No és gens habitual que una entitat faci 150 anys. El Casino del Centre els ha fet. La meva petita aportació a aquest aniversari és el següent article, que també és el reconeixement a les persones que en les darreres dècades han agafat el relleu (no és fàcil, ho sé prou bé, però també és apassionant i divertit) i han obert el Casino a la ciutat.
La Fundació
El 31 de juliol de 1873, 25 homes de l’Hospitalet van constituir el Centro Económico, Agrícola e Industrial de la Villa de l’Hospitalet. En van fer 72 participacions de la propietat de l’entitat de 125 pessetes, fins a un total de 9 mil. Uns quants van adquirir quatre, d’altres dues o una. Aquests copropietaris van comprar un terreny per a construir l’edifici del Casino.
Per a portar a terme la construcció, que va costar 41.750 ptes, els condominis van fer aportacions, destacant les 2.500 de Jaume Arús i Antoni Parera, les 1.500 de Gabriel Campreciós, les 1.250 de Joan Cerdà i les 1.000 de Francesc Goyta, Francesc Company, Rafael Casas, Francesc Prats, Josep Oliveras, Joan Massagué, Antoni Durban i Jaume Mestres. La resta, 20 mil ptes, fou coberta per obligacions de 100 ptes. de persones vinculades als promotors i interessades en ser sòcies.
A la llinda de la porta de l’edifici del Casino hi havia la data de 1874, que s’interpreta com la de la seva construcció. Es tracta d’una obra amb alguns elements artístics, en la línia historicista dominant en l’epoca: pilastres jòniques adossades, entaulament dòric, formes geomètriques, pòrtic lateral amb columnas toscanes, etc. En resum, dintre del repertori historicista, l’arquitecte, el qual desconeixem, va escollir les formes clàssiques.
El reglament de la societat no fou aprovat pel Govern provincial fins l’octubre de 1876 i deia que el seu objectiu era l’oci i que s’hi prohibien les activitats polítiques[i]. Era un formulisme, perquè en aquesta mena d’entitats es feien activitats lúdiques, però també molta política.
Qui va crear el Casino i per què? En va ser la resposta de la classe més rica i conservadora del poble a l’altre entitat, més progressista, l’Harmonia. Situem-nos, som en el Sexenni Democràtic; la Revolució Gloriosa (1868) havia derrocat la monarquía borbónica i havia instaurat un règim força democràtic. La nova llibertat d’associació va permetre que al desembre fos legalitzada l’Harmonia, després de “las tiránicas cuanto absurdas órdenes del gobierno derribado”[ii].
L’any 1873 va ser proclamada la Primera República i a l’Hospitalet governaven els republicans federals i controlaven l'Harmonia. L’oligarquia local va decidir crear la seva entitat, que ja es va desenvolupar durant els anys posteriors, amb un règim polític que li era favorable i amb el que tornarien a manar al poble.
Qui havia darrere la creació del Casino? Si ens fixem en els principals copropietaris trobem a les persones més riques del poble i les principals figures polítiques del conservadorisme local, Jaume Arús i Antoni Parera. Tots dos van ser alcaldes en diverses ocasions, sempre en moments en el que el dret de vot era reservat als homes més rics.
També hi eren a la llista de condominis Francesc Goyta, conservador, alcalde en 1879, i Rafael Casas, progressista moderat, alcalde entre 1869 i 1872. Els cognoms Prats, Oliveras, Campreciós, Durban, etc., eren els de l’oligarquia local de propietaris de terres i masovers acomodats. També trobem alguns comerciants i al mestre de la nissaga Madorell.
Oci, negocis i política
Pel que sabem i podem imaginar, la vida de la nova entitat va discórrer entre l’organització de l’oci, tant el quotidià com les festes, i l’activitat política. Comencem amb les festes.
Val a dir que existia una veritable competició entre les entitats del poble per fer les activitats més lluïdes en les festes majors. En les dècades finals del segle XIX i les primeres del XX el Casino Harmonía i després el Nueva Harmonía, el Casino del Centre, l’Ateneo La Unión i el Centro Democrático Republicano feien les propostes per la Festa de Sant Roc: teatre, balls, concerts...[iii] Vejam dos exemples de 1884 i 1889:
“Durante los dias 16, 17 y 18 del corriente mes, celebrará su fiesta mayor el pueblo de Hospitalet. El primero de dichos dias, festividad de San Rogue, se celebrara en la iglesia parroquial una solemne función religiosa en la que una nutrida orquesta ejecutará una misa del maestro Mercadante, con sermón á cargo del Rdo. Dr. D. Alvaro García, capellán castrense. Por la tarde se elevarán algunos globos aereostáticos y por la noche tendrá lugar una función dramática en el teatro de la Armonia, poniéndose en escena la obra de Echegaray “Conflicto entre dos deberes”. El dia 17 habrá bailes mañana y noche en el gran Casino del Centro y en los entoldados al efecto, y por la tarde tendrá lugar un gran concierto vocal é instrumental y después de este se dispararán castillos de fuegos artificiales. Finalmente, el dia 18 habrá grandes bailes tarde y noche.”[iv]
 |
| Ball de gala al Casino, 1902. |
“Del 15 al 18 del corriente celebrará su fiesta mayor la villa de Hospitalet de Llobregat. El dia 15 se cantarán los oficios en la iglesia parroquial en honor de Nuestra Señora y el 16 en loor de San Roque, tutelar de la villa. El primero de los dos citados dias se dará función por la noche en el teatro del Casino del Centro, poniéndose en escena «El esclavo de su culpa» y estrenándose la comedia en dos actos «Lo dia del cop», original de don Pablo Sans y Guitart. El dia 16 se darán funciones en el teatro de la Sociedad coral campestre, en el que se ha montado un espacioso entoldado del Casino de la Armonía. En los dias 17 y 18 se verificarán bailes de sociedad en el Casino del Centro y en los entoldados del Ateneo, Sociedad coral campestre y Casino de la Armonía. El dia 17, á las nueve de la noche, se disparará un ramillete de fuegos artificiales. El Ayuntamiento, como lo tiene por costumbre, entregará una limosna á los pobres».[v]
El Casino participava en les festes d’estiu i hivern i en el Carnestoltes. N’organitzava balls, concerts i representacions teatrals, algunes de les quals amb un quadre escènic propi.
Es tractava una moderada afirmació catalanista i una llista de reivindicacions d’autogovern. N’anava recolzat per 2.601 signatures, la primera de les quals era la de l’hospitalenc Pau Sans, president de la Lliga de Catalunya. Per tant, trobem al Casino en les beceroles del catalanisme. N’Antoni Parera, president del Casino, és un dels dos signants de l’Hospitalet. Si és el mateix Antoni Parera dels fundadors, ja hem parlat d’ell, dels més rics i conservadors del poble.
Vaivens polítics
El Casino va continuar lligat al catalanisme conservador,
i l’any 1906, tenia molta relació amb la primera associació catalanista de
l’Hospitalet, el Foment Autonomista de l’Hospitalet i amb l’Escola Catalana
del Dr. Robert, que ja funcionava la primavera de 1907. En relació a aquesta escola va crear una biblioteca. Foment, Escola i biblioteca acabaren tenint la seu al Casino en 1918.
En una època en la que les entitats locals eren les terminals de partits i sindicats, el Casino va esdevenir-ho de la Lliga Regionalista, probablement el partit més important d’aquell temps. Aquesta conjunció fou impulsada per en Just Oliveras, figura clau de la política local del moment. L'entitat canvià de nom i passà a dir-se Centre Autonomista de l’Hospitalet.
L’any 1918, un grup de joves aficionats a l’excursionisme
crearen el Grup Excursionista Saltadiç i ho feren com una secció del Casino. Val a
dir que en aquells anys, aquestes activitats tenien una càrrega política
important. Més tard, l’any 1931, el grup va marxar del Casino per les
diferències entre les dues línies ideològiques[vi]. Segons el testimoni de Matilde Marcé, en aquell moment la part més progressista va passar a l'Ateneu de Cultura Popular, hereu de l'Harmonia.
El maig de 1926, el Centre Autonomista va haver de canviar de nom i dir-se Casino del Centro, sociedad cultural, industrial y agrícola. També van modificar els estatuts i van incloure: “Queda terminantemente prohibido hablar de política dentro de la Sociedad”. El president que va haver de fer tot això era Francesc Marcé. Eren els anys de la Dictadura de Primo de Rivera i l’entitat va resistir més de dos anys amb un nom i uns principis contraris a les directrius del Govern militar[vii].
El 8 d’abril de 1931, el president del Casino Joan Elias, envià una carta al Governador per demanar el retorn al nom anterior i un canvi d’estatuts que començava: “El Centro Autonomista de Hospitalet, Sociedad instructiva, industrial y agrícola, tiene por objeto: a) Propagar la autonomía de Cataluña (...)”. Es tractava d’una clara declaració de principis, quatre dies abans de les eleccions municipals, les primeres després de la Dictadura, que tothom sabia que eren un plebiscit sobre el règim polític.
La proclamació de la República, el 14 d’abril, va canviar la situació, i el maig es va acordar canviar de nom l’entitat per Centre Autonomista Republicà de l’Hospitalet. Sembla que els nous nom i estatuts no es van aprovar fins l’octubre de 1932. El primer objectiu de l’entitat era:
“a) Defensar l’Estatut de Catalunya i el règim republicà, procurar el major desvetllament de l’esperit català, per a fer possibles i necessàries les convenients ampliacions de l’esmentat Estatut.”
 |
| Extraordinària foto del període republicà. També veiem que el coronament de l'edifici era diferent a l'actual. |
Malgrat aquesta adscripció republicana, el dia 22 de juliol de 1936, després de derrotar el cop militar a Catalunya, el Casino fou assaltat (com el Centre Catòlic i el Foment Eulalienc), perquè s’interpretava que la Lliga havia fet costat als militars alçats contra la República. Durant la Guerra Civil, l’edifici va estar sota el control dels sindicats CNT i UGT.
Quan acabà la Guerra, el Casino fou ocupat breument per la Falange i va tornar a canviar de nom: va dir-se Casino Nacional (en castellà). Tot i ser considerada addicta al règim, les autoritats li tenien la recança que provocava tot el que procedia de la Lliga. Segons en Carles Santacana, el nou home fort de l’entitat i que va mantenir els lligams amb el poder polític va ser en Joan Layola[viii].
 |
| Programa de la festa major del 1948 del "Casino Nacional", l'actual Casino del Centre. Font: http://celh.cat.5comms.com/sites/default/files/2020-03/6-4_SEGLE%20XX.pdf |
Les darreres dècades
Durant la postguerra el Casino va tornar a jugar el paper social i cultural d’espai de relacions de les famílies benestants del poble. Amb una gran diferència, però, que ja no era l'entitat d'un poble, era del barri del Centre. Al seu voltant havien sorgit i sorgien uns altres barris, amb els que no es tenia gens de relació.
L’organització de les festes majors ara era en competència amb l’altra gran entitat del barri del Centre (amb l’apèndix del que després es dirà Sant Josep): el Centre Catòlic. L’envelat del Casino era l’aparador més important de la ciutat i el lloc on es va gestar més d'un matrimoni.
Durant aquesta època, va ser l’entitat més important de la ciutat, la que tenia més socis, 366 en 1947[ix]. Les activitats eren diverses, des de les seccions esportives, destacant el hoquei, el teatre, els jocs de taula, etc.
Un grup de joves amb inquietuds culturals i tarannà progressista, Alpha 63, van integrar-se al Casino l'any de la seva creació, 1963. Tanmateix, la convivència no fou possible, i van marxar abans d'un any.
Els canvis en els hàbits d’oci i a més de la necessitat de diners van fer que en la dècada
de 1970 es dediqués l’espai del Casino a
discoteca i bingo. Això va permetre entomar les obres de manteniment de
l’edifici, especialment les de la façana lateral, descoberta per l’obertura de
la Rambla Marina. També en aquells anys es va permetre que les dones fossin sòcies, com recorda Pilar Firmas, i va tenir el seu darrer canvi de nom, i ara es diu Casino del Centre.
 |
| L'any 1992 es van celebrar al Casino les Jornades sobre Associacionisme a l'Hospitalet, organitzades pel Centre d'Estudis de l'Hospitalet. |
Segons l’exposició organitzada pel mateix Casino amb motiu del seu 150 aniversari, l’any 1992 l’entitat comptava amb 250 socis i patia una disminució en les seves activitats. La incorporació d’altres associacions, com l’Esbart Dansaire (1992), la Coral Elisard Sala (1994) i la Penya Barcelonista El Repartidor (2003), així com la recuperació de la secció de bàsquet (1999), van revifar el Casino, sota la presidència d'Antoni Riera.
A hores d’ara, el Casino del Centre és una entitat ben arrelada a la ciutat, n’és la més antiga, i, alhora, ben lligada al seu pols actual. És l’escenari de moltes activitats socials i culturals, pròpies i d’altres associacions, com ara els actes de l’Espai de lletres; és un punt de trobada de la gent del barri Centre i de tota la ciutat.
 |
| En Josep Miquel Goyta rep la Creu de Sant Jordi, el juliol de 2023. |
Amb motiu del 150 aniversari, el Govern de la Generalitat va concedir al Casino la Creu de Sant Jordi. De ben segur que és un impuls per a 150 anys més de ser un protagonista en la història de l’Hospitalet.
Una altra fita de l'aniversari és la publicació d'un llibre, escrit per Adrià Tur, sobre la història del Casino. Si voleu aprofundir en el tema ja sabeu el que heu de fer.
 |
| Portada del llibre editat pel Casino, fet per Adrià Tur |
[i] Les dades relatives a la seva fundació i desenvolupament procedeixen de
MARCÉ, Francesc, "El Casino del Centro. Apuntes para su historia”, Boletín de Información Municipal, núm. 75, 3r trimestre 1972, pàg. 9-32
MARCÉ, Matilde. Casino del Centre: 130 Anys a l'Hospitalet, 2003, inèdit.
MATAS, Pilar i PASTOR, Carmen. “Aproximació a l'associacionisme hospitalenc a finals del segle XIX: els fundadors del "Centro Económico Agrícola Industrial", un grup de poder”, Identitats, núm. 4-5-, Estiu, 1990
TUR, Adrià. 150 anys fent Centre, l'Hospitalet, Casino del Centre, 2023
[ii] AMHL “Governació s. XIX-XX”
[iii] Vegeu GARCIA, Agustí i SANTACANA, Carles. Les Festes majors a L'Hospitalet: barris Centre i Sant Josep, l’Hospitalet, Centre d’Estudis de l’Hospitalet, 1999, p. 39-45 https://www.celh.cat/sites/default/files/publicacions/pdf/C2_FESTES_POBLE_TRANSFORMACIO.pdf
[iv] La Dinastía, 13-8-1884, pàg. 5047
[v] Diario de Barcelona, 12-8-1889, pàg. 9978
[vi] RIBAS,
Josep. De la UEC al Club Muntanyenc, l'Hospitalet, Centre d'Estudis de l'Hospitalet, 2002, pàg. 22-23 https://www.celh.cat/sites/default/files/publicacions/pdf/C1-EXCURSIONISME-ANTECEDENTS.pdf
[vii] Arxiu del Govern Civil, Caixa 92, Expedient 929. Tota la información fins el 1932 procedeix d’aquesta font.
[viii] SANTACANA, Carles. Victoriosos i derrotats. El franquisme a l'Hospitalet de Llobregat 1939-1951, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1994, pàg. 228-237
[ix] Id, pàg. 236
No hay comentarios:
Publicar un comentario