Mostrando entradas con la etiqueta PDU Granvia. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta PDU Granvia. Mostrar todas las entradas

jueves, 10 de febrero de 2022

EL PDU BIOPOL-GRANVIA: EL SANT TORNEM-HI DEL TRADICIONAL "PELOTAZO" URBANÍSTIC

El PDU-Biopol

El passat desembre va ser presentat el Pla Director Urbanístic Biopol-Granvia. Es tracta de la nova versió del PDU Granvia-Llobregat, aturat als tribunals.

La gran novetat d’aquesta nova temptativa de negoci immobiliari és que, incomprensiblement, els promotors (les empreses del sector de la construcció i l’Ajuntament de l’Hospitalet) han aconseguit la complicitat de quatre institucions: el Col·legi de Metges de Barcelona, la Universitat de Barcelona, l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge i l’Institut Català d’Oncologia. Ja en parlarem.

Font: http://consorcigvhospitalet.com/web/avanpdu_biopolgranvia/

El primer que ha de quedar clar és el més substantiu del Pla: es tracta d’una requalificació urbanística, de terrenys amb diversos usos, als quals en cap cas es pot edificar, es passa a 556.418 m2 edificables. Aquí està la boleta!!!

En concret, 400.455 m2 (72 %) es preveuen per oficines i activitats d’investigació i recerca biomèdica. Però, atenció, no especifica quina proporció aniria destinada a cada funció, per la qual cosa podria ser gairebé tot per a oficines i 100 m2 per a la recerca científica.

Àmbit del PDU Biopol-Granvia. La illa a l'interior del PDU correspon a l'Hospital Duran i Reynals.


La resta del sòl edificable es vol destinar a hotels, un 13 %, comerç i restauració, un 10 %, i un 5 % per a residències d’estudiants. El total del pla afecta 793.493 m2. Per tant, resten 237 mil m2 afectats pel Pla que no seran edificables, com ho són ara, no és cap favor. 

La major part del terreny edificable continua sent el que envolta l’Hospital Duran i Reynals.

Simulació de l'edificació segons l'antic PDU Granvia-Llobregat fet per No Més Blocs. El nou PDU Biopol-Granvia també planteja la majoria de les construccions al voltant de l'Hospital Duran i Reynals, per tant, l'aspecte resultant no seria gaire diferent al que podem veure en aquesta imatge. Això serà positiu per les persones malaltes? I si ens plantegem un entorn verd?, no seria molt més terapèutic?

S’ha anunciat a bombo i platerets que es mantindrà l’ús agrícola de les terres de Cal Trabal, però pel que sabem a hores d'ara no es garanteix aquest ús agrícola amb la qualificació pertinent. Per tant seria un anunci sense cap validesa, com molt d'altres que s'han fet en sentits oposats. 

Cada vegada són més nombrosos els estudis que demostren la influència positiva de la natura i els entorns verds en la pràctica terapèutica. Si volem mantenir l'ús agrícola per a les terres de Cal Trabal contígües a l'Hospital de Bellvitge (a la fotografia), per què no fem el mateix per l'espai que envolta l'Hospital Duran i Reynals?

Si realment es blindés la funció agrària seria una molt bona notícia. Portem anys reivindicant la conservació d'aquest patrimoni natural, etnològic i històric que oferiria a la ciutat una oportunitat de desenvolupament econòmic sostenible.

El suport de les quatre institucions científiques

Com he comentat abans, la gran novetat és que la presentació del PDU Biopol-Granvia ha vingut avalada pel suport de quatre importantíssimes institucions acadèmiques i mèdiques. Per què? Perquè algú les ha dit que el nou pla urbanístic és necessari per desenvolupar el projecte de fer un clúster biomèdic, el Biopol, al voltant dels dos hospitals i les facultats que ja hi són a la zona.

Un clúster és un conjunt d’unitats (empreses, institucions, etc) d’un mateix sector econòmic que actuen conjuntament. La col·laboració i proximitat d’aquests agents teòricament ha de generar millors resultats que si van cadascú pel seu compte.

La coartada de que per a fer el clúster biomèdic cal fer un nou pla urbanístic ha adquirit tanta importància que han posat “Biopol” al nom del PDU, que abans es deia PDU Granvia-Llobregat.

Diguem-ho alt i clar: no cal un nou pla urbanístic per fer el clúster de recerca biomèdica. Dir el contrari és una fal·làcia.

Ja tenim el sòl necessari per fer el clúster, és a dir, no cal requalificar ni un sol m2!

L’any 2002 fou aprovat el Pla de Renovació d’Àrees Industrials de l’Hospitalet (PRAIH). Doncs bé, el Sector 15 del PRAIH és a tocar de l’Hospital de Bellvitge. La seva funció era precisament la substitució d’activitats industrials per activitats terciàries. 

El sector 15 del PRAIH és perfecte per situar-hi el clúster biomèdic.

Senyors i senyores de les juntes d’aquestes quatre institucions biomèdiques, han estat mal informats/des. Encara és temps de rectificar.

Alternatives al PDU-Biopol

Per què és millor fer l’ampliació del clúster biomèdic al sector 15 del PRAIH que en terrenys no edificables requalificats per a poder edificar-hi?

Crec que la pràctica totalitat de les comunitats científiques i mèdiques d’aquestes quatre institucions compartiran que ens trobem en una situació d’Emergència Climàtica. També és molt probable que arribem al consens de que la construcció d’una vintena d’edificis de moltes plantes no ajuda a millorar aquesta situació.

Àmbit del PDU, amb el sector 15 del PRAIH assenyalat.

Per tant, s’han parat a pensar en l’impacte climàtic, mediambiental i en la salut de les persones que tindria la materialització d’aquest PDU-Biopol?

Les i els professionals que cada dia fan recerca i docència del canvi climàtic, que lluiten per la salut de les persones que pateixen per la contaminació, que vetllen pels ingressats als que afavoreix un entorn natural, etc, què en pensen de la decisió de les juntes de les seves institucions de donar suport al PDU-Biopol? Han estat consultades i consultats?

Desenvolupar el clúster biomèdic a la zona del PRAIH significaria no perdre espai lliure d’edificacions i millorar la qualitat de l’espai afectat. La reforma i rehabilitació dels antics edificis industrials de les dècades de 1960 i 1970 permetria fer-los més eficients energèticament i, potser, guanyar algun espai públic i transformar-ho en verd.

La situació de l’Hospitalet

Per finalitzar, exposarem un recull de dades sobre l’Hospitalet, pertinents per tenir criteris sobre si és convenient o no un PDU que requalifiqui sòl no urbanitzable en urbanitzable i que faci perdre sòl lliure d’edificacions i permeti construir més blocs.

Una imatge típica de l'Hospitalet actualment. Sanfeliu, el febrer de 2022, on creixen els blocs de sis en sis. El creixement urbanístic enllaça amb el d'Esplugues, que pateix un procés semblant.

- El 86% del sòl de l’Hospitalet és artificial (INE “Indicadores Urbanos, Urban Audit”, 2014).

- L’Hospitalet és de les pitjors ciutats espanyoles en el compliment del Objectius de Desenvolupament Sostenible que tenen a veure amb l’ús del sòl. És la cinquena pitjor puntuació en l’ODS 2 “Fam Zero” i la pitjor de tot l’Estat en l’ODS 15 “Vida d’Ecosistemes Terrestres” (REDS, Los Objetivos de Desarrollo Sostenible en 100 ciudades españolas, 2020).

- L’Hospitalet és la ciutat amb la densitat de població més alta d’Espanya i té els districtes més densament poblats de la Unió Europea.

Aquesta és la imatge del centre geogràfic de l'Hospitalet, a tocar de quatre barris. Els blocs del fons són de Les Planes, el barri més pobre i un dels més densos; el cobriment de les vies i l'espai a l'altra banda podria millorar-lo. Tanmateix, es construiran més i més blocs, encara que es destrueixi el patrimoni, es deixi al carrer a famílies pobres i s'aixequin blocs que no compleixen la llei. Vegeu Stop Massificació Cosme Toda. En resum, tot aquest espai lliure que veieu i el de les naus industrials del fons serà ocupat per blocs, com els que ja es veu que s'estan construint a l'esquerra de la foto.

- L’Hospitalet és la tercera ciutat d’Espanya amb més densitat de població per km2 construït (42.221 h/km2) i la tercera també en alçada mitjana dels seus edificis (4,9 plantes) (elDiario.es amb dades del Cadastre i l’INE) .

- L’Hospitalet és la segona ciutat amb menys zona verda per habitant de Catalunya (5,57 m2/h), quan l’OMS recomana entre 10 i 15 m2/h (Anàlisi Sistemes Zones Verdes / Espais Lliures, Generalitat de Catalunya, 2017).

El PDU Biopol-Granvia és un més dels molts plans urbanístics que s'han endegat al Baix Llobregat. En època d'Emergència Climàtica és directament suïcida. Font: Ecologistes en acció. El títol de l'article és prou explícit: "Denuncien que els ajuntaments del Baix Llobregat impulsen greument les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle a través de l'urbanisme".

Tot plegat ens indica que per la nostra salut ens cal, per una banda, no augmentar l’edificació de nova planta i promoure la rehabilitació d'edificis obsolets, el que aniria en la línia de descarbonitzar l'economia. Per altra banda, és urgent augmentar l’espai verd. 

En cap cas no ens convé construir més blocs, innecessaris per un clúster biomèdic o pel que sigui, excepte perquè alguns, els de sempre, guanyin molts diners.

 

lunes, 20 de mayo de 2019

L’HOSPITALET, EN SITUACIÓ D’ALERTA URBANÍSTICA.


Una ciutat té moltes cares i molts problemes[i]. Si comencem per l’economia, podem recordar que l’Hospitalet és una ciutat de classe treballadora, amb nivells de renda disponible per habitant força baixos.  De les 33 ciutats més poblades d’Espanya, l’Hospitalet és la tercera més pobre, amb 20.164 €. [ii].
Afortunadament, l’atur ha baixat al 10%, gairebé la meitat en relació als pitjors moments de la crisi, encara que s’ha de recordar que el 91% dels contractes que es van fer a la ciutat durant 2017 van ser temporals[iii].  

En aquesta imatge de 2017 veiem com l'espai agrícola més productiu de la Península Ibèrica durant més d'un segle, el Delta del Llobregat, ha estat ocupat per l'ús industrial, residencial i les activitats terciàries. El terme municipal de l'Hospitalet és urbanitzat gairebé en la seva totalitat. Foto de l'autor.

També podem comentar els grans esforços, molts d’ells reeixits, dels centres educatius i esplais de la ciutat, sempre a l’avantguarda de la renovació pedagògica. Tanmateix, la quantitat d’estudiants universitaris de la ciutat ara és la més baixa des del 1991[iv].

Tanmateix, crec que del que cal parlar en primer lloc en aquests moments és d’urbanisme, un altre cop d’urbanisme, perquè el nostre avantatge comparatiu és la nostra proximitat amb el centre de Barcelona i el nostre bé més preuat és l’espai. Durant un segle els nostres barris van servir per encabir immigrants de llocs cada vegada més llunyans. El resultat, la ciutat més densament poblada de Catalunya i els dos districtes més densos d’Europa, La Florida-Les Planes i Collblanc-Torrassa, amb més de 50.000 habitants per km2.

El km2 més densament poblat d'Europa és... Collblanc-Torrassa! Font: 
https://www.theguardian.com/cities/gallery/2018/mar/22/most-densely-populated-square-kilometres-europe-mapped

Ara, com ja no som perifèria i pertanyem al centre d’àrea metropolitana, uns altres usos comencen a imposar-se: Fira, hotels i edificis d’apartaments, seus corporatives... I han vingut fons d’inversió, socimis, immobiliàries de tota procedència i volen invertir-hi. Nosaltres posem el sòl i la mà d’obra barata, i esdevenim una maquila immobiliària.

Evidentment, el pla urbanístic estrella és el PDU Granvia-Llobregat, que afecta un milió de m2, un 8% del nostre terme municipal, on es preveuen uns 30 blocs, la majoria altíssimes torres. Però abans fou l’ARE La Remunta i en el futur el miler de pisos al voltant de la Cosme Toda. O els plans que ens envolten, com el Caufec d’Esplugues, que afecta un espai que podria ajudar a descongestionar Pubilla Casas (45.000 h/km2). És això el que ens cal a la ciutat?

Cartell del la Plataforma Stop Massificació LH Cosme Toda. Font:http://stopmasificacion.com/ca/stop-massificacio-lh-cosme-toda/ . 
Sant tornem-hi!, que des del 1956 l’acció urbanística es basa en la requalificació de terrenys no edificables a edificables. El PGM de 1976 fou una conquesta del moviment veïnal i d’una gran generació d’urbanistes, i des dels temps olímpics que ho estem desvirtuant. Tindrem la capacitat d’aturar aquesta tendència, com fa quatre dècades?

Dues imatges de la mateixa reivindicació, de la dècada de 1970 i la de 2010.

En un sopar organitzat per la FIC vaig preguntar-li a l’alcaldessa si era cert que en aquests moment són en procés de construcció 10 mil pisos a la ciutat. Em va dir que no sabia la xifra en concret. Algunes forces polítiques de l’oposició parlen de 11 o 12 mil pisos, i ningú les ha rectificat. 

I a tot això hem de sumar els blocs d'oficines (com el que es farà a tocar de Can Trias), hotels, etc.

Dues imatges de grans operacions immobiliàries a l'Hospitalet, a la Rambla Marina i l'Avinguda del Carrilet (maig del 2019). Fotos de l'autor.

Si aquestes dades són certes i aquests habitatges s’enllesteixen en un termini de dos anys, estem en un ritme constructiu que la ciutat no coneixia des del període 1963-1970. Si es confirmen aquestes dades, que algú les hauria de fer públiques, aquesta és la dimensió de la tragèdia urbanística que s’està gestant a l’Hospitalet en aquests moments.

Habitatges construïts a l'Hospitalet. Diario de Barcelona, 29 de setembre de 1972. Als pitjors anys de l'especulació franquista es construien uns 5.000 pisos anuals de mitjana. 

Si repassem les dades de construcció del passat, la pregunta que ens fem és: s’està construint a l’Hospitalet com als pitjors moments del franquisme?

Com vam aprendre del moviment veïnal del tardofranquisme cal lluitar per l’espai, perquè el terreny construït és espai perdut per l’ús comunitari per sempre més. Estem arribant a l’extrem que a Santa Eulàlia, per construir un poliesportiu es plantegi carregar-se la meitat d’un parc, mentre al costat mateix del parc s’inauguren hotels, i blocs d’habitatges i edificis d’oficines.

Parc de l'Alhambra, on hi ha el projecte de fer un poliesportiu. Font: https://twitter.com/salvemalhambra

És l’Hospitalet en una situació d’alerta urbanística? Sí, perquè les dades de la construcció a la ciutat que he comentat són molt versemblants. Si és confirmessin la situació no seria d'alerta, seria d'emergència urbanística.

Hi ha alternatives, que haurien de tenir tres eixos:
- aturar la construcció d’obra nova
- reflexionar quin pla urbanístic volem per la ciutat en el marc metropolità
- la rehabilitació d’edificis amb els nous criteris d’habitabilitat i sostenibilitat mediambiental

Quina ciutat volem?

miércoles, 27 de marzo de 2019

LA DENSITAT DE POBLACIÓ DE L'HOSPITALET AL DEBAT POLÍTIC

La densitat de població de l'Hospitalet entra al debat polític 

Mentre a d’altres poblacions del país el debat polític pre-electoral és lamentable, a la meva ciutat fem debats demogràfics, amb un model de ciutat al darrera. La controvèrsia envers la densitat de població ha saltat a la palestra, i això és positiu.

Més enllà dels estudis acadèmics, el reportatge a El País de febrer de 2016 sobre la densitat a La Florida va encetar el debat públic[i]. El mes següent vaig escriure un article en aquest blog

El setembre de 2016, Eurostat, l’agència estadística de la Uníó Europea va publicar un estudi, del que es feia ressò La Vanguardia amb el següent titular: “L’Hospitalet es la ciudad con más densidad de población de la Unión Europea[ii].

 

Algunes dades

Ja en el seu moment vaig comentar que això era una errada. En aquest informe[iii] es reproduïen les dades d’un informe anterior, del 2011, en el que es deia que el quilòmetre quadrat més densament poblat de la Unió Europea (i d’Europa) era a l’Hospitalet, amb 53.119 habitants.

Com veiem a la il·lustració, no deixa clar quin és aquest km2 tan dens; sembla que sigui Les Planes (amb La Florida). Segons aquest informe, el segon km2 més densament poblat era al nord de París, i el tercer, a Badalona. 

Tanmateix, això era qüestionable, perquè el km2 de La Florida-Les Planes i el de Collblanc-Torrassa superaven, i superen, tots dos els 53 mil h/km2[iv].

No sé si puc rectificar el que diu Eurostat, però sembla evident que a l’Hospitalet tenim els dos km2 més densament poblats d’Europa, corresponents als dos districtes més densament poblats d’Europa. 

De fet, en estudis posteriors, quan es destaca el km2 més dens d’Europa s’assenyala Collblanc-Torrassa[v].

L'afirmació de que Collblanc-Torrassa és el km2 més densament poblat d'Europa procedeix de l'estudi d'Alasdair Rae i Dan Cookson, que van fer un mapa de les densitats de la Unió Europea, que podeu veure AQUÍ. Aquesta il·lustració procedeix del diari britànic The Guardian.

Sense donar-li més valor que com una mostra orientativa, La Florida-Les Planes apareix com el 40è en la llista dels districtes més densament poblats del món a la Wikipedia en anglès, i Collblanc-Torrassa el 44è. El primer i segon d’Europa[vi]. Finalment, concloure que aquestes dades coincideixen amb les que publica el mateix ajuntament als anuaris estadístics[vii].

Per tant, podem afirmar que el continu urbà dels districtes II i IV és a hores d’ara la zona més densament poblada d’Europa. I al voltant? Pubilla Casas puja a 45 mil h/km2 i Sants a 40 mil; Can Vidalet i Sant Ildefons a 41 mil. Evidentment que el tema és metropolità, per això plans urbanístics com el CAUFEC són tan dolents per nosaltres com per Esplugues.

Globalment, l’Hospitalet és la primera o segona ciutat més densa d’Espanya (20.604 h/km2 a 31/12/2016, en un frec a frec amb Mislata), i la primera de Catalunya. Em fa l’efecte que amb això tenim un problema.

 

El debat de la conveniència de la densitat

En els darrers temps, per contrarestar les crítiques a l’excessiva construcció a la ciutat hem sentit i llegit que la densitat de població alta és convenient, perquè les ciutats compactes redueixen problemes de mobilitat, de contaminació, etc.

L'Hospitalet dins del continu urbà (2017)

Totalment d’acord. Però la compactació urbana es pot aconseguir de dues maneres: apilant als pobres o limitant l’extensió dels rics. Hom esperaria que des de la socialdemocràcia s’optés per la segona opció. No seria més eficaç i just prohibir les urbanitzacions amb piscina privada?

A més, la densitat elevada deu tenir un límit, oi? Els problemes que observem als barris més densos, la manca d’espai pel lleure i la vida comunitària, els conflictes... ens indiquen que els 40 o 55 mil h/km2 són excessius. 

El moviment veïnal dels 70’s i 80’s ho tenia clar. Una part del moviment veïnal actual torna a ser a la lluita. Tant de bo totes les entitats veïnals tinguessin clar que cal tornar a dir No més blocs!, especialment, no al PDU!

Perquè en el fons hi ha el debat de si actualment s’està construint molt o poc a l’Hospitalet, de quin model de ciutat volem. Tothom diu que el que cal és rehabilitar, però mentrestant s’estan aixecant desenes de blocs. I més que s’aixecaran si no ho aturem.