El PDU-Biopol
El passat desembre va ser presentat el Pla Director Urbanístic Biopol-Granvia. Es tracta de la nova versió del PDU Granvia-Llobregat, aturat als tribunals.
La gran novetat d’aquesta nova temptativa de negoci immobiliari és que, incomprensiblement, els promotors (les empreses del sector de la construcció i l’Ajuntament de l’Hospitalet) han aconseguit la complicitat de quatre institucions: el Col·legi de Metges de Barcelona, la Universitat de Barcelona, l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge i l’Institut Català d’Oncologia. Ja en parlarem.
 |
| Font: http://consorcigvhospitalet.com/web/avanpdu_biopolgranvia/ |
El primer que ha de quedar clar és el més substantiu del Pla: es tracta d’una requalificació urbanística, de terrenys amb diversos usos, als quals en cap cas es pot edificar, es passa a 556.418 m2 edificables. Aquí està la boleta!!!
En concret, 400.455 m2 (72 %) es preveuen per oficines i activitats d’investigació i recerca biomèdica. Però, atenció, no especifica quina proporció aniria destinada a cada funció, per la qual cosa podria ser gairebé tot per a oficines i 100 m2 per a la recerca científica.
 |
| Àmbit del PDU Biopol-Granvia. La illa a l'interior del PDU correspon a l'Hospital Duran i Reynals. |
La resta del sòl edificable es vol destinar a hotels, un
13 %, comerç i restauració, un 10 %, i un 5 % per a residències d’estudiants.
El total del pla afecta 793.493 m2. Per tant, resten 237 mil m2 afectats pel
Pla que no seran edificables, com ho són ara, no és cap favor.
La major part del terreny edificable continua sent el que envolta l’Hospital Duran i Reynals.
 |
| Simulació de l'edificació segons l'antic PDU Granvia-Llobregat fet per No Més Blocs. El nou PDU Biopol-Granvia també planteja la majoria de les construccions al voltant de l'Hospital Duran i Reynals, per tant, l'aspecte resultant no seria gaire diferent al que podem veure en aquesta imatge. Això serà positiu per les persones malaltes? I si ens plantegem un entorn verd?, no seria molt més terapèutic? |
S’ha anunciat a bombo i platerets que es mantindrà l’ús agrícola de les terres de Cal Trabal, però pel que sabem a hores d'ara no es garanteix aquest ús agrícola amb la qualificació pertinent. Per tant seria un anunci sense cap validesa, com molt d'altres que s'han fet en sentits oposats.
 |
| Cada vegada són més nombrosos els estudis que demostren la influència positiva de la natura i els entorns verds en la pràctica terapèutica. Si volem mantenir l'ús agrícola per a les terres de Cal Trabal contígües a l'Hospital de Bellvitge (a la fotografia), per què no fem el mateix per l'espai que envolta l'Hospital Duran i Reynals? |
Si realment es blindés la funció agrària seria una molt bona notícia. Portem anys reivindicant la conservació d'aquest patrimoni natural, etnològic i històric que oferiria a la ciutat una oportunitat de desenvolupament econòmic sostenible.
El suport de les quatre institucions científiques
Com he comentat abans, la gran novetat és que la presentació del PDU Biopol-Granvia ha vingut avalada pel suport de quatre importantíssimes institucions acadèmiques i mèdiques. Per què? Perquè algú les ha dit que el nou pla urbanístic és necessari per desenvolupar el projecte de fer un clúster biomèdic, el Biopol, al voltant dels dos hospitals i les facultats que ja hi són a la zona.
|
Un clúster és un conjunt d’unitats (empreses, institucions, etc) d’un mateix sector econòmic que actuen conjuntament. La col·laboració i proximitat d’aquests agents teòricament ha de generar millors resultats que si van cadascú pel seu compte. |
La coartada de que per a fer el clúster biomèdic cal fer un nou pla urbanístic ha adquirit tanta importància que han posat “Biopol” al nom del PDU, que abans es deia PDU Granvia-Llobregat.
Diguem-ho alt i clar: no cal un nou pla urbanístic per fer el clúster de recerca biomèdica. Dir el contrari és una fal·làcia.
Ja tenim el sòl necessari per fer el clúster, és a dir, no cal requalificar ni un sol m2!
L’any 2002 fou aprovat el Pla de Renovació d’Àrees Industrials de l’Hospitalet (PRAIH). Doncs bé, el Sector 15 del PRAIH és a tocar de l’Hospital de Bellvitge. La seva funció era precisament la substitució d’activitats industrials per activitats terciàries.
 |
| El sector 15 del PRAIH és perfecte per situar-hi el clúster biomèdic. |
Senyors i senyores de les juntes d’aquestes quatre institucions biomèdiques, han estat mal informats/des. Encara és temps de rectificar.
Alternatives al PDU-Biopol
Per què és millor fer l’ampliació del clúster biomèdic al sector 15 del PRAIH que en terrenys no edificables requalificats per a poder edificar-hi?
Crec que la pràctica totalitat de les comunitats científiques i mèdiques d’aquestes quatre institucions compartiran que ens trobem en una situació d’Emergència Climàtica. També és molt probable que arribem al consens de que la construcció d’una vintena d’edificis de moltes plantes no ajuda a millorar aquesta situació.
 |
| Àmbit del PDU, amb el sector 15 del PRAIH assenyalat. |
Per tant, s’han parat a pensar en l’impacte climàtic, mediambiental i en la salut de les persones que tindria la materialització d’aquest PDU-Biopol?
Les i els professionals que cada dia fan recerca i docència del canvi climàtic, que lluiten per la salut de les persones que pateixen per la contaminació, que vetllen pels ingressats als que afavoreix un entorn natural, etc, què en pensen de la decisió de les juntes de les seves institucions de donar suport al PDU-Biopol? Han estat consultades i consultats?
Desenvolupar el clúster biomèdic a la zona del PRAIH significaria no perdre espai lliure d’edificacions i millorar la qualitat de l’espai afectat. La reforma i rehabilitació dels antics edificis industrials de les dècades de 1960 i 1970 permetria fer-los més eficients energèticament i, potser, guanyar algun espai públic i transformar-ho en verd.
La situació de l’Hospitalet
Per finalitzar, exposarem un recull de dades sobre l’Hospitalet, pertinents per tenir criteris sobre si és convenient o no un PDU que requalifiqui sòl no urbanitzable en urbanitzable i que faci perdre sòl lliure d’edificacions i permeti construir més blocs.
 |
| Una imatge típica de l'Hospitalet actualment. Sanfeliu, el febrer de 2022, on creixen els blocs de sis en sis. El creixement urbanístic enllaça amb el d'Esplugues, que pateix un procés semblant. |
- El 86% del sòl de l’Hospitalet és artificial (INE “Indicadores Urbanos, Urban Audit”, 2014).
- L’Hospitalet és de les pitjors ciutats espanyoles en el compliment del Objectius de Desenvolupament Sostenible que tenen a veure amb l’ús del sòl. És la cinquena pitjor puntuació en l’ODS 2 “Fam Zero” i la pitjor de tot l’Estat en l’ODS 15 “Vida d’Ecosistemes Terrestres” (REDS, Los Objetivos de Desarrollo Sostenible en 100 ciudades españolas, 2020).
- L’Hospitalet és la ciutat amb la densitat de població més alta d’Espanya i té els districtes més densament poblats de la Unió Europea.
 |
| Aquesta és la imatge del centre geogràfic de l'Hospitalet, a tocar de quatre barris. Els blocs del fons són de Les Planes, el barri més pobre i un dels més densos; el cobriment de les vies i l'espai a l'altra banda podria millorar-lo. Tanmateix, es construiran més i més blocs, encara que es destrueixi el patrimoni, es deixi al carrer a famílies pobres i s'aixequin blocs que no compleixen la llei. Vegeu Stop Massificació Cosme Toda. En resum, tot aquest espai lliure que veieu i el de les naus industrials del fons serà ocupat per blocs, com els que ja es veu que s'estan construint a l'esquerra de la foto. |
- L’Hospitalet és la tercera ciutat d’Espanya amb més densitat de població per km2 construït (42.221 h/km2) i la tercera també en alçada mitjana dels seus edificis (4,9 plantes) (elDiario.es amb dades del Cadastre i l’INE) .
- L’Hospitalet és la segona ciutat amb menys zona verda per habitant de Catalunya (5,57 m2/h), quan l’OMS recomana entre 10 i 15 m2/h (Anàlisi Sistemes Zones Verdes / Espais Lliures, Generalitat de Catalunya, 2017).
 |
| El PDU Biopol-Granvia és un més dels molts plans urbanístics que s'han endegat al Baix Llobregat. En època d'Emergència Climàtica és directament suïcida. Font: Ecologistes en acció. El títol de l'article és prou explícit: "Denuncien que els ajuntaments del Baix Llobregat impulsen greument les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle a través de l'urbanisme". |
Tot plegat ens indica que per la nostra salut ens cal, per una banda, no augmentar l’edificació de nova planta i promoure la rehabilitació d'edificis obsolets, el que aniria en la línia de descarbonitzar l'economia. Per altra banda, és urgent augmentar l’espai verd.
En cap cas no ens convé construir més blocs, innecessaris per un clúster biomèdic o pel que sigui, excepte perquè alguns, els de sempre, guanyin molts diners.
