitzar.

Finalment, el 18 de desembre de 1932, el president de la Generalitat, en Francesc Macià, va venir a l’Hospitalet i va inaugurar l’escola Rossend Arús, al casalot de Can Bori, i la biblioteca, al Carrer Baró de Maldà.

El President Macià a la nova biblioteca de l'Hospitalet

Aquesta biblioteca pionera va tancar les seves portes en arribar el franquisme i fou traslladada a Collblanc l’any 1956. El 1950, La Caixa de Pensions va obrir una altra al mateix Carrer Baró de Maldà. 

Tot sembla indicar que l’existència de la biblioteca de la Caixa fou el que va provocar que la reobertura de la primera i única biblioteca pública fos a Collblanc, a l’edifici de l’antiga Tinença d’Alcaldia.

Interior (1959) i exterior (1974) de la Biblioteca de la Caixa de Pensions.

L'escassa acció en l'àmbit cultural i escolar de les institucions franquistes era escandalosa. Durant anys, un servei de bibliobús va intentar cobrir una demanda enorme i creixent. 

En uns anys sense internet i amb força pobresa, els llibres de les biblioteques eren imprescindibles per a l'accés a la informació i la formació per a bona part de la població local, especialment la població escolar.

Biblioteca móvil, l'any 1957, a la porta de l'Ajuntament. Desconec si visitava d'altres barris.

El 31 de març de 1963 es va obrir la biblioteca Mossèn Homar, a l’edifici de l’Ajuntament. El capellà que va donar nom a la biblioteca era el rector de la parròquia del Centre, i va deixar la seva col·lecció de més de set mil llibres a la ciutat. 

Arran de la seva donació es va decidir dotar a la ciutat d’una biblioteca pública, en conveni amb la Diputació de Barcelona. 

Fou instal·lada en un dels costats de l’edifici de l’Ajuntament. Veiem que en aquells anys ningú no es plantejava construir un edifici perquè fes de biblioteca; amb unes sales n’hi havia prou.

Interior de la Biblioteca Mossèn Homar (1963)

Les biblioteques populars

El marasme polític del franquisme fou trasbalsat pel jove regidor de cultura (i ensenyament) Vicenç Capdevila. Una de les seves iniciatives del futur alcalde va ser un pla de biblioteques, les conegudes com “populars”, en conveni amb la Diputació, en el que cada districte havia de tenir-ne la seva:

Entrada de la Biblioteca Josep Janés a la Plaça Espanyola (1974)

 - Josep Janés, a la Plaça Espanyola, gener de 1968, ampliada el 1970.

- Joaquín Costa, al Carrer Molí, abril de 1969 (la meva biblioteca, on havia d’anar perquè a la Florida no en teníem, on llegia tintines, astèrixs, Joyas literarias juveniles, etc...).

Inauguració de la Biblioteca Joaquín Costa (1969)

- Santa Eulàlia, al Carrer Pareto, abril de 1970.

- Bellvitge, al Carrer França, abril de 1972.

- La Florida, al Carrer Renclusa, 1976.

Val a dir que la primera biblioteca de Bellvitge havia estat inaugurada l’any 1970 promoguda per l’Obra Social de la Caixa de Barcelona. Quins temps en els que n’hi havia caixes d’estalvis que havien de dedicar una part dels seus beneficis a iniciatives com ara biblioteques i regalaven llibres! Va tancar el 1993, quan l’oferta de biblioteques al barri ja era àmplia, i la demanda de llars d’avis, la nova funció de l’espai, era creixent.

La Biblioteca de la Caixa de Barcelona de Bellvitge (1983). L'edifici és d'un notable valor arquitectònic, dissenyat per Pere Llimona i Xavier Ruiz.

Les biblioteques escolars

Com que amb aquests equipaments no es cobria tota la demanda, Capdevila, ja com alcalde, va impulsar la creació, a partir de l’any 1977, d'unes biblioteques a algunes escoles, que també quedaven obertes al públic en general fora de l’horari escolar. 

Aquesta experiència fou breu i l’accés universal a les biblioteques situades a les escoles es va acabar l’any 1983. Amb la de l’Escola Frederic Mistral es va fer una excepció perquè es considerava que el barri de Granvia Sud estava aïllat i mal comunicat amb Santa Eulàlia. Finalment es va tancar l’any 2010. Les "biblioteques escolars" van ser:

- Busquets i Punset, 1977

- Frederic Mistral, 1977

- Joaquim Ruyra, 1977

- Rubió i Ors, 1977

- Bisbe Berenguer, 1978

- Pompeu Fabra, 1978

- Europa/Joan Miró, 1979

Els primers anys de la nova etapa democràtica

L’any 1983 es va inaugurar la biblioteca de Can Sumarro. Es tractava del trasllat de la Mossèn Homar que s’havia quedat petita. És curiós com una donació de llibres va anar a parar a un edifici que també havia estat una donació, del Dr. Santiago Prats, a la ciutat. Aquesta nova biblioteca fou el fruit dels esforços del regidor de cultura, Francesc Candel, i de la recent recuperada Generalitat. La voluntat era que fes les funcions de biblioteca central de la ciutat.

Interior de la Biblioteca Can Sumarro (1990)

Als següents anys es van fer algunes ampliacions, com la de la Biblioteca de Santa Eulàlia, l’any 1991. També es va crear un anomenat Centre de Lectura Ramon Fernández Jurado a Bellvitge, l’any 1986, que es va tancar l’any 2007. De la Biblioteca de la Caixa de Pensions a la Rambla tinc poca informació...

En aquells anys s’havia arribat a una situació que era molt millor que la de les dècades del tardofranquisme, però encara no era satisfactòria. Les infraestructures eren insuficients i les activitats de les biblioteques, malgrat les iniciatives d’algunes de les persones que hi treballaven, tenien força limitacions.

El Pla Municipal de Biblioteques

Per iniciativa d'en Joan Francesc Marco i la Nelly Peydró es va dissenyar un Pla Municipal de Biblioteques, aprovat l’any 1997.  Els fruits es van començar a veure ben aviat. L’any 1999 es va inaugurar la biblioteca La Bòbila, que substituïa i ampliava la Joaquín Costa a Pubilla Casas. Val a dir que també ofereix els seus serveis a la part de Can Vidalet d’Esplugues.

L’any 2000 es va inaugurar la Biblioteca Tecla Sala, que havia de ser la nova biblioteca central de la ciutat.

L’any següent es van ampliar les sales de la Biblioteca La Florida, a l’espai on era la desapareguda Àula de Cultura. Es va plantejar la construcció d'un nou edifici, però finalment no es va aconseguir. Al 2002, s’obrí la nova Josep Janès i al 2007, la nova de Bellvitge. 

No només es van construir edificis qmb prestatgeries plenes de llibres, revistes, etc. Es van plantejar les biblioteques com a centres de dinamització de la lectura i la cultura en general, amb ofertes d'activitats molt variades. 

A més, algunes es van especialitzar en temes o gèneres, com la Tecla Sala en còmic i blues i jazz, o La Bòbila en la novel·la negra.

Visita comentada de l'Exposició "La INDO de l'Hospitalet: memòria gràfica d'una empresa" a la Biblioteca Tecla Sala, el 2016, comissariada per Natalia Piernas i produïda pel CELH.

La darrera acció, no prevista al Pla, ha estat la creació de la Biblioteca Plaça Europa, l’any 2010. Està molt bé no seguir el Pla de Biblioteques si és per afegir equipaments.

Tanmateix, aquesta nova biblioteca i un convenient canvi en les fronteres dels districtes van servir d'excusa per tancar la biblioteca de Santa Eulàlia el març de 2021. Aquest fet ho he tractat a un altre article.

Les protestes veïnals van fer que l'Ajuntament reaccionés i va oferir una alternativa al cap d'un any, al meu entendre ridícula: el bibliomercat. És millor que res, però és poc més que res.

Font: Biblioteques de l'Hospitalet.

L'Associació de Veïns i Veïnes Som Santa Eulàlia va recórrer a la Síndica de Greuges de la ciutat, que va emetre un informe el maig de 2022 que denunciava que només el Districte de Bellvitge-Gornal té una biblioteca amb els requisits mínims exigits al Mapa de Lectura Pública de Catalunya.

La resta de biblioteques de districte incompleixen un o més d'un dels estàndards en superfície, hores de servei, personal o quantitat de documents. Curiosament, la pitjor situació és a la Florida-les Planes, els barris més pobres i on caldria un servei públic de millor qualitat.

Aquest estat de la qüestió ha estat ratificat per un nou Pla de Biblioteques elaborat a començaments de 2023 i aprovat el desembre de l'any. Confiem en que la situació es redreci molt ràpidament. 

Mentrestant, una generació està creixent amb un servei públic tan important com són les biblioteques sense la qualitat a la que té dret. L'Estat del benestar i la justícia social també passen per les biblioteques.

 

ANNEX FOTOGRÀFIC

 

Biblioteca Josep Janès, l'any 1969.

Interior de la Biblioteca Josep Janès (1973)

 

La biblioteca de la Caixa de Bellvitge, l'any 1972
 

La biblioteca de Bellvitge, l'any 1974

Fulletó de la inauguració de la Biblioteca Tecal Sala





NOTES

[1] TUR, Adrià. 150 anys fent centre, l'Hospitalet, Casino del Centre, 2023, pàg. 56 i 64-65.

[2] Aquesta i la resta de dades de 1931 i 1932 són tretes de les actes del ple municipal, consultables en línia https://portalimatges.l-h.cat/fotoweb/archives/5005-Documents-textuals/